oriolrius.cat

Des del 2000 compartiendo sobre…

Tag: linux

VMWare ESX Server i Ubuntu Breezy sobre una Gentoo

Reading time: 4 – 7 minutes

He de reconeixer que malgrat portar molt de temps usant linux i haver provant moltes distribucions no sóc gaire amant d’anar provant continuament quina distribució esta millor, de fet, sempre he pensat que és millor coneixer una distribució a fons. Encara que no diguin que és la millor, però la qüestió és que jo diria que això serveix més per la vida que anar provant quina és la més xula, còmode, etc.

Fruit d’això podriem dir que només he treballat amb dues ditribucions amb tots aquests anys, l’Slackware i els últims 5 anys (apròximadament) la Gentoo. Però per certes necessitats de la vida aquestes últimes dues setmanes he instal·lat el VMWare Workstation a la Gentoo del portàtil i després m’he creat una màquina virtual on he instal·lat l’Ubuntu 5.1 Breezy Bedger.

vmware-ubuntu.png

Doncs bé amb els típics problemes que suposa el que us explico: no trobar fitxers on estas acostumats que estiguin, no saber com es llencen els dimonis, on es posen les configuracions d’inici i el més greu de tot, això del apt-get és un suplici, ràpid de collons, però un suplici….buf!!! on és el meu emerge.

Cal reconeixer que l’entorn gràfic és molt senzill d’usar amb totes les seves eines i floritures, però jo m’he centrat amb l’instal·lació de tipus “server”, o sigui, sense entorn gràfic ja que havia de montar-la com a servidor i no pas com a workstation. Així que m’ha tocat patir.

També us volia comunicar la meva primera experiència amb el VMWare ESX Server. Quina passada nanos! això si que és una bona idea, ja sé que ara em sortiràn els amics del Xen dient que hi ha una bona versió lliure que fa algo semblant. Però realment jo diria que de moment les funcionalitats no es poden comparar.

La gràcia de la versió ESX esta en que instal·la un Linux amb uns mòduls pel kernel propietaris. Després a través d’una pàgina web pots montar-te les teves màquines virtuals que les pots tenir funcionant, parades, suspeses, en alta disponibilitat, com vulguis. A més aquestes màquines poden compartir el disc dur, o sigui, l’storage. Normalment connectat per fibra i amb una bona quantitat de gigues perquè la cosa no s’acabi.

Les màquines virtuals creades es poden arrancar a través de l’apicació consola, que esta disponible per força sistems operatius, fins hi tot el portage de Gentoo. Amb la consola podem usar una ISO d’un CD, DVD o el que volguem per bootar la màquina per primera vegada i instal·lar el sistema operatiu que volguem. Concretament al servidor que jo vaig instal·lar l’Ubuntu hi havia diversos Windows 2000 i 2003 funcionant. Quan acabes de montar-te l’SSH ja pots parar la consola i començar a treballar amb remot a través de la xarxa.

Aquesta forma de treballar en el futur crec que es tornarà a imposar. Dic es tornarà perquè aquesta idea ja fa molts anys que esta inventada i aplicada, pels famosos main frames el problema que teniem fins ara és que no hi podiem correr sistemes operatius de PC dintre d’aquests sistemes i amb aplicatius com aquest i d’altres similars tot això ja és una realitat.

Segur que a mesura que aquests sistemes tan interessants arribin al gran mercat, moltíssimes empreses canviaran la seva filosofia de montatge de servidors. Ja que és molt comode això de poder-se crear màquines sota demanda amb les característiques que volguem i a més modificar-los les característiques quan es queden petites (RAM, disc, etc). A més com que es tracten de màquines virtuals si la màquina mare es queda petita podem posar-ne de més potents i l’únic que hem de fer és arrossegar la màquina virtual de l’una a l’altre i amb breus segons la podem tornar a arrancar.

Amb el complicada que és sempre una migració de hardware i el senzill que es torna en sistemes d’aquests tipus. Tan que no és cap problema, només un pur tràmit. A més us puc assegurar que funciona tal com dic, que no és la típica funcionalitat que després mai funciona. Penseu que el fet de compartir l’storage fa que no haguem de migrar cap dada només el perfil i si l’storage es fa petit podem afegir discos i fins hi tot afegir un altre backplane al que ja tinguem perquè hi puguin cabre més discos, ja serà el RAID el que s’encarregarà de fer-los visibles al sistema.

