Aug 12

Route 66 – dia #15 – de Santa Mònica, California a Morro Bay, California

Reading time: 4 – 6 minutes

Avui ens hem passat unes 4h de cotxe per fer només unes 200 milles, sense comptar amb l’estona del dinar. Dit d’altre forma, hem anat xino-xano pujant la costa de California i fent moltíssimes parades admirant les mil i una vistes que ens ofereix l’autovia 1. Realment hem començat a disfrutar de la bellesa d’aquest estat. El que si que no ha canviat és el clima, és a dir, a la que s’amaga una mica el sol fa un vent molt fred i per estar a gust has d’estar a plè sol.

El primer que hem vist al sortir de Santa Mònica han estat les mansions a peu de penya segat de Malibú (CA). D’aquí és molt difícil extreure’n fotografies perquè l’autovia passa a tocar de les cases i no hi ha espai per parar. Aquesta foto és del moll de Malibú.

IMAG3031

Santa Bàrbara (CA) és una de les primers poblacions importants que hi ha al sortir de la zona de Los Àngeles(CA). Realment un lloc preciós.

IMAG3041

Al cap de poca estona d’haver passat Santa Barbarà hem començat a trobar les primeres vinyes, cosa que sent del Penedès sempre fa molt gràcia fotografiar.

IMAG3043

A l’hora de dinar ens trobavem a Grover Beach (CA), dit d’altre forma, prop de la fi del món. Però enming del no res em vist el “Rock’n’Roll Diner”; un restaurant xulíssim montat dins de dos vagons de tren.

IMAG3060

IMAG3054

Aquest poble que té uns 13.000 habitants i s’ajunta amb Pismo Beach (CA) que ens ha captivat. Hi hem estat una bona estona recorrent carrers i fent-hi fotos, realment es respirava pau i tranquil·litat en les vistes sobre els seus penya segats.

IMAG3077 IMAG3074

La següent parada ja ha estat a Morro Bay (CA) on avui dormirem al Sandpiper Inn un hotel molt cuco amb bones vistes sobre el moll. Realment el poblet és preciós i molt acollidor, gràcies als surfers aquí hi ha molts restaurants i d’altres cosetes enfocades als turistes.

IMAG3087 IMAG3096 IMAG3104

Per tancar aquest article només afegir que avui ens hem passat el dia disfrutant de les vistes i de la pau que respira en tots aquests poblets de costa. Un plaer pels sentits.

Aug 11

Route 66 – dia #14 – de Barstow, California a Santa Mònica, California

Reading time: 4 – 6 minutes

Hem entrat a Los Angeles (CA) des de l’autovia I15 a través de San Bernardino (CA) després hem saltat per la 210, 605, la CA60, CA-110 i hem agafat la sortida de Cahuenga Boulevard per empalmar directament amb Hollywood Boulevard per la part d’on hi ha el passeig de les estrelles. Després hem seguit per Sunset Boulevard per trencar a l’esquerra i baixar un trosset de Rodeo Drive que acaba connectant amb Santa Monica Boulevard. Amb tot això hem acabat arribant a la Ocean’s Avenue que a més de ser el carrer de l’hotel és també on s’acaba la ruta 66.

Al resum fotografic d’avui, què podem dir de Hollywood, Beverly Hills, Rodeo Drive i tot plegat que no s’hagi dit ja. Nosaltres hem decidit passar-hi en cotxe fer quatre voltes i quatre fotos; però no perdre-hi més temps. Així que les fotos d’aquesta part ens les saltem perquè total són les de sempre. Pel que fa a Santa Mònica (CA) doncs hi havia la part obligada per nosaltres amb les fotos obligades amb els diferents cartells de final de la ruta 66.

IMAG2962 IMAG2970 IMAG2979 IMAG2982

La resta ja és una mica més típica, el “Santa Monica’s Pier” que tenim devanat de l’hotel. Aprofito per dir que avui dormim al “Ocean View“.

IMAG2996 IMAG2986

Els vigilants de la platja, igualets que els de la series.

IMAG2998

Súper caminada del passeig de Santa Monica fins arribar a Venice que és una mica més avall. Jo diria que passejada avall i tornada a l’hotel ens hem patejat uns 8km, som així nosaltres.

