Nov 05

1 any de la meva nova vida

Reading time: 6 – 10 minutes

Al fer un canvi, arriba un moment on cal fer balanç. Sovint les efemèrides són un bon moment per fer aquest tipus de balanços. Aquesta era la meva idea pel dia 1 de Novembre exactament el dia que va fer un any que vaig canviar de vida, un any des de que vaig deixar Nexiona l’empresa que vaig co-fundar amb el Jaume Rey i el Joan Knüth. Des de les meves idees inicials fins a la realitat que he aconseguit construir en aquest tema, com no podia ser d’altre forma, s’ha obert un gap important. Això no vol dir pas que el balanç sigui negatiu, només faltaria, simplement que les coses no surten mai com un creu que sortiran.

El primer punt a mencionar és el tema relatiu a la meva vocació de compartir. Durant aquest temps he pogut a fiançar un “life motive” que em va molt bé per filtrar el que vull, o no vull fer, pels que encara no ho coneixeu parlo de “Compartir Experiència, Coneixements i Creativitat”. A això ja hi puc sumar una visió clara: “Ajudar a construir un món on les persones puguin viure de la seva passió”. És més, fins hi tot ho estic aterrant amb una missió: “Contribuir en reduir el gap entre la formació i les habilitats que requereixen les empreses”.

Els que em coneixeu sabeu perfectament sobre quins valors estic treballant, és a dir, en que fonamento el meu treball. La passió, responsabilitat, coherència, superació, autonomia, aprendre, innovació i sobretot ser bona persona. Tot plegat és fonamental perquè em senti legitimat a seguir endavant amb la meva causa.

Una de les pors que he aconseguit dissipar a aquestes altures és el fet de saber que soc capaç de viure d’oferir al món un conjunt de productes i serveis fonamentats amb l’esmentat anteriorment. Honestament un cop superat aquest punt la forma d’afrontar el dia a dia ha canviat radicalment. És a dir, un cop el negoci comença a fluir i a alimentar-se tot sol la fase imaginaria comença a convertir-se en uns fets que ja es poden gestionar, es poden treballar, a més d’anar-los fent ajustaments perquè no perdin de vista l’enfoc que tenia tot plegat.

No puc amagar la meva satisfacció de no continuar a la primera línia de la creació de productes tecnològics. Realment sento que és una etapa que ja he cremat i poder viure aquest món des d’una certa distància aportant tota la meva ajuda a persona, equips i empreses perquè siguin ells qui gaudeixen aquest trajecte em permet viure la vida amb una pau i una satisfacció difícils d’assolir en la meva anterior etapa.

Pels que necessiteu concretar més respecte. Puc explicar-vos que els meus serveis de consultoria enfocats a petites empreses i startups ha superat totes les meves expectatives. Tinc molts més clients i sol·licituds de clients dels que em pensava; és a dir, no soc capaç de donar resposta a totes les demandes que m’arriben. Empreses energètiques amb negocis d’IoT, acadèmies de programació de robots, aplicacions per validar referencies professionals, empreses del sector sanitari, farmacèutic, tots plegats són només alguns dels exemples de clients que tinc i he tingut. Realment he après moltíssim, ajudant-los a muntar processos i sistemes, millores en sistemes productius, fer dissenys basats en Lean Startup per iniciar la seva activitat. A més d’un llarg etcètera que realment m’apassiona.

Les formacions han estat una altre font inesgotable de satisfaccions i un degoteig constant de clients i experiències. Evidentment el projecte més gran i rellevant al respecte és la UOC on estic donant un curs d’IoT que pertany a un programa del SOC que s’anomena PQTM. El que realment m’apassiona més és veure com els alumnes milloren i aprenen moltíssim gràcies al treball que anem fent. Però hi ha moltes altres formacions relacionades que he tingut la sort d’oferir; des del Lean Product Management, passant per IIoT pràctic al col·legi d’enginyers industrials, fins al ja recorrent curs de Cloud Computing per ACCIÓ. El que més destaco d’aquest tema són els contactes increïbles que sovint han acabant generant nous projectes en altres àrees.

