May 07

Avui faig 4 anys

Reading time: 1 – 2 minutes

Què jove, energic i vigorós que et sents quan fas 4 anys… si nois ja fa 4 anys del fatídic accident. Així doncs continuo celebrant els meus aniversaris avui dia 7 i demà passat dia 9.

bmw.jpg

Per cert, aquest cap de setmana per primer cop en la meva vida em van fer una festa sorpresa els meus amics. Realment va ser molt emocionant i tan aviat com en tingui els documents gràfics els penjaré perquè pogueu veure la cara de mussol que em va quedar. Així doncs, a veure si els fotografs de la festa em fan arribar el material.

Moltes gràcies mussols realment va ser genial i ho vaig passar molt bé. Tot i que he de dir que avui encara en pateixo les conseqüències sobretot de son perquè quasi tot el cap de setmana sense dormir. Gràcies pardals!

Mar 26

Cercles que es tanquen a la vida

Reading time: 4 – 6 minutes

circle.gif

Ja fa un parell de setmanes que s’ha tancat un cercle a la meva vida. Doncs bé, ara ja enteneu perquè fa tants dies que no escric al blog. Doncs bé, tornem a començar així doncs ara toca re-ordenar la meva vida. Per tant, a veure si trobo un nou ritme de treball i pels hobbies. De fet, malgrat com sempre no paro de tocar i tocar l’ordinador durant hores i hores i de no parar de generar temes i possibles nous artícles al blog estic intentnat trobar un nou equilibri per fer les coses. Degut al cercle que s’ha tancat ja no tinc punt d’equilibri i ara em sobren hores per estar al PC, però diguem que el que fa por ara és no arribar on ja he arribat altres vegades, o sigui, a no desenganxar-me de l’ordinador per res de res. Per tant, des de que s’ha tancat aquest cercle tan important en la meva vida estic intentant no usar l’ordinador per temes de hobbie. Tranquils no és que no ho pensi tornar a fer sinó que no ho tornaré a fer fins que em consideri sentimentalment estable.

Per començar ahir ja em van començar a passar mil idees pel cap. Per exemple, estic en busca i captura del portàtil impossible, algú l’ha vist? què té? doncs, una CPU d’aquelles brutals amb 2 o més cores a 2 o 3GHz; amb 4Gb de RAM i més de 100Gb de disc dur, és clar. Ara ve el difícil és que com sempre la norma bàsica és que pesi al voltant de 1,5Kg. Trànquils estic disposat a pagar el que sigui, obviament lo del wifi, bluetooth 2.0 amb EDR, si tingués HSDPA ja seria l’òstia, posat a somiar amb bateria de 5 o 6h seria ja anar drogat,no? bé total que busco alguna cosa que s’assembli això per poder executar l’VMWare amb calma, ja que m’he acostumat a treballar amb màquines virtuals pels projectes de feina i/o personals que fan que el centrino a 1.2GHz i el 1Gb de RAM que tinc tremolin quan arrenco el windows que tinc a l’altre partició del linux, per exemple.

També m’han començat a passar idees boges pel cap… si si, boges. M’estic plantejant montar una xarxa de servidors virtuals sobre un servidor físic, amb un SAN. Així podria montar el servidor de fitxers, correu, groupware, desenvolupament, autenticació, bases de dades, etc. a més podria crear servidors de forma temporal per investigar i provar nous productes. També m’ha passat pel cap canviar el firewall per una software appliance com ara pfSense o ZeroShell. Així simplificaria el manteniment del servidor i tindria molta més estabilitat. Actualment els problemes amb els discs durs em porten una mica de cap. A més també he pensat en canviar els APs que tinc a la teulada per un PC amb un Mikrotik instal·lat a través d’un parell de mini-PCIs de 2,4GHz i 5GHz així obtinc el mateix resultat que comentava amb el firewall, o sigui, simplicitat de manteniment moltíssima més potència i més estabilitat. A més també volia posar-me un switch a GigaBit i un servidor multimèdia dedicat. Finalment també havia pensat montar un NAS a part per fer backups i servidor de dades vitals: dades personals, fotografies, videos personals, codi font de projectes, etc.

