Arxiu i notes de l'Oriol Rius

Web del viatge a Costa Rica (Agost 2010)

En aquest pàgina web Estefania i jo intentem explicar la nostre aventura de l'estiu del 2010 per les terres de Costa Rica. Després del meu viatge a Panamà no tenia en el meu punt de mira anar a Costa Rica ja que pel que m'havien explicat s'assemblaven vastant ambdós països. Malgrat això després de que uns amics comencessin una aventura a principis del 2010 en terres tiques els amics ens varem decidir a montar aquest viatge per coneixer el país i de passada visitar-los.

La ruta del viatge i l'itinerari els varem confeccionar amb l'ajuda del Jordi, l'Isaac, el Josep Maria i la Carme. A més de dedicar-hi moltíssimes hores de recerca per inernet. Finalment la ruta que varem fer va ser per Costa Rica és la següent:


+ Zoom

Dia 1 - dimecres 28 juliol 2010 - Torrelavit > Barcelona > Londres

Les vacances a Costa Rica van començar força accidentades, ja que només arribar a l'aeroport ens varem trobar una cua impressionant davant el mostrador d'American Airlines; es veu que el nostre vol a New York havia estat cancel·lat per problemes mecànics. O sigui, que varem haver de fer cua i esperar a que ens recol·loquessin en algún altre vol per poder arribar a San José. La cosa no va resultar senzilla ja que no hi havia places lliures enlloc, així doncs, ens van enviar a Londres on varem fer nit i d'allà cap a Miami.

A Londres l'aventura va continuar ja que a l'hotel on haviem de fer nit no tenien confirmada la nostra reserva i ens van tornar a enviar altre cop a Heathrow on AA ens va enviar a un altre hotel, aquest cop molt més modest que el primer.

Així doncs, aquí ens teniu la primera nit que haviem d'haver passat a San José, l'estavem fent a Londres i per tant, això volia dir que no només perdiem la nit que ja teniem reservada a Margarita la Garita, sinó que també teniem que renegociar el cotxe de lloguer que teniem per l'endemà al matí.


Vols fer comantirs i preguntes?

Dia 2 - dijous 29 juliol 2010 - Londres > Miami > San José > Manuel Antonio

Cap a les 6h ja erem a terra i direcció a l'aeroport a buscar el vol de Miami, tot s'ha de dir que viatjavem amb business ja que no hi havia places a turista i ens van recol·locar allà. Però després d'arribar als mostradors reservats per business d'AA ens donen la primera bona notícia del dia, el nostre vol a Miami anava amb unes 4h de retard. Així doncs, perdiem l'enllaç que ens havien fet cap a San José. No hi havia problema segons ells perquè ens col·locaben en un altre vol que sortia més tard i arribavem a San José sobre les 21h. Per tant, tornarem a trucar a Europcar per tornar a canviar l'hora de recollida del cotxe.

La sort de viatjar en business és que a Heathrow esperarem a la sala VIP, on teniem de tot: internet gratuït, sofàs comodíssims, menjar i begudes gratuïtes de tot tipus i a dojo. Per tant, allò va ser tot una aventura per nosaltres que no estem acostumats a freqüentar aquests llocs dels aeroports.

El vol algo fora de serie mil i una comoditats que van fer-nos el viatge, curtíssim malgrat ser d'unes 8h, menjar seleccionat pels millors xefs, vi del millor, caves, etc. Un cop a Miami, l'espera també va poder ser a la sala VIP ja que el següent vol també era amb business, en aquest cas els luxes i la barra lliure ja eren més reduïts, però no s'estava gens malament tampoc, tot s'ha de dir.

Finalment amb un dia i mig de retards acumulats sobre el temps previst arribarem a San José, ja era negre nit i plovia sense parar. Però nosaltres encara no haviem acabat de fer quilòmetres, haviem de recollir el cotxe de lloguer i conduir unes 4h llargues fins a Quepos, Manuel Antonio. La carretera tot una experiència, ja que feia 3 dies que no havia parat de ploure i hi havia molts esllevissaments enmig de la calçada, cosa que obligava a conduir encara més en compte.

