Dec 31

Cap d’any a NYC

Reading time: 3 – 4 minutes

Abans que res i perquè no se m’oblidi: Bon any a tothom! després d’una altre sequera d’articles a qui ens teniu a l’aeroport de Madrid esperant a que surti el vol cap a Nova York, un any més aprofitem les vacances de nadal per anar a veure món. Aquest cop toca anar a fer el turísta als EUA. Després d’anar a llocs de caloreta els últims tres anys aquest cop tocarà passar fred. Però ja aviso que la cosa té trampa, ja que la idea aquest cop serà aprofitar la setmana blanca dels professors per fer unes vacances de caloreta llavors.

Tornant al tema del blog, cal afegir que aquest cop el tema de la sequera té una bona excusa ja que aquest últim mes la meva vida ha canviat força, de fet, ja no treballo ni tan sols des de casa sinó que els propers mesos i potser fins hi tot l’any 2011 treballaré a Barcelona. Això m’obliga a invertir unes 3h al dia en desplaçaments, o sigui, em resta temps per escriure les meves troballes i enginys tecnològics. Això si, com sempre continuo recopilant apunts que estan pendents d’ordenar per tal de ser publicats.

Per aquest proper any 2011 hauré d’intentar aplicar les últimes coses que m’ha ensenyat la vida. Coses tan senzilles i difícils d’assimilar com que per guanyar més diners el que he de fer és treballar menys, que per ser més feliç he de respectar els horaris i optimitzar al màxim el temps d’oci, seguir potenciant les relacions personals i aprendre encara més a disfrutar-les. Pel que fa als temes tècnics ja fa anys que m’esforço en fer-ho però cada cop ho vaig fent millor i el tema és ben senzill, fer menys coses i augmentar dràsticament el temps dedicat a temes específics. He notat que amb uns 30min d’actualització de temes tecnològics genèrics i unes de 2 a 4h d’estudi de temes especialitzats puc aprofitar la resta d’hores en optimitzar els processos que m’envolten i que permeten que tot flueixi a la perfecció.

Abans d’acabar l’article ús poso al dia dels temes laborals, així sabreu per on paro. La major part del dia estic treballant per Vision Robotics com a CTO. Per altre banda les tasques d’assessor en temes de hosting i correu electrònic continuen més vives que mai. Pel que fa al projecte movilpoint ha canviat de nom i es passarà a dir vitevents.com ben aviat, de fet, la nova web d’ecommerce ja comença a tenir una forma ben interessant. Per si tot això no fos prou, amb l’Oriol M. i el Ferran M. estem donant-li tombs a un nou projecte que té molt bona pinta.

Bé ja heu vist que la cosa esta més ocupada que mai, però el millor de tot és que cada cop aconsegueixo envoltar-me de gent més interessant i que t’animen a seguir endavant. Per tant, diria que les parts més importants de la fórmula de la felicitat les tinc cobertes: amor, feina i salut. Mai hagués pensat que pogués arribar a ser tan ric.

Un cop més m’he posat reflexiu al blog, suposo que per aquestes dates ja toca. Per cert, parlant de temes profunds, fa un mes vaig digitalitzar els meus apunts del llibre “El Poder del Pleno Compromiso”, així que tinc pendent de publicar-los per tothom. Per aquest viatge m’estic llegint el llibre “Intel·ligència Emocional” que tanta gent m’ha recomanat, si és tan interessant com diuen ja en faré uns apunts de les parts més destacades per poder-los consultar sempre que calgui.

Arribats a aquest punt ja només em queda despedir-me fins l’any que ve, petons i abraçades!

Mar 01

Les últimes setmanes en fotografies

Reading time: 8 – 12 minutes

Com sembla que és una tònica en la meva vida tot corre molt, tot va molt ràpid i sempre hem passen mil i una coses. Qualsevol diria que normalment treballo des de casa, potser és gràcies a internet que hem permet mourem molt i aprofitar al màxim les sortides. Així doncs, per posar-me al dia he decidit re-editar un post que vaig fer l’any 2007: Fotografies dels últims dos dies. En aquest cas potser parlem de més de dues setmanes però la idea és la mateixa: buidar la targeta del mòbil i anotar coses curioses o no tan curioses al blog.

