Arxiu i notes de l'Oriol Rius

Agost 2010 - Costa Rica - Notes preses durant el viatge

Dia 12/8/2010 - sofà de casa, Torrelavit

Ahir al matí sortirem de San José, ens llevarem a les 4.30 del matí i a les 5.15 ja erem a l'aeroport, el viatge amb AA ha anat rodat des del primer moment. Això si, aquest cop sense les comoditats de business i tornant a la dosis de realitat dels nostres recursos econòmics és a dir a patir amb els seients estrets i les taules minúscules, per no comentar el menjar inmenjable. Per cert, ningú ens havia dit que calient pagar 26$ per cap per sortir de Costa Rica. A l'escala de NY tot ha estat més senzill del que m'esperava i els controls ens hem passat força ràpid i còmodament. Així doncs finalment hem aterrat a BCN quasi 30min abans de l'hora prevista, les maletes han arribat bé i per si totes les caramboles fossin poc l'Isaac ha arribat a recollir-nos just quan sortiem per la porta i ni tan sols s'ha hagut d'esperar ni 1s. Ara toca aguantar desperts com sigui fins a la nit, per intentar re-enganxar el ritme d'aquí i que el jet-lag afecti el mínim possible. Fins aquí aquestes vacances, ara toca fer la web i començar a somiar amb les següents.

Dia 10/8/2010 - Hotel Margarita de la Garita, San José

El dia 8, el primer dia complert amb el Suria i la Carme varem anar directament a llorgar bicicletes i ens varem dirigir cap a playa Chiquita previa parada a Cocles per veure com feien surf. A playa Chiquita hi havia unes piscines naturals molt xules que es van formar a causa dels moviments de les plaques tectòniques d'un terretremol no fa massa anys. Per això les onades mai arribaven fortes fins la sorra.

Allà ens va sorprendre la pluja i malgrat ho varem allargar tan com varem poder la pluja va continuar caient i tots mullats varem anar a fer-nos uns batuts i jo una xocolata calenteta, llàstima que no estava tan bona com pintava inicialment. Després fideuà a l'apartament i la pluja no va parar ni un segon. Com que no es podia fer gran cosa i es fa fosc tan aviat varem aprofitar per anar a una licoreria que havien montat un projector al mig del carrer i varem estar mirant unes pelis, al més pur estil cinema 'bananero'. De fet, varem mirar dues pelis simultaneament, una a la pantalla i l'altre sota la pantalla on veies com passava la gent pel carrer. Penseu que això coincidia en dissabte a la nit i puerto viejo s'omple de 'negres rastafaris' que venen de Limon, amb unes pintes de xungos que fan mitja por, de fet, en més d'un moment et donava la sensació de ser dins una peli d'aquelles on surten els suburvis de NY.

Cansats de mirar pelis dolentes, varem dirigir-nos a una creperia que portaven un parell de francesos molt atents. De fet, aquell local molt aprop del carrer principal semblava un oasis de pau, tranquil·litat i fins hi tot diria amor dins del bullici de la festa que tenen els carrers de puerto viejo un dissabte a la nit. Sortint de sopar ens varem tornar a submergir en l'ambient, concretament varem anar a veure un concert d'un grup anomenat 'plan b', la veritat a mi ni fu ni fa, però als 'rastafaris' semblava que els agradava moltíssim a jutjar pels salts que feien mentre ballaven, finalment varem anar a dormir.

L'endemà, el dia 9 varem allargar el temps de les bicicletes perquè el dia anterior no les haviem pogut aprofitar, així doncs, altre cop amb la bicicleta al cul el primer que varem fer és anar a veure el 'Le Blanc' que encara no l'haviem vist amb profunditat. La veritat és que la feinada que hi havien posat era espectacular malgrat el lloc és molt i molt humil, de fet, per 15$ la nit tampoc es pot demanar massa.

