Inicio

27+1=28?

Hi ha gent que diu que sempre s’ha de mirar endavant a la vida. Doncs a mi en dates assenyalades m’agrada mirar enrera ja que em passo els dies tirant endavant i somiant en coses. A més si penso amb el rollo dels 30 i aquestes parides em podria entrisitr, encanvi si miro el que he aconseguit fins ara penso que no tinc motiu per fer-ho i que hi ha moltes coses de les que em puc sentir orgullós i encara em queden dos anys fins que hagi de canviar el 2 pel 3. A més també he après a descobrir que a cada moment hi ha coses maques per viure.

M’ha fet il·lusió recuperar una foto que l’Ernest em va passar fa molt de temps, suposo que la recordareu. Una de les millors coses de la vida són els amics i com sabeu als meus sempre els anomeno mussols i/o pardals. Amb la Daphne, la meva família que tan m’estima, els meus amics, els companys de feina que a la seva manera també em cuiden molt i salut. Què més puc demanar? diners???? quina fribolitat…hi hi hi! esperem que tot arribi amb els anys.

Ja no em faig més pesat…. GRÀCIES A TOTS!

Moltes felicitats!!!

Com que l’Oriol te dos aniversaris, el 7 i el 9, hem decidit felicitarlo el 8, en ben mig dels dos. I com que tots els amics estem ara repartits pel món, hem decidit ferli un regalet i “hackejar” la seva pàgina penjant aquest post de felicitació, per tant:

Felicitats mussol!!! ens alegrem molt de que siguis tant feliç!! Tu t’has guanyat estar rodejat de la gent que t’estima i de que tinguis una font inesgotable d’ilusionarte per les coses

Els mussols

Nota: aquí teniu un link per veure com hem hackejat la página

Avui faig dos anys!!!

Segur que tots sabeu que tinc dos aniversaris i pels que no ho sapiguen us ho dic ara. Des de fa un parell d’anys tinc dos aniversaris un el dia 7 de maig i l’altre el dia 9. De fet, no us sabria dir quin em fa més il·lusió. Malgrat sembli una tonteria tal dia com avui sempre em recordo d’aquest event que em va fer re-nexier i re-valorar tot el que sento per la gent, les persones, els companys, els amics, la família i tot el que és bonic d’aquest vida. Gràcies a tots perquè un any més em puc llevar amb un somriure als llavis i amb la moral ben alta per fer mil coses.

Hi ha coses que no s’obliden:

Suposo que deu ser natural que dies com avui hem posi filosofic i malgrat no podré veure la Daphne fins a la nit, perquè és a un saminari i s’hagi passat la nit treballant a l’aeroport perquè ha caigut un servidor important. Us he de dir que ESTIMO LA VIDA i estic encantantat d’estar envoltant de gent que val més calers que tot l’or del món (aquesta frase era del meu pare)…. a cuidar-se!!!