Sep 16

RTMP source to HLS (HTTP Live Streaming) Apple

Reading time: 2 – 3 minutes

I just solved a very specific problem and I have to write some notes here to remember the solution. Given a RTMP source we have to stream the content to Apple devices like iPad, iPhone and iPod because RTMP couldn’t be played using Safari browser.

If we need to play streaming on Apple devices the best solution is convert it to HLS and publish generated files using HTTP server.

To solve this issue I use rtmpdump and vlc. Firstly rtmpdump gets video stream from source. Secondly the stream is sent to vlc and finally vlc transcodes de video and audio and outputs small .ts files and one .m3u8 index file.

The command is something like this:

rtmpdump -v -r "$RTMP" | sudo -u xymon vlc -I dummy fd://0 vlc://quit --sout="#transcode{width=320,height=240,fps=25,vcodec=h264,vb=256,venc=x264{aud,profile=baseline,level=30,keyint=30,ref=1,nocabac},acodec=mp3,ab=96,audio-sync,deinterlace,channels=2,samplerate=44100}:std{access=livehttp{seglen=10,delsegs=true,numsegs=5,index=$M3U8,index-url=$TS_URL},mux=ts{use-key-frames},dst=$TSF}"

Variables descriptions are:

RTMP=rtmp://example.tld/path/stream_id
WD=/local_path
TS=live-####.ts
TSF=$WD/$TS
TS_URL=http://example.tld/path/$TS
M3U8=$WD/live.m3u8

Then create an HTML file, for example live.html, with a reference to .m3u8 file, the relevant code of the HTML file is like this:

<video width="320" height="240"><source src="http://example.tld/path/live.m3u8" /></video>

A simple code to public files via HTTP:

python -c "import SimpleHTTPServer;SimpleHTTPServer.test()"

Then we only need to open Safary browser in Apple device and set the proper URL, in our case:

http://example.tld/path/live.html

IMPORTANT NOTE: the audio output have to be with two channels and a sample rate of 44KHz in other cases the audio fails.

Apr 13

Quatre notes sobre filosofia de vida

Reading time: 2 – 2 minutes

marcianos

Mirant el video dels ‘marcianos’ he decidit extreure el missatge que intenta traspassar-nos el video així doncs, perquè ho pogueu meditar tranquilament:

Cuando alguien evoluciona, también evoluiona todo a su alrededor.
Cuando tratamos de ser mejores de lo que somos, todo a nuestro alrededor tamibén se vuelve mejor.
Eres libre para elegir, para tomar decisiones. Aunque sólo tu las entiendas. Toma tus decisiones con coraje, desprendimiento y, a veces, con una cierta dosis de locura.
Sólo entenderemos la vida y el universo cuando no buscamos explicaciones entonces todo queda claro.
Aprender algo, significa entrar en contacto con un mundo desconocido. Donde las cosas más simples son las más extraordinarias.
Atrévete a cambiar! Desafiate! No temas a los retos insiste una, y otra vez. Recuerda que sin fe, se puede perder una batalla que ya parecía ganada. No te des por vencido.
Acuérdate de saber siempre lo que quieres. Y empieza de nuevo.
El secreto está en no tener miedo de equivocarnos.
Y saber que es necesario ser humilde para aprender.
Ten paciencia para encontrar el momento exacto.
Y congratúlate de tus logros.
Y si esto no fuera suficiente, analiza las causas e inténtalo con más fuerza.
El mundo está en manos de aquellos que tienen el coraje de soñar y de correr el riesgo de vivir sus sueños. (Paulo Coelho)

Mar 31

Curs de ‘Personal Branding i Coaching Personal’

Reading time: 4 – 6 minutes

Personal Branding
El passat divendres vaig assistir a un curs de “Personal Branding i Coaching Personal” a les oficines del CINC on l’equip Advantage Service dirigit per Juanita Acevedo Segura ens va iniciar en aquest món tan interessant. Del curs en faig una valoració personal molt bona ja que el grup, continguts, ritme, instal·lacions i d’altres van ser excepcionalment bons. Així doncs, abans que res vull destacar la qualitat humana de tots plegats.

