oriolrius.cat

Des del 2000 compartiendo sobre…

Tag: xmpp

Podcast 2×02: SOCKS5 Bytestreams (XEP-0065)

Reading time: 4 – 7 minutes

La segona part sobre la trilogia de SOCKS5.

El podcast:

[display_podcast]

Exemples extrets del XEP-0065:

Example 1. Initiator Sends Service Discovery Request to Target

<iq type='get'
    from='initiator@example.com/foo'
    to='target@example.org/bar'
    id='hello'>
  <query xmlns='http://jabber.org/protocol/disco#info'/>
</iq>

Example 2. Target Replies to Service Discovery Request

<iq type='result'
    from='target@example.org/bar'
    to='initiator@example.com/foo'
    id='hello'>
  <query xmlns='http://jabber.org/protocol/disco#info'>
    <identity
        category='proxy'
        type='bytestreams'
        name='SOCKS5 Bytestreams Service'/>
    <feature var='http://jabber.org/protocol/bytestreams'/>
  </query>
</iq>

Example 3. Initiator Sends Service Discovery Request to Server

<iq type='get'
    from='initiator@example.com/foo'
    to='example.com'
    id='server_items'>
  <query xmlns='http://jabber.org/protocol/disco#items'/>
</iq>

Example 4. Server Replies to Service Discovery Request

<iq type='result'
    from='example.com'
    to='initiator@example.com/foo'
    id='server_items'>
  <query xmlns='http://jabber.org/protocol/disco#items'>
    <item jid='streamhostproxy.example.net' name='Bytestreams Proxy'/>
  </query>
</iq>

Example 5. Initiator Sends Service Discovery Request to Proxy

<iq type='get'
    from='initiator@example.com/foo'
    to='streamhostproxy.example.net'
    id='proxy_info'>
  <query xmlns='http://jabber.org/protocol/disco#info'/>
</iq>

Example 6. Server Replies to Service Discovery Request

<iq type='result'
    from='streamhostproxy.example.net'
    to='initiator@example.com/foo'
    id='proxy_info'>
  <query xmlns='http://jabber.org/protocol/disco#info'>
    <identity category='proxy'
              type='bytestreams'
              name='SOCKS5 Bytestreams Service'/>
    <feature var='http://jabber.org/protocol/bytestreams'/>
  </query>
</iq>

Example 7. Initiator Requests Network Address from Proxy

<iq type='get'
    from='initiator@example.com/foo'
    to='streamhostproxy.example.net'
    id='discover'>
  <query xmlns='http://jabber.org/protocol/bytestreams'
         sid='vxf9n471bn46'/>
</iq>

Example 8. Proxy Informs Initiator of Network Address

<iq type='result'
    from='streamhostproxy.example.net'
    to='initiator@example.com/foo'
    id='discover'>
  <query xmlns='http://jabber.org/protocol/bytestreams'>
         sid='vxf9n471bn46'>
    <streamhost
        jid='streamhostproxy.example.net'
        host='24.24.24.1'
        p
        zeroconf='_jabber.bytestreams'/>
  </query>
</iq>

Example 9. Proxy Returns Error to Initiator

<iq type='error'
    from='initiator@example.com/foo'
    to='streamhostproxy.example.net'
    id='discover'>
  <query xmlns='http://jabber.org/protocol/bytestreams'
         sid='vxf9n471bn46'/>
  <error code='403' type='auth'>
    <forbidden xmlns='urn:ietf:params:xml:ns:xmpp-stanzas'/>
  </error>
</iq>

Example 10. Proxy Returns Error to Initiator

<iq type='error'
    from='initiator@example.com/foo'
    to='streamhostproxy.example.net'
    id='discover'>
  <query xmlns='http://jabber.org/protocol/bytestreams'
         sid='vxf9n471bn46'/>
  <error code='405' type='cancel'>
    <not-allowed xmlns='urn:ietf:params:xml:ns:xmpp-stanzas'/>
  </error>
</iq>

