Aug 07

Teoria clásica de la motivación

Reading time: 2 – 2 minutes

Repasando algunas notas que tengo por el escritorio he encontrado algunas definiciones interesantes sobre la definiciones clásicas de la motivación; así pues creo que siempre es bueno tenerlas a mano y la pongo en el blog.

MASLOW jerarquía de las necesidades
La motivacion se define en función del esalon en el que estmos de la pirámide que define nuestras necesidades, que son cinco ftsiológicas, seguridad, sociales, estima, autorrealizacion.

ADAMS teorema de la equidad
Para este teórico las personas comparan sus recompensas y el producto de su labor con la de los demás. A partir de esto evaluan si son justas o no, de no serlo se producira la desmotivacion y las acciones para que llegue.

VROOM teoría de las expectativas
Todo esfuerzo humano se realiza con la expectativa de un cierto éxito. El sujeto confía en que si se consigue el rendimiento esperado se sigan ciertas consecuencias para él. La expectativa de que el logro de los objetivos vaya seguida de consecuencias deseadas se denomina instrumentalidad.

McCLELLAND logro, poder y afiliación
Para este teórico lo que cada persona busca con sus actuaciones pueden ser una de estas tres cosas. El logro, el impuslso de sobresalir con el trabajo bien hecho. El poder, lograr controlar e influir para obtener reconocimiento.Y por ultimo, la afiliación la necesidad de pertenecer a un grupo.

Seguro que hay muchos otros autores relevantes que definen la motivación en base a otros criterios, así pues si los voy encontrando los iré añadiéndo.

Oct 09

La excelencia en el servicio

Reading time: 1 – 2 minutes

  • ATENCIÓN: compuesto por actitud, amabilidad, comprensión, disposición, saber escuchar, comunicación verbal y no verbal, educación y la imagen personal.
  • CALIDAD: se podría describir como los requirimientos del producto o servicio, información suministrada, instrucciones recibidas, de lo que se trata es de aportar el máximo beneficio al comprador y tener una buena relación calidad precio. Obviamente hay que cumplir con lo que se ha prometido. Para poder replicar esta calidad son fundamentales los procesos y procedimientos internos que deben estar claramente definidos y se deben cumplir por todos los empleados.
  • OPORTUNIDAD: es fundamental ofrecer el servicio o producto en el momento del tiempo que es requerido, nunca después porqué esto sería una perdida de oportunidad.
  • COMODIDAD: se trata de darle el máximo comfort al cliente cuando adquiere nuestros productos o servicios. Los típicos ejemplos son el ofrecer parking, pre-reserva de asientos, servicio a domicilio, ventas y atención a distancia, etc.
Jul 07

Notas sobre comunicación

Reading time: 1 – 2 minutes

Aprovecho este artículo para guardar una nota que hace tiempo que tengo rodando por mi aplicación de tareas. Simplemente se trata de unas pequeñas normas a respetar cada vez que tengo que hacer una presentación, crear un documento describiendo algo y en resumen siempre que tengo que comunciar alguna cosa. El mensaje debe ser:

  • Concreto, no abstracto. Usando referencias conocidas.
  • Simplicidad, buscar los rellenos y quitarlos.
  • Brevedad, resumir a lo escencial.
  • Emoción, ponerle mis emociones en lo quiere comunicar.
  • Credibidilidad, las fuentes externas ayudan a fundamentar el mensaje.
  • Sorpresa. Usarla sólo si hay que usarla, sinó mejor no usarla (parte diferencial)
  • Sucesión de histórias, deben ser reales y creibles.

No hace falta q todos los mensajes tengan todas las ideas, eso si cuantas más puedan tener mejor.

May 17

Thich Nhat Hanh en Barcelona

Reading time: 2 – 4 minutes

Hace ya unos cuantos años Emili me regaló uno de sus libros de cabecera y en pocos días este libro se había convertido en uno de mis libros de referencia. El libro ha llegado a ser tan importante para mi que hay muchas de las meditaciones matutinas que las inicio re-leyendo alguno de los pequeños capítulos que tiene. Estoy hablando del libro “Hacia la paz interior” de Thich Nhat Hanh; un monje budista vietnamita afincado en Plum Village, Francia.

La vida de Thich esta centrada en la divulgación del Mindfulness, o de la conciencia plena. Otra forma de definirlo también sería la aplicación de la filosofía Zen aplicada al ritmo de vida de occidente. Si algo tenemos muchos en nuestra sociedad es un ritmo de vida frenético. Pues bien cuando empezamos a experimentar con la plena conciencia de la respiración, la plena conciencia al andar, etc. se descubre una nueva dimensión ante nosotros.

