Jan 09

Les fotos del viatge

This entry is part 3 of 3 in the series mexic-2009

Reading time: 3 – 4 minutes

Finalment ja tenim online les fotos de l’escapada a Mèxic. Des de l’actualització del blog també he canviat la forma de gestionar les fotografies online, així doncs ara aquestes es publiquen a través del famós software gallery2 i les fotografies privades les protegeixo amb simples paraules de pas perquè només les persones més properes les puguin visualitzar, o bé els que hem soliciteu la paraula de pas. Doncs bé segur que cap dels mussols tindreu cap problema amb saber quina és la paraula de pas per veure les fotos i els altres me la demaneu en privat, també podeu deixar un comentari a l’article tot deixant el vostre correu i ús remetre la paraula de pas via email.
Bé doncs, fora formalismes l’enllaç a les fotografies del viatge esta a:

Per altre banda, si algú té ganes de guardar l’enllaç cap a l’Album de fotografies que mica en mica vaig actualitzant la direcció és ben senzilla: http://fotos.oriolrius.cat hi anireu trobant carpetes públiques i d’altres de privades.

Pels que no tingueu temps ni ganes de mirar l’album de fotos aquí adjunto algunes fotografies de resum:

  • Hotel Rius Palace Riviera Maya, a només 20min a peu de Playa del Carmen i amb tots els luxes que fan falta per passar unes vacances relaxants i més.

Holte Rius Palace Riviera Maya

Hotel Rius Palace Riviera Maya

  • Carrer de l’amor, a tocar de la 5à avinguda de Playa del Carmen:

Playa del Carmen - love street near 5th av.

  • Parc Xcaret:

XCaret

XCaret

  • A l’esquerra de la fotografia es veuen les ruines d’un dels temples de Tulum i a la dreta el mar Carib.

Tulum

Jan 08

Passant de 35ºC a -3ºC

This entry is part 2 of 3 in the series mexic-2009

Reading time: 1 – 2 minutes

Bon any nou a tots, ja torno a ser per aquí després de 9 dies i 7 nits de bona vida i de desconnexió total del món real toca patir fred i de valent després de posar-se ben morenet. En breu pujaré les fotografies del viatge pels que tingueu el gusanillo de donar-hi un cop d’ull. Comentar que finalment no varem anar a l’hotel Riu Yucatan com estava previst, ja que aquest tenia overbooking i ens van posar a un hotel de molta més categoria el Riu Palace Riviera Maya. A més en 20min passejant et plantes a Playa del Carmen on tens tot l’ambient que puguis buscar i més.

Així doncs tot plegat ha anat de meravella, a més he vistat Xcaret i Tulum un parell de llocs que varen quedar pendents el viatge de l’any passat. Mentre acabo de pujar les fotos i els videos al gallery2 adjunto un video de l’habitació, no us perdeu els comentaris… hi hi hi!

Dec 29

Me’n torno a Mèxic (Playa del Carmen)

This entry is part 1 of 3 in the series mexic-2009

Reading time: 1 – 2 minutes

Segurament encara recordeu que l’últim cap d’any l’he passat a Mèxic, doncs bé aquest any hi torno. De fet, d’aquí unes hores agafo el vol altre cop direcció a Cancun. O sigui, que passaré el cap d’any i els reis a Playa del Carmen, concretament a l’hotel Riu Yucatan. De fet no era el pla inicial però després de veure com se les han eginyat amb la crisis per reduir els vols i fer pujar els preus pels núvols a més de reduir les places i amb la por d’haver de quedar-nos amb la dosis de platja i sol he decidit repetir i marxem altre cop en busca de tranquilitat, festa, platja i bon menjar. Què més se li poden demanar a unes vacances.

Apa doncs, bones festes i bon any nou a tots jo fins el dia 8 no crec que no torni a estar per aquí. Així doncs, passeu-ho molt bé i compte amb el fred.

Dec 24

Els preus

Reading time: 3 – 4 minutes

Un psot no estrictament tècnic abans d’acabar l’any. Doncs bé escric des de València on estaré fins el dia 26 que he de tornar pel típic dinar de Sant Esteve amb la família, després el dia 30 agafem un avió cap a Mèxic on tornaré a passar el cap d’any. Si mussols si, repeteixo… vaig a passar una mica de calor per variar i a veure si em poso moreno, això ja serà més difícil. Però bé del que volia parlar-vos és dels preus d’un producte que he estat buscant aquests dies de nadal.

