May 17

Thich Nhat Hanh en Barcelona

Reading time: 2 – 4 minutes

Hace ya unos cuantos años Emili me regaló uno de sus libros de cabecera y en pocos días este libro se había convertido en uno de mis libros de referencia. El libro ha llegado a ser tan importante para mi que hay muchas de las meditaciones matutinas que las inicio re-leyendo alguno de los pequeños capítulos que tiene. Estoy hablando del libro “Hacia la paz interior” de Thich Nhat Hanh; un monje budista vietnamita afincado en Plum Village, Francia.

La vida de Thich esta centrada en la divulgación del Mindfulness, o de la conciencia plena. Otra forma de definirlo también sería la aplicación de la filosofía Zen aplicada al ritmo de vida de occidente. Si algo tenemos muchos en nuestra sociedad es un ritmo de vida frenético. Pues bien cuando empezamos a experimentar con la plena conciencia de la respiración, la plena conciencia al andar, etc. se descubre una nueva dimensión ante nosotros.

El dia 8 de mayo como regalo de mi cumpleaños asistí a un evento organizado por Thich y su comunidad como parte de su gira. Hasta que no llegué a las instalaciones del forum de Barcelona no fuí consciente de hasta que punto había personas que influenciadas por este monje. En el acto Thich nos repasó diferentes enseñanzas derivadas de la conciencia plena. Además de poder practicar en directo diferentes ejercicios de meditación con él y sus acompañantes. Cuando tengo la oportunidad de relajarme y fluir con un número de personas tan grande se me pone la piel de gallina y siento escalofrios por todo mi cuerpo. Es una experiencia muy recomendable para los que disfrutamos de la meditación.

IMG_20140508_195559

La gira tiene como principal motivación la divulgación y formación del Mindfulness en maestros de escuela con el fin de que estos a su vez enseñen a sus alumnos la importancia de la meditación y de la conciencia plena. Por desgracia yo no tengo la oportunidad de participar en estos retiros ya que no me dedico al mundo de la enseñanza, así que me tengo que conformar con los eventos publicos del maestro. Por otro lado durante la gira también se venden diferentes manuscritos de Thich en forma de cuadros con el fin de ayudar a las ONG que tabajan en pequeñas aldeas de Vietnam.

Estos son los que compre para Estefania y para mi:

IMG_20140517_121219

May 09

i 37!!!

Reading time: 2 – 4 minutes

Avui és un gran dia, en faig 37. Tota una vida d’il·lusions envoltat de persones fantàstiques i on he pogut disfrutar d’experiències meravelloses. Puc guanyar-me la vida amb el meu hobbie i estic envoltat de persones inmillorables. Obviament hi ha moments durs, que tots coneixeu però he d’estar agraït per la gran sort que tinc.

IMG_20140509_082842_1

Abans d’entrar a la secció regalets que m’han fet volia fer un petit recopilatori de coses fantàstiques i excepcionals que m’han passat aquest últim any.

  • He començat a treballar amb dos projectes fantàstics:
  • Google m’ha ofert feina, cosa que emp prenc com reconeixement a la meva carrera.
  • Hem fet la Ruta 66, un dels meus desitjos complerts.
  • Estem arreglant el jardí de casa.
  • He pogut coneixer la persona més fantàstica de la meva vida, el Pol, el meu primer fill.
  • A més de coneixer i compartir el dia a dia amb persones fora de serie a les que només puc estar agraïts, tots ells han estat grans mestres.

Un dels regals per l’esperit que m’ha encatat va ser poder assistir a l’event del monjo budista Thich Nhat Hanh, si tot va com m’agradaria els propers dies ús explico més de l’event.

IMG_20140508_195559

Un altre regal que m’ha fet l’Estefania ha estat una barreja de dues de les meves dues passions, no ús ho perdeu.

IMG_20140509_083330_1

i com a nota curiosa que no sabia, Google el dia del teu aniversari canvia el seu logo per tu:

google

 

Malgrat tot avui serà un dia dur, perquè a ningú li agrada anar al tanatori a recollir les cendres del seu fill el dia del seu aniversari però després dels exercicis de Minfulness que vaig poder practicar ahir la veritat és que la vida es veu diferent.

GRÀCIES!

May 07

Avui fa 11 anys des de que vaig tornar a neixer

Reading time: < 1 minute Avui és una data assenyalada en el meu calendari, a part de fer pocs dies des de que el nostre fill ens va deixar es compleixen 11 anys del brutal accident de cotxe que vaig patir. Un nou recordatori de fins a quin punt hem d’estar agraïts per l’oporunitat de viure i fins a quin punt cada segon que passem en aquest món és un regal.