Des del 24 de gener continuo sense el meu portàtil, o sigui, que ja porto més d’un mes de patiments i esperes. De fet, gràcies a uns companys de LanA2 vaig poder-lo disfrutar garibé una setmana només netejant-lo ben net, però finalment va tornar a morir amb el mateix problema que el primer dia:

Malgrat alguna gent ha tingut la sort de que Dell li ha reparat el problema gratuitament, a d’altres com ara jo no hem tingut tanta sort. Així doncs, per eBay he demanat una placa base nova i encara estic a l’espera de rebre-la. Així podré recuperar el Dell m1330 que tan bon rendiment m’ha donat aquests quasi 3 anys.

Per altre banda, he demanat un Dell Studio 13 que fa més d’1mes que espero que Dell es digni a entregar-me, de fet, avui havia de rebre’l però segons l’estat de la comanda això no serà fins la setmana que ve, cosa que ja hem costa de creure quan han incomplert més de 3 vegades la data d’entrega.

Dell Studio XPS13

A nivell tècnic podriem dir que és l’evolució del m1330. Amb 8GB de RAM, 500GB d’HD i algunes millores en el lector de targetes flash a més d’una gràfica més potent, etc. Però el que realment m’ha fet comprar-ne un de nou no és tan el hardware sinó una garantia de 3 anys del dia després perquè no torni a estar com ara.
Canviant de tema, fa unes setmanes vaig ser al Mobile World Congress (MWC’10) de Barcelona, on vaig aprofitar per retrobar-me amb molts amics, no només durant la fira sinó durant tot el dia. Fins hi tot vaig retrobar-me amb el Fernando que després d’uns anys a Dublin a decidit establir-se a Barcelona. Pel que fa a la fira si no hi heu pogut anar, més enllà de mirar-vos mil fotografies i videos dels mòbils i d’altres cosetes que hi van presentar ús recomano llegir: 20 key trends at Mobile World Congress 2010 (1-10, 11-20).

Aquest any l’entrada va ser gentilesa de Google i més concretament de l’Ernest, que no només ens va aconseguir aquest passe als amiguetes sinó també una entrada a la conferència de desenvolupadors d’Android que es feia a la fira. La sorpresa que ens tenien preparats l’Ernest i la gent de Google és el regal d’un Nexus One al final de la xerrada.

Google Nexus One

Sobre el telèfon comentar que és un Android i com a tal tampoc es diferència tan del HTC Hero que ja tenia, això si quan sortim del sistema operatiu per mirar-nos el telèfon és impressionant el ràpid que arriba a funcionar la CPU d’1GHz i els més de 500MB de RAM. Tot el que feia amb la Hero ara mateix vola amb el Nexus One i quan dic vola vull dir que vola, estic impressionat. Per cert, el meu més gran descobriment dels últims dies a nivell d’aplicacions és una aplicació que es diu WebSharing i que permet compartir tot el mèdia que tinc al meu telèfon via Wi-Fi a través d’una interficie web senzillíssima d’usar i molt potent.

Aquesta setmana passada també ha estat molt especial perquè movilpoint ha venut la seva primera unitat de la nova gama de productes. Després de molts mesos de feina s’ha reorientat totalment la companyia i de forma oficiosa ja puc informar que els nous productes de l’empresa seran totalment hardware, o sigui, que ja no farem software. Són productes totalment ecològics, molt econòmics i fets a mida de cada client a través d’una configuració via web. La gama de producte esta totalment orientada a fires i events, espero poder-vos presentar la nova web ben aviat.

