Jul 31

Avui el blog fa 12 anys

Reading time: < 1 minute Avui el blog ha arribat a la nova fita dels 12 anys. Cal dir que ja fa anys que pobret esta tocat ja que les obligacions impedeixen trobar temps pels hobbies; tot i amb això, pel que a mi respecte el considero més viu que mai. La raó és ben senzilla tinc més d'un instint al dia d'escriure coses que finalment no s'acaba podent materialitzar degut a la quantitat de temps que cal dedicar a cada entrada. pastis 12 aniversari del blog

Així doncs, amb els meus millors desitjos i esforços continuaré treballant i esforçant-me dia a dia per canviar aquesta dinàmica, gràcies a tots els que em seguiu.

May 09

Avui en faig 35!

Reading time: 1 – 2 minutes

Encara dintre d’aquest núvol que m’envolta des de fa setmanes i que no em deixa tocar de peus a terra avui és un altre dia molt especial en la meva vida, avui compleixo 35 anys. No és cap número màgic com els 18 o els 30. Però avui realment sento que tot el que m’envolta és màgic; la família, els amics i el més màgic de tot és la connexió que sento amb el meu interior. Tinc la sensació d’estar en pau en mi mateix i això ús asseguro que és el millor regal que he experimentat mai. La veritat és que ara mateix no puc demanar res a la vida, així doncs només puc seguir donant i compartint tot allò de que disposo. Aprendre que la felicitat és un estat que s’ha de saber disfrutar durant el caminar cap a l’objectiu que manté l’il·lusió i que sostenta la passió amb la que s’afronten les accions diaries. Tot plegat fa que continui afrontant els dies amb un fantàstic somriure als llavis.

May 07

9 anys des de que vaig tornar a neixer

Reading time: 2 – 3 minutes

Avui es compleixen 9 anys del meu accident que em podria haver costat la vida, sempre m’agrada escriure un article recordant el moment i mostrant una foto de com va quedar el cotxe.

accident bmw

Aquest any el fet és més emotiu que mai ja que després del punt d’inflexió que va suposar per mi aquest segona oportunitat me n’adono que he canviat molt les meves preferencies vitals i això em fa sentir molt bé. De fet, amb l’última re-organització del blog es pot veure que a més del meu interés per la tecnologia es diferencia clarament un apartat dedicat al creixement personal i un altre per tractar temes personals, com aquest mateix article.

Però no només el blog és un gran exemple del meu canvi interior, el passat 29 d’abril vaig contraure matrimoni amb l’Estefania una persona que m’ha ajudat a tenir un punt de vista molt diferent a la vida; on els aspectes més competitius de la nostre societat han obert un espai a altres parts més emocionals que m’ajuden a mantenir l’equilibri en el meu dia a dia. Quan després de tots aquests anys de treball personal arribes en un punt d’equilibri entre la part mental, emocional, espiritual i física tot plegat té un efecte revitalitzant que t’ajuda a afrontar el dia a dia amb un somriure als llavis.

L’última prova me l’ha posat la vida aquest darrer dia 1, dia en el que un dels meus servidors personals m’ha donat un ensurt que paliar els efectes em costarà encara moltes setmanes de feina i esforç, tan energètic com econòmic. Però el difícil, o l’interessant, és saber afrontar aquesta situació professional sense que m’afecti el moment tan dolç que estic vivint en la meva vida personal. Dit d’altre forma, el interessant és aconseguir que aquest contra-temps tècnic no tingui efectes sobre el viatge de noces que comença aquest proper dijous. Això és el que em fa estar més content de la meva evolució d’aquests 9 anys.

No penseu pas que estic dient que he arribat al final del meu camí, al contrari, he descobert que l’èxit no el trobaré al final del camí sinó disfrutant del dia a dia pel fet de poder viure el camí que he escollit. Per no allargar-me massa acabaré l’article amb una cita:

La vida és un joc, no et prenguis res seriosament.

Jul 08

Video del meu 30è aniversari, potser una mica tard?

Reading time: 2 – 2 minutes

Dilluns i dimarts he estat per Vinaròs després de molt de temps de no estar per la zona. Desrpés de 3 anys d’esperar va ser el moment perquè m’entreguessin el video que em van fer per felicitar-me el 30è aniversari, o sigui, el que correspon a l’any 2007. Com que el video s’ho val el penjo a Youtube perquè el pogueu veure.

Part 1:

Part 2:

Per cert, aquesta part del video és només de la gent de Vinaròs, els altres videos que m’han comentat que m’havien fet altres persones encara no els he vist, cosa que ja té delicte 😉

May 09

avui ja en faig 33

Reading time: 3 – 4 minutes

m’hi acabo de fixar, 33 com el canal 33… si és que jo també em fixo amb unes coses més extranyes.

