Apr 09

MacBook Air battery explossion

Reading time: 2 – 2 minutes

Two months ago I went to get my “Mac Book Air mid2011 version” and found that:

The batteries had exploded! It is curious bacause I have laptops saved for many years, one would say it has almost 20 years. Obviously the battery lasts very little but has never exploited. It is incredible that a brand that cares the quality of its product as Apple and a product that was the best in its class 5 years ago; today without more than being on a shelf it has exploded from one day to the other.

In Apple store didn’t want to know about the problem because it is out of guarantee; luckly it wasn’t my daily laptop and after buying a new battery in ebay I have changed the battery for les than 50€ and the laptop keeps running.

bateria-apple

I don’t know if anybody else suffered that experience but IMHO Apple has failed and I’m very disappointed with their reaction with my issue with the product. I know it’s not on guarantee but I paid close to 1.700€ on a Laptop less than 5 years ago and I don’t expect that. Clearly this is a manufacturing problem with the battery. I have to recognize once again that Apple has very good quality products, or not, but day after day their customer support is being worst.

Just a final note my actual laptop is a Toshiba, I’m not proud of it but it works quite good so far today is for far more powerful than current MacBook Air with the same weight amd I don’t have to carry a lot of connectors and cables because everything is embedded, included the 4G modem.

Aug 21

Un parell de setmanes treballant a Mèxic DF

Reading time: 3 – 5 minutes

Aquest agost he tingut l’oportunintat d’estar un parell de setmanes treballant per Mèxic DF, fins ara això d’anar a treballar a altres països en la meva feina havia passat en comptades ocasions i menys durant tants dies seguits. Doncs bé, l’únic que vull és deixar una petita ressenya del que hem estat fent per aquestes terres llunyanes.

L’expedició de Vision Robotics estava formada per en Jordi P. i jo mateix, a més anabem acompanyats del Jordi A. (iWall) i d’en Ricard C. (Conacter). El nostre objectiu era donar a coneixer VR en aquest nou mercat per nosaltres i començar a montar una xarxa de partners a DF. Com que aquí no estic fent cap informe per l’empresa només diré que la cosa va anar molt millor del que m’esperava.

A DF varem passar la major part del temps al voltant de l’avinguda Insurgentes, allà hi teniem l’hotel (al costat del Teatro Insurgentes) i la majoria de reunions les varem realitzar a l’Eurocentro de Nafin. A més també varem participar a la Kolo Academy dins de l’event Infocom México presentant una keynote sobre l’IoT (Internet of Things).

Una de les coses que més m’ha agradat del viatge és haver pogut coneixer a molta gent nova i interessant; de fet, en podria enumerar moltíssims però ho resumiré dient que l’Adrian (Conacter) va ser un anfitrió excepcional. En tot moment ens sentírem còmodes i molt ben acollits en una ciutat tan gran i amb zones que ens venen com a tan perilloses.

Obviament també varem fer una mica el turista i gràcies a en German (Kolo) varem coneixer les piràmides de Teotihuacan i pel que fa a la ciutat de DF l’anfitrió va ser l’Adrian que ens va portar per diversos barris de la ciutat: Centro, Coyoacán, Juarez, Santa Fe, Polanco, Zona Rosa, etc. On varem veure extrems ben diferents, des de llocs que semblaven un poble tranquil i acollidor; fins a pobles petits i plens de gent. També zones modernes i avançades junt amb zones de valor cultural excepcional i plenes de gent humil.

La missió a Mèxic va tenir cert ressó als mitjans de comunicació del país i abans d’acabar l’article en deixo una petita ressenya:

i per acabar un video on en Jordi i jo expliquem què vam anar a fer a Mèxic.

Jul 04

Jornades de Symfony a Castellò (desymfony)

Reading time: 3 – 5 minutes

El Benja i jo igual que l’any passt ens varem acostar el 1,2 i 3 de juliol a les jornades de Symfony de Castelló. A destacar que aquest any hi havia moltíssima més presència de gent que l’any passat obviament tots plegats professionals molt interessants i com m’agrada dir a mi moltíssima gent vocacional disposada a compartir-ho tot i a passar uns dies molt agradables rodejats d’altres geeks.

desymfony2011

La organització va estar excel·lent, es mereixen un 10. No havia vist mai un event tan econòmic i tan ben montat, se’ls ha de felicitar perquè la feina que fan és encomiable. Si ens centrem en les xerrades cal dir que el nivell era força elevat i això sempre és d’agraïr, obviament els ponents sempre tenen nivells diferents i capacitats oratories de diferent calibre però en conjunt la valoració és boníssima.