Entrant en materia sobre el que es va tractar a continuació faig un petit resum dels conceptes més importants que es van tractar, obviament això és el que jo vaig captar. Per tant, podria ser que tot plegat fos inexacte, erroni o fins hi tot que jo no hagués entès res.

Personal branding

Per crear la nostre marca personal, hem de veure’ns com un producte. Així doncs, per vendre de la millor manera possible el meu producte he de tenir clar què són per la meva marca les 4P del marketing:

    Product: el producte és un mateix, la marca: Oriol Rius
    Place: les xarxes socials, events, fires, networking, etc.
    Promotion: en qualsevol instant ens estem venent.
    Price: cal trobar el valor que esta disposat a pagar per nosaltres el mercat, això si, abans que res ens l’hem de creure nosaltres mateixos.

Com en tot producte és molt important l’imatge externa i interna del mateix, tot en si mateix ha de matenir una coherència amb la nostre personalitat. La imatge ha de ser atractiva perquè cal transmetre confiànca, ningú beuria aigua d’una ampolla oberta i amb l’envàs malmès.

El mercat actual ens ofereix moltíssimes noves possibilitats, però també han fet augmentar la competència. Així doncs, cal diferenciar-nos de la resta cal aprofitar les oportunintats que ens dona el mercat per fer resaltar els nostres atributs i deixar empremta. Si no aconseguim que es recordin de nosaltres passarem inadvertits. Així doncs cal que resaltem els atributs que més ens interessa i buscant la diferenciació amb la resta de l’oferta cal projectar-nos cap al mercat.

Per aconseguir la millor projecció de nosaltres mateixos cal treballar en tenir una base sòlida i això s’aconsegueix treballant amb els nostres valors, fortaleses i actitut en front de la vida.
Arribats en aquest punt només cal saber què volem, només cal treballar en identificar què és el que ens farà que aconseguim l’èxit. Sovint per fer aquest pas cal l’ajuda d’algú que ens acompanyi en el camí i que ens doni confiança, habitualment qui fa aquesta tasca és el ‘coach’.

Al parlar de deixar empremta estem exposant que és molt important la impresió que deixem de nosaltres. El mercat molts cops ens obliga a que aquesta impresió només pugui ser la primera impresió, així doncs, cal que treballem en saber què és el que veuen els altres en nosaltres i que treballem en projectar el que volem que es capti. A més d’això n’hem d’extreure que sovint el que captem com a primera impresió d’algú serà forçosament erroni, així doncs, ens hem de donar una segona o fins hi tot una tercera oportunintat per emportar-nos una impressió d’algú.

Per tal de treballar el tema de la primera impresió se’ns van proposar dos exercicis: el del minut de silenci i el de la finestra de Yohari. Són dos exercicis molt recomanables de posar en pràctica i dels quals s’apren moltíssim.

Beneficis del Personal Branding

  • Aconseguir seguretat en nosaltres mateixos
  • Projecció sobre el mercat
  • Usar i valorar els teus recursos
  • Tenir visibilitat i reconeixement com un expert
  • Permetre’ns marcar la diferència
  • Posicionament
  • Obtenir els teus objectius

Coaching Personal

  • En escència el que busca és l’entrenament de les nostres habilitats personals i professionals per tal de posar-les en pràctica alininant-les amb els nostres objectius.
  • El ‘coacher’ és l’expert que t’ajuda a donar el primer pas i t’acompanya en el camí.
  • Cal identificar les nostres potencialitats, perquè després a través d’un camí de coneixement i reconeixement poguem usar-les transmetent seguretat.
  • El més important, sota el meu punt de vista, és que t’ajuda a saber què és el que realment vols i t’ajuda a convertir el teu objectiu en algo real.