Un cop feta la visita obligada a l'hotelet, cap a Cocles falta gent, això si amb la bici. Allà el Torsten i el Suria varen fer una classe de surf amb el Victor un amic dels amfitrions. Així doncs, la resta varem disfrutar de la platja, les mega-onades i també varem riure una mica veient com intentaven aguantar-se drets sobre les planxes. Aprofitant el bon temps allargarem el matí de platja al màxim, per dinar ens varem arribar fins a Punta Uva en un restaurant molt cuidat i molt bo, això si, el més lent de tot el viatge diria jo. Perquè l'espera es va fer eterna, de fet, potser també m'ho va semblar per la gana que tenia. Comentar que Punta Uva és molt bonic, una d'aquelles platges de postal. Llàstima que no ens hi varem poder banyar perquè es va fer tard i haviem de tornar les bicis.

Per acabar el dia després d'una bona dutxa ens varem dirigir cap a la que segons la Carme és la 'millor pizzeria del món'; cal dir que les pizzes són boníssimes però no sé si tan com per ser les millors del món. Després del diumenge el dilluns, o sigui, el dia 9. Després d'esmorzar tranquilets tots junts ens varem separar del Suria i la Carme per agafar el bus interurbà que ens havia de deixar al 'cacao trail' que és on fan el tour del cacao. Aquí és on va començar tot plegat ja que després de contrastar amb el conductor que realment era el bus que tocava ens va deixar enmig d'una carretera i davant una casa enmig del no res que posava 'casa del cacao', total que preguntem si allà feien el tour i resulta que allà no era, que això és a 5km. Després d'esperar el bus per entornar-nos durant una bona estona desesperats i farts d'aguantar el sol que queia agafem les cames i calçats amb xancletes varem fer-nos els 5km a peu, o sigui, que al arribar tenia unes butllofes als peus que no vegis.

Però bé, tornant al tour del café la cosa estava molt bé només un petit inconvenient que durava 2h més caminant. La visita consistia en un tomb pel jardí botànic on ens feien una classe magistral sobre plantes medicinals. Després ens explicaben el procés per fer xocolata i ens menjabem la xocolata que haviem fet entre tots. Per aguantar la calor piscina i després dinaret. A destacar el personatge que ens va fer la visita, un tal 'Felipe' segons ell tenia 20 fills, 10 d'ells amb la primera dona. Semblava tot un llibre obert en plantes medicinals i segons ell estudia per 'chaman', però realment la seva professió de tota la vida era ser 'maestro chcolatero'. El lloc estava molt preparat per acollir turistes i a diferència de molts tours estava molt ben equipat tot plegat. A més el preu era força decent per tot el que feies, ja que per 26$ tenies el tour i el dinar, això si el dinar era el típic casado i per sort un boníssim suc de fruita.

La tornada a Puerto Viejo va ser amb bus, aquest cop sense incidents. Allà després d'una bona dutxa per agafar forces varem fer el soparet de comiat amb els nostres amics ja que l'endemà ja marxabem cap a San José.

El dimarts deu varem matinar una miqueta per agafar l'autobus de les 9h de puerto viejo a san josé, la veritat és que era molt més modern del que m'havia imaginat després de vuere els que haviem agafat fins llavors. Després d'una timida parada de 10min a Limon per anar al WC i menjar alguna cosa les 4h llargues de viatge no se'm varen fer massa llargues ja que gràcies a la biodramina vaig dormir com un nen petit. A les dues passades dinabem a la terminal de San José, per cert, menjarem 4 persones per 15$ no esta gens malament i a més el pollastre amb patetes que em vaig menjar estava boníssim. D'allà en taxi fins a l'hotel: Margarita de la Garita, un oasis de pau i europeísme enmig d'aquest país encara en vies de desenvolupament i amb unes carències importants en les comoditats de l'estat del benestar. L'hotel era molt familiar i la Margarita era una holandesa esbojarda i molt simpàtica que ens va atendre molt bé. Per seguir amb la dosis de comoditats que oferia l'apartament per 4 persones que teniem, la piscina, pista de tennis, jardí preciós, etc. fins hi tot el sopar va ser atípic. Anarem al Cherry's un bar de la garita, on un amable cambrer ens va servir unes 'bocas' (tapes) de forma tan ràpida que no semblava propi del país. A més estaben boníssimes i el suc de maracuyà que em vaig veure estava impressionant, de fet, vaig repetir hi tot. Total un sopar excelent per uns 18$ dues persones.

