Aug 07

Route 66 – dia #10 – Parc Nacional del Grand Canyon del Colorado, Arizona

This entry is part 10 of 19 in the series route-66

Reading time: 3 – 4 minutes

El “Grand Canyon del Colorado” té 800m de profunditat, 446km d’allargada i de 6 a 24km d’amplada. Així doncs, tot i que avui hem passat el dia al parc nacional del Grand Canyon com podeu imaginar-vos no hem vist gairebé res d’aquesta meravella que ens ofereix la naturalesa. Per cert, com a última dada comentar que durant l’any el visiten 4,8 milions persones. Així doncs, podeu imaginar-vos que el parc esta súper ben cuidat, fins a l’últim detall i molt ben preparat per absorviar tal quantiat de turistes.

IMAG2598

IMAG2603

Per tal d’aprofitar més la vista fa uns mesos varem contractar un vol amb helicopter pel Grand Canyon ja que és una forma per entendre millor les magnituts d’aquest fenòmen tan extrem. Aquí cal afegir aquell típic tòpic tan cert, de que les fotos no són capaces de captar la magnitud del que és.

IMG_20130807_130746

IMAG2624

A la tarda després de la visita al parc hem estat fent de turístes per Williams on a les 7 de la tarda tallen un dels carrers principals per fer una petita representació del “salvaje oeste”. Això si, tot plegat era en clau d’humor i ha estat entretingut.

IMAG2647

Algunes fotos de racons bonics de Williams.

IMG_20130807_182547

IMG_20130807_182217

IMAG2643

IMG_20130807_200017

Després soparet a un dels molts locals pintorescos que ens ofereix aquesta ciutat i cap a l’hotel que després de tot plegat estem rendits.

IMG_20130807_201810
Per cert, avui el dia ens ha permès disfrutar de tot plegat amb temperatures suaus i agradables, on fins hi tot ha brillat el sol en molts moments.

Aug 06

Route 66 – dia #9 – de Gallup, NM a Williams, AZ

This entry is part 9 of 19 in the series route-66

Reading time: 5 – 8 minutes

Nou dia, nou estat i nou canvi d’hora. Ara mateix ens trobem a Williams a l’estat d’Arizona, on tenen una 1h menys que l’estat de Nou Mèxic on estavem ahir. També cal destacar que avui ens ha acompanyat la pluja durant tot el dia, si bé no era una pluja molt intensa si que era un parar i començar constant que mullava prou.

Una part important del matí l’hem passat recorrent el “Petrified National Park“, passat Lupton (AZ) més o menys és on entres al parc i prop de Holbrook (AZ) és quan pràcticament surts del parc. Perquè ens entenguem unes quasi 30 milles de carretera per dintre del parc. On hi ha com a atraccions estrella troncs d’arbre petrificats.

IMAG2541

I també unes vistes impressionants sobre el “Painted Desert“. (poso unes quantes fotos perquè és espectacular)

IMAG2530

IMAG2529

IMAG2523

IMAG2521

IMAG2520

IMAG2515

Per si mai hi heu d’anar és molt recomanble fins hi tot dedicar-hi més estona, jo diria que almenys tot el matí o si és possible tot el dia. A nosaltres ens esperava encara molta carretera per davant així que ens hem conformat en unes 2h llargues.

A Holbrook (AZ) també hi ha un parell de coses interessants. Una és el Wigwam Motel, que com podeu veure és un hotel on les habitacions són tendes indies.

IMAG2545

Per altre banda hi ha també el Butterfield Stage Co, molt recomanable per menjar-se un bon tros de carn, almenys això diuen. Nosaltres ens hem conformat en fer la foto.

IMAG2547

Següent parada a Joseph City (AZ), on del que es tracatava era de fer-se una foto de les típiques de la ruta. Aquest cop amb el Jack Rabbit que és la mascota d’un lloc de venta de souvenirs fets pels indis (Trading Post).

IMAG2552

IMAG2556

Unes 22 milles després hi ha Winslow (AZ), on la foto típica és aquest escut de la Ruta 66.

IMAG2560

Per cert, el poble és força cuco. Tot i que el més famós és el “Meteor Crater” que es troba a poques milles del poble. Es tracta d’un cràter format per l’impacte d’un meteorit que va caure fa 50.000 anys. Les fotos no fan justícia al gran que arriba a ser. A més imaginar-se un forat de 1,2km d’amplada i 170m de profunditat no és fàcil.

