Sep 11

Nous gadgets que corren per casa

Reading time: 7 – 12 minutes

El que faré en aquesta entrada és un petit recull de comentaris sobre els últims dispositius que hi ha per casa.

Consola Wii + Wii Fit + Wii Motion Plus

Wii

Mai m’havia imaginat que em compraria una consola, de fet, tècnicament tampoc ho he fet ja que va ser un regal que li vaig fer a Estefania pel seu aniversari a finals de maig. Però com ja era la idea és un regal que disfrutem tots dos. Realment és un concepte totalment diferent del que jo havia entès sempre com a consola. Sota el meu punt de vista és una eina d’entreteniment que dona un punt d’interactivitat tan innovador que potser fins hi tot li caldria un nom diferent, enlloc de ser una consola més.

Wii Fit

Si ens fixem en l’ús que jo li dono, fins hi tot podriem anomenar-ho màquina de fer esport. Per sort no només faig esport amb la Wii, però he de dir que entre els 30min de footing que faig dia si dia no, més el control del meu IMC que hem permet portar la Wii Fit i la experiència brutal que em dona el Wii Motion Plus quan jugo al Virtua Tennis 2009 és una màquina de fer esport molt entretinguda i a sobre m’ajuda a mantenir-me en forma.

Wii Motion Plus

A més no cal oblidar la component social, crec que és una consola ideal per disfrutar amb els amics i deixar de banda els sovint aborrits jocs de taula. Segur que hi ha molta gent que no es cansa mai de jugar al parxís o a la oca; però jo de ben petit sempre he tingut repelús a aquest jocs, fins hi tot quan no sabia ni el que era un ordinador.

Archos 5 + DVR Station Generation 6

De fet l’Archos5 ja fa molts dies que corre per casa, fins hi tot hauria de dir pel món. Ja que com a dispositiu portàtil per això va ser pensat per emportarte’l pel món. Com passa sovint amb aquests gadgets Estefania els disfruta sobretot quan anem de viatge, però jo en el meu dia a dia l’uso per ambietar les meves jornades de treball o per animar els viatges que faig a Barcelona.

Els seus 120Gb de disc dur trobo que són ideals, mai els he trobat excessius com a molt algún cop n’hagués volgut més. Ja que sempre es pot usar com a disc dur portàtil. Potser una cosa que no m’agradam massa és que no puc usar la funció de dispositiu mass storage (disc dur extern) mentre reprodueixo música. Trobo que seria ideal tenir-lo connectat al portàtil mentre treballo i escolto musica, de forma que quan tingués alguna cosa que copiar-me per emportar: PDFs, més música, podcasts, etc. ho fes directament. Però no es pot tenir tot.

He de dir que les funcions que més uso quan viatjo són les de veure videos, escoltar música i llegir PDFs. Aquesta última funció és un pel lenta pel meu gust però sovint l’utilitzo ja que sempre porto una bona col·lecció de llibres tècnics que no puc evitar fullejar o fins hi tot llegir. Això si, no ús recomano fer-ho més d’1h seguida ja que és força dur per la vista les 5″ de la pantalla tampoc donen per tan.

Archos5 DVR Station

Pel que fa a la DVR station només fa unes setmanes que la vaig comprar, obviament la tenim al menjador i gràcies al seu comandament a distància més que complert l’usem per veure pel·lícules o per posar música usant la TV del menjador. L’usabilitat del comandament a distància és bona en general, potser el problema més greu és que el ratolí (per dir-li d’alguna forma) que incorpora el comandament és força inusable però això només cal usar-ho si volem navegar per internet.

Archos5 DVR Station Generation 6 - Remote Control

Pel que fa a l’accés del contingut que tinc a la xarxa es fa via UPnP i el servidor UPnP que tinc instal·lat al meu NAS (Openfiler) és el Mediatomb, cosa que de moment m’està donant una serie d’inconvenients que no he resolt. Per un costat, a l’hora de buscar contingut em mostra tot el media en una sola carpeta, cosa força inusable degut a la quantitat. Malgrat això és culpa de que el servidor UPnP exporta el contingut de forma poc òptima per defecte, hauré de mirar de configurar-lo millor. L’altre inconvenient és que si reps un contingut via UPnP no pots usar les funcions de ‘fast-forward’ i ‘rewind’ cosa realment molesta en moltes ocasions.

