oriolrius.cat

Avui he acabat el segon llibre d’aquest estiu. De fet, he aprofitat les hores de l’euromed de dimarts i dimecres per rematar aquest llibre. Fins ara me l’anava menjant a capítols curtets de 30min mentre anava en tren a la feina. Sobre el llibre la veritat no és res de l’altre món. De fet, potser el meu problema és que no sóc gaire amic de les novel·les. Malgrat això s’ha de dir que és força original i que realment és un bon educador sentimental per molta gent. Ja que ens demostra fins a quin punt ser fidels a l’amor que sentim ens pot arribar a fer patir.

Potser les meves opinions són força simples. Però també he de dir que hi ha algunes parts del llibre que et fan patir força pel protagonista i arribes a agafar-li una mica de mania per ser massa bona persona. També m’ha sorprès descobrir fins a quin punt es pot arribar a complicar la vida algunes persones per tal d’aconseguir més i més riqueses. La veritat segurament el llibre és completament inventat, però malgrat això, podria ser completament real. Això et fa reflexionar molt per la duresa d’algunes parts de la vida dels protagonistes.

No sé si la meva pobre crítica animarà a algú a llegir-lo però no puc dir que sigui un llibre dolent. Malgrat he de reconeixer que n’hi ha de molt millors.

Petita ressenya del llibre per si algú el vol comprar:

Travesuras de la niña mala
Autor: Mario Vargas Llosa
EDICIONES ALFAGUARA, S.A. – GRUPO SANTILLANA
ISBN: 8420469955

Una foto molt xula que m’ha arribat per email de la Daphne…

Jo ja he arribat de València del meu viatge, llampec. Així que demà espero poder-me posar al dia amb tot plegat ja que estic una mica endarrerit de tot ara mateix.

A principis d’estiu vaig comentar que el switch havia estat apunt de fer figa. En una falça alarma que va resultar ser la font d’alimentació del mateix. Doncs bé, resulta que avui he perdut gran part de la tarda intentant saber perquè carai un PC no parava de perdre paquets dintre de la xarxa local. Després resulta que això passava també entre servidors de la xarxa de casa. Un desastre!!! conclusió el switch esta mig mort i he hagut de demanar auxili al Jordi perquè em portés un HUB. Per cert, més vell que el anar a peu. Així doncs, ara mateix tinc la xarxa sota mínims. Però demà marxo a València per feina i no torno fins dimecres així doncs fins dijous no crec que pugui posar-hi un switch decent.

Finalment he comprobat que realment hi ha alguna diferència entre els switch econòmics de 3com i els switch exageradament econòmics com el Conceptronic (de 8 ports per uns ~20€) que tenia funcionant fins ara. Així doncs, a partir de dijous poso un 3com o algo millor i no se’n parli més. A casa dels clients estic fart de montar-los i fer-los treure fum amb nivells de tràfic exagerats i sostinguts durant anys i anys. Mai he tingut cap disgust i després del que avui m’ha passat a casa ja no me la torno a jugar.

L’any 2004 vaig parlar del concepte dels llibres digitals. Com sempre passa ja li han tret unes sigles a la idea. Es tracta dels EPD. De fet, la gràcia que tenen aquests dispositius que tenen gairebé la mida d’un DIN A4 és que pels nostres ulls tenen la mateixa sensació que estar mirant un paper. Així doncs no podem dir allò de que llegir en una pantalla ens fa mal als ulls.

L’empresa iRex ha creat el iLiad, es tracta d’un gadget que pesa uns 400gr amb una CPU XScale de 400MHz, 64Mb de RAM i 128Mb de flash per guardar-hi documents. A més té forces elements per comunicar-se amb l’exterior un port USB 2.0 per connectar-hi el pendrive, un slot MMC per posar-hi més memòria, un slot CF (per instal·lar p.e. un modem GPRS, etc), 802.11g inclòs i un port ethernet. A més la bateria dura una setmana usant-lo unes 3h al dia.

Els formats que suporta són PDF, XHTML, TXT, APABI (China only), OEB (open eBook) i MP3. A més si modifiquem el firmware amb un linux 2.4 podem incloure-hi nous formats. Per si tot això fos poc també el podem usar com a bloc de notes i podem convertir-les en fitxers digitals a través del programa de reconeixement d’escriptura MyScript de l’empresa VisionObjects.

Per tot el que fa no té un preu excesivament car, uns 600€ i el podeu comprar a la pròpia web del fabricant.

Notícia extreta de Device Profile: iRex iLiad mobile eBook reader.