IMAG3002

IMAG3010

IMAG3011 IMAG3020

Si algo té de bo l’hotel és que ens ha permès aprofitar el temps al màxim a la zona. Diria que per les hores que portem aquí hem vist moltíssimes coses. A més acabem d’arribar de sopar i la zona calenta estava just als carrers paral·lels al nostre hotel. El millor d’aquesta zona és que hi ha mil restaurants, cars però mil. Cosa que ens ha permès escollir un grec i canviar el menú americà, què bo que estava.

Les impressions, doncs tot plegat igual que a les películes o les series. Especialment molt igualet que com es veu a “Californication”. Això si, com a maco jo no ho qualificaria; potser com a nostalgic o familiar. Diguem que s’ha de veure per lo famós que és però hi ha una llarga llista de coses que sobren.

La primera, què fot l’autopista enganxada a la platja? per si amb això no n’hi hagués prou, posa-hi també “tropocientos” parkings i una carretera. Altres coses que falten, la calor. Aquesta gent no entenen que a l’estiu ha de fer calor i l’aigua ha d’estar calenta, o què passa. Aquí troves a la platja des de gent mig en boles fins a gent amb suaderes perquè la veritat no tens clar què has de portar. Al estar aquí s’enten la imatge d’aquells vigilants de la platja que portaven banyador i anorac, aquí o et toca el sol de plè o fa fred.

Sobre els famosos comentaris del tràfic de Los Angeles el que hi afegiria és que sense un GPS i tenir claríssim on vas, ni se t’acudeixi entrar en aquesta ciutat. A tot arreu hi ha moltíssims cotxes i malgrat tot esta ben senyalat, has de saber on vas en cada moment o és molt complicat decidir-ho a l’últim instant.

Aug 10

Route 66 – dia #13 – de Las Vegas, Nevada a Barstow, California

Reading time: 2 – 4 minutes

Dia de tràmit abans d’entrar a Los Angeles (CA), estem passant la nit a Barstow (CA). En un dia que hem planejat tranquil i amb espai per planejar els últims dies del viatge que encara teniem molt oberts. Demà arribarem a les platges de Santa Mònica (CA) on acaba la ruta 66 i això coincideix amb una zona molt turística i cara al costat de Los Angeles entre Venice i Malibú.

Tornant al dia d’avui el que hem fet és un parell de coses interessants, tot baixant de Las Vegas (NV) per l’autovia 15 ens hem desviat a Yermo (CA) per dirigir-nos per una carretereta fins a Calico (CA) on hem visitat aquest antic poble miner recuperat en forma d’atracció turística. Cal dir que el poble és xulo i els 8$ per cap valen la pena.

IMAG2902

IMAG2881

IMAG2883

Sortint de Calico (CA) hem tornat a agafar la 15 però només durant unes poques milles fins a la sortida on hi ha el Peggy Sue’s 50’s Diner el típic local de carreteres dels anys 50 que es manté igual, tan pel que fa als menús com a tota l’estètica i forma de fer. Allà fins hi tot hem trobat a una nova família catalana, però en aquest cas ells anaven direcció a Las Vegas (NV) i no estaven fent la ruta. El menjar molt bo i el servei excel·lent.

IMAG2932

IMAG2935

La resta de la tarda a la piscineta del “Rodeway Inn” on avui passarem la nit l’hem aprofitat també per preparar què farem els següents dies fins acabar les vacances. Per cert, avui ja hem entrat a California, l’últim estat que visitarem i en el que acaba la ruta 66.

Aug 09

Route 66 – dia #12 – Las Vegas, Nevada

Reading time: 4 – 6 minutes

L’article d’avui més que explicar què hem fet acabarà semblant una guia d’hotels i casinos. Perquè ens entenguem ens hem dedicat a recorrer les millors referències que teniem de “Las Vegas Boulevar”. Començant pel nord i acabant al sur això és el que més destaquem sota el nostre punt de vista. Per cert, avui és el dia que més tard ens hem aixecat, sobre les 10h. Però encara hem tingut temps d’anar a la piscina hi tot aquesta tarda.