A les 2 de la matinada ens posavem al llit del Mimo's Hotel, esgotats i amb poques hores de son per davant, ja que haviem d'aprofitar l'únic dia que podiem quedar-nos a Manuel Antonio per no perdre la resta de reserves que teniem pels propers dies.


Vols fer comantirs i preguntes?

Dia 3 - divendres 30 juliol 2010 - Manuel Antonio

Les nostres forces només ens van permetre esmorzar a les 9h del matí. Després de carregar piles i amb la son encara enganxada a les orelles agafarem el cotxe i cap al parc natural de Manuel Antonio. Per cert, si hi aneu no feu cas a ningú que ús faci aparcar, arribeu fins al final de la carretera amb el cotxe, allà hi ha el parking oficial del parc i és molt econòmic aparcar-hi totes les hores que volgueu.

El parc esta molt xulo i hi podreu veure moltíssimes espècies animals, però diria que a nosaltres el que més ens va agradar són les platges privades del parc. Tot i que no perdeu de vista les bosses mentre preneu el sol o disfruteu de l'aigua perquè hi ha un munt de monos que els agrada buscar-hi menjar dins les bosses.

Recomanar també que feu alguna de les moltes rutes que hi ha dins el parc, en aquestes rutes és quan realment et perds entre els arbres i és quan pots veure les coses més interessants. No cal anar massa equipat a nivell de calçat perquè esta tot molt preparat pels turístes, de fet, nosaltres ho ferem amb xancletes i banyador.

Fins les 15h passades no sortirem del parc i encara no haviem dinat, per sort, els restaurants de la zona tenen la cuina oberta des del matí fins les 9h de la nit aproximadament. Això si, després serà difícil trobar-ne algún que ús doni de sopar. Com a última anècdota del parc comentar que a una de les sortides hi ha un riu d'aigües fecals i per creuar-lo hi ha unes petites “pateres” que per 1$ eviten que ús mulleu.

El dinar el ferem al restaurant “Sal si puedes” que portava una Argentina molt simpàtica, com a dada curiosa és que el menjar era a base de tapes, res a veure amb les d'aquí però molt bones. El millor del local les vistes sobre el mar i el bon ambient, els preus molt assequibles per nosaltres i un pelet cars per ser a Costa Rica, però val la pena per les vistes.

La tarda la passarem disfrutant de l'hotel i les piscines que tenia, ja que a les 18h era fosc i no podiem fer gran cosa més. Abans de les 21h ja erem al restaurant, aprofitant al màxim l'hora de tancar. Soparem al poble de Quepos a un local força típic malgrat la taula de guiris que teniem al costat, per fi, començarem a disfrutar dels batuts de fruita del país que fins aquell moment no havia començat a provar.

Després a l'habitació a descansar que l'endemà tocava un viatge força llarg fins a Monteverde i encara no ens haviem recuperat del accidentat viatge i el 'jet lag'.


Vols fer comantirs i preguntes?

Dia 4 - dissabte 31 juliol 2010 - Manuel Antonio > Monteverde

Era un dia de ruta i ens varem aixecar ben aviat al matí, després d'esmorzar agafarem el cotxe rumb a Santa Elena de Monteverde. La part final del trajecte es va per un “sendero”, o sigui, un camí sense esfaltar això fa que el viatge acabara sent molt llarg i dur. Per tant, arribarem a l'hora de dinar a l'hotel, o millor dit, hostel “El Tucan”. És un lloc molt recomanable malgrat ser molt humil, la gent que hi havia era molt jove i hi havia molt bon rotllo. Això si, comoditats poques o cap.