 

Enllaços relacionats:

Mar 24

Mario Benedetti: la gente que me gusta

Reading time: 2 – 2 minutes

Gràcies a l’Emilio Duró, una poesia que m’encanta rellegir molt sovint:

LA GENTE QUE ME GUSTA

Me gusta la gente que vibra, que no hay que empujarla, que no hay que decirle que haga las cosas, sino que sabe lo que hay que hacer y que lo hace en menos tiempo de lo esperado.

Me gusta la gente con capacidad para medir las consecuencias de sus acciones, la gente que no deja las soluciones al azar.

Me gusta la gente estricta con su gente y consigo misma, pero que no pierda de vista que somos humanos y nos podemos equivocar.

Me gusta la gente que piensa que el trabajo en equipo, entre amigos, produce más que los caóticos esfuerzos individuales.

Me gusta la gente que sabe la importancia de la alegría.

Me gusta la gente sincera y franca, capaz de oponerse con argumentos serenos y razonables.

Me gusta la gente de criterio, la que no se avergüenza de reconocer que no sabe algo o que se equivocó.

Me gusta la gente que al aceptar sus errores, se esfuerza genuinamente por no volver a cometerlos.

Me gusta la gente capaz de criticarme constructivamente y de frente; a éstos los llamo mis amigos.

Me gusta la gente fiel y persistente, que nofallece cuando de alcanzar objetivos e ideas se trata.

Me gusta la gente que trabaja por resultados. Con gente como esa, me comprometo a lo que sea, ya que con haber tenido esa gente a mi lado me doy por bien retribuido.

 

Mario Benedetti

May 07

Fa 7 anys que vaig tornar a neixer…

Reading time: 2 – 2 minutes

Avui torna a ser un dia memorable, malgrat sovint només hem felicita la meva parella i algún que altre amic proper per mi continua sent un dia tan o més especial que el dia del meu aniversari, que com passa des de fa 7 anys és dos dies després del dia d’avui.

Quan tens una experiència d’aquest tipus tot canvia, però a vegades com avui et preguntes si ho fa prou. Malgrat això el que em continua dient que vaig per bon camí és la sensació de felicitat que porto dins el cor i al veure aquestes fotografies la pell es continua posant de gallina:

accident bmw

Aquest any he decidit celebrar ambdós aniversaris en la intimitat, és a dir, a diferència de la resta d’anys intentaré que siguin unes jornades de reflexió tranquila sense les grans festes amb els amics que he fet els darrers anys.

A més demà passat faré 33 anys que no només és l’edat en que va morir el meu pare. O sigui, que per mi té un significat especial aquesta edat i per tant espero poder a partir d’ara poder disfrutar de la vida més que mai per intentar compensar el que el destí li va arrencar al meu pare.

Bé doncs, gràcies a tots per ser on sou i per ser com sou… jo continuo al peu del canó com sempre i amb la moral de ferro.

Sep 20

Setmanes intenses

Reading time: 6 – 10 minutes

Tinc pendents d’escriure alguns articles sobre temes tècnics interessants de coses que he fet aquestes setmanes, de fet, més d’un és quasi obligatori escriurel. Per exemple, la solució del desafio de networking. Però en aquest article faré un petit resum de coses que he estat fent aquests dies i que no he pogut reportar de forma puntual.

Primer de tot destacar la festassa que varem organitzar els amics del Manel i el Xavi, brutal la coordinació entre la Vane, Glòria, Sabina, Estefania i jo amb l’ajuda improvisada a l’últim moment de la gent de Torrelavit i d’altres que coneixia menys. Doncs bé, realment diria que va sortir una festa rodona. A part de convidar-vos a veure les fotos que ben aviat espero tenir online, comentar que el lloc estava súper bé. El recomano: la Marinada. Una casa de colònies a Cambrils ben aprop del mar i amb tot el que fa falta per passar un aniversari inoblidable.