Example 11. Initiation of Interaction

<iq type='set'
    from='initiator@example.com/foo'
    to='target@example.org/bar'
    id='initiate'>
  <query xmlns='http://jabber.org/protocol/bytestreams'
         sid='vxf9n471bn46'
         mode='tcp'>
    <streamhost
        jid='initiator@example.com/foo'
        host='192.168.4.1'
        port='5086'/>
    <streamhost
        jid='streamhostproxy.example.net'
        host='24.24.24.1'
        zeroconf='_jabber.bytestreams'/>
  </query>
</iq>

Example 12. Target Refuses Bytestream

<iq type='error'
    from='target@example.org/bar'
    to='initiator@example.com/foo'
    id='initiate'>
  <error code='406' type='auth'>
    <not-acceptable xmlns='urn:ietf:params:xml:ns:xmpp-stanzas'/>
  </error>
</iq>

Example 13. Target Is Unable to Connect to Any StreamHost and Wishes to End Transaction

<iq type='error'
    from='target@example.org/bar'
    to='initiator@example.com/foo'
    id='initiate'>
  <error code='404' type='cancel'>
    <item-not-found xmlns='urn:ietf:params:xml:ns:xmpp-stanzas'/>
  </error>
</iq>

Example 16. Target Notifies Initiator of Connection

<iq type='result'
    from='target@example.org/bar'
    to='initiator@example.com/foo'
    id='initiate'>
  <query xmlns='http://jabber.org/protocol/bytestreams'
         sid='vxf9n471bn46'>
    <streamhost-used jid='streamhostproxy.example.net'/>
  </query>
</iq>

Example 19. Initiator Requests Activation of Bytestream

<iq type='set'
    from='initiator@example.com/foo'
    to='streamhostproxy.example.net'
    id='activate'>
  <query xmlns='http://jabber.org/protocol/bytestreams'
         sid='vxf9n471bn46'>
    <activate>target@example.org/bar</activate>
  </query>
</iq>

Example 20. Proxy Informs Initiator of Activation

<iq type='result'
    from='streamhostproxy.example.net'
    to='initiator@example.com/foo'
    id='activate'/>

Referències:

<iq type=’get’
from=’initiator@example.com/foo’
to=’target@example.org/bar’
id=’hello’>
<query xmlns=’http://jabber.org/protocol/disco#info’/>
</iq>

eines per XMPP

Reading time: 2 – 3 minutes

A continuació adjunto una petita descripció d’algunes eines per comunicar-se amb una xarxa XMPP que poden ser molt útils:

Idavoll

Implementació del XEP-0060, o sigui, d’un servei de publish-subscribe (PubSub) esta escrit amb Python i Twisted. Bàsicament el que permet és que sobre un servidor XMPP estàndard hi podem connectar un servei basat en PubSub, o sigui, que nosaltres publiquem una serie d’informació que un seguit de clients consulten perquè hi estan subscrits. És un mètode basat en events (no-polling) molt adient per disfondre certs tipus d’informació.

Switchboard

A vegades programem shell scripts que necessiten enviar el seu resultat a la xarxa XMPP, per exemple, imagineu que volem comunicar la caiguda d’un servei a través de GTalk, doncs aquest toolkit ens simplifica moltíssim aquesta tasca. Esta programat en ruby i a part de poder-se usar des de la CLI també podem integrar-ho com a llibreria dins d’un codi en ruby.

XMPP Poetry CLI tools

El seu nom ja ho diu tot, són una col·lecció d’eines que via CLI ens permeten interactuar amb una xarxa XMPP, algunes de les seves funcions són:

  • disco: recull informació sobre serveis
  • pubsub-config: crea, configura i llança queries contra serveis pub-sub

Aquestes eines estan escrites amb Python, Twisted i Wokkel.