El “Wynn” amb una decoració basada en jardins i fantasia, és realment guapíssim. També hi hem dinat al bufet que per uns 28$ per cap està molt i molt bé. I el millor és que tenien “WHITE SANGRIA: Catalunya Mediterranean White Whine, brandy, …”.

IMAG2782

Al costat té “The Venetian” que s’ajunta amb el “Palazzo“, tots dos junts reprodueixen l’estètica de Venècia amb gondoles incloses i reproduccions de la plaça San Marco, la torre del rellotge i molts altres detalls. Una cosa molt xula d’aquestes reproduccions és que a l’interior dels hotels els sostres reprodueixen el cel i van canviant la il·luminació per simular diferents hores del dia; molt aconseguit. Per cert, també hi hem trobat internet gratuït des d’on hem penjat l’article d’ahir perquè al nostre hotel 24h d’internet costen 15$.

IMAG2769 IMAG2774 IMAG2775

Comentar que el “Treasure Island” i el “Mirage” que estan connectats amb un petit trenet, no tenen massa zones gratuïtes perquè les atraccions més importants que tenen són de pagament i gens barates, per cert. Així que hem invertit el nostre temps al “The Forum Shops at Caesars” i al propi “Caesars Palace“. Unes reproduccions de l’antiga Grècia molt treballades. Uns llocs xulos de passejar-hi.

IMAG2831

Seguidament hi ha el fantàstic espectacle de fonts del “Bellagio“; espectacular. L’interior espectacular com tots els hotels. Just davant es troba el nostre hotel, el “París“. Potser perquè és el nostre li donem menys importància però realment els carrerets que hi ha per dintre l’hotel simulant els carrers de París són molt xulos i també tenen l’efecte del cel que comentava que tenen altres hotels com el “The Venetian”.

 

IMAG2755

Al costat nostre tenim el “The Cosmopolitan“, “Planet Hollywood“, “Aria” -on hi ha cada dia el Circ du Soleil- i el “Monte Carlo“. Però si hem de destacar algo és el “New York New York” que ve a continuació amb la reproducció de diferents barris de Manhattan tot plegat envoltat per una montanya russa i una reproducció del pont de Brooklyn que encara esta en construcció.

IMAG2873

Ja per acabar comentar el “MGM Grand” i el “Luxor“. El primer és brutalment gran, plè d’espectables de primera línia i molts altres entreteniments i el segon és una reproducció de la piràmide de Luxor que substitueix la pedra pel vidre. Tots dos espectaculars.

IMAG2872 IMAG2748

Aug 09

Route 66 – dia #11 – de Williams, Arizona a Las Vegas, Nevada

Reading time: 3 – 4 minutes

Estem allotjats al Hotel París a Las Vegas (NV), avui només hem fet una parada entre Williams (AZ) i aquí. La parada ha estat a Seligman (AZ) un poblet perdut enmig de la 66 on mai ens haguessim imaginat que podriem arribar a trobar tanta gent comprant de forma compulsiva en una desena de botigues de records de la ruta 66 molt bissarres. De fet, hem trobat a tanta gent que fins hi tot hem tornat a trobar a les tres catalanes que haviem trobat al inici de la ruta, quan estavem per Ash Grove (MO).

Així doncs, avui com a resum fotografic ús poso unes quantes fotos de les botigues de souvenirs que són dignes de veure.

IMAG2659
IMAG2666
IMAG2681

El recorregut fins a Las Vegas ha estat d’unes 220 milles, algo menys de la meitat l’hem fet per la ruta 66 fins arribar a Kingman (AZ) -on hem dinat al Denny’s- allà hem deixat la ruta per uns dies i ens hem desviat per la 93 cap a Las Vegas. Per cert, un nou estat a apuntar al a llista: Nevada (NV).

Les aproximadament 2h de cotxe que separen Kingman (AZ) de Las Vegas ens les esperavem molt més dures i desèrtiques. El paissatge era desèrtic però la veritat és que la carretera anava plena tan en un sentit com en l’altre i a més pel camí s’anaven trobant atraccions. La més macabra que he vist era un camp de tir on podies provar ametralladores.