El dia 8 de mayo como regalo de mi cumpleaños asistí a un evento organizado por Thich y su comunidad como parte de su gira. Hasta que no llegué a las instalaciones del forum de Barcelona no fuí consciente de hasta que punto había personas que influenciadas por este monje. En el acto Thich nos repasó diferentes enseñanzas derivadas de la conciencia plena. Además de poder practicar en directo diferentes ejercicios de meditación con él y sus acompañantes. Cuando tengo la oportunidad de relajarme y fluir con un número de personas tan grande se me pone la piel de gallina y siento escalofrios por todo mi cuerpo. Es una experiencia muy recomendable para los que disfrutamos de la meditación.

IMG_20140508_195559

La gira tiene como principal motivación la divulgación y formación del Mindfulness en maestros de escuela con el fin de que estos a su vez enseñen a sus alumnos la importancia de la meditación y de la conciencia plena. Por desgracia yo no tengo la oportunidad de participar en estos retiros ya que no me dedico al mundo de la enseñanza, así que me tengo que conformar con los eventos publicos del maestro. Por otro lado durante la gira también se venden diferentes manuscritos de Thich en forma de cuadros con el fin de ayudar a las ONG que tabajan en pequeñas aldeas de Vietnam.

Estos son los que compre para Estefania y para mi:

IMG_20140517_121219

Nov 22

Qué es para mi la felicidad?

Reading time: 5 – 8 minutes

Entrar en estos conceptos es muy difícil y cada uno puede tener su propia forma de describirlo. Pero en mi caso, me quiero atrever a definir lo que es para mi la felicidad; eso no quiere decir que vaya mañana y lo cambie. Así pues lo más importante que quiero aportar es que para mi la felicidad no es un objetivo sinó un estado, una decisión que un día tome: voy a pasar mi vida en un estado de felicidad. La felicidad nace en mi y la siento dentro de mi. Obviamente hay mil agentes externos que hacen presión para afectar a esa deicisión y ahí es donde entra el trabajo de cultivar la paz interior y el equilibrio entre las cuatro partes que según mi forma de entender la vida forman a todos las personas.

Cuando planteo esto a otra persona a menudo insiste una y otra vez con entender como gestiono la influencia de mil y un elementos externos sobre mi felicidad. No soy ningún gurú, maestro budista, ni siquiera un filósofo. Sólo soy alguien que se atreve a seguir sus creencias día tras dia. Una vez tomada la decisión de vivir en un estado de felicidad lo que hago para que esta no me abanadone es seguir mi vida integrando los siquientes elementos.

És fundamental cultivar la autoestima, hablarse con amor a uno mismo. Yo tengo la tendencia a ser muy perfeccionista y eso desencadena en un lenguaje muy duro y a menudo autodestructivo sobre mi mismo. Pues bien, en mi trabajo para corregir esto de momento ya he conseguido darme cuenta casi el 100% de las veces cuando lo hago y tomar medidas. Lo primero es tomar prespectiva sobre los temas que han provocado ese mensaje tan agresivo sobre mi mismo. Después de este ejercicio me fuerzo a empezar a hablarme con amor y a saber valorar cuales son mis fortalezas, para poder centrarme en mejorar las debilidades y seguir potenciando las cualidades que tengo.

Esta descripción me lleva a hablar de fluir con las emociones, es muy importante no engancharse en los estados de ánimo. Cosa que sabemos hacer todos. Para trabajar este aspecto trabajo mucho la observación de los niños. Observar la capacidad de reir y llorar con todo el sentimiento en segundos de diferencia no esta al habasto de todos. Cuando eres capaz de sentir las emociones con una profundidad extrema pero sin estar enganchado a ellas puedes sumergirte en cada uno de los instantes de la vida sin miedo.

Una de las mejores cosas que tiene la vida es la relación con las otras personas. No puedo hablar por el resto de las personas pero si puedo decir que cuando me pasa algo bueno no puedo evitar tener la necesidad de compartirlo. Para mi la empatia empieza en este punto. Es decir para la mi la empatia es parte de nuestro ser social. Cuando empiezas a relacionarte en los demas y a ver lo importante que es su presencia para nosotros mismos empatizar con ellos es parte del proceso de la relación. Saber fluir a la misma frecuencia que nos estan transmitiendo hace más fácil el disfrute de cada instante. Es evidente que no todos los momentos son alegres, pero también lo es que cuando reflexionas sobre esos momentos te das cuenta de hasta que punto eran necesarios.