Sempre m’agrada recordar el dia tornant a veure les fotografies del cotxe per tornar a ser conscient de fins a quin punt vaig ser afortunat al sortir-ne sense ni una rascada.

accident bmw

Un nou dia i un nou gràcies des del cor.

May 03

La història del Pol

Reading time: 11 – 18 minutes

El projecte

Després d’uns anys de convivència varem decidir crear la família Rius Barberà; no ens agraden les coses típiques per això finalment varem aconseguir crear el nostre casament a mida. Tot plegat una excusa perfecte per compartir amb els amics i familiars més propers quelcom molt especial que anavem a començar.

Cada un dels passos del procés va ser molt intens i els varem anar concluint amb èxit, la cerimònia, el convit, el viatge de noces i fins hi tot la resta de viatges com a matrimoni han acabat sent records fantàstics. Tot plegat sabiem que eren experiències que hauriem d’aparcar durant uns anys perquè el objectiu més important és crear la nostre família.

Així que un cop la natura es va posar en marxar varem aparcar els viatges i varem començar a invertir en el nostre niu. Obres al Jardí i a l’habitació del primer fruit del nostre projecte. Tot plegat una forma de viure l’arribada del nostre primer fill, el Pol.

Els fets

Després de 37 setmanes d’embaràs tocava el moment de coneixer l’hospital on havia de neixer el Pol, la clínica del Pilar. O sigui, que el dissabte 26 d’abril a les 12h allà estavem apunt per coneixer la llevadora. Un passeig per les instal·lacions, moltes explicacions i detalls sobre com seria el part. Quan tot plegat ja estava enllestit l’Estefania fa un comentari innocent: “Fa un parell de dies que em sento poc al nen”. Aprofitant que erem a l’hospital es planteja fer un registre per veure si el nen esta bé i aquí comença la història. El cor responia bé però el nen no es movia, ni menjant xocolata ni forçant-lo amb les mans.

Arribats en aquest punt el que havia de ser una simple visita es converteix en un part. La llevadora trenca la bossa i les aigües surten netes i tot fa pensar que podriem acabar tenint un part natural però de seguida l’activitat del cor del nen es para i els fets es precipiten. Ràpidament traslladen l’Estefania a quiròfan mentre jo estava deixant la roba a l’habitació. Així que quan torno l’Estefania ja no hi és i m’acaben enviant a la sala d’espera. A quiròfan els fets van molt ràpid i en qüestió de minuts s’ha practicat la cesària.

El Pol ja és aquí, ha nascut el nostre primer fill a les 16:35 pesant 2.980gr. Tothom esta molt nerviós perquè el Pol no plora i esta molt aturdit. Alguna cosa ha passat a la panxa de la mare, no se sap quan ni perquè però l’han de reanimar i fins al cap de 15min no aconsegueixen fer-ho. El cor comença a funcionar però els organs estan molt tocats i se sap que hi ha alguna afectació neurològica però no el seu abast. Ràpidament el traslladen a la UCI i allà l’equip de pediatres pren la decisió de traslladar-lo a un hospital més equipat on li puguin fer totes les proves pertinents.

Durant tot aquest procés l’Estefania no ha parat de reclamar la meva presència i a mi els minuts se’m feien eterns, al cap de menys de dues hores ens retrobem i som informats de tot plegat per part dels metges. Amb l’Estefania a l’habitació jo me’n vaig a la UCI on coneixo el meu fill. El primer impacte és un xoc important perquè esta completament plè de tubs i més tubs. Tot l’entorn és plè de màquines que no paren de pitar. Els metges i infermeres s’acumulen sobre d’ell fent-li proves sense parar.

Aquest situació només s’allarga unes poques hores perquè ràpidament es decideix traslladar el Pol a la UCI de Sant Joan de Deu. Per sort en aquest moment ja tenim el Xavi i la Sabina amb nosaltres perquè ens havien portat les primeres coses de casa. Així que el Xavi i jo ens traslladem a l’hospital de Sant Joan de Déu i la Sabina es queda al Pilar amb l’Estefania. Les hores han anat passant i ja és ben fosc, per molt que miri el rellotge no sóc capaç de saber quina hora és.