Ja teniu un altre gusanillo provar el VMWare ESX o el Xen, tot i que pel que tinc entès el segon només funciona amb màquins virtuals que corrin linux. Així que no podrem tenir una xarxa de servidores heterogènia dintre de la nostre màquina mare. Però temps al temps, de ben segur que aviat podrà fer això i més.

Mapa de distribucions Linux

Reading time: < 1 minute

Per fi he trobat la font original del mind map de linux que havia penjat. Jo la vaig trobar a través dels links més populars del del.icio.us on estic sindicat, però només era un link al .png i no al blog original on s’havia publicat. Així que de la mateixa font he trobat casualment el link al blog. Tot i que com podeu veure ha evolucionat una mica la versió respecte a la que jo vaig trobar.

Qtopia core

Reading time: 2 – 3 minutes

Després del canvi de nom que va patir el producte Qt/Embedded el mes de gener per Qtopia core volia fer un petit resum de quina és la finalitat i la situació d’aquest producte dins un sistema enquestat.

Perquè ens situem aquest producte és una portabilitat de les llibreries Qt versió 4 a entorns embedids. Així doncs disposem de quasi totes les avantatges que té el Qt4 però amb uns requeriments de RAM i disc miserables.

grafic1.gif

Com podem veure en l’anterior gràfic, ens podem recolzar sobre les classes que ens ofereixen les llibreries Qt quan treballem en sistemes enquestats per gairebé el 100% de les nostres aplicacions. Així doncs no hem de patir els inconvenients propis de desenvolupar amb sistemes tan limitats pel que fa a eines d’alt nivell. O sigui, que podem montar-nos la nostre aplicació gràfica, interficie d’usuari o el que ens interessi sense haver de patir per no disposar de widgets, components i altres eines de molt alt nivell a les que ens tenen acostumats els sistemes de programació per PCs convencionals.

A més Troll Tech esta treballant en tres nous productes dins de la línia de Qtopia, a més dels seus ja coneguts Qtopia phone i Qtopia PDA s’espera que vegin la llum ben aviat el:

  • Qtopia Platform — For “multi-application products.” Qtopia Core with application management and user interface capabilities. Targets consumer electronics and other advanced, multi-application products
  • Qtopia Profiles — Qtopia Platform with key enablers for embedded Linux development aimed at specific vertical markets
  • Qtopia Editions — Solutions aimed at targeted product segments

Perquè ens fem una idea de com es situen en l’espai aquestes eines, podeu veure en el següent gràfic que una es recolza sobre la següent per donar funcionalitats cada cop més específiques i de més alt nivell, és clar. Imagino que això tindrà les seves avantatges a nivell de requeriments de sistema i de preu de les llicències.

grafic2.gif

SBC petitoneta i no massa cara amb xarxa i wifi

Reading time: 1 – 2 minutes

sbc-wired-wifi.jpg

A través de linuxdevices trobem el Wi-9C un interessant SBC equipat amb un processador NetSilicon NS9360 (un ARM9) que dona uns 155MHz, com ja deia al títol disposa d’una targeta de xarxa 10/100Mbps i una targeta 802.11a/b/g.

A més disposa de fins a 256Mb d’SDRAM i 256Mb de flash, 4 port serie, 4 ports SPI, una interficie amb bus I2C, un port USB 2.0, controladora LCD amb resolucions de fins a 800×600 pixels (SVGA). A més de 55 línies I/O, fins a 8 rellotges/contadors de 16/32bits, i un rellotge de temps real.

Les mídes com sempre espectaculars uns 7x8cm (sense antena), el tindrem disponible al 3er trimestre d’aquest any i el preu aproximat per 1000 unitats serà d’uns 149$. Obviament suporta Linux.