El siguiente punto en este trabajo se mezcla con el que le sucede. Es decir no sabría decir con total convicción si primero va el perdón o después la aceptación. Hay instantes en los que estoy convencido de que primero tengo que perdonarme a mi mismo para poder aceptar ciertas partes de mi pero también me ha sucedido que he aceptado alguna acción sin haberla perdonado y después me ha sido muy sencillo perdonarme. Eso me lleva a pensar que quizá ya me había perdonado antes y no me había dado cuenta. En cualquier paso para poder vivir con plenitud cada instante debemos permitirnoslo y a menudo no somos capaces de hacer tal cosa. Cuantas veces hemos estado en un sitio haciendo algo y al mismo tiempo tenemos la cabeza en otra parte. ¿En ese momento nos estamos permitiendo vivir ese instante?

Muchas veces me preguntan como puedes leer un libro sabiendo que tienes otros tantos pendientes. ¿Como sabes que no te has equivocado priorizando ese libro? pues la verdad, no lo sé. Pero tampoco no me importante acepto mi elección y disfruto de ella y si en algún momento me doy cuenta que el resultado que he obtenido no era el que esperaba me perdono. Porqué se que en ese momento lo que hice era lo mejor que podía hacer. Esto me lleva a hablar de la intención positiva, cuando estuié PNL una de las cosas más interioricé es el hecho de buscar donde esta la intención positiva en cada una de las acciones que hago o que se realizan a mi alrededor. Cuando estas totalmente convencido de que detrás de cualquier acción hay una intención positiva, que no siempre tienes porqué compartir, aceptar la acción y perdonar a través de la compasión se hace un acto natural.

Como en cualquier fórmula siempre hay un elemento más escaso que el resto, en mi caso es la asertividad este modelo de conducta no es sencillo de practicar en todos los instantes. Pero es un desafio que acepto y disfruto a diario. La asertividad es una linia de conducta muy fina y sutil situada entre dos extremos muy claros por un lado la agresividad y por el otro la pasividad. Saber defender tus ideas, sentimientos o derechos sin la intención de herir o perjudicar desde la autoconfianza usando una expresión consciente, congruente, clara, directa y equilibrada. Diría que todo esto es un reto difícil de sostener en el tiempo y por eso me emociona y me motiva trabajar para interiorizarlo.

Todos estos puntos cuando los convertimos en tema de una charla con otras personas, siempre me acaban diciendo que no entienden como puedo hablar de todos estos temas y dedicarme a un mundo aparentemente tan frio como el de la tecnología. Pues bien, para mi esto esta relacionado con los objetivos. Vivir el momento y desde en una opción de felicidad es una tarea que para mi sólo tiene sentido en el marco de los objetivos. Cuando hablo de objetivos los aplico a cada una de las areas de mi vida, no sólo a la parte personal y profesional. Sinó a todas. Tener claro cuales son los objetivos y los meta-objetivos de cada uno de los proyectos que desarrollo en las areas de mi vida me ayuda a reforzar la pasión, la motiviació, el compromiso y con el corazón en la mano os puedo decir que sentir la felicidad en cada instante se hace algo natural.

Para cerrar esta reflexión podríamos resumir que vivir los momentos desde una opción de felicidad es la suma de:

Felicidad = autoestima + fluir con las emociones + empatizar + perdonarte + aceptación + intención positiva + asertvidad + objetivos

Mar 22

El mejor año de tu vida

Reading time: 1 – 2 minutes

Este mes de enero leí el libro “El mejor año de tu vida” de Mónica Fusté. Un libro que ya estube recomendando a través de twitter. Después de leer el libro y a modo de notas personales hice un mapa mental que hoy me he decidido a traducir al castellano y a compartir con todos vosotros.

mind map del libro "el mejor año de tu vida"

mind map del libro "el mejor año de tu vida"

Añadir que este mapa mental no sustituye para nada la lectura del libro. Pero si que después de leerlo a mi me ha sido muy útil tenerlo a mano para recordar conceptos fundamentales del viaje interior que estoy haciendo.

Feb 28

Las escalas de grises

Reading time: 2 – 3 minutes

Me vienen a la memoria recuerdos de mi niñez, recuerdo que siempre he intentado simplificar muchísimo las tareas que me han ocupado en cada momento de mi vida. Eso dicen que es fruto de una mente muy analítica. Quizá por eso he acabo con un perfil tan técnico.