Mentre acaben d’acomodar al Pol a la UCI i envien a tots els pares a la sala d’espera aprofitem per menjar alguna coseta. Els pares ens expliquen les seves històries i la història del Pol encara és molt inserta. Una manca d’oxigen ha provocat molts d’anys als organs però el més perillós és que no sabem fins a quin punt pot haver afectat el cervell. Finalment puc tornar a veure el Pol esta inmers en un munt de màquines que no paren d’aplicar-li tractaments. Una reunió amb els metges de guardia em reitera l’estat d’incertesa en el que ens trobem i em prepara pel pitjor. Les properes 48h-72h seran vitals.

Torno a l’hospital del Pilar després d’acomidar-me del Pol i em retrobo amb l’Estefania. La família de València ja són aquí i els posem al dia dels fets. Ja és molt tard i el dia s’ha fet infinit el cansament pot amb nosaltres i aconseguim dormir algunes hores tot i les interrupcions de les infermeres que van aplicant-li els tractaments de la cesària a l’Estefania. El matí següent els ginecòlegs que han portat l’embaràs aconsegueixen que Sant Joan de Déu accepti l’ingrés de l’Estefania perquè poguem estar prop del Pol.

Abans de dinar ja som tota la família a l’hospital amb el Pol. No em feu dir com però amb menys de 24h l’Estefania treu forces per aixecar-se de la cadira de rodes i poder saludar al seu fill. L’evolució del Pol és simplement constant, no hi ha millores que ens fassin ser optimistes i els metges cada cop ens han d’anar recordant i ens van preparant pel pitjor. Una persona amb els organs malmesos té possibilitats de viure però si les funcions neurològiques no es recuperen només pot ser un vegetal completament depenent de les màquines.

Els dies es fan eterns i les hores passen al costat del Pol mentre les mostres de suport no paren d’arribar. La relació amb els pares d’altres nens, infermeres i metges és el que més hores ocupa el meu temps i l’Estefania fa l’impossible per reduir els seus impediements físics per poder estar amb el Pol. Les 48h arriben i no hi ha res que ens fassi pensar que el Pol es podrà salvar. Els metges insisteixen en que pot arribar el moment on haguem de decidir.

Finalment arriben les 72h i no hi ha millores. La recomanació és clara, els metges ens deixen clar que poden allargar l’agonia però que la cura no arribarà. Així que finalment hem de prendre la decisió. No és senzill parlar d’això però per sort tan l’Estefania com jo tenim les coses clares. Si no pots disfrutar la vida, si no pots omplir el seu temps d’experiències això no és vida. Per tant, la decisió estava clara per nosaltres. Això no ho feia més senzill però almenys marcava el camí.

Tocava preparar el comiat. Crec que és una gran sort poder decidir com t’acomiades d’algú que has arribat a estimar tan en tan poc temps. Fins aquell moment no haviem pogut abraçar al Pol degut a la gran quantitat de tubs i cables que portava per tot arreu. Així que decidim vestir-lo i portar-lo a la nostre habitació, allà la família s’acomiada d’ell i finalment li diem adéu mentre el seu cor s’apaga entre els nostres braços.

Decidir què s’ha de fer amb el cos del teu fill és molt dur i sobretot adonar-se de fins a quin punt esta pervertit el sistema encara més. Una vegada acceptades les possibilitats la decisió que varem prendre va ser fer-li una necropcia i incinerar-lo. Per sort les persones que ens van atendre van ser sensibles i ens varen facilitar el camí.

Pol Rius Barberà

L’aprenentatge

Quan a un li toca viure episodis tan durs es pot preguntar moltes coses però si algo he après durant el camí de la meva vida és que hem d’estar agraïts per tot el que se’ns envia. És evident que les nostres perspectives i els nostres plans eren uns altres i que ningú volia que els fets anéssin així. Però som uns afortuntats perquè se’ns ha enviat un regal en forma de nen preciós i amb ell venia una lliço de vida que ens fa creixer i ens permet veure les coses des d’un altre nivell.

Acceptar el que se’ns envia, descobrir l’amor incondicional i estar agraïts per cada segon de salut i de vida són només uns petits exemples de fins a quin punt som afortunats. No oblidaré mai fins a quin punt sentia amor per aquella vida que sabia que li quedaven instants per marxar. A partir d’aquell instant un enllaç infinitament poderós es creava dins el meu cor. El Pol seria dins meu on viuria fins l’últim dels meus dies.

En el dia a dia els temes importants van quedant dil·luits per moltes altres situacions, és senzill adonar-se que hem omplert la nostre vida de coses materials o que els nostres valors han estat confosos per desitjos banals; el realment complicat és canviar això. Som objectes d’un regal fantàstic que és la vida i aquesta té un temps finit omplir-la d’experiències meravelloses i d’amor només depèn de nosaltres. Entendre fins a quin punt són especials els moments que vivim és una decisió que hem de prendre. Sovint veig com les persones que m’envolten confonen l’alegria amb la felicitat. És evident que és molt agradable disfrutar de l’alegria però cada dia tinc més clar que la felicitat també viu en els moments durs perquè aquests estan creant coses realment poderoses dintre nostre.