Un detall que vull destacar és que la Margarita ens va acompanyar fins al 'bar' amb el seu propi cotxe i una de les seves filles, cosa que era molt d'agraïr ja que just en aquell moment plovia moltíssim, després de sopar i sense haver-ho ni de demanar un dels cambrers va agafar el seu cotxe i ens va portar fins l'hotel, un trajecte de 5min en cotxe però 20min a peu que sota la pluja podia haver convertit el meu costipat en algo encara més dur. Finalment vull tornar a insistir en les comoditats de l'apartament que no era gens car 119$ entre 4 persones una nit, quer per totes les comoditats que tenim a europa a més d'un llit de 2x2m amb una climtització perfecte i una dutxa com deu mana això no té preu.

Dia 7/8/2010 - apartament del Suria i la Carme, Puerto Viejo

La nit del dia 5 varem fer el tour per les platges de Tortuguero, de fet, varem ser molt afortunats perquè els tours per veure tortugues posant ous duren dues hores i a vegades és difícil veure'n més d'una. Nosaltres amb només 1h varem veure unes quantes tortugues en diferents parts del cicle de posar ous, quan surten del mar, quan fan el forat, quan treuen els ous, això és espectacular, quan tornen a tapar el forat i la fase de 'camuflaje' i per acabar, quan tornen al mar. Així doncs, varem ser afortunats.

L'endemà al matí ens va venir a recollir el 'bote' per anar a Moin com estava previst, així doncs, el capità que era un nano d'uns vint i tants amb una pinta de 'rasta-fari' impressionant i amb tot el 'bote' decorat amb la bandera de Jamaica ens va conduir pels canals a tota velocitat, sort que de tan en tan feia parades per poder veure millor els cocodrils, monos, ocells i d'altres especies que anavem divisant a les cantonades del riu. El viatge finalment es va allargar més del previst i varem a més tard del pervist. Al voltant de les 14h, allà un taxista ens va portar per 10$ fins a Puerto Viejo. Això si, previa visita ràpida per Limon, ja que voliem comprar algo per menjar.

Limon, què dir de Limon, feia molt i molt de temps que no havia estat en una ciutat tan 'xunga', realment fotia mitja por. El taxista va parar uns segons en una cantonada per comentar-li no sé què a sa mare, una venedora de loteria. Doncs la cantonada en qüestió era digna de película de gangsters, algo fora del que podriem considerar els paràmetres del que et fa sentir segur. El taxi anava totalment 'full', el maletero a reventar amb le nostres maletes les suspensions ben abaixades pel pès i el taxista que donava la sensació que anès a mil per hora era incapaç de fer pujar l'agulla per sobre dels 60km/h, això si, cada cop que ens menjabem un clot allò semblava que anès a explotar, tan és així que arribant a Puerto Viejo es va obrir el maletero circumstància que no va alterar massa la seva forma de conduir, de fet, ni tan sols el va fer parar per tornar-lo a tancar.

Un altre detall curiós del taxi és que el tio tenia una pantalla d'uns 7” sobre del retrovisor, aquesta estava connectada a un DVD que tenia just sota el volant. Així doncs, el senyor sacrificava el retrovisor a canvi de poder veure el DVD del Michael Jackson, tot un personatge aquest taxista. Però per sort va complir la seva missió i ens va deixar sans i estalvis al supermercat 'el diamante' que és a uns 100m de l'apartament del Suria i la Carme. Ambdós van apareixer a socorrens al cap d'uns 15min.

Després d'aposentar-nos a l'apartament, una estona de platjeta, dutxa i a sopar al restaurant d'una argentina molt trempada que a part de fer-nos un sopar boníssim i una sangria molt original ens va oferir, per fi, uns postres com deu mana. Jo ja tenia mono de menjar-me algo ben dolcet per alegrar un apat, perquè els Ticos no acostumen a menjar postres cosa que jo la veritat no porto massa bé, on s'ha vist no fer el millor plat de l'apat.