Pel que fa al contingut destacar que la xerrada del Alvaro Videla em va encantar. Potser perquè estava relacionada amb temes d’AMQP amb els que a la feina hem entrat molt forts. Però potser va ser la xerrada que més em va atreure. Aquí és on es nota que el meu perfil és més de sistemes i networking que no pas un programador pur.

Encara no he parlat de Symfony que és el tema central de les jornades i més concretament del recent estrenat Symfony2. Però això es mereix un apartat especial. He de destacar la feina que han fet la comunitat de Symfony perquè si la primera versió ja la trobava excel·lent aquesta versió ja és algo sublim, no puc dir res més que genial!

Esta clar que una versió tan recent com la que tenim ara esta mancada de moltes cosetes que es troben a faltar però la filosofia que acompanya al framework i els detalls de qualitat que es respiren per tots els racons els trobo difícils de millorar. Per altre banda, destacar també el microframework silex, en escència es tracta del mòdul de routing que té Symfony2 amb la possibilitat de carregar qualsevol dels altres mòduls que té Symfony2, això li dona una lleugeresa i velocitat impressionants.

Per explicar-me una mica del perquè de les coses que destaco penseu només en això: imagineu una interficie gràfica feta amb Symfony2 i qualsevol dels frameworks de JavaScript que més es porten jQuery, ExtJS, etc. desacopleu el model de negoci i la lògica de l’aplicació a través de RabbitMQ; aprofitant aquesta desconnexió entre la vista i el controlador es podria aprofitar el sistema AMQP proposat per desenvolupar codi en qualsevol llenguatge: php, php+silex, python, erlang, C, etc. que es dediques a implementar la lògica de negoci del nostre projecte. Només amb aquests elements es podrien programar moltíssimes de les xarxes socials o grans aplicacions web que s’estan oferint avui en dia al famós ‘cloud’.

Entenc que amb l’exemple que he explicat anteriorment es pot veure la grandesa de les coses que destaco i la potència infinita que ens ofereix a l’hora d’enfocar projectes escalables, senzills d’analitzar i a més per formats d’equips amb disciplines molt dispars.

Si hagués de destacar alguna cosa negativa de les jornades no seria pas un problema de les mateixes jornades sinó de com s’organitza el teixit tècnic que hi vaig coneixer, és a dir, moltes dels geeks que acudeixen a aquestes cites són freelance o treballen en PIMES, això fa que les grans software factories no disposin d’equips formats en aquestes disciplines. Obviament això no és culpa de les persones sinó de la demanda de les grans corporacions sobre tecnologies privatives, obviament la gent que vivim l’open source només en som unes víctimes que treballem per canviar el món poc a poc.

May 20

Em venc el netbook

Reading time: 1 – 2 minutes

netbook obert
netbook vist superior

  • Assus EeePC 1015PD
  • 9h teòriques de bateria, jo n’he aconseguit quasi 7
  • 250GB HD
  • Atom N455
  • 1GB RAM
  • Windows7 Starter
  • Pes sense bateria 1kg
  • Estat: quasi nou, pràcticament no s’ha usat
  • Data de compra:  27/10/2010
  • Garantia: encara li queden uns 5 mesos
  • Web producte
  • Preu nou: (aprox) 350€+IVA

En cas de que algú hi estigui interessat que m’avisi i parlem de preus.

UPDATE: per cert, ja esta venut que no havia actualitzat el post. Gràcies pels que heu mostrat interès.

