oriolrius.cat

Des del 2000 compartiendo sobre…

Category: Mussol

vmware: Convertint una màquina virtual (.vmx) a format estàndard (.ovf)

Reading time: 1 – 2 minutes

Mai havia tingut la necessitat de fer la converció a OVF d’una màquina virtual, aquest és el format estàndard de les màquines virtuals diria que per tots els sistemes de virtualització malgrat n’hi ha molts que encara no el suporten. Doncs en el meu cas el que he fet és exportar unes màquines virtuals d’un VMWare Server a un VMWare ESXi convertint-les a OVF, l’ideal hagués estat migrar-les directament ja que les utilitats de VMWare OVF Tools ho soporten però al no tenir les màquines en la mateixa xarxa no volia que la migració durés dies i dies i més dies.

El procés: he parat les màquines virtuals, he modificat la configuració de les mateixes per treure el dispositiu de ‘CDROM’ que tenia mapejat contra una .ISO que em donava problemes en el procés i després he fet una cosa tan simple com:

ovftool /path_to_vms/vm_dir/vm_file.vmx /tmp/vm.ovf

El projecte Open Source que implementa OVF el teniu a SourceForge. Malgrat això jo ho he migrat amb les OVF Tools d’VMWare.

Després em pregunten perquè no m’agrada el Windows…

Reading time: 2 – 2 minutes

Aquesta tarda he patit un expedient X’s, de fet, tots estem acostumats a ser víctimes d’aquests fenòmens quan treballem amb ordinadors i si és amb Win encara més. La qüestió ha estat amb una placa IB830H. Aquesta placa porta embeded una Intel PRO/100 VE una targeta més que típica i tòpica en sistemes professionals. A més podria afegir que és una de les targetes que més m’agradan. Per si fos poc el seu suport en sistemes de Microsoft estan soportadíssimes, com no podia ser d’altre forma.

Doncs la qüestió és que després d’instal·lar els drivers que havia descarregat des de la web d’intel la targeta es detectava perfectament i si esnifava el canal fins hi tot veia a passar paquets però en cap cas la targeta rebia cap paquet.

Després de fer mil proves i canviar els drivers un munt de vegades, la cosa no ha canviat gens i quan ja estava apunt de llençar la toballola he provat una cosa tan estúpida i simple com:

  • Entrar a la BIOS
  • Desactivar la targeta de xarxa
  • Arrancar el Windows
  • Després apaguem
  • Tornem a entrar a la BIOS
  • Activar la targeta de xarxa
  • Tornem a entrar al Windows
  • … i ja va tot sense tocar res!!!

Increible, eh!? doncs això és el bonic que té el Windows. He de dir que com sempre passa durant tot aquest procés incert he arrencat amb una CD de Gentoo i la targeta de xarxa sense fer totes aquestes tonteries funcionava perfectament. O sigui, que rebia i enviava paquets sense problemes. Realment això és una altre prova de com el Windows és contraproduent en molts i molts sentits!

VMWare ESXi: PANIC: Error while reading file: -3, state.tgz

Reading time: 2 – 4 minutes

Després de les ventoleres que esta fent aquests dies a casa i de que un dels SAIs degut a les pujades i baixades de tensió acabes més penjat que un fuet, el servidor ESXi s’ha quedat grogui i no arrencava. O sigui, que com sempre les coses simples i automàtiques acaben donant un error incomprensible sobre el que només es podia fer una recerca per internet per solucionar-lo. L’error: PANIC: Error while reading file: -3, state.tgz

Gràcies als fòrums d’VMWare vaig trobar un thread que ho explicava de forma clara: la solució. En poques paraules i resumint tornem a arrencar el sistema però amb el CD d’instal·lació d’ESXi i li diem que volem reparar el sistema. Després si som persones precabudes tindrem un backup de la configuració del VMWare Infraestructure que a través de la consola d’administració podrem recuperar. Però si com és el meu cas no teniu còpia de seguretat la cosa té un segon problema. Recuperar les màquines que tenim al VMFS que segons ens deia al procés de recuperació no ha estat borrat i per tant conté les màquines virtuals que tenim montades.

Doncs bé, en aquest cas als fòrums d’VMWare vaig trobar una solució aproximada però que pel cas hem va permetre intuir la solució, el que preten explicar la solució és com borrar una màquina virtual després de reparar el sistema. Doncs bé, un cop som dins la consola d’administració d’VMWare Infraestructure que ja no té les nostres màquines virtuals perquè acabem de reparar el sistema el que cal fer ara és anar a la pestanya ‘Configuration’, després dins la secció ‘Harware’ on posa ‘Storage’. Ara a mà dreta veurem el ‘datastore1’ punxem amb el ratolí amb el botó dret i al menú contextual apretem ‘Browse Datastore…’.