Mentretant podeu veure com estem treballant amb els nous punts d’informació:

i també donar un cop d’ull a la primera unitat instalada a casa d’un client:

Finalment aquest cap de setmana he estat a la DrupalCamp 2010 que es feia al Citilab de Cornellà; després de fer campana al phpWorkShop d’aquest any he passat a coneixer una mica més a fons a la gent i la tecnologia de Drupal. En general he sortit amb molt bon gust de boca de tot plegat, unes xerrades amb un bon nivell tècnic, una organització molt ben portada i una col·lecció de geeks més gran i fidel del que m’imaginava, això si, molt de Mac suelto 😉

Parlant de temes tècnics potser el que més m’ha agradat és SCRUM, que com cap metodologia de projectes és perfecte però si que aporta certs elements d’XP (eXtreme Programming) que sempre he trobat molt interessants. Potser la decepció més gran Open Atrium, no sé perquè m’esperava alguna cosa molt més potent. Per cert, alguna gent com en @quimet i en @linobertrand m’han preguntat què montava jo encomptes d’Open Atrium i això ho vaig respondre a un podcast que vaig fer el maig del 2008: Podcast 1×07: gestió de projectes. Per altre banda, des de llavors també he treballat amb Redmine i el recomano moltíssim, ja que esta molt ben integrat i malgrat esta fet amb RubyOnRails del que no en sé res de res, he de reconeixer que és una solució molt ben pensada i ben feta.

Abans d’acabar algunes fotos de la DrupalCamp 2010:

Sep 11

Nous gadgets que corren per casa

Reading time: 7 – 12 minutes

El que faré en aquesta entrada és un petit recull de comentaris sobre els últims dispositius que hi ha per casa.

Consola Wii + Wii Fit + Wii Motion Plus

Wii

Mai m’havia imaginat que em compraria una consola, de fet, tècnicament tampoc ho he fet ja que va ser un regal que li vaig fer a Estefania pel seu aniversari a finals de maig. Però com ja era la idea és un regal que disfrutem tots dos. Realment és un concepte totalment diferent del que jo havia entès sempre com a consola. Sota el meu punt de vista és una eina d’entreteniment que dona un punt d’interactivitat tan innovador que potser fins hi tot li caldria un nom diferent, enlloc de ser una consola més.

Wii Fit

Si ens fixem en l’ús que jo li dono, fins hi tot podriem anomenar-ho màquina de fer esport. Per sort no només faig esport amb la Wii, però he de dir que entre els 30min de footing que faig dia si dia no, més el control del meu IMC que hem permet portar la Wii Fit i la experiència brutal que em dona el Wii Motion Plus quan jugo al Virtua Tennis 2009 és una màquina de fer esport molt entretinguda i a sobre m’ajuda a mantenir-me en forma.

Wii Motion Plus

A més no cal oblidar la component social, crec que és una consola ideal per disfrutar amb els amics i deixar de banda els sovint aborrits jocs de taula. Segur que hi ha molta gent que no es cansa mai de jugar al parxís o a la oca; però jo de ben petit sempre he tingut repelús a aquest jocs, fins hi tot quan no sabia ni el que era un ordinador.

Archos 5 + DVR Station Generation 6

De fet l’Archos5 ja fa molts dies que corre per casa, fins hi tot hauria de dir pel món. Ja que com a dispositiu portàtil per això va ser pensat per emportarte’l pel món. Com passa sovint amb aquests gadgets Estefania els disfruta sobretot quan anem de viatge, però jo en el meu dia a dia l’uso per ambietar les meves jornades de treball o per animar els viatges que faig a Barcelona.

Els seus 120Gb de disc dur trobo que són ideals, mai els he trobat excessius com a molt algún cop n’hagués volgut més. Ja que sempre es pot usar com a disc dur portàtil. Potser una cosa que no m’agradam massa és que no puc usar la funció de dispositiu mass storage (disc dur extern) mentre reprodueixo música. Trobo que seria ideal tenir-lo connectat al portàtil mentre treballo i escolto musica, de forma que quan tingués alguna cosa que copiar-me per emportar: PDFs, més música, podcasts, etc. ho fes directament. Però no es pot tenir tot.

He de dir que les funcions que més uso quan viatjo són les de veure videos, escoltar música i llegir PDFs. Aquesta última funció és un pel lenta pel meu gust però sovint l’utilitzo ja que sempre porto una bona col·lecció de llibres tècnics que no puc evitar fullejar o fins hi tot llegir. Això si, no ús recomano fer-ho més d’1h seguida ja que és força dur per la vista les 5″ de la pantalla tampoc donen per tan.