May 19

Recomanació: curs “Aprende Matemáticas fácilmente”

Reading time: 2 – 4 minutes

matematicasEls propers 28 i 29 de maig a Mens Venilia fan un curs de matemàtiques dirigit a professors, economistes, empresaris, estudiants, etc. que vull recomanar-vos. L’objectiu és coneixer i desenvolupar tècniques de càlcul matemàtic que permeten optimitzar el rendiment personal. Crec que és molt interessant poder veure com estem envoltats de matemàtiques constanment en la nostre vida quotidiana i el fet de podernos-hi relacionar de forma més àgil ens pot ajudar moltíssim en el nostre dia a dia. A més pels amants del poker també hi ha un apartat especial que ajuda a millorar en aquest joc, obviament parlem d’aplicar combinatoria i probabilitats a partir de la informació que tenim a l’abast en cada jugada.

Si teniu curiositat pel curs recomano que us mireu el PDF on es descriu el curs i que us poseu en contacte amb Mens Venilia, segur que no ús arrepentireu de fer-lo.

Per cert, no us perdeu el CV dels professors del curs:

Alberto Coto

Nació el miércoles 20 de mayo de 1970 en la localidad asturiana de Lada de Langreo, España, ha vivido 14 mil 840 días. Inmediatamente agregó los segundos que lleva de vida: aproximadamente 2 mil 300 millones. Una calculadora confirmó los resultados. Alberto aprendió a contar a los cinco años y desde entonces no ha dejado de hacerlo, hasta el momento ha establecido 14 record Guinness convirtiéndose en el calculista mental que más triunfos ha obtenido. Ha sido siete veces campeón mundial de cálculo mental.

“Existe un 97% de probabilidades de tener éxito en algo, inclusive en las matemáticas, si la materia nos gusta. Todos los países latinos tenemos mayor problema con las matemáticas, no es una cuestión genética, es una cuestión ambiental y cultural, la motivación es lo básico para todo, para que podamos ser buenos en algo”, explicó Coto.

Fuente: Por: Jesús Barba | Fuente: Noticieros Televisa | 2011-03-09 21:31

José María Bea

Ingeniero informático, ha participado en campeonatos del mundo de memoria rápida y en un campeonato del mundo de cálculo mental siendo una de las 3 personas en el mundo que han realizado esta participación.

Está en el Top 10 de memoria rápida y participa en todos los campeonatos como maestro de memoria rápida.

Trabaja con Ramón Campayo Campeón del mundo de memoria rápida y con Alberto Coto campeón del mundo de cálculo mental, desde hace años en varios proyectos.

Ha trabajado haciendo programas para aeropuertos y actualmente es profesor de grado superior de telecomunicaciones e informática.

May 12

Ser aigua

Reading time: 3 – 5 minutes

water
A vegades el teu interior desitja coses, a vegades el que vols són  diners, és temps o qualsevol altre necessitat que tens o creus tenir. Jo aquest cap de setmana vaig descobrir que el resum de les qualitats que persegueixo es poden resumir en SER AIGUA.

Què és per mi SER AIGUA?

Potser la capacitat adaptativa i la flexibilitat són les dues primeres qualitats que em venen al cap, però ràpidament propietats com la transparència, el sabor amagat darrera una aparença incípida i la capacitat de reflexar la llum fan que m’adoni que SER AIGUA és molt més que qualsevol altre necessitat.

Les persones sóm aigua en la majoria de la nostre composició, l’aigua és font de vida del nostre planta, fins hi tot hi ha espècies que només poden viure dins de l’aigua, no oblidem que es creu que la vida es va originar en un ‘caldo aquós’. Així doncs, per mi l’AIGUA ÉS VIDA.

Encara podem anar molt més enllà, a mi m’agrada molt deixar empremta però no tanta com perquè no respectin la meva llibertat; fins hi tot en l’aigua veig aquesta propietat després de que la pluja hagi deixat rastre en els carrers mullats però després el sol s’encarrega de fer oblidar aquest rastre.

Això si, quan l’aigua vol deixar rastre ho fa amb força i deixa marcada de forma perpètua la seva empremta en la terra, les pedres i qualsevol altre material que calgui.

L’aigua és suau i carinyosa quan ens acaricia en un riu, una pisicina, una banyera o el mar. Però esta dotada d’una força infinita capaç de borrar pobles sencers al seu pas. Qualitats que hom ha de saber usar amb saviesa.

La facilitat que té de canviar d’estats, tan aviat la podem trobar com un sòlid, un líquid o un gas. Un exemple claríssim de fins a quin pot canviar sense deixar de ser ella mateixa. Què millor per mi que poder ser jo mateix en cada un dels meus rols.