Com veieu com sempre se me’n va l’olla, així que ara només cal que agafi ganes de montar tot plegat i tot això sense obsessionar-me amb el tema, això serà difícil. Com veieu doncs, segueixo vivito i coleando, el problema vital que se’m planteja com ja comentava abans és com podria combinar la meva adicció a aquest món amb una vida personal estable. Mentre tens una parella al costat, per molt ocupada que estigui, saps que en algún moment tornaràs al món real. Però quan només depens dels amics has de ser una mica més actiu no pots esperar que et cuidin com si fossis un nen petit i has de posar una mica de la teva part perquè ells no viuen dintre de casa teva i no pots esperar que tot trobi el seu equilibri només esperant a que soni el telèfon de tan en tan. Per tant, ara mateix la meva vida i els meus sentiments són com una montanya russa cada dia les pujades i baixades treballo perquè siguin més suaus però costa mantenir la constància i l’equlibri que tenia fins ara amb el cap clar.

NOTA: aquest post el vaig escriure aquest cap de setmana mentre anava en tren, malgrat això no vaig tenir temps d’acabar-lo i per això l’he penjat aquest matí.

Feb 15

Per fi m’he pogut passar pel 3GSM World Congress

Reading time: 2 – 2 minutes

entrada3GSM.jpg

Primer de tot agraïr al Karel de l’empresa kimia per haver-me regalat l’entrada al congrès. Aquest any doncs no hi teniem màquines a cap estand i per tant, no m’hi he passat els 4 dies de la fira. De fet, de poc que quasi ni m’hi puc passar. Ja que només hi he pogut assistir de 11h fins a 15h. El temps suficient per fer una volta ràpida pels pavellons, per tenir una reunió important de feina i saludar als amiguetes: byteman, pof, Manel, Jose María, Leonard, i algún que altre que ara no em ve al cap i així que ho sento per no posar-lo.

mussolsDinant.jpg

La resta doncs com sempre: noies que treuen la respiració, molts mobils i molt espectaculars. Sincerament res que no hagués vist abans per internet. Això si sempre va bé fer-se una idea dels acabats reals dels aparells que has vist per internet. Però com que no me’n penso comprar cap l’interés sempre baixa força. Si voleu per internet teniu mil resums més bons que el meu però potser la paraula que m’ha produït a mi és: indiferència. També podria completar-ho en una bona excusa per trobar-se amb bons amics i per arribar a casa amb el cos destrossat per haver completat una jornada laboral maratoniana i súper intensa. No oblidem que abans del 3GSM he passat per l’oficina a posar a punt temes que no podien esperar i a la tarda he tingut una reunió infinita després de la visita de la fira. O sigui, jo ja no puc més avui. Em retiro!

Nov 05

Ja s’han casat el Xavi i la Sabina

Reading time: 2 – 4 minutes

Ahir ja es van casar el Xavi i la Sabina, fa 1h he arribat a casa després de la festa del casament per no trencar la tònica de les despedides el tema ha estat espectacular. Realment ho he passat molt i molt bé… crec que tothom tindrà guardat aquest gran dia dins de la memòria ja que n’hem fet de tots colors. El dinar boníssim, la millor vadella que he menjat mai. La gent súper bé, tothom molt divertit i expresant el que li deia el cor, les bromes divertidíssimes i sense caure en la tonteria fàcil. El lloc del convit i la festa realment impecables i després a fer una dormideta a un hotel molt guapo. Avui ho hem rematat amb un dinaret per estrenar la casa dels recent casats i després un bon cafetó per recuperar vitalitat.

casament.jpg

Jo vaig acomplir les meves funcions de padrí i per si algú s’ho va perdre aquí adjunto el vers que em vaig currar. Quasi 3h de feina i 3 o 4 intents fins arribar a això. Ja ho sé, no sóc un gran poeta però qui fa el que pot no esta obligat a més.

La vida canvia,
la vida passa,
la vida té moments,
la vida té amics,
la vida feliç.

El temps passa,
el temps vola,
el temps es para,
el temps pels amics,
el temps per l’amor.

El passat és un record,
el passat t’acompanya,
el passat et fa fort,
el passat no s’oblida,
el passat es porta al cor.

L’amistat d’una vida,
l’amistat d’un temps,
l’amistat vé d’un passat,
l’amistat el futur espera,
l’amistat és el fonament.

L’amor d’una vida,
l’amor pels temps,
l’amor del passat,
l’amor d’una amistat,
l’amor del Xavi i la Sabina.