Cable HDMI - DVI

La qüestió és que a través de la web de cablematic vaig poder localitzar un cable HDMI – DVI per connectar el meu portàtil Dell XPS m1330 amb la pantalla de 22″ que uso per treballar habitualment tan a la feina com a casa. Doncs bé, malgrat Cablematic considero que sovint té preus no massa econòmics si compres a preu de PVD és un preu més o menys acceptable comparat amb molts centres comercials i alguns proveedors. La qüestió és que el cable d’1m i mig costa 6’28€ a PVD i 8,06€ a PVP. Agafem aquest últim preu amb la premisa que és un preu tirant a raonable pel cable que és.

Doncs ara bé el motiu de l’article, quan val el mateix cable a MediaMarkt: ~24€ i el mateix cable però amb 5m de longitud: ~25€, que gairebé et donen ganes de comprar-lo de 5m per la diferència de preu. Però la cosa no acaba aquí, quan val el cable a Miró: ~34€ i aquí arribem a la ‘porra’, quan val el cable al Corte Inglés de València… la persona que més s’ha acostat el preu amb la porra que he anat fent quan he explicat l’anècdota ha estat el meu sogre que va dir 50€; però la cosa encara és més greu el preu és de: 67€!!!! no em queden paraules per expresar l’enganyifa que s’esta fent amb els cables d’aquests tipus i més si pensem que el cable del MediaMarkt, el Miró i el Corte Inglés és exactament el mateix amb el mateix blister, longitud i fabricant.

Apa doncs, feu-me cas i no compreu pas res d’electrònica fins passat festes o fins haver comprovat que el preu que pagueu és realment racional. Per cert, li he regalat un Archos 5 a Estefania, realment un aparell impressionant encara no l’hem pogut provar a fons però he de dir que ja li he fet una actualització de firmware només començar, ja que el wifi no anava massa fi. Però tranquils que durant el viatge a Mèxic hi haurà temps de sobres de treure-li el màxim rendiment a l’aparell 😉 Internet Media Tablet

Pels que no estigueu massa posats en què fa i què és un Archos 5, o sigui, un Internet Media Tablet doneu un cop d’ull al video que hi ha a la web d’Archos.

Sep 20

Setmanes intenses

Reading time: 6 – 10 minutes

Tinc pendents d’escriure alguns articles sobre temes tècnics interessants de coses que he fet aquestes setmanes, de fet, més d’un és quasi obligatori escriurel. Per exemple, la solució del desafio de networking. Però en aquest article faré un petit resum de coses que he estat fent aquests dies i que no he pogut reportar de forma puntual.

Primer de tot destacar la festassa que varem organitzar els amics del Manel i el Xavi, brutal la coordinació entre la Vane, Glòria, Sabina, Estefania i jo amb l’ajuda improvisada a l’últim moment de la gent de Torrelavit i d’altres que coneixia menys. Doncs bé, realment diria que va sortir una festa rodona. A part de convidar-vos a veure les fotos que ben aviat espero tenir online, comentar que el lloc estava súper bé. El recomano: la Marinada. Una casa de colònies a Cambrils ben aprop del mar i amb tot el que fa falta per passar un aniversari inoblidable.

Com a detall comentar que al Manel li varem fer un regal d’una empresa que vaig sentir per la radio: muchomasqueunregalo.com, realment el tema és molt original perquè es tracta de regalar experiències o sensacions. O sigui, que teniu tot un catàleg de coses ben originals per regalar. Alguns exemples: conduir un F1, volar en un avió dels que fan piruetes, saltar en paracaigudes, fer puenting, fer una excursió en trineu, bany amb xocolata, teràpies relaxans, etc. Des de 30€ fins al que ús volgue gastar teniu tot tipus de regals ben originals. A més ús envien una caixa de color vermell molt ben presentada amb una targeta i una xapa de propaganda de l’empresa, o sigui, que no heu de donar el típic paper d’impresora ‘cutre’ que sembla que hagueu escollit el regal els últims minuts.

Sobre el tema de la caixa roja, doncs la qüestió és que vaig tenir una incidència i hem va arribar xafada, així doncs els vaig escriure un email queixant-me i en poques hores vaig rebre una trucada telefónica demanant-me disculpes i oferint-me enviar-me’n una altre o podia passar-ne a recollir una a Barcelona. Com que això no era possible hem van dir que els 20€ de ports urgents que havia demanat me’ls descomptarien. Per tant, he de dir que el servei de l’empresa impecable. Tot i que de moment encara no he pogut comprovar que m’hagin tornat els diners. Però no siguem dolents i confiem en que ben aviat ho pugui veure reflexat al meu compte corrent.