Archos5 DVR Station Generation 6 - Connections

Comentar també que la radio per internet que té instal·lada l’Archos5 és un programa que es diu vTuner i que malgrat té molt contingut i molt ben ordenat, entre el qual he trobat emisores que m’agraden molt també trobo molt a faltar el no poder usar eines d’internet com Spotify o LastFM. Cosa que a priori semblaria suportada perquè l’Archos5 suporta Flash tan en pàgines web com en aplicaciones standalone però no és capaç de reproduir cap de les coses que he comentat.

HTC Hero

htc hero

Finalment l’últim gadget a comentar és el mòbil que he adquirit: HTC Hero en lloc del HTC Touch Cruise que he tingut fins ara. De fet, no ha estat un canvi per gust sinó obligat ja que en un sopar a la fresca d’aquest estiu el mòbil va desapareixer i per tant vaig haver de buscar-me la vida. Així doncs, després d’una bona oferta per part d’Orange vaig adquirir aquest terminal.

Comentar que per fi sóc lliure! ja no depenc del coi de Windows Mobile que això més que un sistema operatiu era un mal son. Android no és la perfecció però em dona moltes alegries i bones experiències cada dia. Cosa que no es pot dir del anterior sistema.

Sobre el terminal comentar que aquesta petita curva que fa en la part inferior i que tanta por em feia que es convertís en una incomoditat, almenys per mi, s’ha acabat convertint en una comoditat ja que quan porto el terminal a la butxaca aquest s’adapta millor a la forma del cos.

Com a inconvenient comentar que la pantalla tàctil és una mica difícil d’usar quan tens les mans suades o humides de la calor o algún altre motiu. Sort del trackball que sovint ens facilita la vida. Això si, quan tens les mans ben seques la usabilitat tàctil del terminal és genial i el teclat virtual quan girem el terminal és realment còmode d’usar.

Per buscar-li coses negatives comentar que la cobertura GSM a vegades va i ve, sense massa explicacions i malgrat et diu que tens cobertura sembla que a qui et truca li diu que no estas disponible. Encara he d’acabar de validar si aquest problema és degut a la cobertura que hi ha a casa meva o bé, és realment un problema del terminal. Aquesta propera setmana tindré un altre teminal d’Orange per temes de feina i així ho podré contrastar.

Mar 24

Rafa Nadal, una persona que admiro

Reading time: 6 – 9 minutes

Fa força setmanes que tinc el blog abandonat, com passa sovint no és pas per ganes. Ja que tinc una serie d’articles tècnics pendents d’escriure: diversos temes sobre Fedora Core 10, Moblin, XMPP/Jabber, etc. Ah! i que avui m’he comprat un Sony Vaio VGN-P11Z amb una pantalla de només 8″ i un pes de menys de 700gr. Però avui tinc ganes de parlar d’una persona que cada dia admiro més.

Abans de parlar d’en Rafa, vull comentar d’on ve això. Els seguidors més antics del blog ja recordaran que l’any 2004 vaig llegir-me un gran llibre que em va canviar la vida: “El Poder del Pleno Compromiso” doncs bé, aquests dies l’he estat rellegint sobretot passant a paper les parts que més vaig destacar del llibre, potser també les passo al wiki ja ús ho diré. Arrel de rellegir el llibre hi havia una part del llibre que hem demanava que fes una llista de les persones que més admiro i perquè. Doncs bé, em vaig quedar molt i molt pensatiu i no vaig ser capaç de treure a ningú. Malgrat això he seguit pensant en el tema i finalment he de dir que admiro a aquest noi.