Després de sopar a dormir aviat que el tute del dia no va ser poc, entre les quasi 4h de 'lancha' fins a Moin, la hora i quart llarga de taxi i la calor que varem passar tota l'estona aquesta nit he dormit del 'tirón'. Però malgrat això pel que sembla he estat el primer d'aixecar-me, sort que ara mateix Estefania ja hem fa companyia.

Dia 5/8/2010 - jardins de l'hotel Miss Junie, Tortuguero

Abans d'ahir al matí varem seguir en remull a la piscina i el 'jacuzzi' de l'hotel, però no us penseu pas que a la tarda la cosa va canviar massa, és a dir, varem seguir en remull però a les termes Baldi on varem trobar-nos amb el Joan i la Patri que ja haviem quedat a coincidir a Arenal. Primer comentar que les termes eren realment excepcionals, una barreja de zones de relax amb uns tobogans que et feien pujar l'adrenalina al màxim. Al cap d'una estona de ser allà ens varen venir a buscar per anar fins al mirador del volcà (observatory lodge). Allà l'Orlando un guia local ens va portar a veure moltíssimes coses a part del volcà, és a dir, que varem fer un tomb per la selva i a part de les plantes i animals que varem veure el que més em va agradar de la selva del volcà és una cascada que queia amb moltíssima força i un munt d'aigua.

Però després al arribar el que és propiament el mirador varem veure una de les millors postes de sol que he vist en la meva vida. El sol es ponia sobre el llac Arenal, per desgràcia en aquell moment el cràter del volcà que el teniem a poc més d'1km estava totalment cobert per la boira. Després d'aquesta intensa visita tornarem al es termes on soparem i hi varem acabar la tarda fins les 21.30. Hora en la que ens varem dirigir altre cop cap a l'hotel.

NOTA: estafa per part del toni el tucan, amb complicitat del evan?

  • l'observatory estava a menys de 5min de l'hotel i les vistes que es veien no eren massa diferents
  • el guia va estar molt bé però el podriem haver aconseguit molt més econòmic
  • per no comentar que les termes amb el sopar costaben 46$
  • nosaltres varem pagar 54$ per cap més 50$ per un taxi que no calia

Ahir al matí varem sortir d'Arenal, on el cotxe ens va fotre un susto, ja que just a l'hora de marxar no volia engegar-se però després de fer-nos un pont amb unes pinces varem iniciar el llarg viatge fins a l'embarcadero de La Pavona, que és a 8km de Cariari al terme de Guápiles. En total unes 4h llargues de viatge. Allà tornarem el cotxe a un noi d'Europcar que ens estava esperant i agafarem un 'bote' fins a Tortuguero.

El 'bote' anava pel canal principal on varem poder començar a veure alguns dels animals del parc de Tortuguero, el més espectacular un cocodril d'uns 2m i algo que des de la borera del riu ens va seguir amb la mirada mentre passavem en l'embarcació carregada de maletes i turístes.

Totuguero és un poble molt petit i rodejat per aigua per tots els costats, de fet, si no fos perquè és tan petit recorda molt a bocas del toro (panama). Per un costat de les aigües dels canals (dolces) i per l'altre el mar carib. D'on venen les tortugues per amagar els ous a l'arena.