Fruto del trabajo de simplificación siempre me he ido mucho a los extremos, al si o el no, al blanco o el negro. Nunca he buscado puntos intermedios o puntos de equilibrio entre las cosas. A través de esta forma de trabajar he ido destancando en algunas disciplinas y he ido convirtiéndome en un auténtico principiante en muchas otras.

A nivel profesional en términos generales no ha sido difícil sacarle provecho a esta característica de mi forma infantil de ver la vida. Pero en las materias más sociales o personales esto se ha convertido en un verdadero problema muchas veces. Un ejemplo sencillo es el de evitar quedar con aquellas personas que siempre llegan tarde; simplemente porqué no me gusta esperar.

Con los años he aprendido a ver que educando mi parte más emocional han aparecido muchos tonos de gris entre ese blanco y negros que siempre han marcado mi vida. Esto no es sencillo de educar ni de superar ya que a menudo las viejas costumbres afloran y los nuevos hábitos se olvidan. Llegados a este punto me doy cuenta que la vida raramente tiene un si o un no por respuesta.

Sólo las ciencias exactas nos devuelven valores absolutos sin embargo al trabajar con la vida son las ciencias naturales las que acaban explicando la vida; así pues estoy contento de haber podido sacar provecho de mi seguridad en las decisiones gracias a mi habilidad de sintesis extrema ya que ahora con una mente más madura y experimentada puedo permitirme el lujo de verlo todo con muchos más tonos.

Mi próximo reto es de añadir la escala de colores entre ese blanco y ese negro, no me conformo con menos. Ya que al abrir los ojos y ver el mundo con sus matices te abre a un sin fin de posibilidades.

Aug 02

Practitioner de PNL

Reading time: 4 – 6 minutes

Aquest mes de juliol vaig estar a Mens Venilia fent el Practitioner de PNL amb l’Alejandro Cuellar i tota una colla de companys amb els que vaig poder seguir treballant en el meu creixement personal. Com que explicar tot el que varem tocar és quasi impossible en un sol article, només diré que van ser més de 100h molt intenses i en les que vaig poder connectar en parts de mi mateix que ni m’havia plantejat que existien. Que tot això sembla una mica esotèric a continuació faig un petit resum del que per mi és la PNL.

Jo definiria la Programació Neurolingüística com l’estudi dels patrons de comportament de les persones que han aconseguit l’èxit en algún aspecte de les seves vides, ja sigui personal o professional. El que fa la PNL és tractar de difondre aquestes pautes de conducta per poder obtenir la mateixa eficàcia.

L’estat mental condiciona els nostres èxits i fracassos en gran mesura, per tal de percebre el nostre estat mental en un moment determinat podem fixar-nos en quines imatges tenim al cap, els sons que percibim, els sentiments que ens invadeixen, els gestos que fem, les postures i el ritme de la respiració. Tot plegat ens donarà una serie d’indicadors que ens permetran reconeixer el nostre estat mental.

La nostre forma de comunicaar-nos condiciona en gran mesura el resultat dels nostres esforços en totes les àrees de la vida. La comunicació esta composta no només per la parla i per les paraules, sinó per molts altres factors que acaben sent més important que el contingut digital de les paraules. A la resta de la informació l’anomenem informació analògica, també coneguda com llenguatge no verbal, i arriba a significar el 93% de la comunicació.

Quan parlem de programació en la PNL ens estem referint al fet de respondre no de forma automàtica davant d’una situació sinó a fer-ho d’una forma conscient i escollint les accions adequades per tal d’estar alineats amb els nostrs objectius. Aquests programes defineixen la nostre conducte que és possible gràcies al sistema neurològic: vista, oida, gust, tacte i sentiments. La part lingüística és la que es refereix al llenguatge en que estan escrits els nostres programes, és a dir, la nostre comunicació interna i amb el món es fa a través del llenguatge, per tant, hem de ser molt curosos en el ús que en fem del mateix.

Per tal de treballar amb les idees de la PNL s’han d’acceptar una serie de coses, sinó es pot convertir en quelcom impossible. La primera que jo destacaria és que hem d’eliminar els nostres prejudicis, per fer això el primer que cal fer és saber-los identificar a temps quan els estem aplicant i seguidament cal que no tinguem cap problema a l’hora d’ignorar-los un cop identificats. Això ens permetra centrar-nos en els resultats sense desviar-nos en comparacions amb els nostres valors.

La segona cosa que cal acceptar és que cada un de nosaltres té el seu propi món i que aquest esta totalment condicionat en la percepció que cada un de nosaltres fa del món real. Per tant, no podem mai assimilar el món real amb cap percepció individual del mateix. Al parlar de percepció estem assumint que hi ha distorcions que limiten les possibilitats, aquestes distorcions s’apliquen en forma de filtres: creencies, interessos, conviccions i el llenguatge.