Archos5 DVR Station

Pel que fa a la DVR station només fa unes setmanes que la vaig comprar, obviament la tenim al menjador i gràcies al seu comandament a distància més que complert l’usem per veure pel·lícules o per posar música usant la TV del menjador. L’usabilitat del comandament a distància és bona en general, potser el problema més greu és que el ratolí (per dir-li d’alguna forma) que incorpora el comandament és força inusable però això només cal usar-ho si volem navegar per internet.

Archos5 DVR Station Generation 6 - Remote Control

Pel que fa a l’accés del contingut que tinc a la xarxa es fa via UPnP i el servidor UPnP que tinc instal·lat al meu NAS (Openfiler) és el Mediatomb, cosa que de moment m’està donant una serie d’inconvenients que no he resolt. Per un costat, a l’hora de buscar contingut em mostra tot el media en una sola carpeta, cosa força inusable degut a la quantitat. Malgrat això és culpa de que el servidor UPnP exporta el contingut de forma poc òptima per defecte, hauré de mirar de configurar-lo millor. L’altre inconvenient és que si reps un contingut via UPnP no pots usar les funcions de ‘fast-forward’ i ‘rewind’ cosa realment molesta en moltes ocasions.

Archos5 DVR Station Generation 6 - Connections

Comentar també que la radio per internet que té instal·lada l’Archos5 és un programa que es diu vTuner i que malgrat té molt contingut i molt ben ordenat, entre el qual he trobat emisores que m’agraden molt també trobo molt a faltar el no poder usar eines d’internet com Spotify o LastFM. Cosa que a priori semblaria suportada perquè l’Archos5 suporta Flash tan en pàgines web com en aplicaciones standalone però no és capaç de reproduir cap de les coses que he comentat.

HTC Hero

htc hero

Finalment l’últim gadget a comentar és el mòbil que he adquirit: HTC Hero en lloc del HTC Touch Cruise que he tingut fins ara. De fet, no ha estat un canvi per gust sinó obligat ja que en un sopar a la fresca d’aquest estiu el mòbil va desapareixer i per tant vaig haver de buscar-me la vida. Així doncs, després d’una bona oferta per part d’Orange vaig adquirir aquest terminal.

Comentar que per fi sóc lliure! ja no depenc del coi de Windows Mobile que això més que un sistema operatiu era un mal son. Android no és la perfecció però em dona moltes alegries i bones experiències cada dia. Cosa que no es pot dir del anterior sistema.

Sobre el terminal comentar que aquesta petita curva que fa en la part inferior i que tanta por em feia que es convertís en una incomoditat, almenys per mi, s’ha acabat convertint en una comoditat ja que quan porto el terminal a la butxaca aquest s’adapta millor a la forma del cos.

Com a inconvenient comentar que la pantalla tàctil és una mica difícil d’usar quan tens les mans suades o humides de la calor o algún altre motiu. Sort del trackball que sovint ens facilita la vida. Això si, quan tens les mans ben seques la usabilitat tàctil del terminal és genial i el teclat virtual quan girem el terminal és realment còmode d’usar.

Per buscar-li coses negatives comentar que la cobertura GSM a vegades va i ve, sense massa explicacions i malgrat et diu que tens cobertura sembla que a qui et truca li diu que no estas disponible. Encara he d’acabar de validar si aquest problema és degut a la cobertura que hi ha a casa meva o bé, és realment un problema del terminal. Aquesta propera setmana tindré un altre teminal d’Orange per temes de feina i així ho podré contrastar.

Jul 03

llibre: “La economía Long Tail”

Reading time: 2 – 4 minutes

Almenys fa tres setmanes que tinc pendent escriure una ressenya sobre aquest llibre “La econmía Long Tail: De los mercados de masas al triunfo de lo minoritario” (ISBN: 978-84-934642-6-4) escrit per Chris Anderson (editor de la revista Wired). Per cert, el llibre me’l va recomanar el Jordi, així doncs li he d’agraïr que ho fes perquè desconeixia totalment el concepte ‘long tail’ i ara el veig a tots els racons.

