Reading time: < 1 minute Després d'una estona fent canvis, per fi ho he aconseguit. Així doncs, per no perdre-ho: Cal modificar el fitxer: YOUR_WP_PATH/wp-includes/js/tinymce/themes/advanced/skins/wp_theme/content.css a la secció body.mceContentBody
Reading time: 2 – 2 minutes
Aquesta última setmana he tingut alguns problemes de rendiment amb un servidor MySQL, de fet, hi havia en concret una taula que tenia fins a 53 milions de registres, malgrat el seu espai tampoc era tan gran al voltant de 4Gb l’accés de lectura i escriptura a la taula era molt lent, sobretot per funcions de filtrat una mica complexes.
Doncs bé, coses que he aprés que potser ús poden anar bé són:
Reading time: < 1 minute Demà ja faran una setmaneta i ja les tenim a casa, perdó ja les tenen. No ús confongueu que no són filles nostres. Només arribem al mèrit de tiets "ficticis". O sigui, que són les filles del Xavi i la Sabina dues preciositats que van neixer el dia 27/6/2009 a Sant Joan de Deu (Barcelona).
De fet, tinc moltes altres fotos que ahir varem intercanviar amb el Xavi, però encara no l’he pogut organitzar i encara menys pujar al servidor d’internet. Així que pels ‘mussols’ que les volgueu veure en foto haureu d’esperar una miqueta.
Reading time: 2 – 4 minutes
Almenys fa tres setmanes que tinc pendent escriure una ressenya sobre aquest llibre “La econmía Long Tail: De los mercados de masas al triunfo de lo minoritario” (ISBN: 978-84-934642-6-4) escrit per Chris Anderson (editor de la revista Wired). Per cert, el llibre me’l va recomanar el Jordi, així doncs li he d’agraïr que ho fes perquè desconeixia totalment el concepte ‘long tail’ i ara el veig a tots els racons.
Pels que com jo tampoc ús soni el terme, una bona forma d’intrudir-se és a partir de l’article de la wikipedia sobre el conepte. De fet, hi ha ben pocs conceptes que donin tan de si i que es poguin explicar amb algo tan senzill com aquesta gràfica:
El concepte ‘long tail’ faria referència a la part dreta de la gràfica, o sigui, on la gràfica tendeix a zero però mai arriba a ser-ho per molt a la dreta que anem. Aquí és on rau el valor de la teoria. Posaré un exemple, perquè s’entengui millor.
Imagineu que la gràfica aplica al index de ventes de DVDs; doncs bé, a l’esquerra tindriem els ‘top’, el que més es ven. A la dreta, tota la ‘long tail’ amb milions i milions de DVDs que pertanyen a infinitat de nitxols de mercat que són més o menys grossos, però que sovint si ens n’anéssim a la posició 100.000 d’aquest llistat de ventes de DVD trobariem que aquest DVD es continua venent encara que sigui en molt poques unitats, igualment segueix passant a la posició 500.000 o 1.000.000. El que preten demostrar la teoria del ‘long tail’ és que hi ha empreses com pot ser Netflix, Rhapsody, iTunes o d’altres similars que sovint acaben fent tants o més diners per la suma de ventes a la ‘long tail’ que no pas en els productes ‘top’.
Més enllà del concepte, la valoració que faig del llibre és bona. Diguem que li poso un 7 sobre 10. Aconsegueix mantenir-te força enganxat malgrat com ja em va comentar el Jordi si haguessin fet un treball de síntesis amb 15 pàgines es podia explicar tot el que ve a dir el llibre. Però l’assaig demostra la teoria i explica com s’ha arribat a poder afirmar això, contrastant-ho en diversos aspectes de l’economia actual i del comerç electrònic. A més, cal destacar l’important treball de camp que fa l’autor per contrastar la teoria. Així doncs, si penseu fer algún tipus de pla de negoci que toqui internet ni que sigui de passada, és una bona lectura a fer.