Aquella tarda ens dedicarem a coneixer el poble i a montar el dia següent, reservarem les excursions al mateix hotel, ús ho recomano si hi aneu. Nosaltres ferem la del “Extremo Canopy” i “montar a Cavall”.

Encara ens quedà temps per anar a donar un tomb pel “rain forest” que tenen a la zona, on poguerem veure un arbre realment espectacular: era un ficus estrangulador. Pel poble hi havia llocs molt interessants per menjar, això si agafeu roba que tapi una miqueta perquè en aquesta zona fresqueja una mica i el clima és molt humit.


Vols fer comantirs i preguntes?

Dia 5 - diumenge 1 agost 2010 - Monteverde

Va ser un dia de moltes aventures, la primera de bon matí amb l'“Extremo Canopy”. És molt recomanable, es tracta d'unes tirolines que tenen montades pel bosc algunes de molt llargues i espectaculars amb unes vistes increibles. Dins de l'excursió hi havia dos plats estrella, a un l'anomenaven el “Tarzan”, consiteix en tirar-se amb una corda al buit i a quedar-se balancejant al més pur estil “Tarzan”. L'altre era el “Superman”, és una tirolina d'1km de llarg i uns 200m d'altura que es fa lligat pels peus i l'esquena de forma que voles per sobre d'una vall amb unes vistes innoblidables.

Després d'aquesta descàrrega d'adrenalina tinguerem el temps just per arribar a l'hotel i menjar uns burritos abans d'anar a fer l'excursió a cavall. Aquesta excursió l'organitza una família molt pintoresca, així doncs la diversió estava assegurada. L'excursió era molt original no només perquè transcorria per uns camins que passen per mig dels boscos, dins de rius i camins enfangats, sinó també perquè arrivarem a un altiplà amb dues porteries fetes al més pur estil casolà on fèrem dos equips i ens posarem a jugar a fútbol.

Per si tot això no fos prou, després del tour es varen preparar unes “tortitas” i una llimonada boníssimes, recuperades les forces ens endinsarem un centenar de metres a plena nit dins del bosc allà ens deixaren provar cafè fet per ells i el Guaro (licor fet de canya de sucre) que destilen ells mateixos al més pur estil casolà. El cafè i el Guaro eren boníssims, però el que més ens va agradar va ser el suc de la canya de sucre que nosaltres mateixos varem expremer. Amb tanta activitat arribarem a l'hotel cansadíssims i amb les forces justes per sopar i anar a dormir per agafar forces per l'endemà.


Vols fer comantirs i preguntes?

Dia 6 - dilluns 2 agost 2010 - Monteverde > Arenal

A diferencia del viatge fins a Monteverde, el viatge fins a Arenal (un cop varem fer els primers 20km per camí de carro fins a Tylaran), va ser un passeig molt agradable al voltant del llac Arenal. Per tant, no ús deixeu enganyar quan ús intentin dir que el viatge de Monteverde a Arenal és dur perquè no és així.

A Arenal ens allotjarem a l'hotel “Linda Vista del Norte” un hotel molt recomanable en tots els sentits, les habitacions tenen una pared de vidre amb vistes al volcà, això mateix passa al menjador. O sigui, que si el volcà decideix treure lava ho podreu veure segur. Nosaltres no tinguerem tanta sort però si que varem sentir els “trons” i el fum que deixa anar el volcà de tan en tan.

Per no desaprofitar el privilegiat indret on teniem l'hotel i per tal de recuperar de forma definitiva del cansament acumulat decidirem passar la tarda fent “panxing” a la piscina i l'hidromassatge mentre des d'allà mateix el llac i el volcà convertien l'estampa en una postal bucòlica.

El dinar i el sopar els ferem al mateix hotel on una carta força rica en varietat i uns preus força Europeus no ens van impedir completar el dia descansant com uns reis. De fet, només la gran quantitat d'animalets que hi havia a l'entorn per estar enmig del bosc ens obligava a estar en tensió en algún moment.