Aquí ja hauriem de veure el llistat de directoris que contenen les nostres màquines virtuals, un cop dintre del directori de la màquina que volem recuperar localitzem el fitxer amb extenció ‘.vmx’ , botó dret del ratolí sobre el ftixer i seleccionem l’opció ‘Add to inventory’. Ara ja haurieu de veure la màquina dintre de la pestanya ‘Virtual Machines’ del VMWare Infraestructure. La resta de configuracions que havieu fet dins del VMWare infraestructure s’han perdut. O sigui, que les heu de tornar a fer. Per exemple, en quin ordre s’engeguen les màquines, recursos reservats per les màquines i tota la resta d’ajustaments. Però bé això comparat amb perdre totes les màquines no és res. Oi?

He de reconeixer que malgrat la petada que va fer tot plegat estic molt content amb la simplicitat que ha tingut a l’hora de solucionar-se. M’esperava haver de patir molt més. Cada dia estic més convençut de la gran feina que fa la gent d’VMWare, llàstima que sigui tot tan privatiu i tancat.

Càlcul dels mm de l’òptica d’una càmara

Reading time: < 1 minute Fórmula molt simple però útil, serveix per saber quina és la mida d'una òptica d'una càmara en funció de la distància i l'espai horitzontal a registrar:

( Distància x 4’8 ) / Horitzontal = mm Òptica
S’assumeix que la distància i l’hortizontal venen donades en metres

Realment útil si penseu en sistemes de videovigilància o d’altres similars.

Migració de dreamhost a ovh

Reading time: 1 – 2 minutes

Només informar que si en les properes hores teniu problemes d’accés a la pàgina és perquè estic migrant de dreamhost a ovh. Com ja vaig comentar temps enrera estic molt desconentent del rendiment de CPU i disk que m’està donant el servei de dreamhost i aprofitantq ue acabo el contracte a final d’any he canviat de proveidor encara no tinc migrats gran part dels serveis però el més important que és el blog en principi ja esta migrat ara espero no patir problemes col·laterals de la migració i si tot va bé en les properes 72 hores continuaré migrant serveis.

Només com a detall comentar que per 19.99€+IVA tinc una màquina pròpia que administro jo amb el S.O. que vull i malgrat això hem suposi més feina a priori que no pas els serveis de dreamhost estic convensut que hi acabaré guanyant ja que almenys tot el que passi dependrà de mi, cosa que ja és dir molt a venir de dreamhost.

podcast 1×13: desafio networking [la solución]

Reading time: < 1 minute A pesar de que la solución se alcanzó y aplico durante los meses de agosto y septiembre, hasta hoy no he podido grabar la solución en este podcast. Espero que haya sabido explicarla bien y que quede claro como se ha hecho para solucionar el problema, sinó preguntad.

Setmanes intenses

Reading time: 6 – 10 minutes

Tinc pendents d’escriure alguns articles sobre temes tècnics interessants de coses que he fet aquestes setmanes, de fet, més d’un és quasi obligatori escriurel. Per exemple, la solució del desafio de networking. Però en aquest article faré un petit resum de coses que he estat fent aquests dies i que no he pogut reportar de forma puntual.

Primer de tot destacar la festassa que varem organitzar els amics del Manel i el Xavi, brutal la coordinació entre la Vane, Glòria, Sabina, Estefania i jo amb l’ajuda improvisada a l’últim moment de la gent de Torrelavit i d’altres que coneixia menys. Doncs bé, realment diria que va sortir una festa rodona. A part de convidar-vos a veure les fotos que ben aviat espero tenir online, comentar que el lloc estava súper bé. El recomano: la Marinada. Una casa de colònies a Cambrils ben aprop del mar i amb tot el que fa falta per passar un aniversari inoblidable.

Com a detall comentar que al Manel li varem fer un regal d’una empresa que vaig sentir per la radio: muchomasqueunregalo.com, realment el tema és molt original perquè es tracta de regalar experiències o sensacions. O sigui, que teniu tot un catàleg de coses ben originals per regalar. Alguns exemples: conduir un F1, volar en un avió dels que fan piruetes, saltar en paracaigudes, fer puenting, fer una excursió en trineu, bany amb xocolata, teràpies relaxans, etc. Des de 30€ fins al que ús volgue gastar teniu tot tipus de regals ben originals. A més ús envien una caixa de color vermell molt ben presentada amb una targeta i una xapa de propaganda de l’empresa, o sigui, que no heu de donar el típic paper d’impresora ‘cutre’ que sembla que hagueu escollit el regal els últims minuts.