IMAG2571

Al sortir del cràter, hem posat la directa fins a Williams (AZ). Aquí hi passarem un parell de nits al “Comfort Inn” perquè demà tenim la vista al Grand Canyon a la que hi dedicarem tot el dia. També comentar que el canvi del paissatge és brutal, hem passat d’esplanades on pràcticament no hi havia res a inmensos boscos plens d’arbres molt verds.

El soparet d’avui ha estat al Twisters 50’s Fontain. Un sopar total d’anys 50, boníssim i ambientats.

IMAG2582

IMAG2578

Aug 05

Route 66 – dia #8 – de Santa Fe, NM a Gallup, NM

This entry is part 8 of 19 in the series route-66

Reading time: 4 – 6 minutes

Dia de tràmit i amb poques coses per visitar entre Santa Fe i Gallup, ambdós ciutats localitzades a Nou Mèxic. El millor del viatge han estat les vistes i que hem passat per Albuquerque (NM). No és que Albuquerque sigui massa maco que diguessim. La gràcia l’entendreu tots els fans de “Breaking Bad“.

breaking_bad

Doncs si, aprofitant que passavem pel lloc on es va rodar la serie hem visitat alguna de les localitzacions de la serie. La casa del Walt i la seva família.

IMAG2439

El tunel de rentat de cotxes on treballava el Walt i que després varen comprar junt amb la seva dona.

IMAG2440

La joieria on la cunyada del Walt va robar la tiara.

IMAG2442

L’apartament on el Jesse vivia amb la seva xicota.

IMAG2443

El motel on el cunyat del Walt ensenya al fill del Walt que passa si consumeixes drogues, mentre li mostrava la prostituta drogadicta que hi havia davant del motel de la foto.

IMAG2446

La casa del tiet del Jesse.

IMAG2451

I finalment per acabar amb la serie Breaking Bad hem dinat als “Pollos Hermanos“.

IMAG2464

Per cert, realment el local es diu Twisters.

IMAG2455

IMAG2465

IMAG2459

Com que avui el trajete era només d’unes 200 milles ens hem pogut permetre el luxe de coneixer a fons Albuquerque amb l’excusa de la serie Breaking Bad. Pel camí el més destacle ha estat el Continental Divide i els paissatges, sobretot els paissatges. Per explicar què és el “Continental Divide” en quatre lletres podriem dir que és la gran línia divisoria que fan les montanyes rocoses i que traspassa Canadà, Estats Units, Mèxic, Guatemala, Hunduras, Nicaragua, Costa Rica i Panamà.

IMAG2475

Gallup (NM) és un poble d’uns 20mil habitants, que això equival a que té de tot i més, fins hi tot aeroport. A nivell turístic el més destacable és el restaurant, hotel i motel “El Rancho“; on s’hi han allotjat diversos famosos.

IMAG2477

Per cert, avui passem la nit al “Red Roof Inn” amb la millor qualitat preu de Gallup.

Aug 03

Route 66 – dia #6 – de Oklahoma City, OK a Amarillo, TX

This entry is part 6 of 19 in the series route-66

Reading time: 3 – 4 minutes

Ja som a Texas, per ser més exactes avui fem nit a Amarillo (TX). Els païssatges han deixat de ser verds i frondosos per passar a ser grocs i plans fins on allarga la vista. Això si les carreteres sempre són rectes que fa por. Aquí no saben el que és una carretera de curves.

Primera parada: Clinton (OK) on hem visitat el museu nacional de la ruta 66, una parada molt xula sobretot per entendre la història de la carretera mare. D’on ve aquest nom i el perquè és tan famosa. Perquè ens entenguem i per no fer-me pesat, podriem dir que la ruta 66 és una alegoria del somni americà. És a dir, era una carretera on s’esperava trobar en el seu final l’oportunitat d’aconseguir l’èxit, això si, cadascú entenia l’èxit com algo molt particular.

route 66 national museum

A Elk City (OK) hem vist un museu en forma de reconstrucció de poble de finals del segle XIX i principis del XX. Realment preciós i molt bonic de veure.

reconstrucció poble típic

IMAG2269

reconstrucció poble típic

Shawrock (TX) és el primer poble que hem visitat al entrar a Texas. Poca cosa més que destacar a part de la Tower Conoco Station, que com podeu veure és una antiga gasolinera reconvertida en botiga de records. Aquí hem aprofitat per fer un entrepà al Subway i seguir fent carretera.

IMAG2324

Una de les icones típiques de la ruta són uns Cadillacs clavats a terra, doncs bé, a Conway (TX) hi ha 5 VW escarbats.