33rd birth cup

Doncs bé, com sempre passa en aquests dies no m’he aixecat massa diferent que cap altre, tot i que he de reconeixer que el “Petit Chardonnay de Jean Leon” del sopar ha fet estragos aquesta nit. Afegir a més la recomanació del restaurant Lledoners a Sant Quintí de Mediona ja hi havia anat a dreginar uns quants cops amb el Francesc però ahir el vaig poder provar en el seu màxim esplendor i ens va agradar molt. A més com a anècdota comentar que m’hi vaig trobar el Joan Olvieres que havia estat tutor meu a 3er de BUP a més de delegat de l’equip d’hoquei patins on erem companys amb el seu fill, per fer-ho més recargolat compartia taula amb l’ex-alcalde de Torrelavit entre d’altres cares conegudes.
Pel que fa als regals destacar la raqueta de tenis que tan desitjava que m’arribes que com no podia ser d’altre forma m’ha regalat el meu “amoriuo”, una Babolat Pure Drive.

babolat pure drive

Per continuar el dia amb el bon peu que l’he començat ara toca una bona i emocionant cursa de F1 al circuit de casa, a Montmeló. Això si des del sofà de casa, que de moment fer-ho des del circuit continua sent una assignatura pendent, però tot arribarà. De fet, des de que vaig ser a la final de la Copa Davis d’aquest any diria que ja tot és possible.

Que no se m’oblidi comentar-ho també, el meu autoregal aquest any ha estat una tauleta gràfica, exactament una Wacom Bamboo Pen & Touch.

Wacom Bamboo Pen & Touch

Bàsicament les funcions que li vull donar són:

  • fer esquemes a mà alçada, sense haver d’invertir tan de temps passant-los a net amb Visio, per exemple.
  • deixar de fer podcasts per passar a fer screencasts al blog, o sigui, anar fent petits esquemes o dibuixos sobre els temes que toco als podcast, ja que pel que m’han comentat es fan difícils de seguir sense un esquema.
  • per temes de feina sovint mantic llargues converses telefòniques, ja sigui, via VoIP, per fixe o mòbil; les temàtiques sovint són molt tècniques i difícils de traslladar només amb la veu espero que compartint l’escriptori i fent esquemes això pugui ser més senzill.

Així doncs, el pretenc és millorar les meves eines de comunicació telemàtica recolzant-me amb aquesta nova forma d’interactuar amb l’ordinador. Per si tot això fos poc, ja fa dies que estic donant voltes a com reordenar el meu workspace ja que no acabo d’estar del tot còmode i crec que no acabo de treure-li tot el partit que deuria, així doncs li segueixo donant voltes.

May 09

32!!!

Reading time: 4 – 6 minutes

Ostres que gran que m’estic fent, avui ja en faig 32. Com ja he dit d’altres vegades tampoc és que em deprimeixi gaire fer anys. Ja que potser el que més compte en aquests casos jo diria que és el sentir-se bé quan mires enrera i el tenir projectes personals i professionals que t’il·lusionin al mirar endavant. En poques paraules no perdre l’il·lusió per viure. Però esta clar que el temps tot ho canvia i coses que ja donaves per segures que serien d’una forma veus que canvien totalment, com sempre els canvis fan por i sobretot mandra però després amb la prespectiva del temps te’n adones que les coses que semblava que podien anar pitjor en realitat simplement han anat diferent i que fins hi tot han millorat moltíssim en d’altres aspectes.

Potser la cosa que més destacaria de les que he aprés en aquest darrer any i que fins ara també sabia, però que potser no li donava tanta importància o no ho havia interioritzat de la mateixa forma és el saber buscar la part positiva de les coses, les persones o les relacions. Una altre forma de dir el mateix potser podria ser que sóc una mica més obert de mires, cosa que la veritat m’alegre. Perquè sempre he tingut les idees molt clares i això malgrat ser molt bo en alguns aspectes en d’altres a vegades et far ser poc comprensiu.

Tornant al tema de l’aniversari volia comentar que ja tinc un dels regals que més il·lusió em feia rebre algún dia, el meu ‘amoriuo’ m’ha regalat un salt amb paracaigudes. Desde que vaig fer ‘puenting’ fa una colla d’anys em vaig quedar amb el ‘gusanillo’ de provar el salt amb paracaigudes i ara per fi ha arribat el moment de provar-ho. Per tant, algún dia d’aquests veureu la crònica del salt penjada al blog.