Sobre el tema de la caixa roja, doncs la qüestió és que vaig tenir una incidència i hem va arribar xafada, així doncs els vaig escriure un email queixant-me i en poques hores vaig rebre una trucada telefónica demanant-me disculpes i oferint-me enviar-me’n una altre o podia passar-ne a recollir una a Barcelona. Com que això no era possible hem van dir que els 20€ de ports urgents que havia demanat me’ls descomptarien. Per tant, he de dir que el servei de l’empresa impecable. Tot i que de moment encara no he pogut comprovar que m’hagin tornat els diners. Però no siguem dolents i confiem en que ben aviat ho pugui veure reflexat al meu compte corrent.

Potser l’única nota negativa de l’event és que de forma molt extranya i sospitosa va desapareixer el meu mòbil. Concretament l’HTC Artemis, si aquella que li havia canviat la pantalla fa uns mesos després de que hem caigués a terra. Doncs bé, ja m’he quedat sense Artemis. Així doncs, m’ha tocat buscar-me la vida i aconseguir una nova HTC per ser el meu mòbil personal, concretament ara tinc una HTC Cruise (aka Polaris). Escencialment és idèntica a l’Artemis però amb més CPU, 3G y 3MPixels de càmara. La carcasa pràcticament és igual i la pantalla, radio FM, GPS, microSD, càmara VGA frontal i d’altres són clavats. Però he de dir que sobretot el tema de la CPU es nota moltíssim. Així doncs, no hay mal que por bien no venga.

Una altre anècdota interessant que m’ha passat aquests dies va ser la nit del 10 de setembre a les celebracions de la dia nacional de Catalunya del dia 11 que es varen fer a Vilafranca. Aquest dia varem anar a sopar a casa el Xavi i la Sabina, junt amb la Glòria i la Daphne. Com que viuen ben aprop del centre i feien castellers a la plaça de la vila varem anar a fer-hi una ullada. Com sempre i malgrat hi havia poca gent els castells et posen la pell de gallina i et fan un nus al coll. Però l’anècdota va ser quan al tercer castell de la nit un 2 de 9, els faltava gent per fer pinya i el cap de colla se’ns va acostar i ens va demanar al Xavi i a mi que ens posessim a la pinya. Al Xavi ràpidament el vaig perdre de vista entre tanta gent, però jo vaig acabar estan ben aprop del centre i em vaig emportar més d’una trepitjada als ombros, malgrat això he de dir que l’experiència va ser impressionant i inoblidable. Realment s’ha de reconeixer que potser és una de les tradicions que més valoro del nostre país.

Una altre curiositat d’aquests dies de silènci al blog i tornant al meu caràcter geek innat és que vaig passar unes quantes hores amb el Manel recuperant uns fitxers borrats d’un XFS d’un NAS amb 4 discos de 250Gb en RAID 10. O sigui, tot un lio arribar fins als 70Gb de fitxers borrats per un error i una mala política de permisos. Però el que ara volia comentar és que el Manel em va ensenya un disc dur petitíssim, realment espectacular no recordo quantes gigues tenia però unes quantes. Pel que es veu el disc té 3 anys i en aquell moment era el més petit del món realment espectacular:

Pels que no estigueu enterats el Manel s’ha montat una empresa de recuperació de dades: Info Rescate i acaba d’arribar de l’India on ha anat a fer-hi un curs de dues setmanes sobre aquest tema. De fet, li va anar ben just arribar de l’India i anar a la seva festa d’aniversari. Però seguint amb el tema de l’India, què passa amb aquest país? és realment espectacular la quantitat de gent que coneixo que ha anat a aquest país els últims mesos potser en podria dir uns 10 ara mateix. Potser el cas més espectacular el del Carles que hi ha passat uns 6 mesos i fins hi tot ha fet un blog de la seva experiència: Nomada la gana.

Per si tota aquesta gent que ha anat a l’india no fossin pocs ahir a la nit varem ser al sopar de comiat del meu germà, que aquest dimecres que ve se’n va a Nepal i l’India durant dos mesos i mig. O sigui, que realment esta passant algo per aquelles contrades que atrau a la gent com imans. De totes formes he de dir que personalment a mi no hem crida gens el tema. He de dir que assia m’agrada molt i hi ha molts països que vull anar a visitar per allà, a part dels que ja he vist, però de ben segur que l’India no és dels que més hem criden. Qui sap potser per les festes de nadal ens podem escapar a Vietnam, Singapur o Malaïsia… esperem que la butxaca hi arribi.

digital signage, en un cop d’ull

Reading time: 1 – 2 minutes

A moltes persones els costa entendre a quin mercat esta orientat movilpoint, doncs bé, aquest setembre i per primer cop a aquest país es farà una fira a Madrid sobre Digital Signage, mercat en el qual treballa l’empresa on treballo com CTO. Doncs bé, a la web de la fira: www.total-media.es he trobat el video que penjo a continuació i que explica diria jo que molt bé de què tracta el mercat del digital signage.