Als humans l’aigua calentona ens pot fer sentir abraçats, acollits i fins hi tot estimats. Però quan esta fresqueta ens ajuda a espavilar-nos ens fa despertar i activar-nos.

L’aigua és agraïda perquè quan la deixem fluir amb llibertat la vida creix al seu voltant. És honesta perquè treu el brut per deixar el net, sense pretencions. És font de motivació i passió. SER AIGUA em permet encarnar aquestes qualitats.

Per què vull SER AIGUA?

El meu objectiu com el de moltes altres persones és ser feliç, per mi ser feliç és donar amor perquè quan ho faig em sento plè. El cor s’omple de joia quan notes que tot allò que has donat sense pensar com et tornaria t’acaba tornant de les formes més inesperades.

Al SER AIGUA i fer meves les propietats d’aquesta és fa senzill tenir totes les eines que calen per ser una persona més desenvolupada. És senzill estar motivat en els projectes personals i professionals, però el que és millor és fa molt senzill tancar els ulls respirar profundament i descobrir que en aquest instant ets una persona feliç en el sentit més profund del terme. Però ho ets ARA! no perquè penses en el passat ni et projectes cap al futur, sinó en aquest instant.

El fet de poder sentir la felicitat en l’instant actual et fa estar infinitament agraït a tot el que t’envolpa: persones, animals, coses, etc. Et sents en l’obligació d’agraïr a tot i a tothom el que ets. T’adones que sense tot plegat tu no series. Com diuen alguns autors ‘inter-ser’, no podem ser si la resta de coses no són. De fet, fins hi tot en la física quantica trobem referències a aquesta idea, quan es diu que l’univers ‘és’ perquè nosaltres l’observem.

Així doncs, jo crec que si vull aportar el millor de mi a tot i tothom que m’envolta he de SER AIGUA d’aquesta forma tot fluirà sense cap tipus d’aspresa. Només així em podré sentir plè.

Apr 13

Quatre notes sobre filosofia de vida

Reading time: 2 – 2 minutes

marcianos

Mirant el video dels ‘marcianos’ he decidit extreure el missatge que intenta traspassar-nos el video així doncs, perquè ho pogueu meditar tranquilament:

Cuando alguien evoluciona, también evoluiona todo a su alrededor.
Cuando tratamos de ser mejores de lo que somos, todo a nuestro alrededor tamibén se vuelve mejor.
Eres libre para elegir, para tomar decisiones. Aunque sólo tu las entiendas. Toma tus decisiones con coraje, desprendimiento y, a veces, con una cierta dosis de locura.
Sólo entenderemos la vida y el universo cuando no buscamos explicaciones entonces todo queda claro.
Aprender algo, significa entrar en contacto con un mundo desconocido. Donde las cosas más simples son las más extraordinarias.
Atrévete a cambiar! Desafiate! No temas a los retos insiste una, y otra vez. Recuerda que sin fe, se puede perder una batalla que ya parecía ganada. No te des por vencido.
Acuérdate de saber siempre lo que quieres. Y empieza de nuevo.
El secreto está en no tener miedo de equivocarnos.
Y saber que es necesario ser humilde para aprender.
Ten paciencia para encontrar el momento exacto.
Y congratúlate de tus logros.
Y si esto no fuera suficiente, analiza las causas e inténtalo con más fuerza.
El mundo está en manos de aquellos que tienen el coraje de soñar y de correr el riesgo de vivir sus sueños. (Paulo Coelho)

Mar 31

Curs de ‘Personal Branding i Coaching Personal’

Reading time: 4 – 6 minutes

Personal Branding
El passat divendres vaig assistir a un curs de “Personal Branding i Coaching Personal” a les oficines del CINC on l’equip Advantage Service dirigit per Juanita Acevedo Segura ens va iniciar en aquest món tan interessant. Del curs en faig una valoració personal molt bona ja que el grup, continguts, ritme, instal·lacions i d’altres van ser excepcionalment bons. Així doncs, abans que res vull destacar la qualitat humana de tots plegats.

Entrant en materia sobre el que es va tractar a continuació faig un petit resum dels conceptes més importants que es van tractar, obviament això és el que jo vaig captar. Per tant, podria ser que tot plegat fos inexacte, erroni o fins hi tot que jo no hagués entès res.