Com a detall comentar que al Manel li varem fer un regal d’una empresa que vaig sentir per la radio: muchomasqueunregalo.com, realment el tema és molt original perquè es tracta de regalar experiències o sensacions. O sigui, que teniu tot un catàleg de coses ben originals per regalar. Alguns exemples: conduir un F1, volar en un avió dels que fan piruetes, saltar en paracaigudes, fer puenting, fer una excursió en trineu, bany amb xocolata, teràpies relaxans, etc. Des de 30€ fins al que ús volgue gastar teniu tot tipus de regals ben originals. A més ús envien una caixa de color vermell molt ben presentada amb una targeta i una xapa de propaganda de l’empresa, o sigui, que no heu de donar el típic paper d’impresora ‘cutre’ que sembla que hagueu escollit el regal els últims minuts.

Sobre el tema de la caixa roja, doncs la qüestió és que vaig tenir una incidència i hem va arribar xafada, així doncs els vaig escriure un email queixant-me i en poques hores vaig rebre una trucada telefónica demanant-me disculpes i oferint-me enviar-me’n una altre o podia passar-ne a recollir una a Barcelona. Com que això no era possible hem van dir que els 20€ de ports urgents que havia demanat me’ls descomptarien. Per tant, he de dir que el servei de l’empresa impecable. Tot i que de moment encara no he pogut comprovar que m’hagin tornat els diners. Però no siguem dolents i confiem en que ben aviat ho pugui veure reflexat al meu compte corrent.

Potser l’única nota negativa de l’event és que de forma molt extranya i sospitosa va desapareixer el meu mòbil. Concretament l’HTC Artemis, si aquella que li havia canviat la pantalla fa uns mesos després de que hem caigués a terra. Doncs bé, ja m’he quedat sense Artemis. Així doncs, m’ha tocat buscar-me la vida i aconseguir una nova HTC per ser el meu mòbil personal, concretament ara tinc una HTC Cruise (aka Polaris). Escencialment és idèntica a l’Artemis però amb més CPU, 3G y 3MPixels de càmara. La carcasa pràcticament és igual i la pantalla, radio FM, GPS, microSD, càmara VGA frontal i d’altres són clavats. Però he de dir que sobretot el tema de la CPU es nota moltíssim. Així doncs, no hay mal que por bien no venga.

Una altre anècdota interessant que m’ha passat aquests dies va ser la nit del 10 de setembre a les celebracions de la dia nacional de Catalunya del dia 11 que es varen fer a Vilafranca. Aquest dia varem anar a sopar a casa el Xavi i la Sabina, junt amb la Glòria i la Daphne. Com que viuen ben aprop del centre i feien castellers a la plaça de la vila varem anar a fer-hi una ullada. Com sempre i malgrat hi havia poca gent els castells et posen la pell de gallina i et fan un nus al coll. Però l’anècdota va ser quan al tercer castell de la nit un 2 de 9, els faltava gent per fer pinya i el cap de colla se’ns va acostar i ens va demanar al Xavi i a mi que ens posessim a la pinya. Al Xavi ràpidament el vaig perdre de vista entre tanta gent, però jo vaig acabar estan ben aprop del centre i em vaig emportar més d’una trepitjada als ombros, malgrat això he de dir que l’experiència va ser impressionant i inoblidable. Realment s’ha de reconeixer que potser és una de les tradicions que més valoro del nostre país.

Una altre curiositat d’aquests dies de silènci al blog i tornant al meu caràcter geek innat és que vaig passar unes quantes hores amb el Manel recuperant uns fitxers borrats d’un XFS d’un NAS amb 4 discos de 250Gb en RAID 10. O sigui, tot un lio arribar fins als 70Gb de fitxers borrats per un error i una mala política de permisos. Però el que ara volia comentar és que el Manel em va ensenya un disc dur petitíssim, realment espectacular no recordo quantes gigues tenia però unes quantes. Pel que es veu el disc té 3 anys i en aquell moment era el més petit del món realment espectacular:

Pels que no estigueu enterats el Manel s’ha montat una empresa de recuperació de dades: Info Rescate i acaba d’arribar de l’India on ha anat a fer-hi un curs de dues setmanes sobre aquest tema. De fet, li va anar ben just arribar de l’India i anar a la seva festa d’aniversari. Però seguint amb el tema de l’India, què passa amb aquest país? és realment espectacular la quantitat de gent que coneixo que ha anat a aquest país els últims mesos potser en podria dir uns 10 ara mateix. Potser el cas més espectacular el del Carles que hi ha passat uns 6 mesos i fins hi tot ha fet un blog de la seva experiència: Nomada la gana.

