oriolrius.cat

Des del 2000 compartiendo sobre…

Tag: wsdl

Client SOAP genèric

Reading time: < 1 minute

A SOAPClient.com tenen un munt d’aplicacions i eines via web per provar els serveis SOAP que programem o que hem d’usar. Concretament volia descatar el client genèric SOAP, al qual només cal passar-li la direcció URL del WSDL i ell ens mostra un formulari per llençar una petició SOAP contra el servidor i després podem veure la sortida en format XML o HTML. Realment útil per saber si el nostre SOAPService funciona correctament.

PHP5 – Generant WSDL amb Zend Studio 5.1

Reading time: 3 – 5 minutes

Al programar un webservice amb el PHP5 és més que trivial tal com podem llegir a la documentació sobre SOAP (local) del propi PHP. El problema ve quan volent aprofitar la simplicitat dels serveis SOAP toca programar a mà el WSDL. O sigui, agafa i posat a definir la interficie en XML de la/es classe/s que vols exportar a través del webservice, o sigui, una missión imposible.

La meva sorpresa ha estat veure que després d’adpotar el Zend Studio com a IDE de programació del meu codi PHP he vist que disposava d’un assistent ben senzill d’usar per tal de generar automàticament aquest fitxer WSDL. La cosa és ben senzilla imaginem que usem el codi de l’exemple de la web de Zend, com comentava abans.

El servidor SOAP:

<?php
class QuoteService {
  private $quotes = array("ibm" => 98.42);
	function getQuote($symbol) {
    if (isset($this->quotes[$symbol])) {
      return $this->quotes[$symbol];
    } else {
      throw new SoapFault("Server","Unknown Symbol '$symbol'.");
    }
  }
}
	$server = new SoapServer("server2.wsdl");
$server->setClass("QuoteService");
$server->handle();
?>

El client, encara més simple que el servidor:

<?php
  $client = new SoapClient("server2.wsdl");
  print($client->getQuote("ibm"));
?>

Ara que ja tenim el codi en el nostre Zend, només cal que anem a:

menu.png

Cal seguir l’assistent que no és massa difícil, aquí en teniu els passos capturats per l’exemple del que parlem:

wizard-wsdl-1.png
wizard-wsdl-2.png

Podeu veure com s’exporten automàticament les classes dels arxius que seleccioneu, cal que poseu al costat de cada classe exportada la URL a través de la qual s’accedeix al servei:

wizard-wsdl-3.png

Al final obtenim el fitxer WSDL, en el nostre cas aquest:

<?xml version='1.0' encoding='UTF-8'?>
	<!-- WSDL file generated by Zend Studio. -->
	<definitions name="server2" targetNamespace="urn:server2" xmlns:typens="urn:server2" xmlns:xsd="http://www.w3.org/2001/XMLSchema" xmlns:soap="http://schemas.xmlsoap.org/wsdl/soap/" xmlns:soapenc="http://schemas.xmlsoap.org/soap/encoding/" xmlns:wsdl="http://schemas.xmlsoap.org/wsdl/" xmlns="http://schemas.xmlsoap.org/wsdl/">
	<message name="getQuote">
		<part name="symbol"/>
	</message>
	<message name="getQuoteResponse">
		<part name="getQuoteReturn"/>
	</message>
	<portType name="QuoteServicePortType">
		<operation name="getQuote">
			<input message="typens:getQuote"/>
			<output message="typens:getQuoteResponse"/>
		</operation>
	</portType>
	<binding name="QuoteServiceBinding" type="typens:QuoteServicePortType">
		<soap:binding style="rpc" transport="http://schemas.xmlsoap.org/soap/http"/>
		<operation name="getQuote">
			<soap:operation soapAction="urn:QuoteServiceAction"/>
			<input>
				<soap:body namespace="urn:server2" use="encoded" encodingStyle="http://schemas.xmlsoap.org/soap/encoding/"/>
			</input>
			<output>
				<soap:body namespace="urn:server2" use="encoded" encodingStyle="http://schemas.xmlsoap.org/soap/encoding/"/>
			</output>
		</operation>
	</binding>
	<service name="server2Service">
		<port name="QuoteServicePort" binding="typens:QuoteServiceBinding">
			<soap:address location="http://oriol.joor.net/soap/server2.php"/>
		</port>
	</service>
</definitions>

Si sou observadors notareu que aquest fitxer és lleugerament diferent al de la documentació que mostra Zend. Però jo l’he provat i funciona perfectament així doncs no m’hi trencaré el cap en saber a què es deuen aquests petits canvis al implmentar aquest format XML.