 

Els filtres s’acaben convertint en obstacles que haurem de modificar a través d’actituts més adequades si el que volem és canviar el nostre món. Així doncs, em d’aprendre a centrar-nos en els objectius, minimitzar els problemes, saber el que volem i el que desitgen els altres, a més de coneixer els propis recursos i usar-los activament per aconseguir les nostres metes.

 

Crec que algo fonamental és interioritzar que no hi ha fracaços, només resultats. A través d’aquests resultats podem modificar la nostre direcció. La imaginació no té límits, això si, els nostres prejudicis s’encarreguen de bloquejar la imaginació constantment.

Per ser conscients de la nostre conducte i no actuar segons els programes inconscients que tenim establerts, sovint es proposen tres idees:

  • Tenir clars els objectius, estar disposat i atent per no desviar-nos. A més, cal ser molt flexible per canviar qualsevol forma d’actuar fins aconseguir-los.
  • Canviar, significa fer una altre cosa. Quan més flexibles siguem més oportunitats tindrem.
  • Les habilitats concretes i l’estat mental positiu són els mitjans per aconseguir les metes que ens proposem.
Fins aquí arribaria la meva definició del que vaig estar treballant en el Practitioner de PNL. L’experiència ús la recomano a tots, potser el que us diria és que si podeu no la feu en un intensiu d’estiu, com jo, sinó en un curs que duri tot l’any així podreu anar treballant els conceptes amb més calma. Tot i que, per mi, la fórmula màgica seria fer l’intensiu i després anar a les classes durant tot l’any. Diria que amb aquest doble procés es poden arribar a interioritzar les coses amb molta més eficàcia.

El temari del curs en format PDF..

May 18

Seminari de PNL: construeix el teu jo ideal

Reading time: 10 – 16 minutes

logo: Mens VeniliaPel meu aniversari em vaig regalar un seminari de PNL, hi havia diverses persones que m’havien recomanat posar-me en aquest tema i finalment aquesta va ser la meva fórmula d’iniciació. El seminari era de 16h durant un cap de setmana, així doncs va ser molt intens. Per si algú hi esta interessat el vaig fer amb l’Elizabeth Alliaume al centre Mens Venilia de Barcelona.

La valoració de l’experiència és més que positiva, començant pel grup que varem compartir l’experiència amb el qual es van arribar a crear sinèrgies molt constructives sempre sota una tutela més que destacable de l’Elizabeth. Realment el curs és un exercici de desenvolupament personal que recomano a tothom.

A continuació intento fer un petit resum d’alguns dels temes que es van tocar durant el curs. Això no deixen de ser notes que jo he tret del curs totalment subjectives a la meva experiència, no els feu massa cas tampoc.

Una bona costum és començar per saber l’etimologia del terme PNL (Programació Neurolingüística):

  • Neuro: es refereix al sistema nerviós en el seu conjunt, aquest és l’encarregat de processar els milers d’impressions per segon que rebem des de l’exterior i l’interior.
  • Lingüístic és el terme que defineix el nostre sistema de comunicació complexe basada en el llenguatge. Aquest aspecte esta molt lligat el sistema neurológic.
  • Programació entesa com el software que permet definir la forma que tenim de combinar la part neurológica i lingüística. Les nostres característiques biològiques serien enteses com el hardware del sistema, el receptor dels nostres programes.

El mapa no és el territori, aquesta és una de les afirmacions que es repeteixen més en PNL i que és ben simple d’entendre. Nosaltres percebem el món a través dels nostres sentits, per tant, al màxim que podem aspirar és a coneixer aquestes percepcions del món real, però mai el món real en si mateix perquè no tenim altre forma de relacionar-nos amb ell. Per tant, són aquests mapes, formes de percebre la realitat, els que ens determinen la conducte no pas la realitat en si mateixa.

Podem definir la vida, la ment i en resum tot el que ens envolta com un procés sistèmic. Per tant, tan el nostre interior i també l’exterior formen part d’un sistema i són sistemes autònoms en si mateixos. O sigui, que tots aquests sistemes s’influeixen els uns als altres.

Les conductes humanes són adaptatives, o sigui, que podem considerar que la conducte que porta a terme una persona en cada moment té una intenció positiva. Per tant, es porten a terme les millors accions que es tenen a disposició tenint en compte les possibilitats i capacitats que es consideren accessibles dins el mapa de cada un. Això ens ajuda a entendre que tothom ha de ser perdonat.