Personal branding

Per crear la nostre marca personal, hem de veure’ns com un producte. Així doncs, per vendre de la millor manera possible el meu producte he de tenir clar què són per la meva marca les 4P del marketing:

    Product: el producte és un mateix, la marca: Oriol Rius
    Place: les xarxes socials, events, fires, networking, etc.
    Promotion: en qualsevol instant ens estem venent.
    Price: cal trobar el valor que esta disposat a pagar per nosaltres el mercat, això si, abans que res ens l’hem de creure nosaltres mateixos.

Com en tot producte és molt important l’imatge externa i interna del mateix, tot en si mateix ha de matenir una coherència amb la nostre personalitat. La imatge ha de ser atractiva perquè cal transmetre confiànca, ningú beuria aigua d’una ampolla oberta i amb l’envàs malmès.

El mercat actual ens ofereix moltíssimes noves possibilitats, però també han fet augmentar la competència. Així doncs, cal diferenciar-nos de la resta cal aprofitar les oportunintats que ens dona el mercat per fer resaltar els nostres atributs i deixar empremta. Si no aconseguim que es recordin de nosaltres passarem inadvertits. Així doncs cal que resaltem els atributs que més ens interessa i buscant la diferenciació amb la resta de l’oferta cal projectar-nos cap al mercat.

Per aconseguir la millor projecció de nosaltres mateixos cal treballar en tenir una base sòlida i això s’aconsegueix treballant amb els nostres valors, fortaleses i actitut en front de la vida.
Arribats en aquest punt només cal saber què volem, només cal treballar en identificar què és el que ens farà que aconseguim l’èxit. Sovint per fer aquest pas cal l’ajuda d’algú que ens acompanyi en el camí i que ens doni confiança, habitualment qui fa aquesta tasca és el ‘coach’.

Al parlar de deixar empremta estem exposant que és molt important la impresió que deixem de nosaltres. El mercat molts cops ens obliga a que aquesta impresió només pugui ser la primera impresió, així doncs, cal que treballem en saber què és el que veuen els altres en nosaltres i que treballem en projectar el que volem que es capti. A més d’això n’hem d’extreure que sovint el que captem com a primera impresió d’algú serà forçosament erroni, així doncs, ens hem de donar una segona o fins hi tot una tercera oportunintat per emportar-nos una impressió d’algú.

Per tal de treballar el tema de la primera impresió se’ns van proposar dos exercicis: el del minut de silenci i el de la finestra de Yohari. Són dos exercicis molt recomanables de posar en pràctica i dels quals s’apren moltíssim.

Beneficis del Personal Branding

  • Aconseguir seguretat en nosaltres mateixos
  • Projecció sobre el mercat
  • Usar i valorar els teus recursos
  • Tenir visibilitat i reconeixement com un expert
  • Permetre’ns marcar la diferència
  • Posicionament
  • Obtenir els teus objectius

Coaching Personal

  • En escència el que busca és l’entrenament de les nostres habilitats personals i professionals per tal de posar-les en pràctica alininant-les amb els nostres objectius.
  • El ‘coacher’ és l’expert que t’ajuda a donar el primer pas i t’acompanya en el camí.
  • Cal identificar les nostres potencialitats, perquè després a través d’un camí de coneixement i reconeixement poguem usar-les transmetent seguretat.
  • El més important, sota el meu punt de vista, és que t’ajuda a saber què és el que realment vols i t’ajuda a convertir el teu objectiu en algo real.

 

Enllaços relacionats:

Mar 17

Radiografia de les PIMEs segons Sage

Reading time: 1 – 2 minutes

A continuació exposo infomracions estadístiques en forma de punts que he extret de l’article: Sage ha presentado su radiografía de la pyme: “Sólo el 9% vende por Internet” del blog Tecnolgía Pyme.