Per si tota aquesta gent que ha anat a l’india no fossin pocs ahir a la nit varem ser al sopar de comiat del meu germà, que aquest dimecres que ve se’n va a Nepal i l’India durant dos mesos i mig. O sigui, que realment esta passant algo per aquelles contrades que atrau a la gent com imans. De totes formes he de dir que personalment a mi no hem crida gens el tema. He de dir que assia m’agrada molt i hi ha molts països que vull anar a visitar per allà, a part dels que ja he vist, però de ben segur que l’India no és dels que més hem criden. Qui sap potser per les festes de nadal ens podem escapar a Vietnam, Singapur o Malaïsia… esperem que la butxaca hi arribi.

Mar 24

Es venen ‘mentiras’ i posta de sol

Reading time: 1 – 2 minutes

Fa uns dies que l’Isaac, mon germà. Ha arribat del Perú, on era de vacances d’on m’ha portat una fotografia curiosa d’aquestes que sap que tan m’agraden. No ús ho perdeu perquè l’anunci no té desperdici:

mentiras.png

Com haureu vist he aprofitat el pont per descansar i fins hi tot he fet festa a twitter. Així doncs, després d’unes falles ben divertides i d’uns dies de relax per casa amb Estefania ja estic preparat per afrontar aquesta setmana, que al ser més curta encara li tinc més ganes. Això si, té pinta que a nivell de feina serà intensa ja que hi ha alguns temes per tancar amb clients i això sempre acabar sent una tasca dura.

Abans d’acabar aquest post adjuntar aquesta posta de sol d’ahir, com sempre capturada des de casa.

sunset20080323.png
Oct 27

Desaparegut… i petit review del portàtil, servidor i la vida en general

Reading time: 5 – 8 minutes

Tinc pendent parlar-vos de mil coses que he après, que he fet i que he tocat durant aquest munt de temps que no he pogut escriure al blog. En poques paraules he estat vivint a l’oficina des d’abans que sortís el sol fins que feia una bona estona que ja era amagat. Sort que el resultat final de tanta feina té una bona recompensa, un munt d’aplicacions per movilpoint que realment per primer cop a la vida em fan sentir orgullós de la feina feta.

Així doncs, ja no només ús he de parlar del meu nou portàtil sinó també del servidor HP que m’he comprat, un HP ProLiant ML110:

  • Dual Xeon 1.8GHz
  • 4Gb de RAM
  • 160Gb SATA

La idea és que faci de substitut a l’actual Celeron a 2.4GHz amb 1Gb de RAM i 1.3Tb de disc. Aquest el posaré com a firewall i hi instal·laré el pfSense. Que ja tinc a casa d’uns quants clients i a la feina i va molt bé.

Per altre banda, durant aquests dies he anat arrossegant dos portàtils el nou i el vell tot aprofitant cada un dels segons que tenia lliures per fer la migració del que tinc en el vell cap al nou.

Encara queden mil coses al portàtil nou per configurar però escencialment ja tinc el que necessito per treballar. Hi ha alguns detalls que no m’acaben de fer el pes però què hi farem. Em refereixo sobretot per com es comporta algún hardware amb linux, per exemple, si carrego el driver d’nvidia per les X‘s després no puc tornar a la consola. Això si la majoria de coses em tenen més que enamorat. No té nom veure la Gentoo compilant amb dues CPUs a 2.2GHz i 4Gb de RAM… això vola!!!! per no parlar de poder tenir: dos firefox, l’evolution, 2 màquines virtuals amb Ubuntu fent feina, el client de last.fm, l’OpenOffice, el ZendStudio i l’Eric4, la consola tot obert a la vegada i ni tan sols notar que la màquina perd una mica de velocitat. Ah! i encara tenir 1.5Gb de RAM lliures. Recomano que ho proveu.