Obviament no és pas la persona perfecte i començaré per comentar que no hem fa cap gràcia que sigui del Madrid, no pas perquè jo sigui del Barça. Tampoc m’agrada la visió que té de la llengua catalana, malgrat parli en mallorquí amb els seus pares i potser la seva “mala òstia” tampoc l’embejo, sobretot perquè a mi també me’n sobre força.

rafanadal

Però si em fixo en les seves virtuts és quan realment arribo a la conclusió que l’admiro:

  1. Mentalitat de ferro, des de fa aproximadament dos anys jugo molt regularment a tenis i fins hi tot vaig a classes. Per tant, sé perfectament que és un esport que quan tens el marcador en contra la confiança en tu mateix baixa en picat i seguir confiant en les teves capacitats per ajustar pilotes a les línies per desequilibrar el contrari no és gens fàcil. Per tant, sota el meu punt de vista tots els que diuen que el Nadal no és un bon jugador de tenis; jo diria, que per mi és un boníssim jugador de tennis. Potser el Federer té millor tèncica però el físic i la psicologia són tan importants com la tècnica en aquest esport. Per no parlar de que sempre que veig jugar en Nadal notó que millora fruit de l’esforç.
  2. Esperit guanyador, només quan la teva mentalitat és de ferro i tens les idees molt clares ets capaç de lluitar pel que vols. En aquest cas parlem de voler victòries. De fet, la vida no deixa de ser una colla d’esprints en els que has de donar el màxim de tu mateix en cada un d’ells per aconseguir aquella fita que sempre has de posar-te a l’horitzo i que es reforça amb els teus principis. Com sempre les fites han de ser quelcom basat en els principis d’un mateix, no coses materials o basades en necessitats artificials. He de discrepar en tota aquella gent que es planteja la vida com una marató. Per mi, només poden acabar guanyant, assolint el que es proposen, els que saben oscil·lar entre periodes d’estrés (quan donem el màxim de nosaltres mateixos) i de recuperació. Un excés d’estrés o de recuperació ens fa poc competitius, cal saber trobar l’equilibri.
  3. Serenitat i saber estar, potser a molts ús semblarà una qualitat estranya però per mi hi ha coses que són importants. Mostrar educació i formes hi ha casos en els que crec que és més que necessari. Potser per això m’agrada tan el tenis perquè després de lluitar a mort amb el teu adversari li dones la mà i reconeixes el seu esforç. Si a tot això sumem com en Nadal es dirigeix als seus adversaris després de guanyar un torneig crec que és un exercici de respecte i saber estar que diuen molt d’ell com a persona. Finalment dir també que no és fàcil estar seré i mantenir l’esperit guanyador quan portes cinc hores de partit. Per aconseguir això cal una preparació física i una mentalitat excepcionals. Per tant, amb això es reforcen els dos primers punts.
  4. Els rituals, sovint la gent comenta que en Rafa és un maniàtic perquè esta obsessionat en deixar les ampolles d’aigua d’una determinada forma, sempre fa els mateixo moviments abans de sacar, etc. Doncs bé, potser d’això se’n poden dir manies però jo en dic rituals. És important establir els teus propis rituals per les tasques que fas a la vida i no abandonar-los mai i menys quan les coses van malament. Per tal d’aconseguir fer això cal també moltíssima paciència, altre cop una mentalitat de ferro. Però no abandonar aquests riutals és el que et manté seré i segur en tu mateix ja que per tu el que precedeix aquest moment no influeix en que ha de passar a partir d’ara i estableixes un punt i a part que et serveix per saber que has de començar a lluitar des de zero altre cop. A més quan aquests rituals també s’estableixen en els periodes de recuperació, no només en els d’estrés això et converteix en una persona altament competitiva i serena.
  5. La passió pel que fa, només si realment estimes el que estas fent ets capaç d’acomplir amb els 4 punts anteriors per tant arribar a ser el número 1 amb el que t’agrada i et motiva crec que només és fruit de la passió i l’amor que algú sent per allò que esta fent, sota el meu punt de vista no hi ha altre forma d’arribar-ho a ser. Obviament calen més ingredients però el més important diria que és aquest. Però com sempre, el més difícil no és arribar sinó mantenir-se. En el cas d’en Nadal diria que l’únic enemic que el pot arribar a guanyar és el seu propi físic. Com a seguidor seu no puc amagar la meva preocupació pels seus genolls. Però tornant a la virtud de la que parlava he de dir que la seva forma d’expressar la passió quan esta jugant un partit exterioritzant i vivint al màxim totes les sensacions que li produeix el desafiament denoten una font de passió brutal. Per sort, els rituals de recuperació permeten que la seva ment es mantingui serena i revitalitzada entre esforç (estrés) i esforç.

