Reading time: 3 – 5 minutes
Avui en dia és molt usual tenir xarxes darrera de gateways (routers, firewalls, etc) que a través de NAT donen accés a internet als hosts, sovint anomenem masquerading a aquesta funcionalitat que no deixa de ser un subconjunt de funcions del propi NAT. La majoria de problemes associats a l’accés a internet via masquerading estan solucionats. Però quan el problema que tenim és l’invers, o sigui, que volem accedir, via TCP o UDP, a un host que esta dintre una xarxa amb un gateway que fa NAT la cosa es complica.
De fet, si el que volem és redirigir un port de la IP pública amb la que s’accedeix a internet a un host intern tampoc no té massa misteri, gràcies al DNAT. Però si aquestes redireccions han de ser a més d’un host sovint hem de començar a usar ports no massa estàndards per oferir serveis que hi ha dins la xarxa i que volem publicar a internet. O sigui, que l’únic que podem fer a priori és mapejar estàticament ports de la IP pública cap a certs ports de les IPs privades.
Per tal de poder rebre connexions en un host que esta darrera un gateway que fa NAT hi ha una serie de tècniques més o menys (des)conegudes.
- TURN (Traversal Using Relay NAT): la idea és tenir un pool d’IPs públiques de forma que les aplicacions que necessitin ser publicades a internet agafin una IP disponible de forma temporal o permanen per publicar aquell servei en aquella IP que mapejarà els seus ports. O sigui, que es basa en una idea similar al DNAT però li afegeix la capacitat de poder usar pools d’IPs de forma dinàmica.
- STUN (Session Traversal Utilities for NAT): Esta orientat a aplicacions de VoIP, missatgeria, videoconferència, etc. Sovint quan les connexions per les que s’usa STUN són via UDP, malgrat també hi poden haver servidors que STUN que funcionin amb TCP o fins hi tot TCP/TLS. El protol STUN és un protocol client-servidor molt lleuger.
- ICE (Interactive Connectivity Establishment): finalment la idea d’ICE és buscar la millor ruta entre dos hosts que volen comunicar-se. Si ambdós estan dintre la mateixa LAN o en LANs diferents però tenen IPs públiques o NATs estàtics (1a1), llavors enruta les connexions i llestos. Però si els hosts estan darrera de NAT que fan enmascarament dinàmic llavors usa combinacions de les tènciques d’STUN i TURN.
Per tal d’entendre millor aquests problemes cal tenir clar els tipus de NAT que existeixen:
- Full Cone NAT
- Port Restricted Cone NAT
- Restricted Cone NAT
- Symetric NAT
- PDF de NAT types de la web: http://www.crfreenet.org/~martin/referaty/stun/naty.pdf (local)
En els propers articles desenvoluparé més a fons els protocols citats i referenciaré algunes llibreries que els implementen.
La major part de la bibliografia l’he extret de la wikipedia, dels estàndards IETF i de les següents fonts:
One thought on “NAT traversal: Introducció”
Thanks for sharing. I read many of your blog posts, cool, your blog is very good.