Aquest matí hem fet un tour de 6 a 9h amb el senyor Billy, un home de 84anys que amb la canoa i els rems ens ha passejat pels canals en busca d'animals, hem vist: monos aulladores, cariblancos, diferents tipus d'aus, uns 10 caimans, largartijas, etc. També ens ha estat explicant moltes aventures de la seva vida, ja que tota la vida ha fet de caçador per diferents selves: nicaragua, panama, honduras i costa rica. Ha estat molt il·lustratiu tot plegat, llàstima que després de remar un parell d'hores ja estavem destrossats. Després d'esmorzar a l'hotel ens n'em entornat a l'habitació a dormir fins l'hora de dinar, perquè entre l'humitat i el cansament acumulat era impossible fer res més. En aquest moment deuen ser aproximadament les 17h i som al jardí de l'hotel prenent la fresca, mentre esperem que ens confirmin si el tour de les tortugues d'aquesta nit serà a les 20h o les 22h. Per cert, també hem comprat tickets per marxar demà a les 10h cap a Moin; aprofitant el contacte del Daryl i la seva ajudant la Gina, esperem que ens vinguin a buscar a l'embarcadero del nostre hotel.

Dia 3/8/2010 - Hotel Linda Vista del Norte, a 30min de La Fortuna i 5km del volcà Arenal

Toca actualitzar uns quants dies de cop intentaré no deixar-me res, a veure anem a pams. El viatge de Manuel Antonio fins a Monteverde es va fer força llarg especialment el tram final en que les carreteres es converteixen en senderos que no estan asfaltats, això vol dir que tenen un munt de forats i els camins són plens de pedres, vaja una odissea que has d'anar trampejant entre 20 i 40km/h.

Monteverde hem va recordar moltíssim a Cerro Punta (Panamà), allà ens hem hospedat al hotel 'El Tucan' tot i que per ser justos hauriem de parlar del 'hostel'. El lloc és molt recomanable i per molt pocs calers pots disfrutar de la companyia de l'Evan i el Toni que són els que bàsicament fan que tot rutlli. Sobretot si mai hi aneu feu-los cas en les excursions les recomanacions que ens varem fer són boníssimes i et sents molt recolzat. Com no podia ser d'altre forma el lloc és ple de gent jove i bon rotllo.

Les excursions/activitats que hem fet han estat 'Extrem Canopy' i montar a cavall, però anem a trossos. El canopy és similar a les tirolines, això si algunes fan fins a 1km i estan penjades fins a 200m d'altura entre els arbres d'una selva humida. Allà també hem practicat el 'Tarzan', o sigui, tirar-se amb una corda a uns quants metres d'altura i quedar-se balancejant una estoneta, hem fet rapel i el 'Superman', que consisteix en tirar-se penjat de la tirolina com si fossim el super eroi, de forma que no pots frenar i et vas accelerant durant 1km de baixada amb unes vistes que no tenen desperdici.

A la tarda del mateix dia, com ja comentava varem anar montar a cavall, amb una família que ens van recomanar al mateix hotel, la família genial, molt i molt hospitalaris. El tour sense paraules, ja que la ruta que ferem era algo que mai havia somiat, paissatges que et deisaven sense parules i a mitja ruta, a uns 1.500m d'altura tenien montat un camp de futbol al més pur estil 'casero' i allà varem estar una bona estona fent u partidet, que ens va deixar ben esgotats. Altre cop a cavall varem arribar fins la seva finca on una bona llimonada (la millor que he provat mai) i unes 'tortitas' de diferents coses ens esperavem per agafar forces. Per si tot això no fos poc ens van deixar provar 'guaro' que ells mateixos destilen al més pur estil artesanal, també café de les seves plantacions i nosaltres mateixos varem premsar canyes de sucre i ens varem veure el suc dolcet que deixen, boníssim tot plegat!

Això si, aquest matí ens hem aixecat plens d'agulletes i amb un llarg camí per davant, els primers 30km han estat força durs fins a Tylaran on hem estat amb l'ai al cor fins que no hem posat gasolina, a més les pedres i forats del camí no han donat descans als nostres cansats cossos. Després per carreteres secundaries hem arribat fins a la zona d'Arenal tot bordejant el llac del mateix nom, les vistes són increibles i el paissatge totalment diferent del que haviem vist fins ara.