Apa doncs, fins aquí la meva reflexió del dia. Malgrat fa molts dies que la volia posar per escrit i que no he sabut expresar del tot les moltes idees que em venen al cap diria que s’entén força bé quines són per mi algunes de les virtuts importants que ha de tenir la gent que admiro. Per tant, la gent a la que m’agradaria assemblar-me.

Sep 20

Setmanes intenses

Reading time: 6 – 10 minutes

Tinc pendents d’escriure alguns articles sobre temes tècnics interessants de coses que he fet aquestes setmanes, de fet, més d’un és quasi obligatori escriurel. Per exemple, la solució del desafio de networking. Però en aquest article faré un petit resum de coses que he estat fent aquests dies i que no he pogut reportar de forma puntual.

Primer de tot destacar la festassa que varem organitzar els amics del Manel i el Xavi, brutal la coordinació entre la Vane, Glòria, Sabina, Estefania i jo amb l’ajuda improvisada a l’últim moment de la gent de Torrelavit i d’altres que coneixia menys. Doncs bé, realment diria que va sortir una festa rodona. A part de convidar-vos a veure les fotos que ben aviat espero tenir online, comentar que el lloc estava súper bé. El recomano: la Marinada. Una casa de colònies a Cambrils ben aprop del mar i amb tot el que fa falta per passar un aniversari inoblidable.

Com a detall comentar que al Manel li varem fer un regal d’una empresa que vaig sentir per la radio: muchomasqueunregalo.com, realment el tema és molt original perquè es tracta de regalar experiències o sensacions. O sigui, que teniu tot un catàleg de coses ben originals per regalar. Alguns exemples: conduir un F1, volar en un avió dels que fan piruetes, saltar en paracaigudes, fer puenting, fer una excursió en trineu, bany amb xocolata, teràpies relaxans, etc. Des de 30€ fins al que ús volgue gastar teniu tot tipus de regals ben originals. A més ús envien una caixa de color vermell molt ben presentada amb una targeta i una xapa de propaganda de l’empresa, o sigui, que no heu de donar el típic paper d’impresora ‘cutre’ que sembla que hagueu escollit el regal els últims minuts.

Sobre el tema de la caixa roja, doncs la qüestió és que vaig tenir una incidència i hem va arribar xafada, així doncs els vaig escriure un email queixant-me i en poques hores vaig rebre una trucada telefónica demanant-me disculpes i oferint-me enviar-me’n una altre o podia passar-ne a recollir una a Barcelona. Com que això no era possible hem van dir que els 20€ de ports urgents que havia demanat me’ls descomptarien. Per tant, he de dir que el servei de l’empresa impecable. Tot i que de moment encara no he pogut comprovar que m’hagin tornat els diners. Però no siguem dolents i confiem en que ben aviat ho pugui veure reflexat al meu compte corrent.

Potser l’única nota negativa de l’event és que de forma molt extranya i sospitosa va desapareixer el meu mòbil. Concretament l’HTC Artemis, si aquella que li havia canviat la pantalla fa uns mesos després de que hem caigués a terra. Doncs bé, ja m’he quedat sense Artemis. Així doncs, m’ha tocat buscar-me la vida i aconseguir una nova HTC per ser el meu mòbil personal, concretament ara tinc una HTC Cruise (aka Polaris). Escencialment és idèntica a l’Artemis però amb més CPU, 3G y 3MPixels de càmara. La carcasa pràcticament és igual i la pantalla, radio FM, GPS, microSD, càmara VGA frontal i d’altres són clavats. Però he de dir que sobretot el tema de la CPU es nota moltíssim. Així doncs, no hay mal que por bien no venga.