A secundaria em van explicar per primer cop que els humans som éssers socials, en aquell moment em va costar molt d’acceptar això. Per sort, la vida m’ha anat ensenyant que no només som éssers socials sinó que aquest fet ens omple d’emocions que són la base sobre la que es construeixen les il·lusions i al cap i a la fi la societat és la pedra angular sobre la que s’articula la nostre vida. La família és una forma d’organitzar-se amb petits grups dins de la societat, però aquest grup no el podem escollir encanvi sabem que sempre seran allà per recolzar-nos passi el que passi. El que si que escollim són els amics que quan arriben circumstàncies difícils estan al nostre costat recolzant-nos i donant-nos el millor que tenen dintre per ajudar.

On vull arribar amb totes aquestes idees, doncs a quelcom tan senzill com la companyia. Al final a aquest món arribem sols i marxem sols. Ningú ens pot acompanyar en aquest camí i l’hem de fer en solitari. Per això mentre estem vius poder disfrutar de la companyia de les persones que més ens estimem és fonamental.

El futur

Mirar endavant i pensar en el futur en moments com aquests diria que és el que més costa. De sobte els projectes que omplien el dia a dia perden força i et qüestiones si tenen sentit. És evident que encara som joves i que estem convensuts que podrem tenir més fills. Aquests mai ompliran l’espai del Pol però si que li faran companyia. Per nosaltres el Pol mai morirà perquè és una emoció que tenim instal·lada al cor.

Al llarg de la vida he hagut de passar per altres moments en que he hagut de reconstruir el meu futur després d’un canvi imprevist molt important. Sovint en aquests moments ens fem preguntes que semblen molt importants: per què jo? què he fet malament? i d’altres similars. Però si he après alguna cosa d’aquests moments que he viscut és que fer-se les preguntes adequades és fonamental. No ens ha de fer por adonar-nos que estem buscant la solució a un problema que no cal resoldre per canviar l’enunciat i adequar-lo a la resposta que servirà per construir el nostre futur.

Els nostre valors i les creences fonamenten les nostres decisions. Però aquests no són estàtics ni inmobils, així que quan ens passa quelcom tan important com el que estem vivint en aquests moments és interessant qüestionar-se certs canvis de valors i crear noves creences que deixaran enrera el que fins ara ens havia estat útil.

Per mi el més difícil quan estic trist és connectar amb la il·lusió. Les passions queden apagades i tot es fa una muntanya. Arribats en aquest punt el que faig és confiar en que tot és un procés i que el canvi no vindrà de cop. Així doncs sabent el que m’agrada vaig forçant-me en omplir certs moments d’aquests ingredients. D’aquesta forma poc a poc faig creixer el dessig per allò que m’apassiona i mica en mica veig com la flama de la il·lusió crema cada cop amb més força. Aquests moments encara els veig lluny però el procés ha començat.

El perquè d’aquestes lletres

La finalitat d’aquesta entrada al blog és diversa. En primer lloc em calia posar ordre. La següent motivació és compartir. Sovint veiem quelcom natural el compartir els bons moments però ens amaguem dels dolents. Doncs bé, ara toca compartir aquest moment de creixement tan important. A més no sempre tens les ganes de repetir una i altre vegada la història que t’ha portat fins aquí amb totes les persones que t’agradaria fer-ho. A través d’aquest mitjà puc fer-ho.

Agraïments

Durant el procés que avui fa una setmana que es va descadenar hem estat amb contacte amb moltíssimes persones. Algunes ja les coneixiem des de fa uns mesos i d’altres simplement hem pogut compartir minuts amb elles. Però totes tenien quelcom en comú són éssers humans excepcionals.

Infinites gràcies i agraïments a les persones del Milenium de Vilafranca, l’equip de l’hospital clínic del Pilar, de Sant Joan de Déu i a la gent del SEM. No donaré cap nom perquè quan coneixes a tantíssima gent fantàstica en tan poc temps ets incapaç de recordar tots els noms i crec que seria injust deixar-me’n algún. El que si tinc clar és que per fer la seva feina i com la fan has de ser un fora de serie.