Per no oblidar el geek que porto dintre afegiré quatre notes tècniques a l’article. Potser la primera que ja havia comentat de passada en un article passat és que fa unes setmanes m’he comprat un Sony Vaio VGN-P11Z. Un d’aquests notebooks que tan de moda s’han posat. Amb un pes de 600gr, una patalla de 8″, un processador Atom Z520 (1.3GHz), 2Gb de RAM i 60Gb d’HD. De fet, aquest artícle l’estic escribint des d’aquest ordinador. La meva opinió després d’haver-lo provat una mica:

  • És realment petit i lleuger, ideal per posar-lo dins d’una carpeta i anar amunt i aball en un dia de ruenions.
  • Llàstima que sigui tan petit que necessiti un petit ‘aplique’ pel connector VGA i de xarxa.
  • El teclat esta molt bé i amb una mica de pràctica pots arribar a escriure força ràpid.
  • La pantalla és de les coses en les que costa més acostumar-se. Malgrat té una resolució de 1600×768 s’ha d’augmentar tot molt per poder treballar amb comoditat i això fa que certes tàsques sigui una mica complicat fer-les.
  • Els ratolins en forma de ‘clitoris’ no són la meva devoció però al final m’hi estic acostumant millor del que em pensava.
  • Llàstima que no tingui el 3G integrat i hagi d’usar un dongle USB, tot i amb això el costat positiu és que el dongle també té slot de microSD i l’uso de pendrive per posar-hi l’arxiu del MonkeyGTD i arxius que m’interessa sempre portar a sobre independenment de l’ordinador amb el que treballi.
  • Sobre els sistemes operatius ara hi tinc un Windows 7 i una Ubuntu remix. El problema que tinc amb Linux és que no hi ha driver per la gràfica GMA500 d’intel i he d’usar les X’s amb el framebuffer cosa que el fa força incòmode.
  • També he provat el Moblin al portàtil i va força bé, obviament sense driver gràfic com a Ubuntu i sense aconseguir optimitzar els temps d’arrencada com voldria, però és qüestió de temps aconseguir fer-lo arrencar en menys de 10s.

Bé doncs, aquesta és una mica la crítica d’aquest notebook. Malgrat tinc força novetats tècniques més a comentar de moment deixaré el tema aquí perquè me n’he d’anar a comprar un matalàs 😉

Sep 20

Setmanes intenses

Reading time: 6 – 10 minutes

Tinc pendents d’escriure alguns articles sobre temes tècnics interessants de coses que he fet aquestes setmanes, de fet, més d’un és quasi obligatori escriurel. Per exemple, la solució del desafio de networking. Però en aquest article faré un petit resum de coses que he estat fent aquests dies i que no he pogut reportar de forma puntual.

Primer de tot destacar la festassa que varem organitzar els amics del Manel i el Xavi, brutal la coordinació entre la Vane, Glòria, Sabina, Estefania i jo amb l’ajuda improvisada a l’últim moment de la gent de Torrelavit i d’altres que coneixia menys. Doncs bé, realment diria que va sortir una festa rodona. A part de convidar-vos a veure les fotos que ben aviat espero tenir online, comentar que el lloc estava súper bé. El recomano: la Marinada. Una casa de colònies a Cambrils ben aprop del mar i amb tot el que fa falta per passar un aniversari inoblidable.

Com a detall comentar que al Manel li varem fer un regal d’una empresa que vaig sentir per la radio: muchomasqueunregalo.com, realment el tema és molt original perquè es tracta de regalar experiències o sensacions. O sigui, que teniu tot un catàleg de coses ben originals per regalar. Alguns exemples: conduir un F1, volar en un avió dels que fan piruetes, saltar en paracaigudes, fer puenting, fer una excursió en trineu, bany amb xocolata, teràpies relaxans, etc. Des de 30€ fins al que ús volgue gastar teniu tot tipus de regals ben originals. A més ús envien una caixa de color vermell molt ben presentada amb una targeta i una xapa de propaganda de l’empresa, o sigui, que no heu de donar el típic paper d’impresora ‘cutre’ que sembla que hagueu escollit el regal els últims minuts.

Sobre el tema de la caixa roja, doncs la qüestió és que vaig tenir una incidència i hem va arribar xafada, així doncs els vaig escriure un email queixant-me i en poques hores vaig rebre una trucada telefónica demanant-me disculpes i oferint-me enviar-me’n una altre o podia passar-ne a recollir una a Barcelona. Com que això no era possible hem van dir que els 20€ de ports urgents que havia demanat me’ls descomptarien. Per tant, he de dir que el servei de l’empresa impecable. Tot i que de moment encara no he pogut comprovar que m’hagin tornat els diners. Però no siguem dolents i confiem en que ben aviat ho pugui veure reflexat al meu compte corrent.