Pel camí he tingut temps de treure el meu primer info-producte, el qual encara està esperant el seu primer llençant. Que per cert he de dir que ja estic preparant, però ja no puc explicar més. Si encara no saps de què parlo m’estic referint a la masterclass de Cloud Computing que ofereixo des de https://industry40.store i que a través d’una sèrie de vídeos pretén acostar els serveis del Cloud als directius i d’altres càrrecs de responsabilitat dins de les empreses.

Honestament convertir les ponències com a una font d’ingressos és la part més difícil. És a dir, he aconseguit que em vagin remunerant per totes les ponències que vaig fent però els ingressos estan molt lluny de suposar quelcom significatiu en la meva economia, així doncs, viure d’això de moment serà difícil o quasi impossible. Però honestament no em preocupa massa, perquè tinc clar que si segueixo el camí que estic descrivint la cosa només pot millorar i no se sap mai fins on pot arribar.

Sempre he guardat un raconet pels projectes més tècnics, això si, aquest espai esta molt restringit i més que ple amb les col·laboracions que faig en projectes d’Industrial Internet of Things. Va genial per matar el cuquet que sempre tinc de tocar la realitat del mercat i els projectes. Em permet jugar un paper clau i al mateix temps fora de la primera línia i a distància, com a mi m’agrada. Així doncs, puc seguir aprenent i posant-me a prova amb reptes acotats i d’un valor increïble.

Hi ha dos projectes dels que encara no puc explicar res però que són súper estratègics i que em permeten somiar en fer clau la meva aportació a la societat. Ambdós avancen fermament i em tenen en compte. L’únic que puc aportar és que estan relacionats amb temes estratègics del món educatiu i els perfils tecnològics; fins hi tot amb el futur del treball. Tan de bo d’aquí uns mesos aquests projectes acabin agafant un paper protagonista en la meva llista de prioritats perquè em permetrien estar molt alineat amb aquella visió i missió que comentava a l’inici.

En resum i com a fet més destacable. Noto que estic aportant amb cada aportació alguna cosa al món, noto que tot plegat ajuda a fer del món un lloc millor i que hi estic fent més del que havia fet fins ara. El fet de poder donar un sentit a les tasques que ocupen els meus dies crec que és fonamental per mantenir la motivació alta i la il·lusió per seguir endavant.

Deixo fora d’aquest article les referencies a les diferents formacions que he anat fent durant quest any perquè sinó es faria infinit i difícil de digerir, però mencionar que un cop més les formacions han estat una font de contactes d’un valor incalculable.

Abans d’acomiadar aquest text volia fer una menció d’agraïment a tots i totes els que heu fet possible que viure de compartir els meus coneixements, experiència i creativitat hagi estat una realitat.

Moltes gràcies.

Dec 31

Reflexions de cap d’any des de Shanghai

Reading time: 4 – 7 minutes

Vull aprofitar aquestes últimes hores d’any que encara queden per escriure al blog. Una activitat que certament fa temps de la que no he disfrutat. He escrit diversos articles des de força llocs del món però he de dir que aquest és el primer cop que disposo d’unes vistes tan excepcionals, la veritat és que mai m’hagués imaginat tenir una paret de vidre just davant meu des d’una planta 27 i sense cap obstacle que m’impedeixi la vista des del peu de la perla d’orient fins a la punta de l’antena de la TV de Shanghai. Tot un luxe disfrutar d’aquesta tarda assolellada després d’haver aterrat a la ciutat més moderna de la Xina entre pluja i neu fa només dos dies.

Si en alguna cosa m’està recordant aquesta ciutat és al que poc a poc es va convertint la meva vida. Es podria definir en algo així com deixar que el desordre de les coses flueixi entre uns grans i clars objectius. Sota meu hi ha un carrer amb quatre carrils per banda i periòdicament vas veient com hi ha un cotxe que al mig de la recta decideix fer un canvi de sentit, al fer la maniobra ocupa uns tres carrils, automàticament veus com els cotxes que venien de cara redueixen, altres es devien i alguns simplement piten mentre mantenen la marxa forçant a que la maniobra de canvi de sentit es faci amb la màxima cel·leritat. Possiblement tot plegat ús fa pensar en que hi ha molts accidents però la veritat és que no n’he vist ni un.