Jo sempre he treballat en quelcom que és la meva passió i per tant sempre he valorat moltíssim la gent que treballa en la seva vocació. Doncs bé, diria que en una setmana he conegut més gent vocacional que en la resta de la meva vida. Veure com cuidaven el Pol amb aquell amor i delicadesa que només pot neixer d’algú que desenvolupa la seva professió més enllà de la recompensa econòmica sinó perquè és algo que li surt de dins. Tot aquest equip de vocacionals et fa sentir especial, et fa sentir estimat i recolzat. No hem puc oblidar tampoc de la família, els amics i els coneguts que han estat i estan en tot moment donant-nos el seu carinyo i la seva ajuda.

MOLTÍSSIMES GRÀCIES A TOTS I A TOTHOM, SOU FANTÀSTICS I ÚS ESTIMEM MOLT!

POL: Petit Ocellet Lluitador

Jan 30

USB 2.0 VGA from DealExtreme

Reading time: 1 – 2 minutes

Several months ago I bought a video graphics adapter for USB 2.0 port. It’s compatible with Linux, Mac and Windows but for a while I’ve only used it with Windows where it works as a extended screen for my HDMI main display. It works very good with 1920×1080 pixels resolution and it can play videos fast enough using a standalone video player or HTML5 video streaming from the internet.

The chipset used by this product is DISPLAYLINK DL-165 with DVI, HDMI and VGA adapters. It is powered by USB port with 5V DC and 450mA about 2,25W of consumption; but after installing the display driver I lost 2GB of RAM, which in my case it isn’t a problem but sometimes it could be a handicap.

USB 2.0 VGA

USB 2.0 VGA

If you are interested in this product I bought it in DealExtreme webpage, the product page is here and costs 34,28€ with free shipping.

Jan 29

Routerboard CRS125-24G-1S-2HnD-IN (Mikrotik) Cloud Switch

Reading time: 1 – 2 minutes

I bought this product a few weeks ago and finally I can enjoy it at home. With this product you have a firewall, gateway, switch and wireless box with:

  • 25x Gigabit Ethernet ports
  • 1x Fiber channel
  • 3G, 4G or any optional USB modem
  • With RouterOS inside you can manage: gateway, firewall, VPN and ad-hoc switching and routing configurations
  • 1000mW high power 2.4GHz 11n wireless AP
CRS125-24G-1S-2HnD-IN

CRS125-24G-1S-2HnD-IN

The official product page is here where you can find brochure in PDF and other useful information.

If you are looking for a powerful product for your SOHO network this is the solution as I like to say ‘this is one of the best communications servers’. It will be very difficult to find some feature or functionality that you can not get from this product. The product is robust and stable with the flexibility of RouterOS.

Jan 24

Conferència: La revolució dels mini-PC: Raspberry PI, Arduino i més

Reading time: 1 – 2 minutes

Ahir al vespre vaig fer una conferència a la FIB (Facultat d’Informàtica de Barcelona) dins de la UPC (Universitat Politècnica de Catalunya). En aquesta xerra vaig estar explicant què és i en que es diferència Arduino i Raspberry PI. A més de presentar tot un conjunt de solucions alternatives i experiències en el tema.

En aquest enllaç podeu trobar les transparències de:  La revolució dels mini-PC: Raspberry PI, Arduino i més. i el video el teniu disponible al servidor de la FIB.

Ara també teniu disponible el video a youtube:

i podeu veure les transparències des d’aquest mateix post:

Espero els vostres feedbacks als comentaris, desitjo que ús sigui útil.

Nov 22

Qué es para mi la felicidad?

Reading time: 5 – 8 minutes

Entrar en estos conceptos es muy difícil y cada uno puede tener su propia forma de describirlo. Pero en mi caso, me quiero atrever a definir lo que es para mi la felicidad; eso no quiere decir que vaya mañana y lo cambie. Así pues lo más importante que quiero aportar es que para mi la felicidad no es un objetivo sinó un estado, una decisión que un día tome: voy a pasar mi vida en un estado de felicidad. La felicidad nace en mi y la siento dentro de mi. Obviamente hay mil agentes externos que hacen presión para afectar a esa deicisión y ahí es donde entra el trabajo de cultivar la paz interior y el equilibrio entre las cuatro partes que según mi forma de entender la vida forman a todos las personas.

Cuando planteo esto a otra persona a menudo insiste una y otra vez con entender como gestiono la influencia de mil y un elementos externos sobre mi felicidad. No soy ningún gurú, maestro budista, ni siquiera un filósofo. Sólo soy alguien que se atreve a seguir sus creencias día tras dia. Una vez tomada la decisión de vivir en un estado de felicidad lo que hago para que esta no me abanadone es seguir mi vida integrando los siquientes elementos.