XMPPPHP

Llibreria de PHP5 amb suport de:

  • XMPP 1.0 (pot connectar a: GTalk, LJTalk, jabber.org, etc)
  • Suporta TLS
  • Processa diversos formats XML

Sembla força senzill d’usar, per exemple, programar un bot és tan fàcil com això:

<?php
include("xmpp.php");
$conn = new XMPP('talk.google.com', 5222, 'user', 'password', 'xmpphp', 'gmail.com', $printlog=True, $loglevel=LOGGING_INFO);
$conn->connect();
while(!$conn->disconnected) {
    $payloads = $conn->processUntil(array('message', 'presence', 'end_stream', 'session_start'));
    foreach($payloads as $event) {
        $pl = $event[1];
        switch($event[0]) {
            case 'message':
                print "---------------------------------------------------------------------------------\n";
                print "Message from: {$pl['from']}\n";
                if($pl['subject']) print "Subject: {$pl['subject']}\n";
                print $pl['body'] . "\n";
                print "---------------------------------------------------------------------------------\n";
                $conn->message($pl['from'], $body="Thanks for sending me \"{$pl['body']}\".", $type=$pl['type']);
                if($pl['body'] == 'quit') $conn->disconnect();
                if($pl['body'] == 'break') $conn->send("");
            break;
            case 'presence':
                print "Presence: {$pl['from']} [{$pl['show']}] {$pl['status']}\n";
            break;
            case 'session_start':
                $conn->presence($status="Cheese!");
            break;
        }
    }
}
?>

Introducció a RestMS

Reading time: 2 – 4 minutes

RestMS schemaXMPP és un protocol de missatgeria no només orientat a mantenir converses entre usuaris sinó també a ser usat com a sistema RPC entre diferents aplicacions. Malgrat això res és perfecte i AMQP més orientat a la segona funció que no pas a la primera es perfila com estàndard  corporatiu molt més potent i eficient que XMPP en diversos aspectes. Però AMQP peca per ser força inaccessible degut a que no és trivial d’entendre i usar.

En tot aquest món de la missatgeria entre aplicacions hi ha un altre protocol no tan conegut però que preten tenir el millor d’XMPP i d’AMQP: RestMS. De fet, RestMS és realment una simplifiació d’AMQP que usa com a sistema de transport REST.

Es tracta d’un estàndard obert, amb una implementació Open Source força sòlida. Aquest estàndard ens aporta:

  • sistema d’enrutat de missatges
  • models de cues
  • fàcil d’extendre la seva semàntica
  • simple, perquè és precís i petit
  • segur, usa els sistemes de seguretat estàndards d’HTTP
  • escalable, perquè usa servidors, caches, proxies, etc. del món HTTP
  • resol la dicotomia ‘polling vs events’ usant long-polling, igual que BOSH
  • en principi no disposa de sistema de presència, tot i que es podria montar fàcilment
  • pot codificar durant el transportar les dades en XML o JSON
  • portable en diferents sistemes operatius
  • ofereix interoperatibilitat entre diferents llenguatges de programació

Per tot plegat RestMS es perfila com una alternativa interessant per alguns entorns, aportant una solució simple i potent en molts aspectes. Tot i que teoria en mà, el trobo força més lent que no pas AMQP. De fet, des de que vaig veure com s’usava un sistema AMQP per fer balanceix de càrrega en aplicacions de video usant GStreamer per fer una prova ‘fast and dirty’ em vaig quedar impresionat.

llibre d’XMPP – notes a peu de pàgina

Reading time: 1 – 2 minutes

Després de llegir-me el llibre:

He pres les següents notes al moleskine que guardo aquí per poder consultar en el futur:

  • pg.39: IQ or Message
  • RFC 3920: stanza errors list
  • SleekXMPP llibreria python interessant
    • Apendix F: llistat de llibreries XMPP
  • pg.50: Subscription
  • Presence priority: -127 +128
  • XEP 0191: bloquejar JID o dominis
    • Podria ser interessant per bloquejar clients que no paguen
  • XEP 0079: ideal delivery a pantalles, reliable delivery
    • oblidar-nos de problemes si les pantalles estan offline
    • expiration time dels missatges
    • control delivering
  • XEP 0009: JabberRPC
  • XEP 0072: SOAP over XMPP
  • XEP 0060: PubSub
  • XEP 0163: permet que JID sigui un ‘collection node’ que agrupi serveis PubSub això es pot publicar junt amb les capabilities
  • Pg. 132/150: ICE, molt bona explicació
  • Pg. 145/163: VNC over XMPP es pot fer usant socks5 com a proxy segons XEP
  • XEP 0050: remote commands
  • BOSH: 180/198
  • Pg. 189/207: Serverless Messaging
  • Pg. 267/285: DNS SRV

Glosari de Telepathy

Reading time: 3 – 4 minutes

Abans que res una petita introducció a: Què és Telepathy?