Una altre anècdota interessant que m’ha passat aquests dies va ser la nit del 10 de setembre a les celebracions de la dia nacional de Catalunya del dia 11 que es varen fer a Vilafranca. Aquest dia varem anar a sopar a casa el Xavi i la Sabina, junt amb la Glòria i la Daphne. Com que viuen ben aprop del centre i feien castellers a la plaça de la vila varem anar a fer-hi una ullada. Com sempre i malgrat hi havia poca gent els castells et posen la pell de gallina i et fan un nus al coll. Però l’anècdota va ser quan al tercer castell de la nit un 2 de 9, els faltava gent per fer pinya i el cap de colla se’ns va acostar i ens va demanar al Xavi i a mi que ens posessim a la pinya. Al Xavi ràpidament el vaig perdre de vista entre tanta gent, però jo vaig acabar estan ben aprop del centre i em vaig emportar més d’una trepitjada als ombros, malgrat això he de dir que l’experiència va ser impressionant i inoblidable. Realment s’ha de reconeixer que potser és una de les tradicions que més valoro del nostre país.

Una altre curiositat d’aquests dies de silènci al blog i tornant al meu caràcter geek innat és que vaig passar unes quantes hores amb el Manel recuperant uns fitxers borrats d’un XFS d’un NAS amb 4 discos de 250Gb en RAID 10. O sigui, tot un lio arribar fins als 70Gb de fitxers borrats per un error i una mala política de permisos. Però el que ara volia comentar és que el Manel em va ensenya un disc dur petitíssim, realment espectacular no recordo quantes gigues tenia però unes quantes. Pel que es veu el disc té 3 anys i en aquell moment era el més petit del món realment espectacular:

Pels que no estigueu enterats el Manel s’ha montat una empresa de recuperació de dades: Info Rescate i acaba d’arribar de l’India on ha anat a fer-hi un curs de dues setmanes sobre aquest tema. De fet, li va anar ben just arribar de l’India i anar a la seva festa d’aniversari. Però seguint amb el tema de l’India, què passa amb aquest país? és realment espectacular la quantitat de gent que coneixo que ha anat a aquest país els últims mesos potser en podria dir uns 10 ara mateix. Potser el cas més espectacular el del Carles que hi ha passat uns 6 mesos i fins hi tot ha fet un blog de la seva experiència: Nomada la gana.

Per si tota aquesta gent que ha anat a l’india no fossin pocs ahir a la nit varem ser al sopar de comiat del meu germà, que aquest dimecres que ve se’n va a Nepal i l’India durant dos mesos i mig. O sigui, que realment esta passant algo per aquelles contrades que atrau a la gent com imans. De totes formes he de dir que personalment a mi no hem crida gens el tema. He de dir que assia m’agrada molt i hi ha molts països que vull anar a visitar per allà, a part dels que ja he vist, però de ben segur que l’India no és dels que més hem criden. Qui sap potser per les festes de nadal ens podem escapar a Vietnam, Singapur o Malaïsia… esperem que la butxaca hi arribi.

Aug 26

digital signage, en un cop d’ull

Reading time: 1 – 2 minutes

A moltes persones els costa entendre a quin mercat esta orientat movilpoint, doncs bé, aquest setembre i per primer cop a aquest país es farà una fira a Madrid sobre Digital Signage, mercat en el qual treballa l’empresa on treballo com CTO. Doncs bé, a la web de la fira: www.total-media.es he trobat el video que penjo a continuació i que explica diria jo que molt bé de què tracta el mercat del digital signage.