Aquí estem allotjats a l'hotel 'Linda Vista del Norte', amb unes vistes increibles sobre el volcà Arenal que encara esta actiu. Cal dir també que el nivell de l'hotel ja és una altre cosa comparat amb els hotels on hem estat fins ara. Per fi, tenim una habitació espaiosa, amb una bona dutxa i aigua calenta. Malgrat la zona és plena d'animals i bitxos com tot costa rica aquí per fi, pots confiar en un entorn segur dels atacs de qualsevol bitxet :)

El millor de l'hotel són les vistes que tens al volcà i només girant 45 graus el cap el llac, o sigui, impressionant. A més tenim una piscina i un jacuzzi exteriors en els que pots disfrutar d'aquestes vistes. De fet, des de qualsevol punt de l'hotel es poden veure ambdues coses. Per exemple, l'habitació té tota una paret de vidre perquè des del llit no et perdis detall quan el volcà escupi lava.

Així doncs, amb tot aquest entorn i el cos ben cansat hem passat la tarda en remull intentant recuperar forces, ja que demà a la 1h comencem un tour que inclou fins hi tot sopar, o sigui, que la cosa va per llarga i intensa, de ben segur acabarà superant totes les nostres expectatives com esta passant amb tot el que estem fent aquí.

INFORME DE DANYS AL COS:

  • Peu dret, tinc dos dits que em fan molt de mal, això ja ho portava de casa.
  • Cama esquerra, em fa molt de mal 'lespinilla' degut a un cop que hem van donar amb una barca a la sortida del parc de Manuel Antonio.
  • Ambdues cuixes i ingles estan super adolorides de montar a cavall i el canopy. Ah! i el cul també em fa mal.
  • Els braços em fan mal ambdós viseps de la força que vaig estar fent durant tot el matí i la tarda, els tinc com tensos tota l'estona.
  • La mà esquerra la tinc súper vermella de fer força aguantant-me a la cella del cavall.
  • La mà dreta no hem fa mal, malgrat avui han tancat la porta del cotxe i me l'han engaxat de ple, l'he tingut ben bé uns 5s enganxada perquè la porta no es volia obrir amb la meva mà entremig.
  • Mandibula, per fi, començo a mastegar millor malgrat encara la tinc inflamada per un cop de pilota que em varen donar ahir.
  • Costipat, va millor,malgrat continuo sent una maquina de tirar mocs i m'esta baixant cap al pit, la gola encara em molesta una mica.

Dia 30/7/2010 - Hotel Mimos, Quepos (Manuel Antonio), Costa Rica

Abans d'explicar el que ha passat avui hauré d'actualitzar el que va passar el llarguíssim dia d'ahir. Va ser un d'aquells dies tan i tan llargs que quan els recordes sembla que hagi passat una setmana dins el mateix dia. Ens varem aixecar a Londres a les 6:15 del matí esmorzarem a l'hotel, al arribar a l'aeroport la tònica de sorpreses va cotinuar i el vol de les 9:55 a Maiami es va convertir amb el vol de les 11:20 a Maiami, o sigui, que perdiem l'enllaç Maiami-San José. Per tant, el següent vol feia que encomptes d'arribar a les 16h a San José feia que arribessim a les 21h.

Així doncs, varem passar unes quantes hores a la sala VIP de l'aorport de Heathrow, sort que allà varem estar com a reis, amb el Torsten i la Glòrica i també el Joan i la Patri que se'ns van unir fer la gresca encara més agradable. La sala, impecable, bufet lliure per esmorzar on hi havia de tot, dolça, salat, fred, calent, begudes, menjar, etc. Ah! obviament també internet, és clar.

Bé doncs, això de volar en business tot un luxe. Impressionant fins hi tot el seient es convertia amb quasi un llit i totes les comoditats: videojocs, pelis, series, mil compartiments per guar les teves coses sense molestar al veí, necesser de regal amb fins hi tot uns mitjons, edredon per no passar fred, menjar boníssim, de tot per picar i beure, a més de vins i champagnes de renom que al més pur estil casament se t'anaven reomplint cada 2×3.