Vols fer comantirs i preguntes?

Dia 7 - dimarts 3 agost 2010 - Arenal

A la tarda tocava excursió, aquesta la contractarem a Monteverde a l'hotel “El Tucan”. Aquí cal fer un esment especial, és a dir, ens varen pendre el pel com a novatos. M'explico, l'hotel que teniem a Arenal era a uns 5km de l'observatori del volcà i el problema estava en que el tour feia el següent: anavem a les termes “Baldi” a uns 20km de l'hotel a les 14h, a les 17h anavem a l'observatori prop de l'hotel i a les 19h tornavem a les termes on sopavem i ens recollien a les 21:30h per tornar cap a l'hotel. Per tant, podriem haver fet l'excursió pel nostre compte i no haguéssim perdut tan de temps anant amunt i avall. Però al contractar l'excursió no ens van avisar d'aquest problemilla logístic, a més d'haver-nos pogut estalviar el taxi que ens va venir i portar de l'hotel, ja que teniem el cotxe de lloguer.

Bé anem a pams, el matí era curtet ja que a les 13h ens venien a recollir i per tant, seguirem amb el pla del dia anterior: relax, solet, piscina i hidromassatge. Dinar a l'hotel i després a les termes on ens retrobarem amb el Joan i la Patri una parella de Gavà que varem coneixer durant l'aventura del primer dia. Les termes una passada, bàsicament es tractava d'un complex aquàtic amb piscines d'aigües a diferents temperatures tot molt preparat pels turistes però molt divertit, com he comentat allà també hi soparem a base de bufet lliure.

Pel que fa a l'observatori del volcà, es tractava d'un parc natural que hi ha al peu de la montanya del volcà on hi ha una selva molt rica en flora i fauna, després de fer-hi un passeig amb un guia que ens va explicar mil i una curiositat sobre plantes i animals ens dirigirem cap a l'observatori que és el punt més proper al volcà per veure la seva activitat.

El volcà Arenal és un dels més actius d'aquest segle després de que entrés en erupció fa poques dècades, així doncs, encara se'l pot veure treure fum, lava i sentir els sorolls que surten del seu interior de forma més o menys periódica. Tota una experiència ser tan aprop d'un fenomen de la natura tan impressionant com aquest.

Com a nota curiosa, és que marxarem d'Arenal sense anar a la Fortuna el que seria la capital de la zona. De fet, pel que ens han dit no ens varem perdre res perquè sembla ser que és una citutat totalment volcada en vendre-li tours als turístes.


Vols fer comantirs i preguntes?

Dia 8 - dimecres 4 agost 2010 - Arenal > Cariari/La Pavona > Tortuguero

Tocava aixecar-se ben aviat perquè hi havia un gran viatge per davant, un viatge que ens havia de portar a creuar gairebé tot el país d'est a oest. Però pel que sembla el nostre “Toyota Rav4” va decidir que no volia arrencar, així doncs, nova anècdota fent un pont a les tantes del matí i amb els nervis de pensar que potser no tindriem temps de complir amb els horaris que exigia la ruta del dia.

Finalment arrencarem el cotxe i arrivarem a temps de tornar-lo a “La Pavona” que és un petit embarcadero que hi ha prop de Cariari, allà un noi d'Europcar ens va recollir el cotxe i nosaltres agafarem una barca que ens va portar a través dels canals del parc natural fins a Tortuguero. Pel camí varem poder veure els primers cocodrils i caimans, que ens avisaven de que estavem entrant en una zona on no parariem de veure animals de tot tipus.

A Tortuguero ens allotjarem a “Miss Junie” un hotel molt pintoresc al final del poble, malgrat això a menys de 2min del centre del mateix. Això ja dona una idea del petit que és Tortuguero, malgrat això és tot preciós. Per exemple, teniem l'hotel tocant als canals i en menys de 2min estabem a la platja on a la nit les tortugues hi anaben a amagar els ous.