Reading time: < 1 minute Malgrat no acosutmo a publicar ofertes al blog, vull aprofitar aquest medi per referenciar les ofertes que he penjat a iubui i solostocks amb un material que tinc en stock i que m’interessaria vendre. Si algú hi esta interessat o coneix qui pot estar-hi que avisi. El material el podeu consultar a:
Reading time: 2 – 2 minutes
La semana passada Estefania va posar a carregar la bateria (NP-20) de la seva càmara de fotografia Casio Exilim EX-Z77 i a diferència del que fa normalment, o sigui encendres una llum vermella fixe, aquesta es va posar a parpadejar i no hi havia manera de que es carregués. Després dels típics moments de pànic i mal rotllo vaig posar-me a buscar per internet i vaig veure que hi havia un iluminat en un forum, no oficial de Casio, que deia que ell havia agafat un transformador AC/DC de 9V (les bateries són de 4,2V) i l’havia connectat directament a la bateria durant 30s i després la cosa s’havia arreglat.
Digueu-me expeditiu però després de buscar transformadors de 9V per casa no en vaig trobar cap, el que més s’assemblava era un de 12V. Així que em vaig aventurar a connectar els pols positiu i negatius directament a la càmara i després d’alguna petita xispa i 12s (aproximadament) vaig veure que els connectors es posaven una mica rojos així doncs, vaig parar. Després d’això al posar la bateria a connectar tot va funcionar a la perfecció. Increible però cert.
La veritat és que no tinc cap explicació a ciència certa del que va passar, la meva teoria és que les bateries aquestes porten algún tipus de xip (molt bàsic) o quelcom similar en el seu interior i que fent això aquest per sobrecàrrega es reseteja o algo semblant. Si algú en sap més del tema i em pot donar la seva opinió/explicació serà benvinguda.
Reading time: 4 – 6 minutes
Ostres que gran que m’estic fent, avui ja en faig 32. Com ja he dit d’altres vegades tampoc és que em deprimeixi gaire fer anys. Ja que potser el que més compte en aquests casos jo diria que és el sentir-se bé quan mires enrera i el tenir projectes personals i professionals que t’il·lusionin al mirar endavant. En poques paraules no perdre l’il·lusió per viure. Però esta clar que el temps tot ho canvia i coses que ja donaves per segures que serien d’una forma veus que canvien totalment, com sempre els canvis fan por i sobretot mandra però després amb la prespectiva del temps te’n adones que les coses que semblava que podien anar pitjor en realitat simplement han anat diferent i que fins hi tot han millorat moltíssim en d’altres aspectes.
Potser la cosa que més destacaria de les que he aprés en aquest darrer any i que fins ara també sabia, però que potser no li donava tanta importància o no ho havia interioritzat de la mateixa forma és el saber buscar la part positiva de les coses, les persones o les relacions. Una altre forma de dir el mateix potser podria ser que sóc una mica més obert de mires, cosa que la veritat m’alegre. Perquè sempre he tingut les idees molt clares i això malgrat ser molt bo en alguns aspectes en d’altres a vegades et far ser poc comprensiu.
Tornant al tema de l’aniversari volia comentar que ja tinc un dels regals que més il·lusió em feia rebre algún dia, el meu ‘amoriuo’ m’ha regalat un salt amb paracaigudes. Desde que vaig fer ‘puenting’ fa una colla d’anys em vaig quedar amb el ‘gusanillo’ de provar el salt amb paracaigudes i ara per fi ha arribat el moment de provar-ho. Per tant, algún dia d’aquests veureu la crònica del salt penjada al blog.
Per no oblidar el geek que porto dintre afegiré quatre notes tècniques a l’article. Potser la primera que ja havia comentat de passada en un article passat és que fa unes setmanes m’he comprat un Sony Vaio VGN-P11Z. Un d’aquests notebooks que tan de moda s’han posat. Amb un pes de 600gr, una patalla de 8″, un processador Atom Z520 (1.3GHz), 2Gb de RAM i 60Gb d’HD. De fet, aquest artícle l’estic escribint des d’aquest ordinador. La meva opinió després d’haver-lo provat una mica:
Bé doncs, aquesta és una mica la crítica d’aquest notebook. Malgrat tinc força novetats tècniques més a comentar de moment deixaré el tema aquí perquè me n’he d’anar a comprar un matalàs 😉
Reading time: < 1 minute Ja hi tornem a ser doncs, un any més a l'esquena desde que vaig tornar a neixer i sembla ahir:
Després d’un dia d’infart com el d’ahir i d’un matí intens en el que ja he fet mil coses dona gust poder dir que torno a fer anys. Sé que hi ha gent que només té un aniversari, però d’altres com jo no podem fer-hi més i hem de recordar que en tenim dos i que la vida ens ha donat una altre oportunitat 😉
Deixarem la reflexió profunda pel dissabte que és quan tinc l’altre aniversari així que de moment la cosa la deixo aquí.