Es tracta d’un framework que unifica diferents sistemes de comunicació en temps real. Usa DBUS com a interficie de comunicació entre aplicacions.

Avantatges de Telepathy:

  • Temps real: suporta sistemes IM (un-a-un i grups), video trucades i trucades de veu.
  • Unificat: permet que diferentes aplicacions i de forma simultànea s’aprofitin de les capacitats del sistema i que treballin de forma col·laborativa.
  • Framework: disecciona el sistema de comunicacions en petites parts i les fa tan simples com pot perquè al usar-les contjuntament el procés de comuncació sigui el més senzill possible.

El glosari de termes, en poques paraules el que cal tenir en ment i recordar quan parlem de Telepathy.

  • MUC (multi user chat): o també anomenat chat room, o canal de xat.
  • Mission Control: responsable de la gestió de comptes de missatgeria: creació de connexions i manteniment dels estats de presència dels contactes.
  • Glabbe: és un connection manager de Jabber.
  • Tapioca: és un framework per VoIP i aplicacions IM. Suporta SIP/XMPP.
  • Farsight: idem que el Tapioca, però orientat a videoconferències.
  • Stream Engine: exporta les funcions de Farsight a DBUS. i viceversa.
  • Tubes: és el mecanisme que usa Telepathy per suportar transferència de dades entre aplicacions remotes, o sigui: remote IPC. La idea que hi ha darrera és “si dues persones connectades a un servei de IM poden parlar, perquè dues aplicacions connectades a un IM no poder intercanviar informació”.
  • Stream Tubes: és un mètode de transport usat per Telepathy molt similar al SOCK_STREAM sockets: enviament de paquets ordenat i confiable.
  • IB (in-band): quan els ‘Tubes’ usen el servidor de missatgeria per intercanviar dades. Aquest sistema pot ser molt lent per transportar depèn quin tipus d’informacions, per exemple, sessions VNC.
  • OOB (out of band): els ‘Tubes’ de dades usen diferents camins fora de la xarxa XMPP, per exemple, connexions directes entre peers via UDP o TCP.
  • Empathy: es tracta d’un client d’IM programat usant les llibreries de Telepathy.
  • XEP-0095 Stream Initiation: aquesta especificació defineix una extenció d’XMPP que iniciar fluxes de dades entre dos entitats connectades a la xarxa XMPP. El protocol soporta la possibilitat d’incloure metadades sobre el fluxe de dades a intercanviar.
  • XEP-0065 SOCKS5 bytestreams abstract: es defineix una extenció d’XMPP per establir connexions OOB entre dos peers, la connexió entre els peers pot ser directe o via un proxy SOCKS5, en principi la idea és usar TCP per aquests tipus d’enllaços malgrat també podria funcionar per UDP.
  • XEP-0163 PEP (Personal Eventing Protocol): defineix la semàntica d’un protocol que usant les funcions publish-subscribe d’XMPP dinfon els canvis d’estat i presencia. D’aquesta forma podem fer funcionar l’estat d’una compte com si es tractés d’un servei pubsub; simplificant la possibilitat de sindicar-nos a dades i notificacions associades amb aquella compte. Un exemple, per fer-ho més entendor: podem tenir un servei d’agenda que ens avisa que hem de fer certes coses si és que estem disponibles però si en canvi este ausents no té sentit que ens avisi.
  • XEP-0080 User Location: és una extenció per permet enviar informació sobre la posició geogràfica de l’usuari.