Potser l’única nota negativa de l’event és que de forma molt extranya i sospitosa va desapareixer el meu mòbil. Concretament l’HTC Artemis, si aquella que li havia canviat la pantalla fa uns mesos després de que hem caigués a terra. Doncs bé, ja m’he quedat sense Artemis. Així doncs, m’ha tocat buscar-me la vida i aconseguir una nova HTC per ser el meu mòbil personal, concretament ara tinc una HTC Cruise (aka Polaris). Escencialment és idèntica a l’Artemis però amb més CPU, 3G y 3MPixels de càmara. La carcasa pràcticament és igual i la pantalla, radio FM, GPS, microSD, càmara VGA frontal i d’altres són clavats. Però he de dir que sobretot el tema de la CPU es nota moltíssim. Així doncs, no hay mal que por bien no venga.

Una altre anècdota interessant que m’ha passat aquests dies va ser la nit del 10 de setembre a les celebracions de la dia nacional de Catalunya del dia 11 que es varen fer a Vilafranca. Aquest dia varem anar a sopar a casa el Xavi i la Sabina, junt amb la Glòria i la Daphne. Com que viuen ben aprop del centre i feien castellers a la plaça de la vila varem anar a fer-hi una ullada. Com sempre i malgrat hi havia poca gent els castells et posen la pell de gallina i et fan un nus al coll. Però l’anècdota va ser quan al tercer castell de la nit un 2 de 9, els faltava gent per fer pinya i el cap de colla se’ns va acostar i ens va demanar al Xavi i a mi que ens posessim a la pinya. Al Xavi ràpidament el vaig perdre de vista entre tanta gent, però jo vaig acabar estan ben aprop del centre i em vaig emportar més d’una trepitjada als ombros, malgrat això he de dir que l’experiència va ser impressionant i inoblidable. Realment s’ha de reconeixer que potser és una de les tradicions que més valoro del nostre país.

Una altre curiositat d’aquests dies de silènci al blog i tornant al meu caràcter geek innat és que vaig passar unes quantes hores amb el Manel recuperant uns fitxers borrats d’un XFS d’un NAS amb 4 discos de 250Gb en RAID 10. O sigui, tot un lio arribar fins als 70Gb de fitxers borrats per un error i una mala política de permisos. Però el que ara volia comentar és que el Manel em va ensenya un disc dur petitíssim, realment espectacular no recordo quantes gigues tenia però unes quantes. Pel que es veu el disc té 3 anys i en aquell moment era el més petit del món realment espectacular:

Pels que no estigueu enterats el Manel s’ha montat una empresa de recuperació de dades: Info Rescate i acaba d’arribar de l’India on ha anat a fer-hi un curs de dues setmanes sobre aquest tema. De fet, li va anar ben just arribar de l’India i anar a la seva festa d’aniversari. Però seguint amb el tema de l’India, què passa amb aquest país? és realment espectacular la quantitat de gent que coneixo que ha anat a aquest país els últims mesos potser en podria dir uns 10 ara mateix. Potser el cas més espectacular el del Carles que hi ha passat uns 6 mesos i fins hi tot ha fet un blog de la seva experiència: Nomada la gana.

Per si tota aquesta gent que ha anat a l’india no fossin pocs ahir a la nit varem ser al sopar de comiat del meu germà, que aquest dimecres que ve se’n va a Nepal i l’India durant dos mesos i mig. O sigui, que realment esta passant algo per aquelles contrades que atrau a la gent com imans. De totes formes he de dir que personalment a mi no hem crida gens el tema. He de dir que assia m’agrada molt i hi ha molts països que vull anar a visitar per allà, a part dels que ja he vist, però de ben segur que l’India no és dels que més hem criden. Qui sap potser per les festes de nadal ens podem escapar a Vietnam, Singapur o Malaïsia… esperem que la butxaca hi arribi.

Aug 24

Hotel Balneario Vilas del Turbón

Reading time: 3 – 4 minutes

Avui he arribat de les mini-vacances per no parlar d’un cap de setmana llarg. De fet, qui no esta content és perquè no vol. La qüestió és que divendres hem vaig agafar el dia de festa i Estefania i jo varem sortir disparats com coets cap al Hotel Balneario Vilas del Turbón. Aquest lloc perdut de la mà de deu a terres d’Osca el varem coneixer no fa ni dues setmanes gràcies a que el Xavi i la Sabina i varen ser amb uns amics. Doncs bé, com a nota li posariem un cinquillo no massa més tot i que si fem una relació qualitat preu potser hauriem de pujar a un sis o un set. Ja que realment per ser temporada alta i per totes les terapies que ens han fet el preu era més que reaonable. Potser on la cosa coixejava una mica és en la qualitat dels mateixo però no pas pels recurso materials o per le instal·lacions en si mateixes sinó per la qualitat del personal. Potser és que jo sóc molt exigent ja que com diu la Neus a mi m’han fet tractaments i massatges a molts països diferents, de fet, té raó i això li he d’agraïr a la Daphne. De fet, un gran secret a crits és que sempre he volgut montar una blog sobre aquesta temàtica, o sigui, massatges balnearis i d’altres similars.