És fundamental cultivar la autoestima, hablarse con amor a uno mismo. Yo tengo la tendencia a ser muy perfeccionista y eso desencadena en un lenguaje muy duro y a menudo autodestructivo sobre mi mismo. Pues bien, en mi trabajo para corregir esto de momento ya he conseguido darme cuenta casi el 100% de las veces cuando lo hago y tomar medidas. Lo primero es tomar prespectiva sobre los temas que han provocado ese mensaje tan agresivo sobre mi mismo. Después de este ejercicio me fuerzo a empezar a hablarme con amor y a saber valorar cuales son mis fortalezas, para poder centrarme en mejorar las debilidades y seguir potenciando las cualidades que tengo.

Esta descripción me lleva a hablar de fluir con las emociones, es muy importante no engancharse en los estados de ánimo. Cosa que sabemos hacer todos. Para trabajar este aspecto trabajo mucho la observación de los niños. Observar la capacidad de reir y llorar con todo el sentimiento en segundos de diferencia no esta al habasto de todos. Cuando eres capaz de sentir las emociones con una profundidad extrema pero sin estar enganchado a ellas puedes sumergirte en cada uno de los instantes de la vida sin miedo.

Una de las mejores cosas que tiene la vida es la relación con las otras personas. No puedo hablar por el resto de las personas pero si puedo decir que cuando me pasa algo bueno no puedo evitar tener la necesidad de compartirlo. Para mi la empatia empieza en este punto. Es decir para la mi la empatia es parte de nuestro ser social. Cuando empiezas a relacionarte en los demas y a ver lo importante que es su presencia para nosotros mismos empatizar con ellos es parte del proceso de la relación. Saber fluir a la misma frecuencia que nos estan transmitiendo hace más fácil el disfrute de cada instante. Es evidente que no todos los momentos son alegres, pero también lo es que cuando reflexionas sobre esos momentos te das cuenta de hasta que punto eran necesarios.

El siguiente punto en este trabajo se mezcla con el que le sucede. Es decir no sabría decir con total convicción si primero va el perdón o después la aceptación. Hay instantes en los que estoy convencido de que primero tengo que perdonarme a mi mismo para poder aceptar ciertas partes de mi pero también me ha sucedido que he aceptado alguna acción sin haberla perdonado y después me ha sido muy sencillo perdonarme. Eso me lleva a pensar que quizá ya me había perdonado antes y no me había dado cuenta. En cualquier paso para poder vivir con plenitud cada instante debemos permitirnoslo y a menudo no somos capaces de hacer tal cosa. Cuantas veces hemos estado en un sitio haciendo algo y al mismo tiempo tenemos la cabeza en otra parte. ¿En ese momento nos estamos permitiendo vivir ese instante?

Muchas veces me preguntan como puedes leer un libro sabiendo que tienes otros tantos pendientes. ¿Como sabes que no te has equivocado priorizando ese libro? pues la verdad, no lo sé. Pero tampoco no me importante acepto mi elección y disfruto de ella y si en algún momento me doy cuenta que el resultado que he obtenido no era el que esperaba me perdono. Porqué se que en ese momento lo que hice era lo mejor que podía hacer. Esto me lleva a hablar de la intención positiva, cuando estuié PNL una de las cosas más interioricé es el hecho de buscar donde esta la intención positiva en cada una de las acciones que hago o que se realizan a mi alrededor. Cuando estas totalmente convencido de que detrás de cualquier acción hay una intención positiva, que no siempre tienes porqué compartir, aceptar la acción y perdonar a través de la compasión se hace un acto natural.

Como en cualquier fórmula siempre hay un elemento más escaso que el resto, en mi caso es la asertividad este modelo de conducta no es sencillo de practicar en todos los instantes. Pero es un desafio que acepto y disfruto a diario. La asertividad es una linia de conducta muy fina y sutil situada entre dos extremos muy claros por un lado la agresividad y por el otro la pasividad. Saber defender tus ideas, sentimientos o derechos sin la intención de herir o perjudicar desde la autoconfianza usando una expresión consciente, congruente, clara, directa y equilibrada. Diría que todo esto es un reto difícil de sostener en el tiempo y por eso me emociona y me motiva trabajar para interiorizarlo.