El poble és molt turístic i no hi falten llocs per menjar i raconets on fer-te fotos precioses, de fet, aquest mateix dia varem veure una de les postes de sol més boniques de tot el viatge.

Un cop familiaritzats amb la zona decidirem provar el restaurant de l'hotel que segons diuen és el millor del lloc, malgrat això diria que excepte el Torsten tots triarem plats molt universals.


Vols fer comantirs i preguntes?

Dia 9 - dijous 5 agost 2010 - Tortuguero

Aquest dia va ser d'aquells que comencen ben aviat al matí, o sigui, que a les 6 ja erem dins una petita barca de rems, amb el senyor Billy. Un caçador de lleopards de Nicaragua que als seus 84 anys tenia més força que tots quatre junts per remar a través dels canals de Totuguero. Així doncs, amb aquest guia d'excepció ens passarem 3hores remant pels canals on poguerem veure a l'abast de la mà, diferents tipus de monos: cariblancos, aulladores, etc. a més d'aus, caimans, algún cocodril i sargantanes. Però això diria que ho ha vist tothom que ha anat a Tortuguero, el que diria que va ser fora de serie va ser que el Billy ens va explicar un munt d'aventures que li havien passat durant la seva apassionant vida, diria que no cada dia tens la sort de poder parlar durant 3hores amb un caçador de lleopards, no?

Així doncs, sobre les 9 i algo varem arrivar a l'hotel, el que varem fer és fer-nos un bon esmorzar ja que ja haviem cremat moltes energies després de tan remar i estar alerta de que els caimans no se'ns mengessin els rems:) després haviem de recuperar forces perquè aquella nit teniem tour de tortugues. Així doncs, al aixecar-nos ja era prop del migidia i varem anar a dinar al “Ricón del Caribe” tot un descobriment, era un local que portaven uns nois joves i que realment es prenien molt seriosament la qualitat del servei. O sigui, que podriem dir que en aquest local és on varem poder disfrutar de la millor llimonada natural que hem begut mai.

A la tarda passejada pel poble i la platja, disfrutant de la tranquilitat i el paissatge. A més de poder contemplar des del jardí de l'hotel com el sol es ponia, quan el sol va desapareixer i la foscor es va apoderar del lloc va ser el moment ideal per anar a fer-nos una dutxa i un soparet ràpid. Perquè a les 22h començava el tour, des del mateix hotel sortirem el nostre grup d'observació de tortugues i després d'uns 10min de caminar en paral·lel per la platja un dels guies ja ens varen cridar perquè en grups de 10 persones entressim a la platja i poguessim veure com una de les tortugues estava posant ous en un forat inmens que s'havia fet a la sorra. Al cap d'un moments ens desplaçarem uns mentres i una altre tortuga inmensa ja en portava una bona colla de posats. És espectacular veure unes tortuges de prop de dos metres de llargada i una closca inmensa els forats inmensos que fan per amagar els més de 100 ous que posen. Fora de serie. De fet, diria que varem ser afortunats perquè al cap d'una estona varem veure com sortia una tortuga de l'aigua per buscar on posaria el seus ous i després com una de les tortgues tapava el seu forat i se'n tornava a l'aigua on les onades la feien desapareixer. Una d'aquelles experiències que no oblidarem mai.


Vols fer comantirs i preguntes?