Potser l’única nota negativa de l’event és que de forma molt extranya i sospitosa va desapareixer el meu mòbil. Concretament l’HTC Artemis, si aquella que li havia canviat la pantalla fa uns mesos després de que hem caigués a terra. Doncs bé, ja m’he quedat sense Artemis. Així doncs, m’ha tocat buscar-me la vida i aconseguir una nova HTC per ser el meu mòbil personal, concretament ara tinc una HTC Cruise (aka Polaris). Escencialment és idèntica a l’Artemis però amb més CPU, 3G y 3MPixels de càmara. La carcasa pràcticament és igual i la pantalla, radio FM, GPS, microSD, càmara VGA frontal i d’altres són clavats. Però he de dir que sobretot el tema de la CPU es nota moltíssim. Així doncs, no hay mal que por bien no venga.

Una altre anècdota interessant que m’ha passat aquests dies va ser la nit del 10 de setembre a les celebracions de la dia nacional de Catalunya del dia 11 que es varen fer a Vilafranca. Aquest dia varem anar a sopar a casa el Xavi i la Sabina, junt amb la Glòria i la Daphne. Com que viuen ben aprop del centre i feien castellers a la plaça de la vila varem anar a fer-hi una ullada. Com sempre i malgrat hi havia poca gent els castells et posen la pell de gallina i et fan un nus al coll. Però l’anècdota va ser quan al tercer castell de la nit un 2 de 9, els faltava gent per fer pinya i el cap de colla se’ns va acostar i ens va demanar al Xavi i a mi que ens posessim a la pinya. Al Xavi ràpidament el vaig perdre de vista entre tanta gent, però jo vaig acabar estan ben aprop del centre i em vaig emportar més d’una trepitjada als ombros, malgrat això he de dir que l’experiència va ser impressionant i inoblidable. Realment s’ha de reconeixer que potser és una de les tradicions que més valoro del nostre país.

Una altre curiositat d’aquests dies de silènci al blog i tornant al meu caràcter geek innat és que vaig passar unes quantes hores amb el Manel recuperant uns fitxers borrats d’un XFS d’un NAS amb 4 discos de 250Gb en RAID 10. O sigui, tot un lio arribar fins als 70Gb de fitxers borrats per un error i una mala política de permisos. Però el que ara volia comentar és que el Manel em va ensenya un disc dur petitíssim, realment espectacular no recordo quantes gigues tenia però unes quantes. Pel que es veu el disc té 3 anys i en aquell moment era el més petit del món realment espectacular:

Pels que no estigueu enterats el Manel s’ha montat una empresa de recuperació de dades: Info Rescate i acaba d’arribar de l’India on ha anat a fer-hi un curs de dues setmanes sobre aquest tema. De fet, li va anar ben just arribar de l’India i anar a la seva festa d’aniversari. Però seguint amb el tema de l’India, què passa amb aquest país? és realment espectacular la quantitat de gent que coneixo que ha anat a aquest país els últims mesos potser en podria dir uns 10 ara mateix. Potser el cas més espectacular el del Carles que hi ha passat uns 6 mesos i fins hi tot ha fet un blog de la seva experiència: Nomada la gana.

Per si tota aquesta gent que ha anat a l’india no fossin pocs ahir a la nit varem ser al sopar de comiat del meu germà, que aquest dimecres que ve se’n va a Nepal i l’India durant dos mesos i mig. O sigui, que realment esta passant algo per aquelles contrades que atrau a la gent com imans. De totes formes he de dir que personalment a mi no hem crida gens el tema. He de dir que assia m’agrada molt i hi ha molts països que vull anar a visitar per allà, a part dels que ja he vist, però de ben segur que l’India no és dels que més hem criden. Qui sap potser per les festes de nadal ens podem escapar a Vietnam, Singapur o Malaïsia… esperem que la butxaca hi arribi.

Jul 31

Avui el blog compleix 8 anys!!!