Todos estos puntos cuando los convertimos en tema de una charla con otras personas, siempre me acaban diciendo que no entienden como puedo hablar de todos estos temas y dedicarme a un mundo aparentemente tan frio como el de la tecnología. Pues bien, para mi esto esta relacionado con los objetivos. Vivir el momento y desde en una opción de felicidad es una tarea que para mi sólo tiene sentido en el marco de los objetivos. Cuando hablo de objetivos los aplico a cada una de las areas de mi vida, no sólo a la parte personal y profesional. Sinó a todas. Tener claro cuales son los objetivos y los meta-objetivos de cada uno de los proyectos que desarrollo en las areas de mi vida me ayuda a reforzar la pasión, la motiviació, el compromiso y con el corazón en la mano os puedo decir que sentir la felicidad en cada instante se hace algo natural.

Para cerrar esta reflexión podríamos resumir que vivir los momentos desde una opción de felicidad es la suma de:

Felicidad = autoestima + fluir con las emociones + empatizar + perdonarte + aceptación + intención positiva + asertvidad + objetivos

Oct 04

Recording linux desktop and audio

Reading time: < 1 minute I have two full-HD displays as a desktop and I want to record the second one of them while I record mic too. The output format of the record has to be MKV with h264 as video codec and AAC as audio codec. After some tests with VLC and FFMPEG finally I get the solution with this command:

ffmpeg -f alsa -ac 2 -i default -f x11grab -r 15 -s 1920×1080+0+0 -i :0.0+1920,0 \
       -acodec pcm_s16le -vcodec libx264  -preset ultrafast  -threads 0 -y Test.mkv

when I finish recording the clip I have to convert the audio channel because if I try to convert the audio format while I’m recording the audio channel I have delays or sync problems with video channel.

ffmpeg -i Test.mkv -map 0:0 -map 0:1 \
       -c:v copy \
       -c:a:1 libfdk_aac -profile:a aac_he_v2 -b:a:1 96k \
       output.mkv
Sep 30

Hello World using ‘kombu’ library and python

Reading time: 4 – 7 minutes

Some times schemas and snippets don’t need large descriptions. If you think this is not enough in this case tell me and I’m going to add explanations.

Using a python library called kombu as an abstraction to talk with AMQP broker we are going to develop different message routes setting each type of Exchange. As a backend I used RabbitMQ with default configuration.

AMQP schema using an exchange of type direct

kombu-direct

Queue definition:

from kombu import Exchange, Queue

task_exchange = Exchange("msgs", type="direct")
queue_msg_1 = Queue("messages_1", task_exchange, routing_key = 'message_1')
queue_msg_2 = Queue("messages_2", task_exchange, routing_key = 'message_2')

The producer:

from __future__ import with_statement
from queues import task_exchange

from kombu.common import maybe_declare
from kombu.pools import producers


if __name__ == "__main__":
    from kombu import BrokerConnection

    connection = BrokerConnection("amqp://guest:guest@localhost:5672//")

    with producers[connection].acquire(block=True) as producer:
        maybe_declare(task_exchange, producer.channel)
        
        payload = {"type": "handshake", "content": "hello #1"}
        producer.publish(payload, exchange = 'msgs', serializer="pickle", routing_key = 'message_1')
        
        payload = {"type": "handshake", "content": "hello #2"}
        producer.publish(payload, exchange = 'msgs', serializer="pickle", routing_key = 'message_2')

One consumer:

from queues import queue_msg_1
from kombu.mixins import ConsumerMixin

class C(ConsumerMixin):
    def __init__(self, connection):
        self.connection = connection
        return
    
    def get_consumers(self, Consumer, channel):
        return [Consumer( queue_msg_1, callbacks = [ self.on_message ])]
    
    def on_message(self, body, message):
        print ("RECEIVED MSG - body: %r" % (body,))
        print ("RECEIVED MSG - message: %r" % (message,))
        message.ack()
        return
    

if __name__ == "__main__":
    from kombu import BrokerConnection
    from kombu.utils.debug import setup_logging
    
    setup_logging(loglevel="DEBUG")

    with BrokerConnection("amqp://guest:guest@localhost:5672//") as connection:
        try:
            C(connection).run()
        except KeyboardInterrupt:
            print("bye bye")


AMQP schema using an exchange of type fanout

kombu-fanout

Queue definition:

from kombu import Exchange, Queue

task_exchange = Exchange("ce", type="fanout")
queue_events_db = Queue("events.db", task_exchange)
queue_events_notify = Queue("events.notify", task_exchange)