Dia 10 - divendres 6 agost 2010 - Tortuguero > Moin > Limon > Puerto Viejo

A les 10h del matí ens va venir a recollir a l'embarcadero de l'hotel “el bote” que ens havia de portar fins a Moin, per cert, el conductor era tot un personatge. Es tractava d'un noi “rastafari” d'uns vint i tota l'embarcació decorada amb la bandera de Jamaica. Això si, al nano li encatava derrapar pels canals de Tortuguero i amb un viatge d'unes 4h amb algunes paradetes per veure monos, cocodrils i demés fauna la cosa es va acabar fent durilla. A l'arribar a l'embarcadero de Moin agafarem un taxi, que després de passar per Limon a comprar el dinar ens va portar fins a Puerto Viejo, on haviem quedat amb el Josep Maria i la Carme. Això si, el viatge i el taxista dignes d'una pel·lícula, anavem els quatre amb totes les maletes, que no eren poques ni petites embotits dins un taxi vermell sense mirall retrovisor perquè estava tapat per una pantalla de DVD d'unes 7” on el Michael Jackson ens va acompanyar tot el camí amb un repàs de tots els millors concerts. Amb aquest ritme dins el cotxe i el pedal del gas apretat fins al fons, això si sense passar de 60km/h, anavem donant salts per la carretera entre forat i fortat. Tan és així que ja arrivant a Puerto Viejo la porta del porta equipatges es va obrir; però tranquils que el conductor ni es va inmutar i va arrivar fins al destí sense fer-ne ni cas.

Al cap d'uns 15min d'esperar-nos al supermercat “el Diamante” de Puerto Viejo ens recolliren el Josep Maria i la Carme, a 100m d'allà hi tenien l'apartament. Deixarem trastos, agafarem toballoles i cap a la platja a aprofitar les hores de sol que quedaven. Al amagar-se el sol una bona dutxa i a sopar al restaurant d'una argentina on per fi, varem poder gaudir no només d'un bon sopar, sinó també d'unes postres boníssimes i dolsíssimes que això a Costa Rica no és senzill d'aconseguir. Ah! per cert, i la sangria potser no s'assemblava gens a les que tenim aquí però també era molt bona.


Vols fer comantirs i preguntes?

Dia 11 - dissabte 7 agost 2010 - Puerto Viejo

El divendres va començar el nostre “verano azul”, si noi si, ens llogarem unes bicicletes i ens passarem tot el dia i l'endemà pedalant pels voltants de la zona. El primer que ferem després d'agafar la bicicleta va ser anar fins a “playa Chiquita”, això si fent parada a Cocles per veure com feien surf. El més xulo de Chiquita són les piscines naturals que hi ha dins el mar formades pels moviments de les plaques tectòniques, per aquest motiu les ones no arriben mai fortes fins a la platja. Mentre disfrutavem d'aquest lloc tan singular la pluja ens va sorprendre però malgrat això ho allargarem tan com poguerem ja que dins l'aigua la pluja no molestava. Malgrat això per entrar una mica en calor varem anar a fer-nos una xocolata calenta en un local molt autèntic que hi havia a Puerto Viejo i del que ara no recordo el nom.

Per dinar tornarem a l'apartament i ens prepararem una fideuà a base d'espaguetis trencats que estava la mar de bona. Durant tota la tarda no parava de ploure així doncs decidirem anar a una licoreria que hi havia al poble i on tenien montada una pantalla gegant a l'altre costat del carrer i cada tarda hi projectaven pel·lícules força actuals en V.O.S. Així doncs, no només disfrutarem de les pel·lícules sinó també de l'espectacle del carrer on podiem veure la fauna local, tot un espectacle, la veritat. Penseu que el cap de setmana el poble s'omple de gent que ve de Limon amb ganes de gresca, o sigui, negres “rastafaris” amb unes pintes de xungos que fan por de veure. De fet, en més d'un moment et donava la sensació de ser en un d'aquells barris dels suburvis de NY que surten a les pel·lícules.

Com que després de tantes pel·lícules i gent amb pintes perilloses ens calia un lloc tranquil i acollidor per anar a sopar ens allargarem fins a una creperia que portaven uns francesos que a només dos carrers del carrer principal ens preparen un sopar en l'ambient més tranquil i agradable que pogueu imaginar-vos. Després de relaxar-nos una mica sopant tocava tornar a submergir-nos en l'ambient local així doncs, ens dirigirem a la zona del bullici i ens passarem per un concert d'un grup local que feien en un local de copes. Això si, tot plegat amb l'estil bananero característic del lloc.