XMPP amb BOSH: usant HTTP com a protocol de transport

Reading time: 4 – 7 minutes

La potència de treballar amb BOSH (Bidirectional-streams Over Synchronous HTTP) rau en que malgrat aparentment l’única forma que hi ha d’implementar XMPP sobre HTTP seria mitjançant tècniques de polling, o sigui, que periódicament el client anés connectant-se al servidor per preguntar si hi ha alguna nova informació per ell.

Doncs BOSH aconsegueix millorar aquest algoritme i el que intenta descriure és quelcom així:

  1. El client fa una connexió ‘HTTP request’ al servidor
  2. El servidor no envia cap resposta, així doncs, la connexió no es tanca.
  3. Quan el servidor té una informació (asíncrona) a enviar al client, llavors busca alguna connexió oberta del client i que estigui esperant resposta, o sigui, qu estigui al punt 2. Llavors el que fa és enviar l’informació a través d’aquesta connexió com una ‘request response’. La connexió es tanca.
  4. Un cop el client rep l’informació inmediatament després de tancar-se l’enllaç, aquest torna a obrir una connexió contra el servidor, o sigui, tornem al punt 1.

Obviament quan el client té alguna cosa a enviar això es fa en el punt 1.

A l’hora de la veritat els servidors de Jabber/XMPP el que tenen per oferir accés via BOSH és un especie de proxy que rep les connexions HTTP i les processa tal com he explica més amunt, per l’altre costat captura els events que rep de cada un dels clients XMPP que esta instanciant i va connectant els fluxes de dades que rep a través d’XMPP als sockets HTTP que té esperant informació.

Servidors BOSH incrustats en servidors XMPP

Obviament això ens porta a pensar, que podem usar un servidor BOSH per un servidor XMPP que no el suporti a mode de proxy. Això es podria programar de forma força senzilla amb twisted, per altre banda, hi ha servidors XMPP que ja suporten de serie el servidor BOSH, alguns exemples són: ejabberd, Tigase, Openfire i Jabber XCP.

Avantatges de tenir el servidor BOSH dins del servidor XMPP:

  • Sovint esta més ben testejat que el codi que podem fer-nos o que ha desenvolupat un tercer per fer aquesta tasca.
  • A priori hauria de ser més eficient, ja que la part de recepció d’events/senyals es fa a través de l’API nativa i no pas d’un client XMPP. Cosa que permet estalviar recursos i ser més eficient en la seva tasca.
  • És més fàcil de configurar, sovint només cal descomentar la línia corresponent del fitxer de configuració i llestos.

Com que no tot podien ser avantatges aquí van els inconvenients:

  • Un servidor BOSH que esta incrustat en un servidor XMPP obviament només pot atendre les peticions que van cap aquell servidor, per tant, si volem que això sigui escalable haurem de montar un balencejador de càrrega sobre el port HTTP per anar desviant connexions entre diferents sevidor BOSH.
  • El suport del servidor BOSH esta lligat al suport que la comunitat doni al servidor XMPP amb el que va lligat, això no sempre és suficient.

Quan no hem de suportar més d’un servidor XMPP, i a més aquest ja suporti BOSH no hi ha hauran mai problemes. La cosa es complicarà quan haguem d’escalar aquesta infraestructura.

Servidors BOSH dedicats, per tant independents del servidor XMPP

Per exemple: Punjab, Araneo, JabberHTTPBind i rhb. Pel que fa les avantatges i desavantatges d’aquest tipus de servidors BOSH, obviament són les mateixes que les anteriors però invertides.

Un servidor BOSH dedicat, per tant, podrà connectar-se a una xarxa XMPP a través d’un servidor XMPP federat sense problemes. Sovint el preu de sobrecarrega que això suposa esta més que justificat. Cal pensar que per cada client s’hauran de tenir sovint dues connexions TCP/HTTP més una connexió TCP/XMPP; per tant, tres sockets oberts per cada client connectat al servidor BOSH. Amb això suposo que queda clara la similitut amb un servidor proxy, no?
Com ja he apuntat abans escalar els servidors BOSH a través de ‘load-balancers’ és molt senzill, per exemple ús recomano nginex. Penseu que amb aquest ‘load-balancer’ podem tenir fins a10.000 connexions HTTP i només consumir 2’5Mb de memòria RAM. Per tant, aquesta també és una molt bona raó per usar-los externs els servidors BOSH. De fet, això no només ho penso jo sinó que aquí també ho pensen: BOSH cloud.
De fet, hi ha gent tan agoserada que gosa dir que XMPP és millor si els clients usen BOSH per accedir-hi, de fet, si llegeixes el raonament no sembla tan dolent: XMPP is better with BOSH.