Una altre cosa a la que no estava acostumat és a tenir una gràfica com deu mana. Concretament tinc una nVidia GeForce 8400M GS, ara mateix estic escribint aquest article amb una pantalla de 17″ conectada al portatil i amb un escriptori amb Xinerama. O sigui, dues pantalles fent d’escriptori una a 1280×800 (portàtil) i l’altre a 1280×1024 (externa) obviament amb 32bpp. Per si això fos poc ja m’he demanat dues pantalles Samsung de 22″ una que tindré a l’oficina i l’altre per casa, ambdues són idèntiques així podré tenir tot configurat igual a un lloc i a l’altre. O sigui, la pantalla externa a 1600×1080 i l’altre com la tinc ara.

Comentar que la targeta de so ha estat una mica difícil de configurar, no tan perquè no funcionés ràpidament. Sinó perquè no es reconeixia automàticament. Finalment he desactivat el suport ALSA del kernel i he instal·lat el driver extern concretamen la versió en desenvolupament. En Gentoo són els paquets media-sound/alsa-headers-9999 i media-sound/alsa-driver-9999, després fent un alsaconf i restaurant els volums tot a rutllat.

La resta de coses com la webcam, lesctor de targetes flash, comandament a distància i lector d’empremta digital encara no els he provat de configurar malgrat sé que han de funcionar. Per altre banda, la gràfica, el so, el disc dur amb turbo flash SATA, etc. funcionen molt bé.

Sobre la feina comentar que hem fet un parell de sistemes de distribució per dues pantalles amb Linux embedded que si tot segueix el seu curs han d’alimentar una xarxa de mil pantalles, tot i que de moment en proves només n’hi ha tres de funcionant i la cosa va molt bé. Perquè ús en feu una idea són unes pantalles que van a uns comerços i que mostren llistes de reproducció basades en imatges (JPG) i videos (MPG4).

Per altre banda, també hem fet un munt d’apliacions que treballen de la mà pel món dels kioskos. Realment espectacular: sistemes de creació de continguts, servidors d’aplicacions, players multimedia completament online amb cachés locals en el player, sistemes de monitorització de xarxa, estadístiques, PKI per control d’VPNs i mil històries més que algún dia hauré d’explicar a la web de l’empresa malgrat, això s’ha de reconeixer, que fa molta mandra documentar i més després d’acabar tanta feina.

La conseqüència de tot això…

ja ho heu vist, tinc l’estudi de casa fet un caos. Caixes apilades i papers sobre papers que s’acumulen. A veure si poc a poc vaig ordenant les coses. Però la veritat no tinc cap pressa, espero que això passi durant els propers mesos així ja vaig posant ordres al meu petit CPD i renovo una mica el hardware. A més, quan arribi la nova pantalla de 22″ la setmana que ve vull re-ordenar l’escriptori. Ja ús ho ensenyaré quan ho tingui montat, però la idea és aprofitar-me del Synergy i treballar amb 4 o 5 pantalles a la vegada, ja veurem com ho deixo al final.

Sep 01

Coses d’aquest agost… o perquè no tenia temps de publicar al blog

Reading time: 4 – 6 minutes

Durant el mes d’agost tothom espera recuperar les piles geient al sol, o a la fresca, i relaxant-se. Doncs bé jo algún momentet també ho he fet:

terrat_prenent_fresca.png

Però la veritat els moments han estat ben poquets, ja que per aquest mes de setembre que avui comença he d’entregar un parell de projectes de movilpoint ambdós molt interessants. Però això m’ha obligat a mi i al meu equip a posar-nos les piles durant tot el mes per tal de tenir la feina llesta. Així doncs, m’he passat la major part de temps fent més hores que un rellotge i sense gens de vacances. El pitjor del tema és que això encara s’allargarà tot el mes però espero que pel mes que ve la cosa ja vagi canviant.