IMAG2715

L’arribada a Las Vegas ha sigut sobre les cinc de la tarda i des de llavors fins ara que són sobre la 1 del matí no hem parat de veure embussos i més embussos. Resumint això és un caos de trànsit tot el dia. A més tot és inmens, no m’esperava que l’extensió de la ciutat fos tan gran.

A la zona de casinos hi ha tal quantitat d’atraccions, glamour, festa, joc i que sé jo què més que no té cap sentit plantejar-se fer res fora d’aquí. Per ser més exactes, tot esta a “Las Vegas Boulevar” i nosaltres estem instal·lats en el punt més calent. Així doncs, aquí ho tenim tot fins hi tot una piscina als peus de la torre Eifel que això ja és dir.

IMAG2723

Demà ja ús faré cinc cèntims dels casinos que més ens han agradat. Avui ens n’anem a descansar que ja portem moltes hores desperts.

Aug 07

Route 66 – dia #10 – Parc Nacional del Grand Canyon del Colorado, Arizona

Reading time: 3 – 4 minutes

El “Grand Canyon del Colorado” té 800m de profunditat, 446km d’allargada i de 6 a 24km d’amplada. Així doncs, tot i que avui hem passat el dia al parc nacional del Grand Canyon com podeu imaginar-vos no hem vist gairebé res d’aquesta meravella que ens ofereix la naturalesa. Per cert, com a última dada comentar que durant l’any el visiten 4,8 milions persones. Així doncs, podeu imaginar-vos que el parc esta súper ben cuidat, fins a l’últim detall i molt ben preparat per absorviar tal quantiat de turistes.

IMAG2598

IMAG2603

Per tal d’aprofitar més la vista fa uns mesos varem contractar un vol amb helicopter pel Grand Canyon ja que és una forma per entendre millor les magnituts d’aquest fenòmen tan extrem. Aquí cal afegir aquell típic tòpic tan cert, de que les fotos no són capaces de captar la magnitud del que és.

IMG_20130807_130746

IMAG2624

A la tarda després de la visita al parc hem estat fent de turístes per Williams on a les 7 de la tarda tallen un dels carrers principals per fer una petita representació del “salvaje oeste”. Això si, tot plegat era en clau d’humor i ha estat entretingut.

IMAG2647

Algunes fotos de racons bonics de Williams.

IMG_20130807_182547

IMG_20130807_182217

IMAG2643

IMG_20130807_200017

Després soparet a un dels molts locals pintorescos que ens ofereix aquesta ciutat i cap a l’hotel que després de tot plegat estem rendits.

IMG_20130807_201810
Per cert, avui el dia ens ha permès disfrutar de tot plegat amb temperatures suaus i agradables, on fins hi tot ha brillat el sol en molts moments.

Aug 06

Route 66 – dia #9 – de Gallup, NM a Williams, AZ

Reading time: 5 – 8 minutes

Nou dia, nou estat i nou canvi d’hora. Ara mateix ens trobem a Williams a l’estat d’Arizona, on tenen una 1h menys que l’estat de Nou Mèxic on estavem ahir. També cal destacar que avui ens ha acompanyat la pluja durant tot el dia, si bé no era una pluja molt intensa si que era un parar i començar constant que mullava prou.

Una part important del matí l’hem passat recorrent el “Petrified National Park“, passat Lupton (AZ) més o menys és on entres al parc i prop de Holbrook (AZ) és quan pràcticament surts del parc. Perquè ens entenguem unes quasi 30 milles de carretera per dintre del parc. On hi ha com a atraccions estrella troncs d’arbre petrificats.

IMAG2541

I també unes vistes impressionants sobre el “Painted Desert“. (poso unes quantes fotos perquè és espectacular)

IMAG2530

IMAG2529

IMAG2523

IMAG2521

IMAG2520

IMAG2515

Per si mai hi heu d’anar és molt recomanble fins hi tot dedicar-hi més estona, jo diria que almenys tot el matí o si és possible tot el dia. A nosaltres ens esperava encara molta carretera per davant així que ens hem conformat en unes 2h llargues.