Nota final

Per si algú encara no ho tenia clar, això és el que usen les llibreries d’XMPP implementades en JavaScript, o sigui, els client de xat (Jabber/XMPP) que via Web. Per exemple, el client que podem usar des de la pàgina web de gmail.

Obviament les aplicacions Jabber/XMPP són infinites i no només com a clients de xat. Per tant, podeu aprofitar aquestes llibreries JS que implementen BOSH per mostrar de forma interactiva a les vostres interficies web qualsevol tipus de contingut que obtingueu a través de la xarxa XMPP.

XMPP: introducció

Reading time: 5 – 8 minutes

Definició

XMPP Standards Foundation
XMPP (Extensible Messaging and Presence Protocol) és un protocol estàndard i obert que es basa en l’intercanvi de missatges XML. Inicialment va ser concebut per implementar xarxes de missatgeria instantànea (IM) però actualment s’usa per un ventall de funcionalitats molt més ampli. Qualsevol aplicació que necessiti un sistema de missatges entre diferents mòduls distribuits és sensible a usar XMPP per ntercanviar missatges usant aquesta tecnologia com a middleware. Potser les eines més conegudes que usen XMPP com a middleware són Jabber, GTalk i les funcions de videoconferència i audioconferència de la mateixa Google.

Les funcionalitats que ens ofereix el protocol són realment amplies i potents:

  • Rudundància
  • Escalavilitat
  • No calen VPNs per accedir al serveis dins d’una xarxa amb NAT
  • Suport SSL i Certificats
  • Backends on es guarden usuaris: MySQL, LDAP, etc.
  • Extensible (usa el que s’anomenen XEP)
  • BOSH permet usar XMPP sobre HTTP, cosa que per disseny del protol XMPP seria un problema.

Glossari

  • JID: els nodes d’una xarxa XMPP s’identifiquen a través d’aquest identificador, que és de la forma: user@domain/resource (exemple: miquel@servidor.cat/im). Tractament dels JID:
    • user@example.com – conegut com a JID
    • user@example.com/desktop – conegut com a JID o full JID
  • Stanza: els missatges XML que s’intercanvien entre un servidor XMPP i un client s’anomenen Stanzas.  Hi ha tres tipus d’stanzas:
    • Messages: transporten informació entre nodes, els missatges es poden organitzar en threads. N’hi ha de diferents tipus:
      • normal
      • chat
      • groupchat
      • headline
      • error
    • Presence: serveixen per informar de la dipsonibilitat d’un recurs (online/offline):
      • away
      • do not disturb
      • extended away
      • free for chat
    • IQ Stanza (info query): similar a un HTTP GET/POST/PUT, serveix per demanar informacions concretes a un node. Ideals per extendre el protocol. Per exemple, les IQ s’usen per saber quins recursos (usuaris) estan connectats a un canal de xat. N’hi ha de tres tipus:
      • get: demanen informació (HTTP GET)
      • set: proveeixen informació (HTTP POST/PUT)
      • result: retornen informació requerida o confirmen que s’ha acceptat una comanda ‘set’.
  • Extensibility: per tal de que sigui simple extendre el protocol, les stanzas suporten namespaces i qualsevol element XML d’una stanza es pot usar com un payload, per transportar: XHTML tags, Atom feeds, XML-RPCs, etc.
  • Roster: llista de persones que participen en un event.
  • Presence subscriptions: els recursos d’una xarxa (sovint els usuaris) poden subscriures a altres recursos (altres usuaris) per tal de saber si estan o no disponibles en cada moment.
  • Asincronisme: la gràcia del XMPP respecte altres protocols com HTTP és que es tracta d’un protocol asíncron, o sigui, que les connexions s’estableixen durant molt de temps i en qualsevol moment el servidor i/o el client poden enviar i rebre stanzas a través d’aquest canal. Els protocols HTTP estableixen connexions relativament curtes on sovint només hi ha una petició i una resposta després es tanca la connexió.