Pels que com jo tampoc ús soni el terme, una bona forma d’intrudir-se és a partir de l’article de la wikipedia sobre el conepte. De fet, hi ha ben pocs conceptes que donin tan de si i que es poguin explicar amb algo tan senzill com aquesta gràfica:

long tail graph

El concepte ‘long tail’ faria referència a la part dreta de la gràfica, o sigui, on la gràfica tendeix a zero però mai arriba a ser-ho per molt a la dreta que anem. Aquí és on rau el valor de la teoria. Posaré un exemple, perquè s’entengui millor.

Imagineu que la gràfica aplica al index de ventes de DVDs; doncs bé, a l’esquerra tindriem els ‘top’, el que més es ven. A la dreta, tota la ‘long tail’ amb milions i milions de DVDs que pertanyen a infinitat de nitxols de mercat que són més o menys grossos, però que sovint si ens n’anéssim a la posició 100.000 d’aquest llistat de ventes de DVD trobariem que aquest DVD es continua venent encara que sigui en molt poques unitats, igualment segueix passant a la posició 500.000 o 1.000.000. El que preten demostrar la teoria del ‘long tail’ és que hi ha empreses com pot ser Netflix, Rhapsody, iTunes o d’altres similars que sovint acaben fent tants o més diners per la suma de ventes a la ‘long tail’ que no pas en els productes ‘top’.

Més enllà del concepte, la valoració que faig del llibre és bona. Diguem que li poso un 7 sobre 10. Aconsegueix mantenir-te força enganxat malgrat com ja em va comentar el Jordi si haguessin fet un treball de síntesis amb 15 pàgines es podia explicar tot el que ve a dir el llibre. Però l’assaig demostra la teoria i explica com s’ha arribat a poder afirmar això, contrastant-ho en diversos aspectes de l’economia actual i del comerç electrònic. A més, cal destacar l’important treball de camp que fa l’autor per contrastar la teoria. Així doncs, si penseu fer algún tipus de pla de negoci que toqui internet ni que sigui de passada, és una bona lectura a fer.

Sep 01

Coses d’aquest agost… o perquè no tenia temps de publicar al blog

Reading time: 4 – 6 minutes

Durant el mes d’agost tothom espera recuperar les piles geient al sol, o a la fresca, i relaxant-se. Doncs bé jo algún momentet també ho he fet:

terrat_prenent_fresca.png

Però la veritat els moments han estat ben poquets, ja que per aquest mes de setembre que avui comença he d’entregar un parell de projectes de movilpoint ambdós molt interessants. Però això m’ha obligat a mi i al meu equip a posar-nos les piles durant tot el mes per tal de tenir la feina llesta. Així doncs, m’he passat la major part de temps fent més hores que un rellotge i sense gens de vacances. El pitjor del tema és que això encara s’allargarà tot el mes però espero que pel mes que ve la cosa ja vagi canviant.

Parlant de feina aquest mes d’agost també hem tingut en funcionament un MPTI (MovilPoint Terminal Internet) a la botiga Divers de l’aeroport de Barcelona. S’ha de reconeixer que de moment la màquina esta aguantant prou bé en producció i això dona molt confiança sobre el producte. A més l’alta recaudació del moneder és la millor prova del bé que va.

mpti-aeroport.png

És més l’altre dia sortint d’un WC de no sé quin centre comercial vaig veure el punt d’internet de Telefonica i realment em sentir molt reconfortat al saber que al nostre MPTI mai li passarà això:

telefonica-terminal-internet.png

Una de les moltes avantatges que té no treballar en Windows. A més gràcies a l’últim avanç incorporat al MPTI la capacitat de treballar sobre disc dur amb les mateixes avantatges de quan ho feia amb CD més una memòria DOM (Flash IDE). O sigui, que al disc dur hi tinc una particio on hi ha el CD grabat i en una altre partició les dades persistents gràcies a un sistema de fitxers de tipus COW, per si voleu més informació de com es fa ho vaig explicar a LiveCD sense CDROM i amb mode persistent.