PIMEs:

  • 65.9% tenen entre 1 i 4 ordinadors
  • 53,84% tenen entre 1 i 4 treballadors
  • 9%  venen per Internet
  • 44% tenen una web informativa
  • 46% no tenen web
  • 27% tenen tlf mòbils d’ultima generació
  • 65,6% mòbil tradicional
  • 26% presents en xarxes socials
  • 29,6% les usa per donar a coneixer el seu negoci i generar oportunitats
  • 70% de quota per facebook
  • 10% twitter
  • 10% linked.in
  • 14% usen facturació electrònica
  • 65% dels empresaris no tenen DNIe
  • 1,5% usen CRM
  • 51,35% estan interessades en aplicacions que els permetin gestionar el seu negoci a través d’Internet

L’informe original esta a Radiografía de la Pyme 2011 (còpia local).

M’ha semblat útil i interessant recopilar aquesta informació, espero que a vosaltres també ús serveixi.

Mar 10

Emilio Duró: resum conferència i coses que intento interioritzar

Reading time: 10 – 16 minutes

Després de descobrir fa unes setmanes a l’Emilio Duró arran d’unes conferències que va fer fa temps a Galícia i que estan penjades a Vimeo, ahir vaig tenir la sort de poder assistir a una conferència seva que va durar 4h llargues a la UAB. Doncs bé, com que resumir fil per randa tot el que va dir és realment difícil espero poder extreure una petita llista de les coses més importants que vaig poder retenir, a més també intentaré llistar els coneixements sobre els quals es basava per afirmar certes coses i sobre els que ahir mateix em vaig posar a estudiar per intentar comprendre millor el que ens volia dir.

Abans que res dir que l’Emilio és una d’aquelles persones que quan parla sap empatitzar no només amb una persona, sinó amb una sala plena de gent. Això té l’avantatge que fa que molta gent l’intenti seguir, però per altre banda, és fàcil caure en el parany de pensar que deixa anar una colla d’acudits sense massa sentit. Sota el meu punt de vista per entendre el que diu calen moltes i moltes hores de reflexió i estudi. Ja que no n’hi ha prou en entendre el que diu, cal interioritzar-ho i això no és senzill de fer.

Sobretot cal tenir la ment oberta i disposada a canviar qualsevol de les coses que sabem, creiem o que pensem que són d’una determinada manera. Al fer aquest exercici durant diverses hores i fixar-me en les coses que extreuen altres persones de les seves conferències me n’adono que no tothom esta preparat per entendre el que diu. Potser jo mateix tampoc ho estic, això si, ús asseguro que m’esforço moltíssim per estar-ho.

Bé començant amb la llista:

  • Sovint el fracàs és degut a problemes de cops emocionals, no per problemes de coneixements. L’estabilitat emocional és fonamental pel rendiment laboral i personal.
  • La felicitat es pot copiar, el perquè el podem fonamentar en que escencialment tots som iguals, és a dir, les nostres singularitats no són suficients com per fer-nos diferents.
  • Si assumim que tots som iguals i hi ha persones que són felices i altres no, el que hem de fer és fixar-nos en el que fan les persones felices i intentar fer el mateix.
  • Al fer aquest exercici ens adonarem que les persones felices, són persones optimistes. Així doncs, la clau esta en el coeficient d’optimisme.
  • Si el que volem és millorar, no ens hem de plantejar si sóm optimistes o no, cal que ho preguntem a la resta de persones. Com ens veuen els altres? això és la veritat. Si nosaltres contestem a la pregunta el que farem és negar la realitat.
  • Arribats en aquest punt, ens hem de preguntar: això és genètic o ho podem aprendre?. Sota el meu punt de vista en aquesta frase aprendre és un sinònim d’interioritzar, això ens porta a poder afirmar que és molt difícil aprendre-ho perquè les qüestions referents a l’aprenentatge, especialment aprenentatge d’aptituts és dona majoritariament dels 0 als 3 anys.
  • Així doncs, sabem que ser optimista -o no- depèn de la genètica. Malgrat tot això val la pena intentar-ho, ja que adquirir un nou hàbit sovint és una qüestió de costums, repeticions i disciplina. Finalment aquest hàbit s’interioritza i acaba formant part de nosaltres, es converteix en una conducta.
  • Actualment tenim un problema nou, l’esperança de vida és molt gran i genèticament no estem preparats per viure tants anys. Fa 200 anys ser feliç es podia basar en el plaer, però actualment això no té sentit perquè el nostre cos no pot aguantar tants excessos durant tan de temps.
  • La vida es defineix com la capacitat de reproduir-se i de captar energia. Aquests són els objectius de la genètica que condicionen el nostre cos. Així doncs, hem posat anys a la vida, ara toca posar vida als anys. Cal buscar-li un contingut. La genètica el que vol és que ens reproduim i que morim per deixar lloc a les noves generacions, però nosaltres lluitem contra la naturalesa.
  • La genètica el que busca és la perpetuitat de l’especia, no la felicitat de l’individu. És curiós observar alguns detalls de la lògica genètica:
    • Quan som petits i hem d’aprendre les coses que ens marcaran per la resta de la vida. Els nostres pares són el nostre referent. L’aprenentatge de les aptituts (conductes) es dona dels 0 als 3 anys i s’apren bàsicament per l’entorn i les decisions dels pares.
    • Un cop arribem a la fertilitat i ja podem perpetuar-nos com a espècie no podem ni veure els nostres pares (adolescència). Perquè si seguíssim “enamorats” dels pares l’especie desapareixeria, cal buscar les mutacions genètiques amb altres membres de l’especie amb diferent ADN.
  • Si intentem aplicar alguns dels punts anteriors al món de l’empresa podriem extreure que:
    • Les aptituts personals són vitals en un procés de selecció, més enllà de les habilitats de la persona. Cal buscar les persones optimites per enriquir les nostres empreses. El coeficient d’intel·ligència és menys important que el coeficient d’optimisme o el coeficient emocional. Cal invertir més en el procés de selecció que no en la formació.
    • Quantes més experiències acumula una persona més difícil és que sigui feliç, per això el talent jove acaba sent més preciat que no pas l’experiència. Ja que amb experiència és difícil trobar persones optimistes. Per ser feliç cal tenir mala memòria i bona salut.
    • La curiositat és un tret de les persones intel·ligents. Així doncs, cal valorar les inquietuts que tenen per saber els candidats a un lloc de treball.
    • Una persona feliç ho serà perquè troba la felicitat en el procés d’aconseguir un objectiu, no en el fet d’assolir-lo. Per això, una persona motivada i optimista amb un objectiu clar és fàcil que sigui feliç.
  • Hi ha diverses tècniques per visualitzar el que volem assolir, això ens ajuda a motivar-nos i a aconseguir els objectius que ens proposem. Cal no oblidar que som el que creiem que som.
  • Genèticament tenim una de les dues parts del cervell que domina l’altre, el fet de que sigui la dreta o l’esquerra la que mana diu molts trets de la nostre personalitat. Això condicionarà la forma que tenim de percebre el món, si a això i sumem que, la nostre realitat esta totalment condicionada a les nostres percepcions.
  • Els nostres sentits només estan preparats per percebre allò que coneixen. Hi ha diversos trucs òptics que ho demostren. Així doncs, per molt que ens esforcem mai podrem percebre la realitat sinó una versió de la mateixa condicionada per la genètica, l’experiència i els sentits.
  • Gràcies a aquests fets s’han pogut desenvolupar tests, com per exemple el test de DISC, que ens permeten reconeixer certes conductes de les persones.
  • Tot això ens porta a preguntar-nos: la realitat existeix?
