Reading time: 2 – 4 minutes

Ahir ja es van casar el Xavi i la Sabina, fa 1h he arribat a casa després de la festa del casament per no trencar la tònica de les despedides el tema ha estat espectacular. Realment ho he passat molt i molt bé… crec que tothom tindrà guardat aquest gran dia dins de la memòria ja que n’hem fet de tots colors. El dinar boníssim, la millor vadella que he menjat mai. La gent súper bé, tothom molt divertit i expresant el que li deia el cor, les bromes divertidíssimes i sense caure en la tonteria fàcil. El lloc del convit i la festa realment impecables i després a fer una dormideta a un hotel molt guapo. Avui ho hem rematat amb un dinaret per estrenar la casa dels recent casats i després un bon cafetó per recuperar vitalitat.

Jo vaig acomplir les meves funcions de padrí i per si algú s’ho va perdre aquí adjunto el vers que em vaig currar. Quasi 3h de feina i 3 o 4 intents fins arribar a això. Ja ho sé, no sóc un gran poeta però qui fa el que pot no esta obligat a més.

La vida canvia,
la vida passa,
la vida té moments,
la vida té amics,
la vida feliç.

El temps passa,
el temps vola,
el temps es para,
el temps pels amics,
el temps per l’amor.

El passat és un record,
el passat t’acompanya,
el passat et fa fort,
el passat no s’oblida,
el passat es porta al cor.

L’amistat d’una vida,
l’amistat d’un temps,
l’amistat vé d’un passat,
l’amistat el futur espera,
l’amistat és el fonament.

L’amor d’una vida,
l’amor pels temps,
l’amor del passat,
l’amor d’una amistat,
l’amor del Xavi i la Sabina.

Ara el que més enveja em fa és el viatge de nuvis que comencen aquesta matina, primer a Singapur, després Balí i per acabar Lombok… jo també vull!!!

Trigaré temps a acosumar-me a veure l’anell tan maco que porta el Xavi en aquestes mans de Gañan però suposo que el que més em costarà serà acostumar-me a viure sense tenir el meu millor amic al costat de casa. Això de que se’n vagi a viure a Vilafranca costarà de superar. Però bé, ja se sap que el temps t’acostuma a tot.

Que sigueu molt feliços!!!