The producer:

from __future__ import with_statement
from queues import task_exchange

from kombu.common import maybe_declare
from kombu.pools import producers


if __name__ == "__main__":
    from kombu import BrokerConnection

    connection = BrokerConnection("amqp://guest:guest@localhost:5672//")

    with producers[connection].acquire(block=True) as producer:
        maybe_declare(task_exchange, producer.channel)
        
        payload = {"operation": "create", "content": "the object"}
        producer.publish(payload, exchange = 'ce', serializer="pickle", routing_key = 'user.write')

        payload = {"operation": "update", "content": "updated fields", "id": "id of the object"}
        producer.publish(payload, exchange = 'ce', serializer="pickle", routing_key = 'user.write')

One consumer:

from queues import queue_events_db
from kombu.mixins import ConsumerMixin

class C(ConsumerMixin):
    def __init__(self, connection):
        self.connection = connection
        return
    
    def get_consumers(self, Consumer, channel):
        return [Consumer( queue_events_db, callbacks = [self.on_message])]
    
    def on_message(self, body, message):
        print ("save_db: RECEIVED MSG - body: %r" % (body,))
        print ("save_db: RECEIVED MSG - message: %r" % (message,))
        message.ack()
        return


if __name__ == "__main__":
    from kombu import BrokerConnection
    from kombu.utils.debug import setup_logging
    
    setup_logging(loglevel="DEBUG")

    with BrokerConnection("amqp://guest:guest@localhost:5672//") as connection:
        try:
            C(connection).run()
        except KeyboardInterrupt:
            print("bye bye")


AMQP schema using an exchange of type topic

kombu-topic

Queue definition:

from kombu import Exchange, Queue

task_exchange = Exchange("user", type="topic")
queue_user_write = Queue("user.write", task_exchange, routing_key = 'user.write')
queue_user_read = Queue("user.read", task_exchange, routing_key = 'user.read')
queue_notify = Queue("notify", task_exchange, routing_key = 'user.#')


The producer:

from __future__ import with_statement
from queues import task_exchange

from kombu.common import maybe_declare
from kombu.pools import producers


if __name__ == "__main__":
    from kombu import BrokerConnection

    connection = BrokerConnection("amqp://guest:guest@localhost:5672//")

    with producers[connection].acquire(block=True) as producer:
        maybe_declare(task_exchange, producer.channel)
        
        payload = {"operation": "create", "content": "the object"}
        producer.publish(payload, exchange = 'user', serializer="pickle", routing_key = 'user.write')

        payload = {"operation": "update", "content": "updated fields", "id": "id of the object"}
        producer.publish(payload, exchange = 'user', serializer="pickle", routing_key = 'user.write')

        payload = {"operation": "delete", "id": "id of the object"}
        producer.publish(payload, exchange = 'user', serializer="pickle", routing_key = 'user.write')

        payload = {"operation": "read", "id": "id of the object"}
        producer.publish(payload, exchange = 'user', serializer="pickle", routing_key = 'user.read')

One consumer:

from queues import queue_events_db
from kombu.mixins import ConsumerMixin

class C(ConsumerMixin):
    def __init__(self, connection):
        self.connection = connection
        return
    
    def get_consumers(self, Consumer, channel):
        return [Consumer( queue_events_db, callbacks = [self.on_message])]
    
    def on_message(self, body, message):
        print ("save_db: RECEIVED MSG - body: %r" % (body,))
        print ("save_db: RECEIVED MSG - message: %r" % (message,))
        message.ack()
        return


if __name__ == "__main__":
    from kombu import BrokerConnection
    from kombu.utils.debug import setup_logging
    
    setup_logging(loglevel="DEBUG")

    with BrokerConnection("amqp://guest:guest@localhost:5672//") as connection:
        try:
            C(connection).run()
        except KeyboardInterrupt:
            print("bye bye")


Simple queues

Kombu implements SimpleQueue and SimpleBuffer as simple solution for queues with exchange of type ‘direct’, with the same exchange name, routing key and queue name.

Pusher:

from kombu import BrokerConnection

connection = BrokerConnection("amqp://guest:guest@localhost:5672//")
queue = connection.SimpleQueue("logs")

payload = { "severity":"info", "message":"this is just a log", "ts":"2013/09/30T15:10:23" }
queue.put(payload, serializer='pickle')

queue.close()

Getter:

from kombu import BrokerConnection
from Queue import  Empty

connection = BrokerConnection("amqp://guest:guest@localhost:5672//")

queue = connection.SimpleQueue("logs")

while 1:
    try:
        message = queue.get(block=True, timeout=1)
        print message.payload
        message.ack()
    except Empty:
        pass
    except KeyboardInterrupt:
        break
    print message

queue.close()

The files

Download all example files: kombu-tests.tar.gz