Seguint amb el rotllo corporatiu que porto fins hi tot m’he comprat un ratolí dels colors de movilpoint. Mireu que xulo:

mouse-movilpoint.png

Aquest mes decididament ha estat un mes de compres perquè també m’he comprat un munt de pantalons i uns quants polos. Però com que això no és gaire friki, optaré per ensenyar-vos un parell de cosetes més que m’he comprat. Per començar un dels meus grans somnis tenir el meu propi DYMO, quina tonteria,eh!? però és que com a adicte dels caleixets i les caixetes em feia falta una eina per poder posar-hi etiquetes a tot plegat i com que la meva lletra no acompanya, doncs finalment m’he decit gastar uns 20€ amb aquest DYMO:

dymo.png

Malgrat la il·lusió que em fa encara no l’he pogut ni estrenar, però durant els propers mesos espero posar una mica més d’ordre a la meva vida i segur que em farà molt de servei. Una altre coseta que per uns 10€ no vaig poder-me resistir de comprar va ser un tornavís amb 117 puntes, impresionant! realment diria que no en trobaré cap a faltar per obrir els emprenyadors tornillos dels gadgets que sempre tenen les formes més extranyes i molestes.

117puntes-tornavis.png

A més de totes les compres i la feina, també he de dir que com sempre els amics m’han ajudat a distreurem anant de sopars, a la platja i moltes d’altres activitats. Com sempre és un plaer tenir amics com el Xavi, la Sabina, el Manel, Estefania, la Gloria, el Pof, Carles i d’altres que no poso per no fer-me pesat… aquesta colla són els que et donen forces per seguir treballant. Per cert, i les postres que em foto als sopars que anem també:

postres.png

Doncs això ha estat una mica tot plegat, res espectacular com un viatge a l’altre punta del món. Però això ho deixo per cap d’any, oi mussols i mussoles? a veure si tot va bé i ens n’anem a algún lloc on faci molt solet i em pugui tocar bé la panxa mentre degusto una ‘Coco-Loco’.

Sep 01

Frase celebre que va dir ahir el Martín

Reading time: < 1 minute

No passa gaire sovint que hi hagi coses que m’impactin tan com per estar-hi pensant 24h després. Però ahir el Martin en va dir una que no em trec del cap i que intentaré que canviï el meu futur com a persona:

Ante la virtud de pedir, esta la de no dar.

Així doncs, ja ho sabeu a partir d’ara baixaré el meu nivell d’eficiència a canvi de pujar el meu nivell de qualitat de vida, a veure si puc.

Jul 19

L’últim llibre que m’he llegit: La Pell Freda – Albert Sánchez Piñol

Reading time: 2 – 2 minutes

la_pell_freda.jpg

Ho he de reconeixer sóc un pel lent acabant llibres. Aquest llibre me’l van regalar l’Oriol i la Sara pel meu aniversari, o sigui, el 9 de maig i fins fa una setmana aproximadament no el vaig acabar. Així doncs, com ja és costum ús en faré 5 cèntims del que m’ha semblat. Pel que fa a la història la trobo súper original i diferent. Mai hagués imaginat que es podia escriure un llibre tan profund amb elements tan simples. He de reconeixer que és un llibre molt ben escrit i l’autor realment es mereix els meus respectes, ja que sap enganxar-te i explica els detalls d’una forma amena i realment precisa. Així doncs, diguem que les seves descripcions et saben transportar fins a l’illa on transcorre la història. Tan és així que alguna que altre vegada he arribat a somar amb els ‘granotots’, si no sabeu de què parlo i llegiu el llibre ja m’entendreu.

Així doncs, la meva valoració és molt positiva sobre el llibre malgrat el final m’ha deixat una mica fred i no ho dic pas per jugar amb el títol. Després de l’adicció que m’havia arribat a crear el llibre realment m’ha decebut una mica el final, potser esperava un cop d’efecte que no arriba. Si que el final és ben obert fins a l’última pàgina però no sé perquè esperava algún element que fes girar la història.

Apa doncs, aquí teniu una altre novel·la recomenada per mi… cosa ben poc habitual,eh!? ja que com sabeu no és un genere que em tiri gaire. Per cert, per si algú busca el llibre el seu ISBN-10: 8495616254 / ISBN-13: 978-8495616258.