Polling vs PubSub

Aquest és el gran parigma de les estructures client servidor actuals, sovint els servidors tenen informacions que són pels seus clients. Però per disseny els servidors no podenen connectar amb els seus clients i han d’esperar a que aquests es connectin per donar-los la informació que necessiten. Això dona lloc al que coneixem com a polling, o sigui, que els clients periódicament han d’anar connectant als servidors per saber si tenen quelcom nou per ells. Un bon exemple per entendre això és els servidors POP3 els servidors tenen una serie de correus enmagatzemats a l’espera que els clients a través del seu MUA es connectin per descarregar-se el correu.

Doncs bé en una xarxa XMPP, els clients es troven connectats al servidor en tot moment i tenen establer un canal permanent (real o virtual) entre clients i servidors. Per tant, l’intercanvi d’informació és bidireccional i qualsevol d’ambdues parts port enviar i rebre stanzas sense haber d’establir un nou canal, sinó que aprofiten el que ja tenen. PubSub és la capacitat que tenen els recursos d’XMPP (clients d’XMPP) de subscriures i publicar qualsevol informació, la possibilitat de subscriures a una informació permet que cada cop que el servidor té una informació d’aquell tipus l’enviarà directament al client sense que aquest l’hagi de demanar. Un exemple per entendre millor el PubSub seria el que fan els usuaris al unir-se a un canal de xat; o sigui, informen al servidor que volen rebre qualsevol informació que es publiqui al canal i el servidor quan algún usuari publica una nova informació al canal l’envia automàticament a la resta d’usuaris.

Com és fàcil imaginar XMPP ens dona usa serie d’avantatges per tota una serie d’aplicacions que altres protocols no poden, potser la més poderosa és la que es tracta aquí. Donant un cop d’ull als pros i contres:

Pros (PubSub > Polling)

  • Intercanvi bidireccional d’informació, no cal establir VPNs ni altres sistemes similars perquè hi hagi accés transparent entre servidors i clients.
  • Optimització del canal, no es malgasta ampla de banda fent preguntes per saber si hi ha algo nou, directament rebem les novetats.

Contres (PubSub < Polling)

  • Cal mantenir el canal establert, de forma real o virtual, això no sempre és possible o senzill. Per això apareixen tècniques/protocols com BOSH per permetre-ho.
  • XMPP no esta optimitzat per intercanviar grans volums d’informació.

La extenció més coneguda: Jingle

És una extenció d’XMPP que permet enviar missatges de senyalització entre recursos (clients) d’aplicacions multimèdia interactives com veu o video. Va ser dissenyat per Google i la XMPP Standards Foundation. El contenigut multimèdia s’envia a través d’RTP(Real-time Transport Protocol) amb ICE(Interactive Connectivity Establishment) per tal de poder traspassar els NAT(Network Address Translation).

Fonts

Wikipedia:

Web:

Presentació:

podcast 1×10: La solució als problemes de Twitter

Reading time: 1 – 2 minutes

Aquest podcast és un experiment entre el Pau Freixes i jo mateix parlant sobre com es podria solucionar els grans problemes de disponibilitat de twitter. Fa molt de temps que dono voltes en com es podria solucionar tota la problemàtica de twitter via un backend de jabber i xmpp. Aquest esquema descriu una mica la idea que s’explica al blog:

twitter schema solution

[display_podcast]

NOTA: a partir d’ara ja no posaré més música de fons als podcast i intentaré no fer gens o quasi gens de post-producció al que gravo. Ja que ni se’m dona bé ni tinc ganes d’invertir el temps en fer coses qu no m’aporten ni em motiven. Crec que el que intento transmetre ja queda clar.