Vols fer comantirs i preguntes?

Dia 12 - diumenge 8 agost 2010 - Puerto Viejo

L'endemà al matí el primer que ferem és anar a visitar l'hotel “Le Blanc” que just aquella mateixa setmana els nostres amics s'havien traspassat. De fet, era un hotel a peu de carretera i al costat mateix de la platja. A més disposava d'una casa annexa, on ells vivien, amb una terrassa inmensa i unes vistes privilegiades sobre el mar. La resta de detalls eren molt senzills i humils, però ells amb il·lusió i esforç havien intentat acondicionar el millor possible per oferir un allotjament molt digne per motxilers que a través del seu tracte familiar i amistós acabaven fent-los els millors enbaixadors del negoci. Tan bé havien fet la feina que durant els mesos d'agost i setembre ja tenien tots els dies l'hotel reservat, o sigui, que els compradors del negoci ho feien sabent que ja tindrien uns beneficis assegurats.

Després de la visita obligada a l'hotel, ens dirigirem amb les nostres bicis cap a la platja de Cocles aquest cop l'intenció no era mirar com feien surf, sinó rebre les classes nosaltres. Bé de fet, nosaltres no ells, el Torsten i el Josep Mª. Perquè jo amb el “trancazo” que portava vaig conformar-me en disfrutar d'un matí de platja i sol. Per dinar ens allargarem fins a Punta Uva on disfrutarem del restaurant d'un hotel a peu de platja que tenia uns jardins molt ben cuidats i això junt amb una platja de postal varen ser una companyia perfecte per un dinar que ens va semblar el millor del món. Això si, haguerem d'esperar-lo durant una bona estona, cosa habitual en el país però diria que aquest lloc va aconseguir el “top #1”.

Aquella mateixa tarda tornarem les bicicletes i arreglarem la càmara del Torsten que li havia caigut a terra i pel que semblava se li havia afluixat un connector intern. Això i un bon sopar en una pizzeria del poble van ser les últimes activitats abans d'anar a dormir.


Vols fer comantirs i preguntes?

Dia 13 - dilluns 9 agost 2010 - Puerto Viejo

Aquest va ser el dia del tour del Cacao, o també el dia on varem tornar a ser víctimes del efecte turísta que dic jo. En poques paraules que per anar al tour del Cacao que comentava haviem d'anar amb un autobús interurbà al que li haviem de demanar que parés enmig de la carretera prop de “Hong Creek”, així ho varem fer però el senyor conductor que com sempre passa a Costa Rica en ens va dir que si a tot i que pel que semblava ho tenia tot molt clar i controlat ens va parar a la “Casa del Cacao” i no pas al “Tour del Cacao”. Així doncs, després de preguntar, resultà que haviem de caminar 5km més fins arrivar on nosaltres voliem anar. Cosa que amb unes xanclets als peus, una maleta a l'esquena i un sol de justícia que ens queia al cap va ser duríssim.

Després d'aquestes aventures que sempre passen en tots els viatges arrivarem al “Tour del Cacao” on el senyor Felipe ens va portar a donar un tomb de dues hores pel jardí botànic que hi havia al voltant de la zona on es fa la demostració de com es fa la xocolata. Durant tot el jardí el guia ens va explicar com es feien mil i una medicines, de quins arbres, arrels o fulles s'extreien escències, perfums i condiments del menjar. En resum, que aquell senyor era tota una enciclopèdia sobre naturalesa. Però a mi el que més em va impactar és que ens va ensenyar unes canyes de bambú inmenses i segons ens explicà aquestes arriven a creixer fins a 15cm al dia, de fet, si l'escoltes de ben aprop fins hi tot pots arrivar a sentir com espetega en el seu interior per fer aquest creixement tan ràpid.