Parlant de feina aquest mes d’agost també hem tingut en funcionament un MPTI (MovilPoint Terminal Internet) a la botiga Divers de l’aeroport de Barcelona. S’ha de reconeixer que de moment la màquina esta aguantant prou bé en producció i això dona molt confiança sobre el producte. A més l’alta recaudació del moneder és la millor prova del bé que va.

mpti-aeroport.png

És més l’altre dia sortint d’un WC de no sé quin centre comercial vaig veure el punt d’internet de Telefonica i realment em sentir molt reconfortat al saber que al nostre MPTI mai li passarà això:

telefonica-terminal-internet.png

Una de les moltes avantatges que té no treballar en Windows. A més gràcies a l’últim avanç incorporat al MPTI la capacitat de treballar sobre disc dur amb les mateixes avantatges de quan ho feia amb CD més una memòria DOM (Flash IDE). O sigui, que al disc dur hi tinc una particio on hi ha el CD grabat i en una altre partició les dades persistents gràcies a un sistema de fitxers de tipus COW, per si voleu més informació de com es fa ho vaig explicar a LiveCD sense CDROM i amb mode persistent.

Seguint amb el rotllo corporatiu que porto fins hi tot m’he comprat un ratolí dels colors de movilpoint. Mireu que xulo:

mouse-movilpoint.png

Aquest mes decididament ha estat un mes de compres perquè també m’he comprat un munt de pantalons i uns quants polos. Però com que això no és gaire friki, optaré per ensenyar-vos un parell de cosetes més que m’he comprat. Per començar un dels meus grans somnis tenir el meu propi DYMO, quina tonteria,eh!? però és que com a adicte dels caleixets i les caixetes em feia falta una eina per poder posar-hi etiquetes a tot plegat i com que la meva lletra no acompanya, doncs finalment m’he decit gastar uns 20€ amb aquest DYMO:

dymo.png

Malgrat la il·lusió que em fa encara no l’he pogut ni estrenar, però durant els propers mesos espero posar una mica més d’ordre a la meva vida i segur que em farà molt de servei. Una altre coseta que per uns 10€ no vaig poder-me resistir de comprar va ser un tornavís amb 117 puntes, impresionant! realment diria que no en trobaré cap a faltar per obrir els emprenyadors tornillos dels gadgets que sempre tenen les formes més extranyes i molestes.

117puntes-tornavis.png

A més de totes les compres i la feina, també he de dir que com sempre els amics m’han ajudat a distreurem anant de sopars, a la platja i moltes d’altres activitats. Com sempre és un plaer tenir amics com el Xavi, la Sabina, el Manel, Estefania, la Gloria, el Pof, Carles i d’altres que no poso per no fer-me pesat… aquesta colla són els que et donen forces per seguir treballant. Per cert, i les postres que em foto als sopars que anem també:

postres.png

Doncs això ha estat una mica tot plegat, res espectacular com un viatge a l’altre punta del món. Però això ho deixo per cap d’any, oi mussols i mussoles? a veure si tot va bé i ens n’anem a algún lloc on faci molt solet i em pugui tocar bé la panxa mentre degusto una ‘Coco-Loco’.

Sep 01

Frase celebre que va dir ahir el Martín

Reading time: < 1 minute

No passa gaire sovint que hi hagi coses que m’impactin tan com per estar-hi pensant 24h després. Però ahir el Martin en va dir una que no em trec del cap i que intentaré que canviï el meu futur com a persona:

Ante la virtud de pedir, esta la de no dar.

Així doncs, ja ho sabeu a partir d’ara baixaré el meu nivell d’eficiència a canvi de pujar el meu nivell de qualitat de vida, a veure si puc.