Ara el que més enveja em fa és el viatge de nuvis que comencen aquesta matina, primer a Singapur, després Balí i per acabar Lombok… jo també vull!!!

Trigaré temps a acosumar-me a veure l’anell tan maco que porta el Xavi en aquestes mans de Gañan però suposo que el que més em costarà serà acostumar-me a viure sense tenir el meu millor amic al costat de casa. Això de que se’n vagi a viure a Vilafranca costarà de superar. Però bé, ja se sap que el temps t’acostuma a tot.

Que sigueu molt feliços!!!

Feb 12

video de felicitació per l’aniversari del ta0

Reading time: < 1 minute

Doncs com alguns ja sabeu ahir va ser l’aniversari del ta0 i els mussols li varem preparar aquest video, cal agrarïr-li especialment l’esforç al Manel que gràcies als seus muntatges i les seves idees brillants el video no té desperdici, BONÍSSIM!!!!

FELICITATS ta0 QUE ELS 30 NOMÉS ES FAN UN COP!!!

NOTA val la pena aguantar els 12min la part del final és la guinda del pastís.

Jun 17

Tornant a la vida…

Reading time: 2 – 3 minutes

brain.png

Em sembla que aquests dies tinc la negre, així que millor no us acosteu massa a mi. En una setmana m’ha petat l’HD del firewall, que encara esta donant errors a manta, ja que no he tingut temps material de canviar-lo. Així que aguanti que no esta el tema per tonteries. Després el server va començar a fer el burro fins que ahir ja va petar la font d’alimentació. De fet pobret tenia una mica de raó, ja que la font d’alimentació només era de 200W i estava alimentat un PIV a 2.4GHz d’aquells que van doblementa alimentats i a més té 4 disc durs d’aquells que donen unes quantes voltes a tota castanya. Però això no és tot ja que dilluns em vaig començar a sentir molt cansat, dimarts ja era brutal, dimecres no era persona i dijous el cos em va dir: NANO PARA! i se’m va parar el tarro completament, algo fora de serie em vaig recordar del marron de malaltia que li havia donat al Manel fa un temps i de la que li va donar al Carles després.

Així que vaig haver d’anar-me’n cap a casa, em vaig posar al llit i m’he fotut un fart de dormir fins avui que tenia un dia ‘completito’. Primer curs de certificació a al-pi, després a Vic a veure un client i després he quedat amb en Ramon Roca, de la gent de guifi.net. Sort que en les meves aventures per les carreteres catalanes m’ha fet companyia el Toni i se m’ha fet súper curt el viatge i fins hi tot m’ho he passat bé. Però la bona notícia és que em sento molt recuperat!. No estic al 100%, és clar, però si que molt millor. Així que ja espero amb moltes ganes el soparet de mussols per donar la benvinguda al nestu dels EUA i veure a tota la colla fent gresca altre cop.

Per cert, jo diria que el xungo m’ha vingut després d’acabar la programació usb/serie+threads+sockets+mini-server-http+xml del moneder de les màquinetes que tots ja coneixeu. Ja ús explicaré ja, jo diria que és la mare dels programes que he parit en C, una rallada que flipes. Apa nanos, no us deixeu fotre i disfruteu de la vida que això dels ordinadors no ho és, de vida.

Dec 09

Avui començo les classes de japonès

Reading time: < 1 minute unagi.gifDoncs resulta que al final encomptes de fer el curs de caligrafia xinesa que ofereix la casa d’assia de Barcelona, faré un curs de 100hores gratuït de japonés. Com us podeu imaginar això són coses que troba la Daphne i com que era gratuït ens hem apuntat tots dos. Així doncs, els dimarts i dijous ja ens teniu a fer classes de japonés. Tot i que avui ella farà la primera campana perquè és a París. Així que estaré ‘solo ante el peligro’. De moment ja he apres una paraula: usagi, que si no m’han mentit vol dir conill. Si voleu saber com s’escriu ho teniu a la part dreta de l’article.