Aquest any la meva vida ha canviat molt en alguns aspectes, m’he casat, tot un gran pas per mi. Però la veritat això no ha canviat massa la meva relació de parella. He aprofitat per viatjar aprofitant el viatge de noces (Japó i Maldives), les vacances d’estiu (Menorca) i ara les vacances de cap d’any (Shanghai). Aquestes activitats m’han permès coneixer moltíssimes coses noves, persones, formes de fer i de viure. Però el 2012 també ha estat excepcional en els temes professionals, no només perquè he pogut participar en projectes realment excepcionals, conferències, trobades, reunions, etc. Tot això m’ha permès creixer i compartir els meus dies amb equips de persones fantàstics. A més aquests tres últims mesos he re-obert una nova etapa de la meva vida deixant el projecte de Vision Robotics. De nou torno a pilotar els meus projectes personals, feia temps que no disfrutava d’això.

Sovint els canvis ens fan por, però fa un temps vaig aprendre que la por mai és al desconegut sinó a perdre el conegut. Ens aferrem a les persones i les coses que tenim i quan aquestes ens deixen això ens fa por. Llavors és quan sota el meu punt de vista hem d’obrir el nostre cor i la nostre ment a la fè, per ser més concrets, a la fè en nosaltres mateixos i les nostres capacitats, sobretot en la capacitat de ser flexibles i oberts a les noves possibilitats de les que estem envoltats i que sovint ens neguem a veure.  Estic convensut de que és vital i estratègic saber quina és la passió que ens fa moure a cada un de nosaltres, sovint saber això facilita saber què volem i ajuda a assolir nous objectius. És evident que no podem controlar tot el que ens afecte però si que podem controlar com vivim tot el que ens afecta.

Fa uns quants anys l’Ernest em parlava que fixar totes les forces en un objectiu pot ser contraproduent perquè durant el camí no sóm capaços d’obrir els ulls i la ment al que ens envolta. Això ens pot portar a ignorar noves i millors possibilitats per nosaltres mateixos. Interioritzar aquesta idea no és senzill i menys quan ets una persona a la que li agrada tan el que fa com jo, perquè això fa que tinguis tendència a ignorar tot el que no forma part del que t’agrada. O el que és pitjor, a fugir de certes etiquetes simplement perquè ens disgusten les seves connotacions. Tots sabem que les etiquetes són injustes i incertes però en canvi sovint necessitem etiquetar les coses tan per dir que ens agraden com que no ens agraden. No seré jo qui digui que estic per sobre d’aquesta costum però adonar-se de que tinc aquest comportament m’ajuda a obviar-lo i obrir-me a noves propostes que fins ara hagués refusat.

Afegir també que hem sento afortunat per tantes i tantes raons que no hi hauria prou temps per enumerar-les totes, per tant vull dir GRÀCIES. Gràices a tot i a tothom, als que m’estimen i als que m’odien, o fins hi tot gràcies als que m’ignoren. Perquè tots ells són grans mestres que em donen lliçons cada dia, lliçons per identificar el que vull tenir aprop i del que vull tenir lluny. La vida és una experiència fantàstica que si sabem mantenir una actitut oberta el fluir del dia a dia ens pot portar per rius d’experiències cada cop més caudalosos per això jo només intento aportar-hi tota la bondat i amor que tinc. A cada interacció que tinc amb la vida, ja sigui dins o fora de mi. Només sembro el millor que puc oferir en cada instant, no cal esperar res a canvi. Tot i que a aquestes altures de la meva vida ús puc dir que ja he descobert un SECRET, tot acaba tornant.

Així doncs vull acomiadar l’any des de l’orient llunyà dient a tot el món GRÀCIES, ús ESTIMO AMB TOT EL MEU COR I TOTES LES MEVES FORCES.