Cada un de nosaltres tenim a l’abast tots els recursos que ens fan falta per canviar en cada moment de la forma desitjada. Els recursos es poden aprendre i modelar. Disposem d’unes habilitats fonamentals que ens ajuden a crear els mapes, gràcies a aquestes habilitats disposem dels recursos necessaris superar qualsevol dels nostres problemes en aquest instant.

La sabiduria, l’ètica o l’ecologia no pretenen que tinguem el mapa del món correctes, ja que això no ho podrem crear mai. El que es preten és que tinguem els mapes més rics possibles per tal de que respectem l’ecologia i naturalesa sistèmica que ens caracteritza tan a nosaltres com al món que ens envolta.

Hem d’entendre que la PNL el que persegueix és l’excel·lència humana en qualsevol dels rols que desenvolupem. Per tant, la podem aplicar en quelsevol entorn i amb qualsevol finalitat.

És vital entendre com ens comuniquem ja que això defineix com ens relacionem entre nosaltres, a més ens permet crear mapes del món més rics. El primer que cal tenir present és que hi ha dos grans canals:

  1. Digital, transporta només un 7% de la informació del acte comunicatiu. S’associa a la comunicació verbal.
  2. Analògic, és el canal més ric i el podem subdividir en dues grans parts:
    1. Propietats de la veu, suposen un 38%.
    2. El 55% restant, se’l divideixen altres aspectes com: la respiració, coloració de la pell, postura, moviments, etc.

Aquesta forma d’estructura la comunicació la va crear Albert Nehrabian i va ser corroborada pel sociòleg Birdwishtell.

Així doncs, a l’hora de fer un esforç comunicatiu haurem de parar més atenció al canal analògic, ja que sovint ens esforcem molt en buscar les paraules adients per comunicar i potser el que hauriem de fer és estar més atents en quin és el missatge real que estem transmetent.

Arribats en aquest punt vull reiterar una idea que repeteixo constanment i que el fet de saber-la m’ha canviat la vida. Sempre que un emisor expressi algún missatge que no és comprès pel receptor tota la responsabilitat sense cap tipus de paliatiu és de l’emisor. Com deia Forrest Gump: “mi mamá siempre explica las cosas de forma que pueda entenderlas”. No caure en el parany de desqualificar el receptor és vital.

Entrant una mica més en detall en la comunicació no verbal és important que no perdem de vista la riquesa i varietat d’informacions a les que hem d’estar atents al comunicar-nos amb una altre persona:

  • Els gestos, les expresions del rostre, somriure, les celles, el front, el parpadeix i fins hi tot la mímica són mines d’informació.
  • La respiració amb el seu ritme, cadència, intensitat i freqüència.
  • La veu com a so, té un ritme, volum, tò, timbre, intensitat, etc.
  • Els moviments dels ulls ens permeten accedir als processos mentals que fa l’interl·locutor per accedir a la informació que ens comunica.

Per exemple, els moviments oculars els podem classificar de forma simplificada segons si la nineta accedeix a la part superior o inferior de l’ull:

  • superior: imatges
  • mig: sons
  • baix: sensacions i emocions

Si els accessos són als laterals també podem extreuen certa informació:

  • esquerra: part creativa
  • dreta: records

A través de la observació del llenguatge no verbal podem saber infinitat de coses de l’altre persona: si esta tranquil, anciós, preocupat, obert al que escolta o directament no esta disposat a escoltar. Tot això i molt més ens permet entrar en el seu univers posant-nos en el seu lloc, intentant sentir el que se’ns transmet. La capacitat que tinguem de mapejar aquesta informació i d’interactuar amb més o menys asertivitat definiran la qualitat de la comunicació.

Malgrat el llenguatge verbal només suposa un 7% de la comunciació és important no perdre de vista que les paraules que usem causen uns impactes a qui les escolta. Així doncs, a través del llenguatge també és important intentar “empatitzar” amb l’interlocutor.

L’adaptació al lèxic de l’interlocutor en funció de les característiques d’aquest són escencials per ser un bon conversador, només si sabem escoltar tots els canals de comunciació que tenim a l’abast i sabem adaptar-nos al mapa que té el nostre company de conversa podrem acostar-nos l’un a l’altre.

En aquest sentit la PNL té una serie de claus que ens permeten detectar uns predicats verbals, sustantius, verbs, etc. que fan referència a la qualitat o modalitat del sistema de representació.