IMAG2340

Just ara arribem de sopar a un dels llocs típics d’Amarillo (TX) el The Big Texan Steak Ranch. Això si que és un restaurant ben montat, et venen a buscar a l’hotel en limusina i allà tens tot un centre recreatiu montat al voltant del teu sopar. Per començar et fan esperar 1h perquè puguis disfrutar de totes les atraccions que hi ha montades al voltant del restaurant. El toc tecnològic que fa això possible és un artilugi que quan et toca el teu torn es posa a vibrar, pitar i fer llums vermelles perquè sàpigues que ja tens taula. Realment enginyós i ben pensat. O dit d’altre forma, una fàbrica de fer calers.

IMG_20130803_201059

IMAG2368

Aug 02

Route 66 – dia #5 – de Carthage, MO a Oklahoma City, OK

This entry is part 5 of 19 in the series route-66

Reading time: 6 – 10 minutes

Avui hem fet una tirada d’unes 234 milles, que no esta gens malament. Podriem separar el dia en dues parts ben clares, matí de ruta 66 per dintre dels pobles amb la pluja com a companyia i temperatures agradables. La tarda molt diferent, només hem fet una parada destacable i després interestatal fins l’hotel d’Oklahoma city tot plegat entre uns 35 i 40ºC amb una xafogor que fregia les pedres.

La primera parada del matí ha estat a Galena (KS), així doncs, ja hem trepitjat un
altre estat encara que només ha estat durant unes poques desenes de milles. Kansas és un dels primeres estats que va tenir la ruta 66 tot i que només hem passat per tres poblets. En el primer ens hem parat als cotxes que van inspirar la pel·lícula Cars. A més del nom de les quatre protagonistes que són les mestresses d’un local anomenat
“4 women on the route”, tot i que pel que sembla li han canviat el nom per “cars on the route”.

La següent parada ha sigut al “Old Riverton Store” al poble de Riverton (KS).

Al deixar enrera Baxter Springs (KS) hem tornat a canviar d’estat, que és el que ens trobem ara: Oklahoma. On el primer que hem vistat ha estat el jardí d’un bon home que des de la seva juvilació fins la seva mort es va dedicar a construir i pintar totems en honor als indigenes de les terres d’Estats Units, els indis. L’adreça d’aquests totems és a Hwy 28 A, Bushyhead (OK) unes poques milles abans d’arribar a Foyil (OK).

Una de les atraccions més xules del dia ha sigut la famosa “Blue Whale” que es troba a Catoosa (OK), molt aprop de Tulsa (OK), per cert, aquesta ciutat és una de les capitals del petroli dels EUA. Allà també hi hem parat a dinar a Wendy’s a l’altre costat del carrer del “Hardrock Hotel and Casino”.

Després de dinar, interestatal fins a Arcadia (OK), on el Jon ens ha obert les portes de la seva casa, o hauria de dir museu. Impressionant tot el que ha acumulat, restaurant, cinema, gasolinera… i que ara té exposat aquest senyor. Penseu que en les fotos no s’aprecia ni la meitat del que arriba a tenir exposat aquest bon home.

Tot just ara escric això després d’arribar a sopar al centre d’Oklahoma City on estem allotjats al Studio 6 un hotel amb molt bona qualitat preu. Hem estat sopant en un italià molt pintoresc, molt aprop del estadi de beisbol en el que en aquells moments es jugava un partit; tot plegat mentre en diferents punts molt propers es celebraven un parell de concerts de música rastafari. Tot plegat un conjunt de barreges una mica surrealistes. Per resumir-ho ràpidament, tot molt americà.

Aug 01

Route 66 – dia #4 – de Staunton,IL a Carthage, MO

This entry is part 4 of 19 in the series route-66

Reading time: 3 – 5 minutes

Després de l’esmorzar de rigor al hotel Super 8 d’Stauton (IL) ens hem dirigit cap a Saint Louis (MO). El primer canvi d’estat del nostre viatge, en total n’hem de fer 8.

El primer destí ha estat visitar el Old Chain of Rocks Bridge a Madison (IL). Al costat de Saint Louis (MO). Es tracta d’un pont que actualment esta tancat al transit però des del qual hi ha unes vistes molt xules i com no uns motius de la ruta molt autèntics.

Old Chain of Rocks Bridge #1

Old Chain of Rocks Bridge #1

Seguidament hem visitat el famós Gateway Arch, o també anomenat la porta del oest. Cal dir que és el més bonic que té Saint Louis (MO) sota el meu punt de vista. Ja que la resta de la ciutat la veritat és que és molt descafeinada. De fet, hi ha moments que dona la sensació d’estar caminant o conduint per dintre d’un decorat de plàstic.