Reading time: 5 – 8 minutes

Tal dia com avui a la bonica vila de Vinaròs (Castelló) vaig començar a escriure el meu blog, tranquils no tornaré a explicar la història que he explicat mil vegades sobre els inicis del mateix. Això si referenciaré el podcast 1×01 on explico els inicis del mateix per si algú encara no ho sap. Per altre banda, fa uns mesos no recordo qui hem va comentar la possibilitat de fer una gran festa per celebrar el 10è aniversari del blog i crec que agafaré la idea i des de ja començaré a pensar alguna forma ben original, i com sempre ben acompanyat dels mussols, per celebrar aquest fet tan insòlit. No tothom té la paciència d’aguantar tan de temps online 😉

Bé doncs aprofito aquest post que no ve a dir res d’interessant més enllà de l’efemèride per posar-vos una mica al dia de la meva vida i del perquè aquest mes he postejat tan poc, a més d’engaxar unes quantes fotos que tenia perdudes pel mòbil i que sota el meu punt de vista són dignes de comentar.

El primer i principal motiu del meu silenci és el que ja explico al podcast 1×11 i a l’article del ‘desafio networking‘, o sigui, el problema amb el ditxós dispositiu que m’ha portat pel camí de l’amargura alguns mesos fins que la situació ha estat insostenible i m’he hagut de buscar la vida buscant una solució urgent abans el mal no fos major. La resta de motius són de caire més personal, així doncs aprofito per comentar-vos en primícia que a partir del dimarts que ve ja no viuré sol. O sigui, que obro un nou cercle en la meva vida acompanyat de l’Estefania. Com a soferts lectors del meu blog haureu d’aguantar els comentaris que sovint es derivaran de la meva vida personal al costat d’aquesta persona tan especial per mi, ho sento per vosaltres però me n’alegro molt per mi 😉

Un cop fet aquest petit update a la meva vida i al meu silenci, una foto ben distesa d’una raqueta i una pilota de tenis gegants que hem vaig trobar pel carrer sortint d’un dinar familiar. Pels que no estigueu al corrent el tenis és un dels pocs hobbies no relacionats amb la tecnologia que hi ha a la meva vida i he de dir que malgrat sóc un paquet m’encanta jugar i ho passo genial.

raqueta de tenis gegant

Anant a temes més tècnics comentar que he hagut de canviar els dos estractors d’aire que tinc al petit-CPD de casa ja que s’havien fet malbé els motors que porten de tan donar voltes. N’he instal·lat un parell de nous i ara els he posat uns simples i ecònomics termostats de calefacció però en mode NC, d’aquesta manera malgrat són termostats de calefacció puc usar-los just amb la funció inversa. És a dir, mentre la temperatura ambient no baixa de una temperatura prefixada els estractors tenen corrent per funcionar, quan la temperatura baixa el termostat activa el relé i el que fa és tallar la corrent parant els motors. Comento això perquè fins ara jo només coneixia termostats que funcionaben en mode NO, o sigui, just alrevés del que he comentat. Però gràcies al Magí ara tinc aquest parell de termostats que funcionen la mar de bé, llàstima que hagin d’anar alimentats amb 2 piles AAA.

termostats estractors

Comentar també que ahir vaig ser a l’oficina fins ben tard acompanyat de tres bons geeks: el Pof, l’Esteve i en Marc. Realment va ser una sessió molt constructiva sobre temes de cross-compiling per ARM9 una informació molt valuosa i que gràcies a l’Alfredo ben aviat serà una solució al problema que he tingut aquests mesos i que unes ratlles més amunt comentava.

fast cookbook about cross_compiling with pof, esteve and marc

Abans d’acabar no podia deixar de comentar que també vaig tenir l’oportunitat de jugar amb la HTC Diamondd que tan l’Esteve com en Pof ja tenen des d’ahir. Realment ha millorat molt aquesta HTC i ja es perfila com un ferma candidata a la meva pobre HTC Artemis que esta patint les més dures proves per ser el meu mòbil personal. No només vaig poder comprovar que el Diamond soluciona molt bé els problemes de velocitat que tenen els dispositius amb Windows Mobile sinó que l’accelerometre que incorpora és genial. En Pof també em va fer una demostració de tots els hacks que li ha fet la HTC Shift, a la que ja li ha canviat la ROM del Windows Mobile que incorpora i ha substituit el Windows Vista per una Ubuntu 8.04 que va com una seda, tota una delicia de dispositiu. La seva mida com a ultra-mobile PC esta molt bé,  i si no fos pels inconvenients de no fer de telèfon malgrat tenir funcions de HDSPA i similars es consolidaria com un ferm candidat a substituir l’HTC Kaiser que em té aborrit amb la seva lentitut. Si la comparem amb un mòbil és molt gran, però és realment útil per treballar i que en el futur algún germanet seu espero que acabi sent la meva eina de treball de capçalera si no fos pel tema de no poder fer de telèfon ja ho seria aquesta però hauré d’esperar.

HTC diamond