A Holbrook (AZ) també hi ha un parell de coses interessants. Una és el Wigwam Motel, que com podeu veure és un hotel on les habitacions són tendes indies.

IMAG2545

Per altre banda hi ha també el Butterfield Stage Co, molt recomanable per menjar-se un bon tros de carn, almenys això diuen. Nosaltres ens hem conformat en fer la foto.

IMAG2547

Següent parada a Joseph City (AZ), on del que es tracatava era de fer-se una foto de les típiques de la ruta. Aquest cop amb el Jack Rabbit que és la mascota d’un lloc de venta de souvenirs fets pels indis (Trading Post).

IMAG2552

IMAG2556

Unes 22 milles després hi ha Winslow (AZ), on la foto típica és aquest escut de la Ruta 66.

IMAG2560

Per cert, el poble és força cuco. Tot i que el més famós és el “Meteor Crater” que es troba a poques milles del poble. Es tracta d’un cràter format per l’impacte d’un meteorit que va caure fa 50.000 anys. Les fotos no fan justícia al gran que arriba a ser. A més imaginar-se un forat de 1,2km d’amplada i 170m de profunditat no és fàcil.

IMAG2571

Al sortir del cràter, hem posat la directa fins a Williams (AZ). Aquí hi passarem un parell de nits al “Comfort Inn” perquè demà tenim la vista al Grand Canyon a la que hi dedicarem tot el dia. També comentar que el canvi del paissatge és brutal, hem passat d’esplanades on pràcticament no hi havia res a inmensos boscos plens d’arbres molt verds.

El soparet d’avui ha estat al Twisters 50’s Fontain. Un sopar total d’anys 50, boníssim i ambientats.

IMAG2582

IMAG2578

Aug 05

Route 66 – dia #8 – de Santa Fe, NM a Gallup, NM

Reading time: 4 – 6 minutes

Dia de tràmit i amb poques coses per visitar entre Santa Fe i Gallup, ambdós ciutats localitzades a Nou Mèxic. El millor del viatge han estat les vistes i que hem passat per Albuquerque (NM). No és que Albuquerque sigui massa maco que diguessim. La gràcia l’entendreu tots els fans de “Breaking Bad“.

breaking_bad

Doncs si, aprofitant que passavem pel lloc on es va rodar la serie hem visitat alguna de les localitzacions de la serie. La casa del Walt i la seva família.

IMAG2439

El tunel de rentat de cotxes on treballava el Walt i que després varen comprar junt amb la seva dona.

IMAG2440

La joieria on la cunyada del Walt va robar la tiara.

IMAG2442

L’apartament on el Jesse vivia amb la seva xicota.

IMAG2443

El motel on el cunyat del Walt ensenya al fill del Walt que passa si consumeixes drogues, mentre li mostrava la prostituta drogadicta que hi havia davant del motel de la foto.

IMAG2446

La casa del tiet del Jesse.

IMAG2451

I finalment per acabar amb la serie Breaking Bad hem dinat als “Pollos Hermanos“.

IMAG2464

Per cert, realment el local es diu Twisters.

IMAG2455

IMAG2465

IMAG2459

Com que avui el trajete era només d’unes 200 milles ens hem pogut permetre el luxe de coneixer a fons Albuquerque amb l’excusa de la serie Breaking Bad. Pel camí el més destacle ha estat el Continental Divide i els paissatges, sobretot els paissatges. Per explicar què és el “Continental Divide” en quatre lletres podriem dir que és la gran línia divisoria que fan les montanyes rocoses i que traspassa Canadà, Estats Units, Mèxic, Guatemala, Hunduras, Nicaragua, Costa Rica i Panamà.

IMAG2475

Gallup (NM) és un poble d’uns 20mil habitants, que això equival a que té de tot i més, fins hi tot aeroport. A nivell turístic el més destacable és el restaurant, hotel i motel “El Rancho“; on s’hi han allotjat diversos famosos.

IMAG2477

Per cert, avui passem la nit al “Red Roof Inn” amb la millor qualitat preu de Gallup.