Després de força temps sense veurens en persona, ahir vaig passar quasi tot el dia amb l’Ernest. Varem tenir molta feina actualitzant-nos de mil i un temes personals, professionals i de tot tius. En una de les les nostres converces va sortir el tema dels microformats. De fet, el tema em sonava però no tenia ni idea de que anava i realment ho vaig trobar molt bona idea, sobretot de cara a fer més potents a nivell semantic els nostres continguts en format xHTML.

Una petita descripció de què és això dels microformats podria ser la que donen a un bon article que vaig trobar de casualitat Add microformats magic to your site (local).

Els microformats són:

• simples
• basats en HTML
• dades amb format
• basats en formats ja existents
• basats en pràctiques ja habituals pels creadors de continguts

l’objectiu és afegir un sentit semàntic als continguts web actuals, i permetre la millor intereacció amb serveis descentralitzats:

• sense perdre compatibilitat amb els navegadors
• ni les eines de desenvolupament
• sense requerir nous coneixements als desenvolupadors

Tot això que sona tan extrany seria tan senzill, per exemple, com quan en el nostre blog ens referim a una direcció postal encomptes d’usar aquest possible codi:

<div>
<p>Oriol Rius</p>
<p>movilpoint new concept,s.l.</p>
<p>oriol@movilpoint.com</p>
<p>Passeig Ferrocarrils Catalans, 117 oficina 9</p>
<p>Cornellà de Llobregat</p>
<p>Barcelona</p>
<p>08940</p>
<p>Tlf. +34 93 470 90 80</p>
</div>

Doncs si escribissim el mateix codi respectant la sintaxis del microformat anomenat hCard:

<div class="vcard">
<a class="url fn" href="http://www.movilpoint.com">Oriol Rius</a>4
<div class="org">movilpoint new concept,s.l.</div>
<a class="email" href="mailto:oriol@movilpoint.com">oriol@movilpoint.com</a>
<div class="adr">
<div class="street-address">Passeig Ferrocarrils Catalans, 117 oficina 9</div>
<span class="locality">Cornellà de Llobregat</span>
<span class="region">Barcelona</span>
<span class="postal-code">08940</span>
</div>
<div class="tel">+34 93 470 90 80</div>
</div>

Com ja he comentat lo bo és que això serà interpretat com una vCard per les aplicacions de tercers que suportin el microformat hCard, per exemple, google, zimbra, etc.

Quan vaig descobrir la comanda screen la vaig trobar potentíssima. Ben aviat me’n vaig enamorar, el que no m’hagués pensat mai és que es podrien fer coses tan interessants com les que explica l’article: Using screen for remote interaction (local). Per exemple, podem deixar una sessió oberta d’screen i accedir-hi des de més d’un client de forma simultanea. Tan en mode lectura, només veure el que hi ha, com escriptura, poder modificar en temps real el que conté el terminal virtual d’screen simultaneament des de més d’un lloc. Com us podeu imaginar això és ideal, per exemple, per poder ensenyar-li a algú com es fa alguna cosa.

Resum de comandes per tal de llençar una sessió d’screen i connectar-la en remot en mode lectura i escriptura:

1. Sessió principal: Cal que el binari /usr/bin/screen estigui setuid root.
2. Sessió principal: llencem screen: screen -S nom_sessio
3. Sessió secundària: connectem al PC de la 'sessió principal' amb SSH.
4. Sessió principal: Crt-a :multiuser on
5. Sessió principal: Crt-a :acladd loginID
6. Sessió secundària: screen -x usuari/nom_sessio

A més per si això fos poc, també podem grabar la sessió amb tots els moviments de cursor a través del propi screen sense haver d’usar comandes, com ara script.

Resum de comandes per grabar una sessió amb screen:

screen -S nom_sessio -L
o bé quan estem en una sessió:
Crt-a H

Cal recordar que igual que passa amb la comanda script, screen tampoc suporta els caràcters d’escapament ANSI que permeten mostrar colors a la pantalla. Per tant, si el nostre ls és amb colorets no funcionarà, cal que fem això per solucionar-ho: alias ls=’ls –color=none’.

La versió 2.1 del portage de Gentoo que va entrar en mode estable fa uns mesos realment és un salt important en la gestió de paquets d’aquesta metadistribució. Així que si encara no us heu mirat les millores que incorpora us ho recomano moltíssim. La gent de linux.com han escrit un article que parla del ’secrets’ d’aquesta nova versió del portage (local). De fet, la majora ja en sóc un asidu usuari, per exemple l’esearch o l’eix. Però hi ha una novetat que m’ha agradat moltíssim i que no coneixia. La podeu també trobada en l’article anterior. Però us en faré 5 centims.

