Reading time: 2 – 2 minutes
FUSE com segur que ja sabeu es carrega com un mòdul del kernel i ens permet accedir al sistema de fitxers a través des d’una aplicació d’usuari, és a dir a una aplicació que no necessariament ha de tenir permisos d’administrador. Doncs bé en aquest cas es tracta de navegar pels WORKGROUPS, hosts, shared folders i impresores publicades a la xarxa a través del protocol SMB. Perquè ens entenguem el protocol que usa windows de tota la vida per compartir recursos de xarxa. Doncs amb el petit aplicatiu del que parlo podrem navegar per tots aquests recursos de xarxa com si es tractés de directoris del nostre sistema de fitxers linux. Realment útil i còmode això de poder accedir a recursos de xarxa sense haver de montar aquests recursos des de la nostre CLI.
Si els recursos de xarxa compartits ho estan sota autenticació al accedir al directori que representa el recurs en denegarà l’accés. Perquè això no passi cal passar com a paràmetres del fusesmb el nostre usuari i paraula de pas del recurs de xarxa. El dolent, és que si tenim diversos usuaris per autenticar-nos segons el recurs no ho podrem expresar des d’una mateixa instància del programa. Així doncs, pel meu gust li falta algun petit workaround que ens llenci interactivament la pregunta d’usuari i paruala de pas a l’entrar a un recurs protegit.
Malgrat això el fusesmb considero que és una eina molt còmode per accedir als recursos de xarxa sobretot si hi podem accedir amb el mateix usuari i password, o sigui, el que acostuma a passar si la xarxa a la que estem és la nostre.
5 thoughts on “SMB per FUSE (fusesmb)”
Fa temps l'havia utilitzat, i estic d'acord amb tu que és molt pràctic. Potser et vols mirar aquesta aplicació, que tot i que crec que no fa servir fuse, sino que munta els shares de la manera tradicional fent servir smbfs, tot desde una GUI. Es diu smb4k, i per fer un resum aixi rapid, et llista les comparticions de la xarxa, i just clicant les monta, a dins del teu home, demanant-te user/pass si s'escau, i llavors tens les opcions de muntar unitats de xarxa automaticament al llança el programa.
No és el workaround que buscaves, és una altra aproximació, però ho trobo força útil també 🙂
Be Fuse és realment un driver de sistema d'arxius corrent en espai d'usuari, en certa mesura la comunicació es la seguent, tu fas un cp /src /dst i el vfs del kernel crida a les funcions de lectura/escriptura que estan corrent en espai d'usuari.
Basicament la gran diferencia amb un driver de vfs normal i corrent és en quin espai de memoria i sota quins privilegis de cpu corre
Vinga salut
Un parell de comentaris:
– Gràcies Pau per l'aclariment tècnic, tot i que més o menys entenc que és el mateix que jo havia dit. O potser, m'he expresat malament. Però sempre va bé tenir una explicació més precisa.
– Per altre banda, el smb4k ja el coneixia però malgrat en tinc una bona opinió no m'acabo d'acostumar perquè al ser una aplicació amb GUI sempre acabo usant el nautilus i no m'enrecordo d'obrir-lo. És un problema de costums.
Very nice post. I just stumbled upon your blog and wanted to say that I’ve really enjoyed browsing your blog posts. In any case I’ll be subscribing to your feed and I hope you write again soon!
Thanks for sharing. I read many of your blog posts, cool, your blog is very good.