Gentoo trick: USE flags amb que s’ha instal·lat un paquet

Reading time: 1 – 2 minutes

La tonteria tan gran que posa el títol sovint em fa tornar tonto perquè mai recordo la comanda així que me la guardo aquí:

# equery uses gnumeric
[ Colour Code : set unset ]
[ Legend      : (U) Col 1 - Current USE flags        ]
[             : (I) Col 2 - Installed With USE flags ]
 U I [ Found these USE variables in : app-office/gnumeric-1.2.0 ]
 - - libgda  : Adds GNU Data Access (CORBA wrapper) support for gnumeric
 - - gnomedb : unknown
 + + python  : Adds support/bindings for the Python language
 + + bonobo  : Adds support for gnome-base/bonobo (Gnome CORBA interfaces)

L’exemple esta extret del handbook de gentoo, on no només es dona aquest solució a través d’un paquet del gentoolkit sinó que també hi ha una altre solució amb l’emerge.

emerge --pretend --verbose mozilla
These are the packages that I would merge, in order:
Calculating dependencies ...done!
[ebuild   R   ] www-client/mozilla-1.7.12-r2  USE="crypt gnome java mozsvg ssl
truetype xprint -debug -ipv6 -ldap -mozcalendar -mozdevelop -moznocompose
-moznoirc -moznomail -moznoxft -postgres -xinerama" 0 kB

Editant menú de GNOME

Reading time: 2 – 3 minutes

El Benja em va preguntar el divendres, com edito el menú del GNOME i jo vaig pensar ostres fa temps que ho vaig fer i no recordo com. De fet, el paquet base de GNOME 2.12 porta un editor força simple dels menús. Es tracta del gmenu-simple-editor, bàsicament només pensat per mostrar o ocultar opcions del menú. Però jo concretament avui m’he preguntat com podia fer apareixer als meus menús algunes aplicacions que no són natives de GNOME de fet són dues aplicacions que funcionen amb el motor JRE de Java i que volia poder cridar sense haver de sortir a la CLI.

Bé doncs, als fòrums de gentoo he trobat aquest thread Gnome 2.12.1 menu editor fails to launch. La solució ha vingut en forma d’una aplicació que ara mateix no esta al portage de gentoo però que té un ebuild al bugzilla de gentoo, concretament estic parlant de alacarte (bug 111376). Es tracta d’un editor molt senzill d’usar i molt semblant d’aspecte a l’editor que porta GNOME de serie.

Resumeixo els passos a seguir per instal·lar-lo:

# mkdir -p /usr/local/portage/x11-misc/alacarte/files
# cd /usr/local/portage/x11-misc/alacarte/
# wget http://bugs.gentoo.org/attachment.cgi?id=72041
# PORTDIR_OVERLAY="/usr/local/portage"
# export PORTDIR_OVERLAY
# ebuild /usr/local/portage/x11-misc/alacarte/alacarte-0.8.ebuild digest
# echo dev-python/pyxdg ~x86 >> /etc/portage/package.keywords
# echo x11-misc/alacarte ~x86 >> /etc/portage/package.keywords
# emerge x11-misc/alacarte

Amb això ja tenim l’aplicació llesta, si voleu veure l’aspecte que té:

alacarte.png

Fa uns dies va sortir la versió 2.14 de GNOME tot i que encara no la tinc instal·lada i jo diria que ja porta un editor com deu mana de serie. El que no sé segur és si és el propi alacarte o un altre.

Trick PSP: com montar la MMC amb Linux

Reading time: < 1 minute

Fa uns quants mesos em van regalar una PSP, però encara quasi no l’he pogut ni tocar. De fet, aviat us explicaré les poques coses que he aconseguit fer amb la PSP en les meves poques hores de proves. La qüestió és que hi ha una línia que no vull perdre de vista, que són els paràmetres que calen per poder montar bé el sistema de fitxers vFAT de la targeta MMC. Així que l’apunto aquí per no perdre-la:

mount -t vfat -o noauto,noatime,users,shortname=win95,check=s,uid=1000 /dev/sda1 /mnt/psp

LIPS – Linux Phone Standard Forum

Reading time: 1 – 2 minutes

lips.gif

The mission

The Linux Phone Standards Forum (LiPS) will accelerate the adoption of Linux® in fixed, mobile and converged telephony devices by standardising Linux®-based services and APIs that directly influence the development, deployment and interoperability of applications and end user services.