montanya del Turbón

Tornant a Vilas del Turbón, de fet, el nom bé d’un petit poble de 38 habitants en el que trobem el balneari. El lloc sense cap luxe però molt net, pulit i acollidor disposa d’una gastronomia casolana que et deixa sempre satisfet i malgrat ser molt estrictes amb els horaris les taules i les formes de demanar el que menjarem al dia següent no tinc cap queixa del servei al contrari. Pel que fa a les terapies doncs el que ja deia abans, les instal·lacions estan molt bé… lluny dels gran hotels de luxe orientas o americans on he anat algunes vegades però malgrat això tot és molt nou i xulo a la part del Balneari. Llàsitma que el personal no disposava de l’experiència i l’energia necessaris per fer-nos disfrutar del paquet de tractaments que varem contractar. Tot i amb això varem saber treure-li el suc al tema.

Per concloure el resum, comentar com a cosa positiva que el lloc esta molt aïllat i per tant, no hi ha cobertura. Requisit indispensable per una bona desconnexió de món. L’entorn és genial i es troba a 1.500m d’altura aproximadament, o sigui, que de calor ben poca malgrat he vingut ben vermell de prendre el solet. Però això és un luxe que només pots prendret en les hores centrals del dia després fa una fresqueta molt agradable i més si tenim en compte que estem al mes d’agost. Des de Torelavit (el meu poble) el lloc es troba a unes dues hores llargues de camí, així doncs, en bona companyia i bona música no es fa llarg arribar-hi. Perquè ús en feu una idea es troba a l’altura de la Pobla de Segur, però a la zona aragonesa. Si no recordo malament la zona rep el nom del riu més famós que passa per allà: Ribagorzana. Concretament entre Benasque i Benabarre.

May 07

Pont de l’1 de maig (Agres i Bocairent)

Reading time: 4 – 6 minutes

Aquest pont de l’1 de maig vaig ser amb Estefania per la zona dels seus avis, o sigui, per la zona d’Acoi (Alacant). Concretament varem estar visitant Agres i Bocairent. En el primer poble que és on ens allotjabem en una antiga casa dels seus avis hi havia diverses coses interessants i curioses. Per exemple, un lloc on encara hi van les avies a fregar a mà, un convent de frares abandonat amb unes vistes impressionats i fins hi tot un poblat ibèric.

Tot i amb això el més divertit s’ha de reconeixer que varen ser les Covetes e Bocairent, uns orificis dins de la pedra als quals s’accedia a través d’unes finestres i després cada un dels silos interiors es comunicava amb d’altres. Realment divertit, no ús perdeu les fotografies perquè valen la pena. Ús convido a visitar-ho perquè és una experiència única. Segons ens va explicar el guia aquests silos els van fer els moros per guardar-hi gra i a posteriori els indigenes de la zona van foradar les parets dels silos per comunicar-los entre ells.

Finalment l’últim dia del pont varem anar a visitar al Law i la Laura a Elda (Alacant). On varem passar tota la tarda jugant amb la Wii. Realment divertit i apassionant. Com ja vaig dir fa uns mesos és l’única consola que em compraria. A veure si aquest estiu o el proper hivern m’animo i em gasto els calerons en un consola per primer cop a la meva vida. És genial jugar a tenis, bolos, boxe, beisbol i que sé jo què més… però el millor és notar que amb una mica d’imaginació ho estas fent de veritat, almenys el cansament és ben real.

A l’album de fotografies podeu veure en imatges tot el que comento, sinó aquí sota en teniu un petit resum:

CIMG0438.JPGCIMG0474.JPGCIMG0477.JPGCIMG0479.JPGCIMG0484.JPGCIMG0497.JPG

Jan 29

Fotos del viatge a Mèxic

Reading time: 2 – 3 minutes

Després de que el viatge ja quedi com un somni llunyà del que sovint sembla que encara no hagi despertat he pensat que ja era hora de posar l’enllaç cap a les fotografies que ja fa una bona colla de dies que tinc penjades, malgrat no les he acabat d’organitzar com era la meva intenció. A veure si aquest cap de setmana aprofitant que m’he comprat un disc dur de 750Gb faig una migració d’alguns serveis cap al nou server que encara no tinc ni de lluny en producció i al recuperar espai a l’antic servidor puc començar a organitzar una mica la informació multimèdia.

