Avui fa 16 anys que em van donar aquesta segona oportunitat. Recordo perfectament com plovia, era molt aviat jo calculo que al voltant de les 6 del matí quan direcció a València per recollir el Benja i anar cap a una reunió a València vaig fer aquaplaning i a uns 120km/h vaig perdre el control del cotxe. Curiosament vaig mantenir els ulls oberts durant tot l’accident i vaig poder observar com el cotxe rebotava per tot arreu.
Reading time: < 1 minute
Moltíssimes gràcies vida per aquesta segona oportunitat que m'ha permès apendre a estimar i estar agraït per tot i per tothom.
Reading time: < 1 minute
De tant en tant em ve al cap aquella expressió que diu: "Hi ha coses a la vida que la divideixen en dos, es marca un abans i un després de...". Doncs bé, avui es compleixen 12 anys d'un dels fets que ha dividit la meva vida. Tal dia com avui hem dirigia a una reunió a València i vaig patir un accident de cotxe espectacular com podeu apreciar a la fotografia. Sort que no hem vaig fer ni una rascada.
Dies com aquest serveixen per recordar-te la teva fragilitat i fins a quin punt hem d’estar agraïts de poder disfrutar d’aquesta aventura tan apassionant que és la vida. Així doncs acabo aquest article tradicional en el blog acabant com sempre amb un GRÀCIES.
Reading time: < 1 minute
Avui és una data assenyalada en el meu calendari, a part de fer pocs dies des de que el nostre fill ens va deixar es compleixen 11 anys del brutal accident de cotxe que vaig patir. Un nou recordatori de fins a quin punt hem d’estar agraïts per l’oporunitat de viure i fins a quin punt cada segon que passem en aquest món és un regal.
Sempre m’agrada recordar el dia tornant a veure les fotografies del cotxe per tornar a ser conscient de fins a quin punt vaig ser afortunat al sortir-ne sense ni una rascada.
Reading time: < 1 minute
Com cada any m'agrada recordar aquest dia com si fos el meu segon aniversari. De fet, tota la setmana és molt especial perquè avui es celebren 10 anys des de que per algún motiu l'univers va decidir que no havia de morir en aquell accident de cotxe, demà és el dia que varem casar-nos legalment més enllà de la cel·lebració amb els amics i la família i demà passat compliré 36 anys.
Tot plegat només són simbolismes que donem a les dates, però trobo que és una costum a mantenir ja que t’ajuda a valorar el que realment és important i no oblidar almenys un cop a l’any la gran sort que tinc.
Avui es compleixen 9 anys del meu accident que em podria haver costat la vida, sempre m’agrada escriure un article recordant el moment i mostrant una foto de com va quedar el cotxe.
Aquest any el fet és més emotiu que mai ja que després del punt d’inflexió que va suposar per mi aquest segona oportunitat me n’adono que he canviat molt les meves preferencies vitals i això em fa sentir molt bé. De fet, amb l’última re-organització del blog es pot veure que a més del meu interés per la tecnologia es diferencia clarament un apartat dedicat al creixement personal i un altre per tractar temes personals, com aquest mateix article.
Però no només el blog és un gran exemple del meu canvi interior, el passat 29 d’abril vaig contraure matrimoni amb l’Estefania una persona que m’ha ajudat a tenir un punt de vista molt diferent a la vida; on els aspectes més competitius de la nostre societat han obert un espai a altres parts més emocionals que m’ajuden a mantenir l’equilibri en el meu dia a dia. Quan després de tots aquests anys de treball personal arribes en un punt d’equilibri entre la part mental, emocional, espiritual i física tot plegat té un efecte revitalitzant que t’ajuda a afrontar el dia a dia amb un somriure als llavis.
L’última prova me l’ha posat la vida aquest darrer dia 1, dia en el que un dels meus servidors personals m’ha donat un ensurt que paliar els efectes em costarà encara moltes setmanes de feina i esforç, tan energètic com econòmic. Però el difícil, o l’interessant, és saber afrontar aquesta situació professional sense que m’afecti el moment tan dolç que estic vivint en la meva vida personal. Dit d’altre forma, el interessant és aconseguir que aquest contra-temps tècnic no tingui efectes sobre el viatge de noces que comença aquest proper dijous. Això és el que em fa estar més content de la meva evolució d’aquests 9 anys.
No penseu pas que estic dient que he arribat al final del meu camí, al contrari, he descobert que l’èxit no el trobaré al final del camí sinó disfrutant del dia a dia pel fet de poder viure el camí que he escollit. Per no allargar-me massa acabaré l’article amb una cita:
La vida és un joc, no et prenguis res seriosament.