SOAP vs XML-RPC

Reading time: 4 – 6 minutes

Abans de començar un detall important sobre el món XML, compte a no acabar com el de la foto:

xml.jpg

Bé doncs ens trobem davant de dos protocols del tipus RPC (Remote Procedure Control), o sigui, que serveixen per intercomunicar dos processos que estan corrent en sistemes dispersos. Si mai ús han donat Sistemes Operatius, segur que us han fet fer la típica pràctica d’RPC d’Unix programada en C. El que acostuma a ser el mal son de tots els alumnes d’informàtica i telemàtica. Doncs bé, tranquils des d’aquella teoria inicial sobre RPC s’ha avançat molt.

De fet, jo fa molt de temps que uso els XML-RPC per implementar web-services senzillets entre les meves aplicacions. Hi ha un protocol que s’usa molt en el món del blogging, es diu ping (no el de tota la vida per mirar si un sistema és viu). Bàsicament el ping el que fa és aprofitar l’XML-RPC per notificar a un altre servei web un event de la nostre web, concretament que hem actualitzat el blog. També s’usa XML-RPC per fer trackback entre articles a diferents blogs. Així podem informar a un altre blog de que hem parlat sobre aquell article que ell ha escrit. Fixeu-vos que tot això és independent del sisteam operatiu, el servidor web, l’aplicació, etc.

Com podeu veure l’XML-RPC esta molt estès i és realment molt útil i senzill d’usar en totes aquestes aplicacions que us comento. Per tant, podriem dir que l’XML-RPC esta orientat a la simplicitat i la senzillesa d’ús, permet passar dades entre processos codificant-les en XML i usant l’HTTP com a protocol de transport. El model de dades que usa l’XML per implementar XML-RPC és molt senzill i si mireu un HTTP-POST que transporti una transacció XML-RPC veureu que és molt senzill entendre les estructures de dades que es monten a partir de les típiques etiquetes.

soap.gif

Llavors ús preguntareu; si l’XML-RPC va tan bé perquè carai vull el SOAP o fins hi tot; què carai és el SOAP. Doncs bé, el Simple Object Access Protocol (SOAP) és un protocol RPC com ja he dit i també es codifica en XML i es transporta sobre HTTP, i encara us diré més també serveix per transportar informació estructurada en el seu interior. La diferència escencial és que és capaç de transportar estructures de dades força complexes i a més permet definir contra quin mètode de quina classe han de ser usades aquestes estructures. Així doncs, el SOAP ens permet oferir infinitat de serveis en un sol biding (publicació) de servei.

Com podeu veure l’escència és la mateixa però la potència és ben diferent. SOAP al suportar models de dades tan complexos fa que quan intentem mirar un XML dels que usa per fer les transaccions ens costi força entendre el que hi ha dintre. Ja que a la mínima que ens compliquem una mica el model de dades a passar pel webservice es fa ben difícil entendre el munt d’etiquetes i d’atributs de les etiquetes que es creen.

A més SOAP disposa de diferents extencions que el fan encara més potent. Bàsicament les més conegudes són SOAP 1.1, SOAP 1.2 i WSDL. Aquest últim és el més usat per implementar WebServices, el seu propi nom ja ens indica aquest fet WSDL: Web Services Description Language. Concretament Microsoft amb .NET, IBM i Sun amb Java fan diverses implementacions del WSDL per tal d’implementar WebServices en les seves arquitectures. Això ens va de perles a la gent que ens agrada el PHP, perquè permet que ens entenguem amb els ASP, JSP, servlets i altres similars des del nostre PHP5 que ja implementa suport de SOAP/WSDL de serie.

Si voleu començar a jugar amb el SOAP i el PHP5, a la pròpia web de Zend podeu trobar aquest document: PHP SOAP Extension. Per una informació més tècnica del WSDL, la gent d’xml.com tenen un munt de documents sobre el tema, concretament us recomano: WSDL first i encara un altre sobre el mateix Examining WSDL. Si ja controleu l’UML és una bona idea que comenceu a veure com es modelen els WSDL des d’UML, un bon document per començar UML for Web Services.

Abans d’acabar l’article si voleu un document seriós que resolgui els vostres dubtes sobre les diferències que hi ha entre XML-RPC i SOAP, sobretot no us perdeu: XML-RPC vs SOAP (local)d’en kate rhodes.