Pel que fa a l'elaboració de la xocolata és un procés ben curiós, de fet, mai m'havia posat a pensar com ho feien per a través de l'arbre del cacao arribar a fer les tauletes de xocolata. Però el que no m'imaginava és que la xocolata que ens va fer el senyor Felipe tingués un gust tan semblant a les xocolates que ens venen als supermercats. Obviament després de fer-te la demostració de com s'elabora la xocolata també te la deixen provar i fins hi tot te la donen perquè te l'emportis a casa, tot un detall.

Per dinar ho ferem allà mateix, això si, després de passar una estona per la piscina a refrescar-nos, ja que tan de caminar i suar havia de tenir la seva recompensa. La piscina era d'insomni i el dinar el de sempre un “casado” que és un d'aquells plats que a l'inici del viatge et menges en moltes ganes i al final ja no el vols ni veure en pintura. Per sort, la tornada va ser també amb autobús i aquest cop no varem tenir cap incident.

A la tarda aprofitarem per fer unes compres pel poble, ja que la nostre mobilitat ja s'havia reduit significativament des de que no teniem la bicicleta, i a la nit ferem un sopar de comiat.


Vols fer comantirs i preguntes?

Dia 14 - dimarts 10 agost 2010 - Puerto Viejo > San José

Aquest dia va tocar matinar perquè haviem d'agafar l'autobús fins a San José, la veritat és que el trajecte era força llarg i l'única parada que es feia era a Limon, on pararem uns escassos 10min. O sigui, el temps d'anar al WC i menjar alguna cosa ràpida. Al arriv-ar a San José dinarem a la terminal d'autobusos i després amb taxi fins a l'hotel Margarita de la Garita. Un lloc molt recomanable i on després de tants dies d'inmersió bananera s'agreixen les comoditats europees això si sense perdre la natura de vista. La veritat és que es nota moltíssim el toc holandés dels amos i això barrejat amb l'amabilitat extrema de Costa Rica ens va fer passar una tarda entretinguda i distesa per la zona.

Per sopar menjarem en un restaurant anomenat Cherry's que malgrat no estar massa lluny de l'hotel, com que plovia moltíssim ens varen portar en cotxe la mateixa mestressa de l'hotel i la seva filla, a més per tornar des del mateix local també ens acompanyaren. Per si tot això no fos prou bo, el sopar va ser impressionant un cambrer súper amable ens va servir unes “bocas” (tapes) rapidíssimament, tan ràpid que no semblava ni que estiguéssim a Costa Rica. Per no parlar del suc de Maracuyà que estava tan bo que almenys me'n vaig beure mig litre.


Vols fer comantirs i preguntes?

Dia 15 - dimarts 11 agost 2010 - San José > New York > Barcelona

Últim dia que tocava matinar però aquest cop molt en serio a les 4:30h ja erem a terra i a les 5:15h a l'aeroport. Aquest cop American Airlines no va tenir cap imprevist i el vol cap a NY sortia a l'hora, això si tocava viatjar en turísta i les comoditats que varem tenir a l'anada es trobaven molt a faltar. A NY dinar típic americà, o sigui, unes bones hamburgueses i després avió cap a Barcelona.


Vols fer comantirs i preguntes?

Algunes referències

  • Hotel Mimos (Giancarlo y Rebecca)
    • Manuel Antonio - Quepos, Costa Rica
    • Tlf: (506) 0054 / (506) 2777 9104 / Fax: (506) 2777-2217
    • http://www.mimoshotel.com - reservations@mimoshotel.com - marketing@mimoshotel.com
  • Carlos Chacón T (Chofer y Guia) - Tour sonidos y rocas del Arenal
  • Hotel Miss Junie (Junie Martínez)
  • Hotel El Tucan (Tony y Edith)
  • Sabor Español - Cocina Española Típica: paellas, sangria, carnes y mariscos
    • Cañitas, Monteverde, Costa Rica
    • Tlf. (506) 2645 5387