Reading time: 2 – 4 minutes
Després d’estar molts anys sent un defensor aferrim de Gentoo, els meus companys/amics es fan creus que finalment m’hagi passat a Fedora. He dir que no renego pas de Gentoo, al contrari li reconeixo moltíssimes virtuts i considero que per developers i per gent que vulgui coneixer el sistema a fons i controlar-lo ell, no pas la distribució és el millor que hi ha.
Però per temes professionals m’he posat a treballar amb moblin, una distribució de Linux bàsicament subvencionada per intel. Doncs bé, la qüestió és que malgrat la v1 de moblin es basava en Ubuntu que ja tinc força per la mà, la v2 es basa en FC i d’això ja no en tenia ni idea. La qual cosa feia que no estigués familiaritzat amb l’entorn de desenvolupament i se’m feia molt feixuc avançar.
Per tant, vaig decidir aprofitar una posada de “pota” al disc dur del portàtil, per comprar-ne un de nou (ara en tinc un de 500Gb al Dell m1330) i instal·lar-hi una FC10. Per resumir-ho en una nota del 1 al 10, li posaria al voltant d’un 6. Escencialment el sistema funciona força bé i tot esta molt preparat perquè ràpidament es pugui instal·lar, mantenir i usar. Com podria ser amb Ubuntu, clar. Però té alguns tocs de professionalitat que el diferencien com el SELinux, o alguna altre eina que sorpren veure ben integrada que esta amb el sistema.
Tornant al moblin, pels que no sapigueu a què s’orienta el sistema a continuació en podeu veure un video de presentació:
Si voleu endinsar-vos més en les funcionalitats que ofereix i el seu estat de desenvolupament podeu fer-ho a:
Per cert, si algú es vol posar en el tema és important que no oblideu que la versió 2 trenca compatibilitat en moltíssimes coses amb la versió 1.
Arribats aquest punt de l’article només comentar-vos que jo ús ha de semblar extrany si a partir d’ara començo a publicar articles que parlin de FC i/o de moblin.
Reading time: 6 – 9 minutes
Fa força setmanes que tinc el blog abandonat, com passa sovint no és pas per ganes. Ja que tinc una serie d’articles tècnics pendents d’escriure: diversos temes sobre Fedora Core 10, Moblin, XMPP/Jabber, etc. Ah! i que avui m’he comprat un Sony Vaio VGN-P11Z amb una pantalla de només 8″ i un pes de menys de 700gr. Però avui tinc ganes de parlar d’una persona que cada dia admiro més.
Abans de parlar d’en Rafa, vull comentar d’on ve això. Els seguidors més antics del blog ja recordaran que l’any 2004 vaig llegir-me un gran llibre que em va canviar la vida: “El Poder del Pleno Compromiso” doncs bé, aquests dies l’he estat rellegint sobretot passant a paper les parts que més vaig destacar del llibre, potser també les passo al wiki ja ús ho diré. Arrel de rellegir el llibre hi havia una part del llibre que hem demanava que fes una llista de les persones que més admiro i perquè. Doncs bé, em vaig quedar molt i molt pensatiu i no vaig ser capaç de treure a ningú. Malgrat això he seguit pensant en el tema i finalment he de dir que admiro a aquest noi.
Obviament no és pas la persona perfecte i començaré per comentar que no hem fa cap gràcia que sigui del Madrid, no pas perquè jo sigui del Barça. Tampoc m’agrada la visió que té de la llengua catalana, malgrat parli en mallorquí amb els seus pares i potser la seva “mala òstia” tampoc l’embejo, sobretot perquè a mi també me’n sobre força.
Però si em fixo en les seves virtuts és quan realment arribo a la conclusió que l’admiro:
Apa doncs, fins aquí la meva reflexió del dia. Malgrat fa molts dies que la volia posar per escrit i que no he sabut expresar del tot les moltes idees que em venen al cap diria que s’entén força bé quines són per mi algunes de les virtuts importants que ha de tenir la gent que admiro. Per tant, la gent a la que m’agradaria assemblar-me.