Bé doncs, al que anabem l’enllaç cap a l’àlbum de fotografies on hi ha les instantànees de mèxic. Si voleu alguna mostra del que varem fer per allà aquí adjunto alguns exemples:

La colla:

colla.jpg

Chichen Itza:

chicheitza.jpg

Xel-Ha:

xel-ha.jpg

Playa del Carmen:

playa-del-carmen.jpg

L’hotel:

hotel1.jpg

hotel2.jpg

hotel3.jpg

un record artístic:

sunset.jpg
Jan 10

Come back home

Reading time: 1 – 2 minutes

Després d’un viatge inoblidable abans d’ahir a la nit vaig arribar a casa. Així doncs ara sóc víctima del jetlag que no m’ha deixat dormir més de 4h seguides. Un desastre! el més dur però no és aixecar-se sinó intentar treballar. Així doncs, a poc a poc i bona lletra. Les vacancetes genial, m’han anat com un regal diví m’ho he passat molt bé i he disfrutat d’allò més. Un resum boníssim és: habitació amb banyera d’hidromassatge rodona i a 3m del llit. Això no té preu. La resta doncs l’anireu veient en les fotos que penjaré entre avui i demà. Ja que encara no les tinc totes, degut a que jo en vaig fer ben poques aprofitant que la Glòria i el Xavi portaben un càmara millor que la meva vaig delegar aquesta funció i vaig dedicar-me a viure com un rei.

Potser la única nota negativa a destacar és que no tots els dies ens va fer un sol espatarrant, malgrat això ús puc assegurar que ja no tinc aquell blanc fetido que em caracteritza. Tampoc el vermell gamba, sinó un envejós morenet daurat, quina ràbia…eh!? suposo que la crema solar amb factor 30 va ser suficient per la meva pell només resistent a la llarga exposició davant de les pantalles.

Aug 07

Viatge llampec a Mallorca

Reading time: 3 – 4 minutes

Divendres passat vaig estar treballant per Mallorca, bàsicament tres reunions i una posada en producció d’una màquina movilpoint per un client de Hook Naútic. Una cosa ben senzilleta, un mpk que permet fer reserves d’amarratges a diversos pantalans i ports de les illes.

La primera curiositat que em vaig trobar al viatge va ser un carrgador de bateries per mòbil a l’aeroport de Barcelona, malgrat ja n’he vist molts i fins hi tot els he usat en alguna ocasió arreu del món és el primer cop que en veig un a l’aeroport d’aquí.

carregador-bat-mobil.png

A l’hotel de Palma vaig trobar-me una antiqualla digne de fer-li una foto, aquesta centraleta telefónica, obviament en desús:

centraleta.png

Anant a dinar vaig veure una bicicleta al més pur estil Harley Davidson. El curiós és que fa temps vaig veure un reportatge per la televisió de Catalunya on un noi de Barcelona explicava que les construïa ell, de forma totalment artesanal, i que en venia per tot el món. Jo no sóc pas fan d’aquest tipus de motocicletes, però s’ha de reconeixer que és realment espectacular veure les típiques formes de la marca en una bicicleta.

harley-bici.png

Després d’un llarg i estressant dia va venir la festa per acabar de cremar les poques energies que em quedabem. A la nit vaig estar amb en Joan i la seva dona a una festa a la platja d’Es Trenc. No vaig tenir l’oportunitat de veure la platja de dia, perquè malgrat varem aguantar força a base de pomades (i no pas les de la pell) ens varem cansar abans que sortís el sol. Varem sopar a un restaurant just al costat d’on després va ser la festa. Com que la festa era a dins la platja així van acabar les sabates de la gent:

sabates.png

Foto si més no curiosa, que no vaig resistir-me de fer quan durant la nit vaig veure l’escena. Finalment dissabte després de recuperar forces vaig poder veure una miqueta l’illa ni que fos dintre del cotxe primer del Joan i després del Jaume. Llàstima que no vaig tenir temps de remullar-me perquè la platja feia una molt bona pinta:

palma.png

Finalment vaig tornar dissabte a la nit, sobre les 3 del matí i vaig anar directament a l’apartament de Vilanova. On vaig veure la carrera de F1 i vaig disfrutar de la platja i la pisicina.