Dec 07

Excursió i festa a Toralla durant aquest pont

Reading time: 1 – 2 minutes

Aprofitnat que teniem festa dissabte, diumenge i dilluns ens hem escapat a Toralla, a la casa que té la Daphne amb una colla d’amics. La idea inicial era anar a esquiar però entre la poca neu, per no dir nula, i les poques ganes que ens van quedar després de la súper-festa que ens varem fotre dissabte a la nit al final ens varem conformar en anar al llac de St. Maurici a dinar i fer unes fotos.

santmaurici.jpg

A part d’afegir que ens ho varem passar súper bé, adjunto el un enllaç cap a les fotos que varem fer. Això si les he hagut de protegir amb usuari/password perquè n’hi ha moltes que millor restrigir-hi l’accés al gran públic. Si algú les vol veure que m’envii un email i l’hi donaré accés.

Dec 10

Conferència: com afecten les noves tecnologies a la nostre intimitat

Reading time: < 1 minute Doncs tot aquest peazo de titol és el que té la conferència que dono aquest diumenge al centre Teresa Florenza. Tampoc serà res de l'altre món perquè total ja em coneixeu i ja sabeu què explicaré... Echelon, Carnivore, and family... però bé si igualment algú no vol dormir tan aquest diumenge i si vol passar aquí teniu un link amb la info: http://www.teresaflorenza.com/formacion/conferencias.php

Vinga fins diumenge…

Dec 12

Wrexham (UK) – Visita al Carles

Reading time: 3 – 4 minutes

Aquest pont de la purissima com aquell que no te res més a fer, el Xavi i jo varem agafar l’avió cap a Liverpool. Per tal d’anar a visitar el Carles i la resta de companys q estan vivint allà amb ell…

La veritat és q el viatge va començar pintant una mica malament pq el Xavi es va posar malalt, però amb febre i tot va decidir venir.

Un cop allà després d’un viatge amb molt de mamoneo. El Carles i en Sala ja ens esperaben a l’aeroport amb el ford-fi. Un ford fiesta blanc amb canvi de marxes automàtic i obviament el volant a l’altre costat.

El cotxe va ser tota una experiència, conduint per l’esquerra i amb un fred que pelava.Ah! i com no plovent… no podia ser d’altre forma. Varem dirigir-nos cap a Wrexham unes 60milles al sud de Liverpool on hi ha la universitat de Newi que és on estudient tota aquesta colla.

Entre una cosa i l’altre ja se’ns va fer de nit, cosa que no es massa difícil tampoc ja que a les 3 ja comença a fosquejar i a les 4 es ben fosc i negre. Amb una hora menys i sense dinar varem arribar a casa del Carles a les 19h de la tarda. Així doncs la gent ja estava a punt de sortir de festa ja que a les 23h ja tanquen els pubs i a les 2h les discoteques.

Així doncs, nosaltres com a bons mediterranis varem dedicar-nos a dinar a les 19h, mentre aquesta gent ja acaben de sopar. A la nit varem sortir pel bar de la uni on un grup d’aquests joves versionaben cançons famoses.

Pero no ens perdem amb els detalls superficials. El que realment saltava a la vista eren les “xurris” marcades per les vaques boges com deia el xavi. Totes eren blanques, vermelles, mamelludes i amb el cul raro. Això si no t’ensenyaben més coses perquè no en tenien més. Tan feia si estaben gordes, com primes com guapes com lletges… elles amb els seus super escots i les seves super minis. Amb un fred que fotia…

Total que tan el divendres com el dissabte varem agafar el ford-fi i varem anar a donar tombs per la part de north-walles més concretament per la regió d’snowdonia. Una passada, seria com una mena d’asturies+galicia, però sense muntanyes, terra pantanós i tot ple de castells i mines. Realment preciós quan tingui les fotos escanejades ja us les penjaré.

Així doncs ens varem passar els dos dies fent el turista per tota la zona i les nits ens n’anabem a veure l’ambientillo que hi havia per allà i a seguir la festa a casona perquè aquesta colla no entenen que a les 2h no és hora de tancar la discoteca. Així doncs amb les nostres sangries i el catxondeo ens fotiem la festa en plan més privat.

D’anècdotes del viatge com no, n’hi ha una pila. Però això li deixaré al Xavi i al Carles, a veure si s’animen a comentar l’article i us expliquen algunes anecdotes curioses i divertides. El que si que us ha de quedar clar és que va ser un viatge amb molt de mamoneo i q varem riure fins a agafar mal de panxa.

Ah! també informar-vos de que tots tres: Carles, Xavi i jo. Varem conduir per
l’esquerra ja que ens varem anar turnant el ford-fi i és tota una experiència que ús recomano que proveu.

VISCA EL MAMONEO!