Aug 04

Route 66 – dia #7 – de Amarillo, TX a Santa Fe, NM

Reading time: 3 – 5 minutes

Primer canvi d’hora del viatge, avui hem guanyat una hora al entrar a l’estat de Nou Mèxic. Però comencem pel principi. A Amarillo (TX) el primer que hem fet, això si després d’esmorzar, ha estat anar a vistiar el Cadillac Ranch un lloc molt típic on hi ha 10 Cadillachs enterrats al mig d’un camp on pasturen les vaques. Lo més normal, a qui no se li acudiria fer algo així si tingués un camp plè de vaques pasturant.

IMAG2382

IMAG2375

La següent parada l’hem fet a Adrian (TX) on es troba el centre de la ruta. És a dir, just la meitat del trajecte oficial (Midpoint Café). Per nosaltres això no és la meitat del viatge perquè més endavant ens desviem cap a les Vegas (NV) i també acabem a San Francisco (CA), quan el normal és acabar a Los Angeles (CA).

IMAG2387

IMAG2384

Tucumcari (NM) és la primera parada que hem fet a “New Mexico”. De fet, no hi ha massa que veure fora d’uns murals i una botiga de records força original, almenys per fora perquè l’hem trobat tancada.

IMAG2401

IMAG2409

Hem seguit fent una bona tirada fins a Santa Fe (NM), on fem nit al “King Rest Court Inn” un hotelet senzill, econòmic però molt decent. Aquest és un poble eminenment turístic i realment diferent de tot el que hem vist fins ara. Un ambient bohemi, entre coses modernes i tradicionals dels indis “Navajos”. Amb molts museus, galeries, exposicions i artesans. Per si no fossin pocs els canvis comentar també que molta gent parla castellà.

IMAG2427

IMAG2431

Una mostra dels paissatges que ens han acompanyat pel camí la podeu tenir en aquesta foto.

IMAG2418

Aug 03

Route 66 – dia #6 – de Oklahoma City, OK a Amarillo, TX

Reading time: 3 – 4 minutes

Ja som a Texas, per ser més exactes avui fem nit a Amarillo (TX). Els païssatges han deixat de ser verds i frondosos per passar a ser grocs i plans fins on allarga la vista. Això si les carreteres sempre són rectes que fa por. Aquí no saben el que és una carretera de curves.

Primera parada: Clinton (OK) on hem visitat el museu nacional de la ruta 66, una parada molt xula sobretot per entendre la història de la carretera mare. D’on ve aquest nom i el perquè és tan famosa. Perquè ens entenguem i per no fer-me pesat, podriem dir que la ruta 66 és una alegoria del somni americà. És a dir, era una carretera on s’esperava trobar en el seu final l’oportunitat d’aconseguir l’èxit, això si, cadascú entenia l’èxit com algo molt particular.

route 66 national museum

A Elk City (OK) hem vist un museu en forma de reconstrucció de poble de finals del segle XIX i principis del XX. Realment preciós i molt bonic de veure.

reconstrucció poble típic

IMAG2269

reconstrucció poble típic

Shawrock (TX) és el primer poble que hem visitat al entrar a Texas. Poca cosa més que destacar a part de la Tower Conoco Station, que com podeu veure és una antiga gasolinera reconvertida en botiga de records. Aquí hem aprofitat per fer un entrepà al Subway i seguir fent carretera.

IMAG2324

Una de les icones típiques de la ruta són uns Cadillacs clavats a terra, doncs bé, a Conway (TX) hi ha 5 VW escarbats.

IMAG2340

Just ara arribem de sopar a un dels llocs típics d’Amarillo (TX) el The Big Texan Steak Ranch. Això si que és un restaurant ben montat, et venen a buscar a l’hotel en limusina i allà tens tot un centre recreatiu montat al voltant del teu sopar. Per començar et fan esperar 1h perquè puguis disfrutar de totes les atraccions que hi ha montades al voltant del restaurant. El toc tecnològic que fa això possible és un artilugi que quan et toca el teu torn es posa a vibrar, pitar i fer llums vermelles perquè sàpigues que ja tens taula. Realment enginyós i ben pensat. O dit d’altre forma, una fàbrica de fer calers.

IMG_20130803_201059

IMAG2368