  • Basant-nos en el dit fins ara ja podem deduir que no existeix una sola realitat, a més podem afegir que no podem afirmar que el que estem percebent en aquest moment esta passant ara, ni tan sols que passi. Si a tot això hi sumem que actualment es creu que la realitat esta composta per 11 dimensions, sense les quals no podem explicar els fenòmens que ens envolten en el micro i macro cosmos podem confirmar que: si la realitat existeix no té res a veure amb el que nosaltres entenem com a realitat.
  • No oblidem que els humans som capaços de viure coses que passen al nostre cervell exactament igual que si estiguessin passant, aquest fet ens allunya encara més de la realitat. Ja que no podem distingir entre la imaginació i la realitat filtrada per les nostres experiències, la genètica i els sentits.
  • Un pas més en aquest raonament seria acceptar que no hi ha res que ens pugui afectar, les coses no són bones ni dolentes. Perquè tot el que passa ho creem nosaltres. El fet de que algo existeixi, o no, només depèn de nosaltres mateixos.
  • Arribats en aquest punt hi ha una serie de coneixements que caldria adquirir per entendre amb més profunditat el que l’Emilio ens planteja, per exemple:
  • Segons la teoria de cordes hi ha diversos universos paral·lels que s’estan donant al mateix temps.
  • El temps és continu, però nosaltres el percebem discret. És el que anomenem “temps real” (24fps), entre fotograma i fotograma la hiperincursio suggereix que l’energia viatja entre universos que no estan lligats al concepte de temps, per tant, no podem dir que les coses són part del passat, present o futur. Sabent això una bona suggerència és que tinguem pensaments positius abans d’anar a dormir, ja que la realitat que viurem en el subconscient estarà condicionada per les incursions que facin aquests pensaments en els fets que ens puguin passar en el futur del nostre univers.
  • Entenc que en base a aquestes idees apareix la teoria de la sincronicitat, o causalitat, que defensen totes les grans ments de la nostre època: premis novel, científics prestigiosos, comunicadors brillants, etc. O sigui, tot esta escrit i lligat a un destí. Tot passa per alguna cosa.
  • Fixem-nos que quan un nen suspèn un examen sempre diu: “m’han suspès”. Això ho fa perquè eludeix la seva responsabilitat en el que ha passat. Però quan aprova diu: “he aprovat”. Com aprenem a ser responsables:
  • Dels 0 als 3 anys, els nens donen les culpes de tot als pares perquè els fan ells responsables de tot el que els passa.
  • Després dels 3 als 20 anys, els pares i la vida ensenyen als nens que han de ser responsables amb el que fan. Això vol dir, que responen amb la seva vida de les conseqüències dels seus actes.
  • A partir dels 20 anys, se suposa que un adult ja és responsable dels seus actes. Malgrat això hi ha molta gent que esta perduda a la vall de les excuses, de forma que responsabilitzen al món de tot el que els passa sense voler assumir la seva responsabilitat. Hi ha un 82% de les persones que pensen que la culpa és dels altres, o sigui, que hi ha un 82% de les persones que són reactives, no proactives.
  • Mitjançant el focus de control intens ens ajudarà a entendre que realment tot el que ens passa depèn de nosaltres mateixos. És important sentir que la vida la controlem nosaltres, no ella ens controla a nosaltres.
  • Per cuidar el cos i la ment, l’Emilio ens dona 4 consells:
    • Fer 1h d’esport al dia, ajuda a combatre la falta de liti. Aquesta mancança genera desordre maniaco-depressiu. No podem oblidar que l’èxit mata i que em de lluitar contra tot el que ens va bé. (aquesta part encara no l’he entès, ho confeso)
    • 30min de relaxació diaris, els nervis només ens aporten problemes. S’han d’evitar.
    • Cuidar l’alimentació, no es mala idea anar a un nutricionista perquè ens faci una pla d’alimentació.
    • Prendre complements vitamínics, per tal de compensar les vitamines que el cos no sintetitza.
  • Per tal de posar contingut a la nostra vida, cal que entenguem alguenes coses.
    • La raó la usem per justificar el que sentim. O sigui, que no podem seguir la raó sinó no podrem ser feliços ens hem de deixar guia pel cor, la raó ja justificarà les nostres decisions.
    • Les coses que sentim les aprenem dels 0 als 3 anys, les guardem al cervell límbic.
    • La felicitat la trobarem en l’equilibri.
    • És important que planifiquem la nostre vida física i que treballem en compartir el màxim de coses possibles amb la nostre parella, perquè sinó la nostre vida serà un mal son.
    • És molt important no perdre de vista que morirem, així doncs, cal pensar en fer alguna cosa que valgui la pena. Això ajudarà a donar sentit a la nostre vida. Quan algú té un “perquè” sempre troba el “com”.
  • L’equilibri de la felicitat es troba en l’equilibri de:
    • fer esport, per mantenir la salut física
    • estudiar, aprendre i llegir, per mantenir la salut mental
    • emocions, expresar el que sentim perquè compartir sentimens ens dona vida
    • l’ànima, la serenitat de l’espiritualitat compensa el que escapa de la nostre raó
  • És vital que busquem la resposta a la pregunta: Què espera la vida de mi?
  • Si després actuem de forma responsable i fem el que hem de fer, tindrem un “perquè” i trobarem el “com”.