Després a Miami la veritat és que varem tenir prou sort amb els controls de la frontera, m'ho esperava pitjor i com que també anabem amb business a Costa Rica varem ser a la sala VIP, molt més fluixa que la de Londres, sense internet, només bufet lliure d'algunes begudes i menjar, la resta de pagament i només un parell de tiquets per begudes alcholiques, però res de menjars calents inclosos.

El vol a Costa Rica amb American Airlines també molt fluixet de servei i menjar, a més amb un atac de cor final pel rebot que va fer l'avió degut a la manca de visibilitat que hi havia a l'aeroport de San José, on a més no parava de ploure. L'aeroport un caos de gent i crits, amb tot el cansament al cos anem fins a Europcar al centre de la ciutat, on ens van portar els mateixos del lloguer de cotxes i a aquelles hores varem agafar carretera i manta fins a Quepos, on varem arribar a l'hotel a la 1:30 de la matinada.

Així doncs, auvi ens hem posat a esmorzar a les 9h, a les 10h hem marxat al parc natural de Manuel Antonio on a més de beure una bona colla d'animals: monos cariblancos, tapirs, osos perezosos, crancs hermitanyos, etc. hem disfrutat de les platges privades del parc on no podies resistir-te banyar-te. Finalment cap a les 15:30 aproximandament hem anat a dinar al “Sientrasnosales” un local de tapes que porta una argentina, a uns 5min del parc natural. Allà hem fet un bon dinar, això si de preu malgrat estar molt bé a preus de casa nostre un pèl car pel que és la zona, però ja ha estat bé perquè entre les vistes que no tenien preu i el tracte que ha estat brutal, no ens podem queixar.

Després cap a les 18h ens hem posat al a piscina de l'hotel on se'ns ha fet de nit, ja que això és aproximadament a les 18.30h. Dutxeta i ara estic sobre al llit escribent això, o sigui, que d'aquí uns minuts ens n'anem a sopar, baja que no parem de menjar i disfrutar, que ja tocava. Demà ben aviat cap a Monteverde.

Dia 29/7/2010 - Aeroport Heathrow, Londres

Ara mateix sóm a Heathrow a Londres. Ahir els d'American Airlines ens van cancel·lar el vol, després de mil hores de cua ens van re-hubicar en un vol destí Londres on hem passat la nit, cosa que no ha estat senzilla ja que l'hotel on haviem de passar la nit ens van dir que estava ple i que no podiem quedar-nos després varem haver de contactar amb la companyia (American Airlines) perquè ens donés un altre hotel. Finalment ens van donar un hotel més 'cutrillo' que el primer però on finalment hem passat la nit.

Aquest matí ens hem aixecat ben aviat i cap a Heathrow on teoricament havie d'agafar un vol a les 9:55 cap a Miami, aquest vol finalment ens l'han retrassat i fins les 11 i algo no marxem cap a Miami. Això si, volarem amb Business, o sigui, que ara som al Lounge VIP de l'aeroport. On hi ha wifi gratuit, endolls per tot arreu, sofàs molt còmodes, dutxes, menjar a dojo i amb una oloreta boníssima, per cert, és increible la quantitat de gent que té calerons per ser aquí.

Tornant al rumb del nostre viatge doncs, de moment ja hem perdut la primera nit d'hotel a Margarita la Garita al costat de l'aeroport de San José (Costa Rica), en teoria hauriem d'arribar a les 21:30 a San José, per recollir el cotxe de lloguer i fer-nos unes 3h de cotxe fins a Manuel Antonio (Costa Rica) que hi tenim reservat el Mimo's Hotel, a veure si arribarem a poder-ho quadrar tot perquè amb aquest nou canvi horari d'última hora ens han descuadrat el que ja haviem canviat ahir amb Europcar a San José, o sigui, que haurem de tornar a contactar amb ells per tornar-los a canviar el que haviem dit.

Fins ara esta sent el viatge més cahótic que he fet mai, sort que ens ho prenem amb bon humor i el fet de poder passar l'estona a les sales VIP alleugera una mica els perjudicis. Encara que donariem tot això a canvi de poder haver començat les nostres aventures per les terres encara llunyanes de Costa Rica.