La PNL ens parla d’un sistema representacional que és l’encarregat de processar les nostres representacions tan internes com externes, això és el que defineix les nostres percepcions i els dona un caràcter més marcat en uns sentits o en d’altres. Per exemple, segons si els estimuls visuals, auditius o sentimentals són més marcats en les nostres percepcions això condicionarà les nostres respostes als mateixos. O sigui, que en qualsevol reacció podem llegir quin tipus de percepcions són les que més destaquen al nostre interlocutor.

Hi ha alguns trets que es poden associar a certs tipus de persones que resalten més un tipus de percepcions que d’altres. És evident que tots tenim de tot en diferents graus i mesures, però els trets que podem associar als tipus de percepcions són per exemple:

  • Visual: parlar ràpid, tò alt, respiració alta, superficial, tensió als hombros, cap alt.
    • es fixen en: objectes, colors, imatges i mides.
    • predicats verbals típics: veure, mirar, aclarir, mostrar, perspectiva, brillant, clar, fosc, enfocar, panorama, punt de vista, visió, nitidesa, simple vista, etc.
  • Auditiu: tò clar i expressiu, respiració homogènia, moviments rítimics, cap inclinat, sovint es balancegen o mouen un peu.
    • es fixen en: experiències auditives, sons, tons.
    • predicats verbals: sentir, escoltar, comentar, comentaris, resonar, contar, alt, fort, callar, soroll, rumor, sonor, cridar, aclarir, desentonar.
  • Cinestèssic: parla molt pausat i lent, respiració profunda, relaxació muscular, cap cot, etc.
    • es fixen en: sensacions corporals, emocions, experiència visceral.
    • predicats verbals: sentir, pegar, agafar, fregar, excitar, conmoure, punxar, colpejar, tremolar, càlid, acollidor, presionar, etc.

Després d’aquest petit repàs sobre temes de comunicació em centro en els canvis, aprofitant tots els coneixements descrits anteriorment es disposa de moltes més eines per enfocar com podem canviar.

Els canvis, o millor dit els tipus de canvi, signifiquen simplement que algo és diferent. Per tant, si el que volem és saber controlar els canvis el que hem de fer és controlar circumstàncies diferents. No acomodar-nos i negar les diferències que es van donant al nostre entorn.

L’esquema d’un canvi és ben senzill, es tracta de passar d’un estat actual a un estat desitjat. La PNL ens identifica una serie d’eines per fer més satisfactori el procés: els recursos, la flexibilitat i la creativitat.

Per exemple, si parlem de la flexibilitat hem d’estar preparats per adaptar-nos externament als canvis, o sigui, hem d’estar còmodes amb moltes postures ja que a diari de les milions que podem adoptar ens reduim a usar-ne unes 7. Això ens provoca rigidesa. Pel que fa a la flexibilitat del nostre interior el que hem de fer és experimientar moltes i variades sensacions, no cal fer moltes activitats l’important és tenir sentir moltes experiències.

Segons la PNL hi ha tres tipus de canvis:

  • Canvis remediatius (1er ordre): nivell de comportament i entorn (accions-reaccions)
  • Canvis generatius (2on ordre): nivell de capacitat i creencies (motivació, permís i direcció)
  • Canvis evolutius (3er ordre): nivell d’identitat (missió i proposit)

Arribada l’hora de parlar de la nostre estratègia pel canvi, el que se’ns proposa en la busqueda del nostre ‘Jo ideal’ és identificar l’estat desitjat a partir de l’assignació de propietats a un rol que seguirem al trobar-nos en el nou estat. O sigui, que si fem una recopilació de qualitats les assignem al rol del nostre ‘Jo ideal’. I tot això, ho justifiquem a través d’un valor que ens faci trobar el sentit i significat tindrem en gran mesura dibuixat el nostre objectiu. A més de poder identificar els recursos que ens calen per assolir-lo. La flexibilitat i creativitat és dins nostre i l’únic que hem de fer és saber arribar-hi a través de treballar amb el nostre inconscient.

Si ens hi fixem el continguts del seminari estan orientats a mostrar-nos les eines que tenim a l’abast per treure del nostre interior el nostre ‘Jo ideal’, és a dir, ja sóm el nostre ‘Jo ideal’ el problema és que el tenim reprimit dins nostre i el que hem de fer és deixar-lo sortir interpretant les senyals que ens arriben des de l’inconscient.