Gateway Arch #1

Gateway Arch #2

Fins a Cuba (MO) hem conduït per la I44 ja que era una bona tirada de 84 milles. Al sortir hem fet un tros de la 66 fins al Fanning 66 Outpost on hem dinat al més pur estil picnic.

Fanning 66 Outpost

A l’hora de la migdiada ens hem fet 160 milles més fins a Paris Springs (MO) on hi ha una de les visites obligades de la ruta. Es tracta del Gay Parita un local plè de records de la ruta i on ens hem trobat una colla de ruteros. Fins hi tot a tres noies catalanes que també estan fent la ruta. Per cert, el propietari és un personatge.

Gay Parita #1

Gay Parita #2

A la tarda ens ha quedat poc temps més per arribar fins a Carthage (MO) on avui fem nit. Estem molt aprop de Joplin (MO) per referenciar algo important que hi ha per aquí. Finalment hem acabat a un altre Super 8; no estan malament de preu i s’hi pot descansar força bé. Perquè ús feu una idea de com és el poble, aquí teniu un parell de fotos.

Carthage #1

Carthage #2

Jul 31

Route 66 – dia #3 – de Oakbrook Terrace,IL a Staunton,IL

This entry is part 3 of 19 in the series route-66

Reading time: 4 – 6 minutes

Avui hem començat a fer la ruta de veritat, és a dir, a fer quilòmetres. Hem tingut un inici de dia una mica complicat perquè al dirigir-nos cap a la interestatal 55 per anar direcció al sur ens hem adonat que portavem un dia i mig saltant-nos peatges. Sembla un acudit però així és, costa de saber quan t’estas saltant un peatge quan acabes d’aterrar en aquesta terra perquè la veritat és que és complicat entendre com s’han de pagar i per si fos poc només es poden pagar amb monedes. Així doncs, ens hem hagut de fer una petita ruta pels locals comercials de la zona en busca de que algú ens canvies els bitllets per monedes. També hem après que no passa res si no els pagués després ho pots fer per internet, això si, has de saber quins t’has saltat.

Després t’aquestes anècdotes matutines que ens han fet sortir amb força retard ens hem dirigit cap a la primera parada del dia, aquesta ha estat a Joliet (IL). On hem visitat una presó que ha sortit en unes quantes pel·lícules, entre elles: Natural Born Killers (1994) i Public Enemies (2009).

Presó de Joliet,IL #1

Presó de Joliet,IL #2

Següent parada Wilmington (IL), on hi ha un dels molts gegats que hi ha durant la ruta. Aquest s’anomena “Gemini Giant”:

Gemini Giant

Una de les parades que més s’ha repetit durant el dia ha estat la de visitar gasolineres, en la primera fins hi tot hem trobat uns catalans. Això era a Dwight (IL):

Un altre gasolinera Livingston (IL):

Gasolinera típica. Livingston, IL

Hem dinat en un dels restaurant típics: Old Log Cabin Inn, Pontiac (IL). On igual que a la resta de llocs ens han atès amb molta amabilitat i tothom ens ha preguntat d’on veniem, etc. La gent és molt amable fins ara. Ah! i ens hem fet un fart de signar en llibres de visitants que tenen als diferents punts de la ruta.

Old Log Cabin Inn. Pontiac, IL. #1

Old Log Cabin Inn. Pontiac, IL. #2

Després de dinar hem fet una petita estirada fins a Springfield (IL); una ciutat molt marcada pel fet que el president Licoln va neixer allà. De fet, hi ha un conjunt d’edificis relacionats amb la seva persona.

Springfield, IL. #1

Springfield, IL. #2

La nostre idea era buscar Hotel prop de Mont Olive (IL) aproximadament a una hora en cotxe de Saint Louis (MO), finalment estem allotjats a un Super 8 a Stauton (IL) una mica més aball d’on haviem previst.

Per cert, a Mont Olive (IL) encara hem vist una altre gasolinera:

Gasolinera d'època a Mont Olive,IL.

El primer dia de carretera intensa ha estat durillo però de moment soportable, això si, hem après moltíssimes coses de com funciona tot plegat i com hem de planejar millor els dies. Així que ara anem a plenejar el dia de demà.

Apr 27

Setmana Santa: Escapada a la República Txeca

Reading time: 4 – 6 minutes

La passada setmana santa ens hem escapat a la República Txeca a visitar a la cunyada que esta uns mesos d’Erasmus per la zona. La veritat és que malgrat fa un fred que pela el país és realment digne de veure.