No oblideu el motto de movilpoint: kiosks and digital signage technologies

May 09

31, qui m’ho anava a dir?

Reading time: < 1 minute Qui m'ho anava a dir quan era així:

Oriol Rius quan era petit

que avui faria 31 anyets de no res… espero que en caiguin molts més i que tot segueixi igual o millor. Per cert, ús heu fixat que tenia més pel de petit que ara?

Ah! moltíssimes gràcies a tots els que m’heu felicitat en personal, SMS, email, telèfon i twitter!!!

May 07

Pont de l’1 de maig (Agres i Bocairent)

Reading time: 4 – 6 minutes

Aquest pont de l’1 de maig vaig ser amb Estefania per la zona dels seus avis, o sigui, per la zona d’Acoi (Alacant). Concretament varem estar visitant Agres i Bocairent. En el primer poble que és on ens allotjabem en una antiga casa dels seus avis hi havia diverses coses interessants i curioses. Per exemple, un lloc on encara hi van les avies a fregar a mà, un convent de frares abandonat amb unes vistes impressionats i fins hi tot un poblat ibèric.

Tot i amb això el més divertit s’ha de reconeixer que varen ser les Covetes e Bocairent, uns orificis dins de la pedra als quals s’accedia a través d’unes finestres i després cada un dels silos interiors es comunicava amb d’altres. Realment divertit, no ús perdeu les fotografies perquè valen la pena. Ús convido a visitar-ho perquè és una experiència única. Segons ens va explicar el guia aquests silos els van fer els moros per guardar-hi gra i a posteriori els indigenes de la zona van foradar les parets dels silos per comunicar-los entre ells.

Finalment l’últim dia del pont varem anar a visitar al Law i la Laura a Elda (Alacant). On varem passar tota la tarda jugant amb la Wii. Realment divertit i apassionant. Com ja vaig dir fa uns mesos és l’única consola que em compraria. A veure si aquest estiu o el proper hivern m’animo i em gasto els calerons en un consola per primer cop a la meva vida. És genial jugar a tenis, bolos, boxe, beisbol i que sé jo què més… però el millor és notar que amb una mica d’imaginació ho estas fent de veritat, almenys el cansament és ben real.

A l’album de fotografies podeu veure en imatges tot el que comento, sinó aquí sota en teniu un petit resum:

CIMG0438.JPGCIMG0474.JPGCIMG0477.JPGCIMG0479.JPGCIMG0484.JPGCIMG0497.JPG

Apr 23

Sant Jordi: el dia de Catalunya, el llibre i la rosa

Reading time: 2 – 3 minutes

Doncs bé, com ja ve sent tradició els 23 d’abril aprofito per anar a passejar per Barcelona amb la Filo i mirar molts i molts llibres a més de disfrutar del fantàstic ambient de la festa de Catalunya. Realment és un plaer veure com tothom respira bon rotllo i bones vibracions. Cal reconeixer que com totes les festes del nostre temps es tenyeixen per una part molt comercial. Però és el que toca, de fet, és el millor dia de l’any per comprar llibres ja que a tot arreu et fan bons descomptes.

Doncs bé, jo he aprofitat per comprar quatre llibres, dos per regalar i dos per mi. Els que regalaré de Pura Anarquia, Woody Allenmoment no els comentaré, ja que els receptors/es no ho saben encara que els hi he comprat això, per tant, a callar. Per mi m’he comprat un parell de llibres, com dic. No ho tenia previst però no m’he pogut resistir.

Segur que a hores d’ara no teniu ni idea de la temàtica, ja que rarament no tenen res a veure amb temes tecnològics. Un és del Woody Allen, s’anomena Pura Anarquia. La veritat no tinc ni idea de que va, però només llegint el que posa a la contra-portada ja no m’he pogut resistir:Cocina para dummies

M’alleuja molt saber que l’univers és definitivament inexplicable. Començava a pensar que era culpa meva.