Pot donar l’impressió que tot plegat és molt teòric, però he de dir que realment és molt pràctic i es fan moltíssims exercicis durant tot el seminari, tots orientats a preparar-nos per l’exercici clau que és el que s’anomena l’exercici de l’AS A LA MANIGA. Aquest exercici és molt interessant i útil ja que ajuda a crear el que s’anomena un ganxo (enllaç) entre les qualitats d’aquest ‘Jo ideal’ i la vida quotidiana.

Crec que amb aquestes quatre notes dono una visió global suficient per poder despertar alguna inquietut a més de servir com a introducció molt bàsica d’alguns dels continguts de la PNL. A més us remeto a l’article “Ser Aigua” que vaig escriure pocs dies després del seminari on intento resumir les qualitats que m’inspiren per assolir el meu nou estat desitjat: “El Jo ideal”.

 

May 12

Ser aigua

Reading time: 3 – 5 minutes

water
A vegades el teu interior desitja coses, a vegades el que vols són  diners, és temps o qualsevol altre necessitat que tens o creus tenir. Jo aquest cap de setmana vaig descobrir que el resum de les qualitats que persegueixo es poden resumir en SER AIGUA.

Què és per mi SER AIGUA?

Potser la capacitat adaptativa i la flexibilitat són les dues primeres qualitats que em venen al cap, però ràpidament propietats com la transparència, el sabor amagat darrera una aparença incípida i la capacitat de reflexar la llum fan que m’adoni que SER AIGUA és molt més que qualsevol altre necessitat.

Les persones sóm aigua en la majoria de la nostre composició, l’aigua és font de vida del nostre planta, fins hi tot hi ha espècies que només poden viure dins de l’aigua, no oblidem que es creu que la vida es va originar en un ‘caldo aquós’. Així doncs, per mi l’AIGUA ÉS VIDA.

Encara podem anar molt més enllà, a mi m’agrada molt deixar empremta però no tanta com perquè no respectin la meva llibertat; fins hi tot en l’aigua veig aquesta propietat després de que la pluja hagi deixat rastre en els carrers mullats però després el sol s’encarrega de fer oblidar aquest rastre.

Això si, quan l’aigua vol deixar rastre ho fa amb força i deixa marcada de forma perpètua la seva empremta en la terra, les pedres i qualsevol altre material que calgui.

L’aigua és suau i carinyosa quan ens acaricia en un riu, una pisicina, una banyera o el mar. Però esta dotada d’una força infinita capaç de borrar pobles sencers al seu pas. Qualitats que hom ha de saber usar amb saviesa.

La facilitat que té de canviar d’estats, tan aviat la podem trobar com un sòlid, un líquid o un gas. Un exemple claríssim de fins a quin pot canviar sense deixar de ser ella mateixa. Què millor per mi que poder ser jo mateix en cada un dels meus rols.

Als humans l’aigua calentona ens pot fer sentir abraçats, acollits i fins hi tot estimats. Però quan esta fresqueta ens ajuda a espavilar-nos ens fa despertar i activar-nos.

L’aigua és agraïda perquè quan la deixem fluir amb llibertat la vida creix al seu voltant. És honesta perquè treu el brut per deixar el net, sense pretencions. És font de motivació i passió. SER AIGUA em permet encarnar aquestes qualitats.

Per què vull SER AIGUA?

El meu objectiu com el de moltes altres persones és ser feliç, per mi ser feliç és donar amor perquè quan ho faig em sento plè. El cor s’omple de joia quan notes que tot allò que has donat sense pensar com et tornaria t’acaba tornant de les formes més inesperades.

Al SER AIGUA i fer meves les propietats d’aquesta és fa senzill tenir totes les eines que calen per ser una persona més desenvolupada. És senzill estar motivat en els projectes personals i professionals, però el que és millor és fa molt senzill tancar els ulls respirar profundament i descobrir que en aquest instant ets una persona feliç en el sentit més profund del terme. Però ho ets ARA! no perquè penses en el passat ni et projectes cap al futur, sinó en aquest instant.

El fet de poder sentir la felicitat en l’instant actual et fa estar infinitament agraït a tot el que t’envolpa: persones, animals, coses, etc. Et sents en l’obligació d’agraïr a tot i a tothom el que ets. T’adones que sense tot plegat tu no series. Com diuen alguns autors ‘inter-ser’, no podem ser si la resta de coses no són. De fet, fins hi tot en la física quantica trobem referències a aquesta idea, quan es diu que l’univers ‘és’ perquè nosaltres l’observem.

Així doncs, jo crec que si vull aportar el millor de mi a tot i tothom que m’envolta he de SER AIGUA d’aquesta forma tot fluirà sense cap tipus d’aspresa. Només així em podré sentir plè.