Després d’un parell d’horetes de vol amb Vueling directes des de Barcelona arribarem al aeroport de Praga. Allà amb autobús fins a l’estació central i d’allà amb tren fins el poble on estudia Sarai; Hradec Králové. El poble no té res de l’altre dijous però s’ha de dir que per nosaltres tot és molt diferent començant pel fred que fa i per l’arquitectura que recorda moltíssim al passat comunista. Aquest poble amb algo menys de cent mil habitants té alguns racons bonics de veure això si amb molt poques hores s’ha vist tot.

La nostre primera parada turística va ser a Kutná Hora amb algo menys de 3h amb tren varem plantar-nos allà on varem poder visitar tot un seguit de monuments amb un gran passat religiós. Especialment singular el Sedlec Ossuary; es tracta d’una capella al cementiri de tots els sants a la zona de Sedlec, a les afores de Kutná Hora. S’estima que hi ha els ossos de 70 mil persones. Molt recomanable la visita al poble, això si amb mig dia n’hi ha prou per veure-ho tot.

Abans d’entrar a comentar Praga afegir que visitarem la localitat de Karlovy Vary famosa per les seves aigües termals altament sulfuroses. Al voltant de les aigües s’ha construit tot un poble orientat a turistes de molt alt poder adquisitiu especialment persones d’edat avançada que busquen tranquilitat i millorar la seva salut en les moltíssimes termes i balnearis que hi ha al poble. Fins aquí hi arribarem amb el servei d’autobusos des de Praga; comentar que és realment curiós que molts autobusos tenen wifi, et regalen infusions o xocolata calenta durant el trajecte i a les pantalles de TV del autobús va coincidir que posaven “The Big Bang Theory“, una de les meves series preferides.

Praga és una de les capitales més boniques en la meva opinió. Això si, amb un cap de setmana llarg n’hi ha prou i de sobres per poder veure i disfrutar molts dels seus racons més turístics. Si el que voleu és començar a descobrir llocs més singulars potser necessiteu més temps però per veure l’indispensable realment es pot fer amb molt poc temps.

Jo recomanaria agafar un hotel al centre i moure-us a peu a tot arreu, sinó els tramvies sempre són una bona opció per desplaçar-se i el metro malgrat té poca cobertura és un mitja de transport que combinat amb l’autobús et pot permetre arribar fins a l’aeroport amb rapidesa. Per ser la capital no és massa gran només té 1’2M d’habitants però realment és un lloc plè de serveis i coses per fer. Especialment si sou amants de l’art i la música.

Un detall molt curiós de la ciutat és que és plè de llocs on fan massatges tailandesos. Molt recomanables, per cert. També és una ciutat econòmica pel nivell de vida que tenim al nostre país. Malgrat com ús podeu imaginar és molt més cara que la resta de llocs que varem visitar en el nostre viatge.

Praga és plena d’edificis amb història, així doncs, si sou amants de la història no acabareu mai perquè tots els racons tenen un passat interessant de coneixer.

Abans d’acabar aquest artícle un petit llistat de pros i contres per fer el viatge:

  • PRO: es menja molt bé i bé de preu
  • PRO: és senzill desplaçar-se
  • PRO: mil llocs i coses per visitar i fotografiar, un molt bon destí turístic
  • CON: compte amb el fred si hi aneu fora de la temporada de calor
  • CON: en general els natius són força mal educats i esquerps
Jan 10

Come back home

Reading time: 1 – 2 minutes

Després d’un viatge inoblidable abans d’ahir a la nit vaig arribar a casa. Així doncs ara sóc víctima del jetlag que no m’ha deixat dormir més de 4h seguides. Un desastre! el més dur però no és aixecar-se sinó intentar treballar. Així doncs, a poc a poc i bona lletra. Les vacancetes genial, m’han anat com un regal diví m’ho he passat molt bé i he disfrutat d’allò més. Un resum boníssim és: habitació amb banyera d’hidromassatge rodona i a 3m del llit. Això no té preu. La resta doncs l’anireu veient en les fotos que penjaré entre avui i demà. Ja que encara no les tinc totes, degut a que jo en vaig fer ben poques aprofitant que la Glòria i el Xavi portaben un càmara millor que la meva vaig delegar aquesta funció i vaig dedicar-me a viure com un rei.

Potser la única nota negativa a destacar és que no tots els dies ens va fer un sol espatarrant, malgrat això ús puc assegurar que ja no tinc aquell blanc fetido que em caracteritza. Tampoc el vermell gamba, sinó un envejós morenet daurat, quina ràbia…eh!? suposo que la crema solar amb factor 30 va ser suficient per la meva pell només resistent a la llarga exposició davant de les pantalles.