No oblideu el motto de movilpoint: kiosks and digital signage technologies

Hotel Balneario Vilas del Turbón

Reading time: 3 – 4 minutes

Avui he arribat de les mini-vacances per no parlar d’un cap de setmana llarg. De fet, qui no esta content és perquè no vol. La qüestió és que divendres hem vaig agafar el dia de festa i Estefania i jo varem sortir disparats com coets cap al Hotel Balneario Vilas del Turbón. Aquest lloc perdut de la mà de deu a terres d’Osca el varem coneixer no fa ni dues setmanes gràcies a que el Xavi i la Sabina i varen ser amb uns amics. Doncs bé, com a nota li posariem un cinquillo no massa més tot i que si fem una relació qualitat preu potser hauriem de pujar a un sis o un set. Ja que realment per ser temporada alta i per totes les terapies que ens han fet el preu era més que reaonable. Potser on la cosa coixejava una mica és en la qualitat dels mateixo però no pas pels recurso materials o per le instal·lacions en si mateixes sinó per la qualitat del personal. Potser és que jo sóc molt exigent ja que com diu la Neus a mi m’han fet tractaments i massatges a molts països diferents, de fet, té raó i això li he d’agraïr a la Daphne. De fet, un gran secret a crits és que sempre he volgut montar una blog sobre aquesta temàtica, o sigui, massatges balnearis i d’altres similars.

montanya del Turbón

Tornant a Vilas del Turbón, de fet, el nom bé d’un petit poble de 38 habitants en el que trobem el balneari. El lloc sense cap luxe però molt net, pulit i acollidor disposa d’una gastronomia casolana que et deixa sempre satisfet i malgrat ser molt estrictes amb els horaris les taules i les formes de demanar el que menjarem al dia següent no tinc cap queixa del servei al contrari. Pel que fa a les terapies doncs el que ja deia abans, les instal·lacions estan molt bé… lluny dels gran hotels de luxe orientas o americans on he anat algunes vegades però malgrat això tot és molt nou i xulo a la part del Balneari. Llàsitma que el personal no disposava de l’experiència i l’energia necessaris per fer-nos disfrutar del paquet de tractaments que varem contractar. Tot i amb això varem saber treure-li el suc al tema.

Per concloure el resum, comentar com a cosa positiva que el lloc esta molt aïllat i per tant, no hi ha cobertura. Requisit indispensable per una bona desconnexió de món. L’entorn és genial i es troba a 1.500m d’altura aproximadament, o sigui, que de calor ben poca malgrat he vingut ben vermell de prendre el solet. Però això és un luxe que només pots prendret en les hores centrals del dia després fa una fresqueta molt agradable i més si tenim en compte que estem al mes d’agost. Des de Torelavit (el meu poble) el lloc es troba a unes dues hores llargues de camí, així doncs, en bona companyia i bona música no es fa llarg arribar-hi. Perquè ús en feu una idea es troba a l’altura de la Pobla de Segur, però a la zona aragonesa. Si no recordo malament la zona rep el nom del riu més famós que passa per allà: Ribagorzana. Concretament entre Benasque i Benabarre.

podcast 1×12: mail-gateway (GatV2)

Reading time: 2 – 4 minutes

GatV2 es un servidor de correo para hacer smart-relay o para que se entienda mejor el concepto para usar como frontend del servidor de correo de la empresa o del ISP (backend). GatV2 nos filtra todo el correo UCE y nos ofrece una herramienta de gestión del SPAM.

El siguiente esquema ofrece una idea de donde estaría el GatV2:

GatV2 network schema

A través del podcast podreis seguir cual es el proceso que sigue un correo para pasar através del GatV2. Obviamente no es sencillo entender a la primera todo lo que hace pero a través de este gráfico (pinchar encima para zoom), de la explicación y de la documentación de la web del proyecto espero que podais comprender mejor el proceso.

inside GatV2 process

Para ver las capturas de pantalla a las que se habla durante el podcast pasarós por la documentación del proyeco GatV2.

Finalmente el podcast:

[display_podcast]

El podcast dur alrededor de 1h, así pues Jorge me ha ayudado a hacer una tabla de contenidos del mismo así pues, podeis ir directamente al minuto que os interesa del podcast gracias a la siguiente información:

  • Presentación: 0-1m44s
  • Historia: 1m44s – 3m
  • En que consiste: 3m – 8m15s
  • Los componentes: 8m15s – 24m20s
  • Como funciona: 24m20s – 42m49s
  • WebUI del DSPAM: 42m49 – 55m55s
  • Despedida y cierre: 55m55s – 56m56s

En los próximos dias publicaremos (Jorge y yo) el podcast dividido en pequeños MP3 en l página del proyecto GatV2 para mayor comodidad de los interesados en el proyecto.