Bàsciament es tracta de dues variables que es defineixen a make.conf. Amb aquestes variables podem definir quin és nivell de log que ens ha de mostrar la comanda emerge mentre compila un paquet i a més podem definir si volem que la sortida de missatges es guardi en un fitxer a /var/log/elog així quan compilem més d’un paquet de forma consecutiva podem veure si aquest ha tingut algún problema. De fet, on jo li veig més utilitat és en el típic paquet que dona problemes després d’instal·lar-se correctament. Doncs bé, podem comprobar si ha fallat alguna de les seves parts al compilar.

Les variables que s’han de definir al make.conf:

# This sets what to log
PORTAGE_ELOG_CLASSES="warn error log"
# And this is how to do it
PORTAGE_ELOG_SYSTEM="save"

Quan enviem un email amb el MS Exchange com a proveedor de correu d’internet si aquest email conté un missatge amb format de texte enriquit (rich-text message) llavors el missatge estarà enmarcat entre una capçalera de descripció MIME per tal de poder informar al MUA destí quin format té la informació que conté el cos del missatge. Però si no li diem res al client de correu de MS aquest enviarà l’email dintre d’un fitxer adjunt anomenat winmail.dat. Aquest fitxer es codificarà en format uuencoded. (informació fonamentada en XCLN: Sending Messages In Rich-Text Format)

Obviament el que ens interessa als no-usuaris d’aquests serveis de MS és que això s’envii d’una forma molt més estàndard. Per tal de poder informar als usuaris de MS de com han de configurar el seu MUA es pot consultar l’article How to Prevent the Winmail.dat File from Being Sent to Internet Users.

Article 138053 de suport MS:

This article describes how either an Exchange Server administrator or end users can prevent the Winmail.dat attachment from being sent to Internet users when using the Microsoft Exchange Internet Mail Connector (IMC).

En poques paraules el que ve a dir l’article és que s’ha de buscar on posa Always Send To This Recipient In Microsoft Exchange Rich-Text Format en el menú de configuració del MS Exchange (en cas de que siguem admins), o del Outlook (en cas de ser users) i desmarcar la checkbox.

Sense ajudes, descripcions ni notes… només per refrescar el tema amb 1s:

• client ssh:
• ssh-keygen -t dsa
• id_dsa.pub el copiem al servidor
• servidor ssh:
• afegim contingut id_dsa.pub al ~/.ssh/authorized_keys
• borrem id_dsa.pub

Sóc un gran usuari del servei de lectura de feeds que presta de forma gratuita bloglines. Tot i les seves deficiències en algunes tonteries és el sistema que més s’ajusta a les meves necessitats per tal de llegir els ja més de 180 blogs (feeds en rss) cada dia. Sempre he defensat el servei perquè realment crec en l’empresa. Com dic, sempre salvant els inconvenints propis d’una aplicació ASP i sense possibilitat de poder-la tenir instal·lada en el meu servidor.

Però el problema me’l vaig trobar dissabte quan em vaig posar a llegir el meu blog d’enllaços que vaig guardant a diari (servei gratuit de bloglines també) per tal de consultar a posteriori en més temps les noticies/enllaços que hi he guardat. El problema esta en que vaig decidir posar-me al dia des del gener d’aquest any fins a dia d’avui repassant tots els enllaços que hi tinc. Amb l’objectiu d’organitzar-me millor la informació (escriure nous posts, posar nous enllaços al sitebar, etc). Així realment li extrec al màxim possible al temps que hi dedico cada dia repassar i filtrar tanta informació.

Doncs bé, quan vaig arribar al març (anava enrera, des d’avui fins a gener) moltíssims enllaços s’havien perdut. I no parlo d’enllaços cap a internet, sinó enllaços dintre del propi servei de bloglines. O sigui, que els enllaços de moltes notícies antigues dintre del servidor de bloglines havien deixat d’existir no poden així llegir la notícies que vaig referenciar des del seu propi servei. Per mi això és molt trist, ja que és normal que els enllaços que fem cap a webs de tercers deixin de funcionar (no podem garantir al 100% la integritat referencial en enllaços externs). Però cap al nostre propi site jo crec que és vital intentar fer-ho i més una empresa tan important com aquesta.

Així doncs, formalment ja puc dir que bloglines m’ha fet perdre moltíssima informació que tenia guardada en el seu servidor, entre els mes de gener i març. De moment no he decidit prendre cap més mesura que la de usar una altre política a l’hora d’escollir que guardo al blog d’enllaços que hi tinc. Però esta clar que no hi podeu confiar com ho he fet jo fins ara.