L’altre llibre és més pragmatic i l’¡ntenció és clara: Cocina para dummies. No és pas que de cop i volta m’agradi la cuina o que pretengui impresionar a ningú. Simplement pretenc introduir una mica de varietat en els meus menús, a més de intentar tenir una dieta una mica més sana. Ja que això de viure sol i cuidar-me a mi mateix ja em comença a resultar una mica monóton. Així doncs, crec que l’important és assumir les limitacions i intentar superar-les.

Apr 16

Podcast 1×03: perquè vaig començar el Blog?

Reading time: < 1 minute Un nou podcast, aquest ja és el tercer. He intentat contestar les següents preguntes sobre l'Oriol News Portal:

  • Per què vaig començar el Blog?
  • Per què segueixo?
  • Per què és en català?
  • De què parlo i perquè?
  • Per què només hi escric jo?

[display_podcast]

Espero que ús satisfaci una mica la curiositat 😉

Comentar a nivell tècnic: he intentat posar música de fons, no sé si molestarà gaire o si se sent massa fort. A mi m’ha semblat que no molestava i que acompanyada una mica la veu.

Aug 20

Per què tothom té ganes de marxar?

Reading time: 3 – 4 minutes


<br

No ús penso fotre una de les meves rallades filosòfiques només, ús volia transmetre això que ja fa temps que estic notant. Ja fa un temps que el Carles va marxar cap a Holanda i després d’una mala experiència se’n va anar a Itàlia, lloc on sembla que les coses li van millor tot i que no sembla que s’hi vulgui pas quedar per sempre, segons em va comentar ell mateix.

Per una altre banda l’Ernest, també m’ha comentat que li agradaria marxar. Com oblidar el Pof i el seu somni que no para de perseguir d’anar a treballar a ‘Silicon Valley’. El Xoli aquests dies és per Europa repartint currículums a veure si troba una oportunitat lluny del seu actual Jefe.

Ús heu adonat que tothom que ens envolta vol marxar?
Si encara ús han semblat pocs els exemples que ús he donat, ús puc explicar les idees de les amigues de la Daphne, de tres bones amigues que té cap té ganes de quedar-se per aquí aprop, si és que ja no ha fet un pas per marxar.

Ahir a la nit vaig veure, la pel·lícula El último beso. En aquella pel·lícula sortien 5 amics, 3 dels quals també van decidir marxar i provar sort lluny de casa. Tot i que la pel·lícula planteja un missatge prou lloable: la verdadera revolución es la normalidad. Cadascú que ho interpreti com vulgui. Si teniu una estona lliure ús la recomano molt, sobre tot per gent que té parella o que en vol tenir, realment fa pensar molt.

Per una altre banda i per aconseguir ser una persona feliç i competitiva dins d’aquesta revolució de la normalitat de la que parlava fa uns moments, avui m’he comprat un llibre que em va recomanar l’Ernest: El Poder del Pleno Compromiso (ISBN: 8496107124). El penso llegir durant el viatge a Xina tot i que avui mentre tornava a casa amb el tren ja he començat a llegir el primer capítol i crec que promet moltíssim.

Per si algú pogués estar interessat en el llibre aquí ús enganxo un petit resum de la temàtica del mateix:

Vivimos a un ritmo vertigionoso, agitado y trepidante. Afrontamos cargas de trabajo demoledoras y tratamos de abarcar lo máximo posible. Estamos en tensión,pero también nos consumimos lentamente.La administración del tiempo ya no es una solución viable. Tal y como se demuestra en este libro revolucionario, administrar la energía y no el tiempo, es la clave para mantener un rendimiento alto y en equilibrio en la salud, la felicidad y la vida. La esencia de este porgrama es el Sistema de Entrenamiento del Atleta Corporativo. Se basa en veinticinco años de experiencia con algunos de los mejores deportistas del mundo para ayudarles a rendir más bajo una gran presión competitiva. Una guía que le cambiará la vida y le permitirá sentirse plenamente comprometido dentro y fuera del trabajo, físicamente revitalizado, emocionalmente conectado y mentalmente concentrado.