What will LiPS do?

LiPS has been created to bring together key players in the industry to address these challenges. At a general level, the forum will work to foster dialogue and collaboration around Linux telephony for the benefit of all actors. However, the primary focus of LiPS will be to define standards for the aspects of Linux that directly enable the deployment, development and interoperability of applications and end user services.

I això d’on ve?

Doncs aquesta gent eren els nostre veins del davant, al 3GSM, fa dies que tenia la URL apuntada per donar-hi un cop d’ull aprofundir en el que fan i realment jo diria que els ‘copy/paste’, que us he posat de la seva web ho expliquen força bé. Realment una referència a no perdre de vista.

AoE – ATA over Ethernet

Reading time: 2 – 2 minutes

Més d’una vegada ho havia sentit. Però mai m’havia plantejat perquè carai podia servir això. De fet, el tema és ben senzill SAN. O sigui, que podem agafar el nostre ordinador sense disc dur (diskless) i botar-lo a través de PXE, però encomptes de montar-nos un RAMDISK per treballar amb el sistema, el que podem fer és usar un disc dur connectat al nostre sistema a través de la xarxa.

Així doncs, no tenim problemes d’espai, ni de treballar amb memòria volàtil. Com a molt els podem tenir de velocitat, per tal d’evitar això és una bona idea usar força caché de disc a la RAM del sistema. De fet, tot consultant el tema als forums de gentoo he vist que molta gents fins hi tot tira les X’s amb gestors de finestres sense problemes, tot i que quan parlem de GNOMEs i KDEs la cosa es complica una mica.

Malgrat pugui semblar un invent d’anar per casa, al mercat podem trobar diversos productes que implementen aquest estàndard. De fet, fins hi tot Intel té processadors i plaques base especialment dissenyades per treballar amb aquest protocol.

Quan parlem de AoE molta gent tendeix a confondre Ethernet amb TCP/IP. Ja sabreu una cosa no té res que veure amb l’altre. Amb això vull matitzar que el AoE va directament sobre la capa 2 i que no és un protocol enrutable. Amb això aconsegueix aprofitar al màxim l’amplada de banda del cable Ethernet i a més podem switchejar la senyal. Per si necessiteu un equivalent del AoE però que funcioni sobre IP i que per tant sigui enrutable, penseu amb el iCSI.

aoe-iscsi-comparison.gif

hw per montar un firewall, router, ap, etc.

Reading time: 2 – 3 minutes

Gràcies al meu nou proveedor de hardware enquestat, mds 2000, m’he posat al dia del catàleg de productes d’AAEON una marca de material embedded molt interessant. El millor del tema és saber que pots comprar-ho a Barcelona mateix i a preu de PVD (Preu de venta distribuidor).

Doncs bé concretament hi ha un model que m’ha agradat molt per montar firewalls en linux (ve amb el Montavista Linux de serie) a casa dels clients, a més gràcies als dos slots mini-PCI tipus III que porta la placa puc posar-hi una o dues targetes wifi. Però el que potser m’ha agrada més són els 6 ports ethernet de que disposa el SBC.

Amb una RAM de 32 o 64Mb segons el model, un processador RISC d’Intel (XScale IXP420/422/425) amb 266 o 533MHz i amb 16Mb de flash. Per si tot això us sembla poc encara n’hi ha més 2 ports serie, 2 ports USB (1 USB 2.0 i 1 USB 1.1) i com no quatre sortides DIO, per controlar altres perifèrics amb protocols I2C, SPI o SMBus.

gene-1425.jpg

Al tractar-se d’un dispositiu embedded les seves mides són minúscules 156mm x 101.6mm i s’alimenta amb corrent continua amb un voltatge que pot anar dels 9 als 24v. O sigui, que tenim on triar. Ara només cal trobar-li una caixa que li vagi com un gua. Amb els ~275$ de cost, més els aproximadament ~10$ de la caixa i uns altres ~15$ de la font d’alimentació podem tenir un firewall, router o el que volguem per un preu molt raonable.

Si voleu aprofundir més sobre el producte: