May 14

bicing – nou mitjà de transport de Barcelona

Reading time: 2 – 3 minutes

bicing.gif

Ahir vaig anar a fer un gelat amb uns amics al Fratello prop del Maremagnum, realment uns gelats boníssims ús els recomano. La qüestió és que el Manel de cop i volta va apareixer amb una bicicleta i ens va explicar això del bicing. Fa molt de temps havia sentit a parlar d’aquesta iniciativa però estava convençut que no havia arribat a bon port. Quina va ser la meva sorpresa al veure que al veure que ja hi ha més de 100 estacions de bicicletes per tot Barcelona i que això ja és més que una realitat amb més de 15.000 persones adscrites al servei. Si voleu més informació de com funciona això d’anar amb la teva targeta de bicing a una estació de bicicletes agafar-ne una i tornar-la en una altre estació, com qui agafar un taxi, bux o metro el millor és que ho mireu a la web.

estacio-bicing.jpg

Pel que fa a la bicicleta vaig tenir la oportunitat de probar-la i va prou bé, vaig donar un tomb fins al mar i el canvi de tres velocitats que incorpora és realment còmode. A més esta molt ben preparada per posar-hi la maleta, uns bons frens, etc. Potser hi trobo a faltar un retrovisor per quan has de circular pel carrer degut a que no hi ha carril bici a tot arreu. Però això suposo que mica en mica anirà millorant: més carrils bici, més estacions, més bicicletes disponibles… suposo que el fet d’haver-hi cada cop més abonats ja és una garantia per tot això.

En aquesta foto podeu veure l’Oriol provant la bici que varem estar provant ahir.

oriol-bicing.jpg

Jan 20

Llibre: Esta noche NO, querida

Reading time: 2 – 3 minutes

estanochenoquerida.jpg

Ahir vaig acabar les últimes de 10 pàgines que feia més d’1 mes que tenia pendents d’acabar del llibre Esta noche NO, querida (ISBN: 8479019204) d’en Sergio Sinay. El llibre me’l va regalar la Daphne cap a principis de desembre, de fet, quan me’l va regalar no vaig acabar d’entendre què en podia treure de bo del llibre. Però un cop el vaig començar vaig veure que realment et convida a reinventar-te com a persona.

No és un llibre que et canviï de dalt a baix, però si que es veritat que et fa plantejar moltíssimes coses i et fa veure a tu mateix des d’una altre òptica. A diferència del que pot semblar el llibre no parla de sexe, tot i que en algún punt pot tocar el tema. Més aviat parla dels valors masculins, des dels homosexuals, als missogens; passant per metrosexuals, afeminitas, feministes, masclistes i qualsevol altre tipus d’home que se’ns pugui passar pel cap. Fixeu-vos el difícil que és definir-nos, etiquetar-nos o encasillar-nos en algún d’aquests rols si és que encaixem en algún.

Bé doncs, si algú de vosaltre no s’ha plantejat mai d’on venen les típiques expresions de l’estil: com un home, això és cosa d’homes, això és perquè sóc un home, o d’altres similars en aquest llibre podrem trobar-hi moltes formes noves d’interpretar aquestes expressions i d’altres. Però no només es queda en el llenguatge verbal, en la moral social o en els prejudicis socials sinó que també aprofundeix en les conductes socials i personals dels homes en la cotidinaitat. Com que m’estic embolicant molt només ús vull convidar a llegir aquest llibre que en un tres i no res tindreu llegit, i que a més, jo diria que ús ajudarà a ser una mica millors com a persones. Ah! i no només és pels homes, ja que les dones també poden aprendre moltíssim del llibre.

Per cert, si algú decideix comprar el llibre que es fixi on ho fa, perquè segons l’enllaç que he posat a la casa del llibre costa 12€ i encanvi l’exemplar que jo tinc esta marcat en la contraportada per 5€. Diria que val la pena mirar-s’ho.

Dec 08

Geek vs Nerd vs Friki

Reading time: 2 – 3 minutes

Mai se m’havia passat pel cap posar-me a comparar un Geek i un Nerd. Avui no sé com m’ha donat per mirar què deia la wikipedia espanyola sobre el terme Geek i he vist que no només el defineix sinó que el diferència d’un Nerd i d’un Friki. No ús ho podereu:

Geek es un término para indicar a la persona que presenta una gran fascinación por la tecnología e informática, y temas relacionados.

El término Geek generalmente suele confundirse como falso sinónimo de Nerd, sin embargo no lo son, ya que poseen características que los diferencian. Al igual que un geek, un nerd es una persona con gran inteligencia y pasión por el conocimiento, sin embargo un geek suele ser una persona más extravagante y extrovertida, tanto en su estilo de vida como en su forma de ser, y generalmente no tiene altas tendencias a mantenerse apartado de algunas corrientes sociales; mientras que un nerd tiende a ser más conservador y el tipo de conocimiento que puede manejar es más variado, abarcando igualmente otros temas.

Por otra parte, la cultura geek al tener fascinación por la tecnología, está también íntimamente relacionada con otros temas como son: la ciencia ficción y en especial con obras cinematográficas o literarias, videojuegos, etc. como “Star Wars”, “Star Trek”, “Stargate”, “StarCraft”, “Matrix”, entre otras, considerándose como frikis de estas series o películas; y algunos también relacionados con el tema de los videojuegos, considerándose muchos de ellos igualmente como un jugador (“gamer”).

Com a curiositat fa un temps vaig fer un test de quin és el meu nivell de Nerd, m’acaba de venir a la memòria… buf! a més em va donar un 87 sobre 100. De fet, recordo que això m’ha portat coses bones o això vaig comentar en aquest article 😉

NOTA: malgrat no podem dir que no m’agradi la ciència ficció al cinema i la literatura, no m’agrada quasi cap de les típiques pel·lícules citades en la defnició. Diguem que sóc molt tocat dels _____ en aquest tema.

Oct 28

Resum de la setmana

Reading time: 3 – 4 minutes

Tot just m’he llevat, he netejat una mica la cuina, el wc i posat una rentadora. Però ja són les 13.23 així doncs després d’aquesta setmana boja en que n’he de fer un balanç més que positiu. He estat dos dies a València per feian, on quasi no he dormit. M’he arrossegat durant dos dies a la tornada fins que m’he refet de la son acumulada i l’estrés dels clients que no em van deixar ni complir els horaris de menjar.

A més a partir d’aquesta setmana estaré tots els matins durant unes quantes setmanes a casa d’un client, fent realment un projecte maco i interessant per la seva magnitut i pel que significa. Llàstima no poder explicar-ne més per ètica professional. Per altre banda, també m’han caigut dues ofertes de feina realment interessants. Com acostumo a fer intentaré derivar-les en el meu entorn si no les puc assumir.

El que realment m’ha fet il·lusió d’una de les dues, és que com ja passa sovint, m’han arribat a través d’aquest blog. Però la singularitat és que aquest cop m’ha sel·leccionat una persona que s’autodefinia com a Geek i que havia trobat interessant el meu CV i el meu blog, ja que em definia a mi també com a Geek. De fet, mai m’ho havia plantejat així malgrat només pensar-hi 1s i he d’estar d’acord. Però si que recordo un cop que vaig fer un test de nerd el resultat del qual n’estic molt orugllós: High-Level Nerd. You are definitely MIT material, apply now!!!.

Bé doncs, alungs dels resultats de la setmana són un munt d’emails rebuts i marcats amb la excalmation mark vermella, cosa que segons el meu GTD vol dir que he de contestar en calma, però de moment haureu de seguir esperant. Perquè ara no tinc pas ganes de pensar en la feina o en temes que haig de pensar abans de respondre. És més aquesta tarda me’n penso anar al cinema Icària a veure una pel·lícula en VSO amb la Daphne i demà a les curses de la copa Renault al circuit de Catalunya amb el meu germà.

Un altre cosa que seguirà acumulant-se seràn els més de 2000 feeds pendents de llegir al bloglines:

bloglines.png

Per no parlar de la infiníta llista de temes tècnics que s’acumulen al bloc de notes pendents d’escriure el seu corresponent post al blog.

Espero que la setmana que ve ja em pugui adaptar millor al meu nou ritme de vida, però de moment aquesta setmana m’ha tocat patir de valent. Perquè no cal oblidar que a tot això movilpoint continua endavant i més fort que mai, tema del que un dia us he d’informar.

Oct 20

Simplement un dia perfecte

Reading time: 2 – 4 minutes

Ahir va ser un dia de feina com podria haver estat qualsevol altre. Però realment va ser un dia d’aquells en els que te’n vas a dormir content, satisfet i feliç. No va tenir res de l’altre món, però tot plegat el va convertir en un molt bon dia.

Em vaig llevar, dutxar, afeitar i tot ben net i amb bona olor vaig decidir-me a tenir un bon dia, després de tres dies d’estar ben espès. Era incapaç de produir res decent i mira que ho intentava, i ho intetava, una i altre vegada. Però ahir malgrat l’encostipat encara era ben present en el meu nas i el meu cap. Ja em vaig aixecar amb una actitut ben positiva.

El matí simplement vaig fer les tropocientes gestions que no havia pogut tancar en els últims dies: trucades, emails, organitzar reunions, gent que tenia descudida des de feia setmanes, etc. Tot va quedar ben lligat per anar a dinar amb el sentiment d’haver aprofitat moltíssim el matí.

El dinar amb la família, perquè la Daphne era fora, a la tarda no vaig deixar que la cosa s’enfonsés. Vaig encarar amb ganes i idees fresques un problema de programació amb el python. Des del dilluns em feia tornar boig. Doncs resulta que des de dilluns les tres solucions que havia programat havien funcionat i per un problema d’aquells ben estúpids jo no havia estat capaç d’adonar-me’n. Però com que la qüestió és que funcionava no em va marxar el bon gust de boca. Que per celebrar-ho es va arreglar entrant la Daphne per la porta de casa.

Després què millor que et truquin els amics: primer l’Ernest una bona estona amb les nostres deliracions, el Law per no perdre el contacte amb la distància i després el Carles des d’Anglaterra posant-me al dia dels seus lios sentimentals. Tot ben rodó. Com que ja era ben negre nit i l’hora de sopar varem preparar unes hamburgueses casolanes que com us podeu imaginar són mil vegades més bones que les del McDonalds i al cap de ben poca estona ja van venir el Xavi i la Sabina.

Varem estar comentant el viatge de noces que ja portaven totes les reserves sota el braç. Quina enveja que em fan 🙂 Singapur, Lombok i Bali… buf! quins records, jo vull tornar-hi ja! a saludar el nostre amic Alan i la Rori. Doncs bé amb una agradable conversa entre somriures i moltes ganes de xerrar es va acabar el dia.

A vegades sembla que un dia de feina no pugui ser un dia feliç, ahir jo diria que va ser l’exemple de que això no té perquè ser així. Però és clar, hi ha d’haver dies durs i dolents perquè hi puguin haver dies com els d’ahir, sinó s’acabarien convertint en dies com qualsevol altre.

Oct 09

Virus a la panxa

Reading time: 1 – 2 minutes

virus-warning.gif

Des de dissabte que estic amb un mal de panxa i unes carreres fins al WC que no sóc persona. Així doncs, si no trec gaire el cap o si quan parleu amb mi estic de mal humor ja sabeu perquè és… tinc gana!!! només he menjat una mica d’arrós bullit i em moro de ganes de menjar xocolat i totes aquestes coses que em fan tornar boig. Buf! què poc que en sé d’estar malalt. A veure si em recupero aviat, avui ja no he fet massa carreres al WC, però em trobo fatal i quan he de corre el resultat és espantós.

Jo diria que la pitjor conceqüència és el mal de cap que tinc que no em deixa estar amb l’ordinador tranquil. Em passo hores i hores en problemes imbècils perquè el cervell no em reacciona!!!

Oct 06

Buddha bar

Reading time: 1 – 2 minutes

Al c/Pau Clarís, 92 de Barcelona hi ha el Buddha Bar on vaig anar a sopar ahir. Amb una decoració força fashion una clientela majoritariament guiri, pureta i adinerada es combina amb força nivell un local de copes amb un restaurant. Realment si has de portar a una noia per impresionar-la és un bon lloc, si aquesta té més de 30 tacos, és clar. Els preus els normals per un lloc d’aquest nivell, o sigui, massa alts per la meva butxaca.

budha-bar.jpg

Pel que fa al menjar, esta prou bé, sobretot els entrants. He de reconeixer que el carpaccio d’atun tonyina era impressionant. Llàstima que no vaig quedar-me a comprobar com estaben les postres perquè vaig haver de marxar a mig sopar per un tema de logística. Per cert, la meva visita al local va ser estríctament per negocis i convidat per un proveedor. No us penseu que ara em dedico a reventar-me el meu pobre sou en aquests capricis.

Aug 31

llibre: Travesuras de la niña mala

Reading time: 2 – 2 minutes

ninamala.jpg

Avui he acabat el segon llibre d’aquest estiu. De fet, he aprofitat les hores de l’euromed de dimarts i dimecres per rematar aquest llibre. Fins ara me l’anava menjant a capítols curtets de 30min mentre anava en tren a la feina. Sobre el llibre la veritat no és res de l’altre món. De fet, potser el meu problema és que no sóc gaire amic de les novel·les. Malgrat això s’ha de dir que és força original i que realment és un bon educador sentimental per molta gent. Ja que ens demostra fins a quin punt ser fidels a l’amor que sentim ens pot arribar a fer patir.

Potser les meves opinions són força simples. Però també he de dir que hi ha algunes parts del llibre que et fan patir força pel protagonista i arribes a agafar-li una mica de mania per ser massa bona persona. També m’ha sorprès descobrir fins a quin punt es pot arribar a complicar la vida algunes persones per tal d’aconseguir més i més riqueses. La veritat segurament el llibre és completament inventat, però malgrat això, podria ser completament real. Això et fa reflexionar molt per la duresa d’algunes parts de la vida dels protagonistes.

No sé si la meva pobre crítica animarà a algú a llegir-lo però no puc dir que sigui un llibre dolent. Malgrat he de reconeixer que n’hi ha de molt millors.

Petita ressenya del llibre per si algú el vol comprar:

Travesuras de la niña mala
Autor: Mario Vargas Llosa
EDICIONES ALFAGUARA, S.A. – GRUPO SANTILLANA
ISBN: 8420469955

Aug 21

Vaig a parlar malament de bloglines.com

Reading time: 2 – 4 minutes

Logo de Bloglines

Sóc un gran usuari del servei de lectura de feeds que presta de forma gratuita bloglines. Tot i les seves deficiències en algunes tonteries és el sistema que més s’ajusta a les meves necessitats per tal de llegir els ja més de 180 blogs (feeds en rss) cada dia. Sempre he defensat el servei perquè realment crec en l’empresa. Com dic, sempre salvant els inconvenints propis d’una aplicació ASP i sense possibilitat de poder-la tenir instal·lada en el meu servidor.

Però el problema me’l vaig trobar dissabte quan em vaig posar a llegir el meu blog d’enllaços que vaig guardant a diari (servei gratuit de bloglines també) per tal de consultar a posteriori en més temps les noticies/enllaços que hi he guardat. El problema esta en que vaig decidir posar-me al dia des del gener d’aquest any fins a dia d’avui repassant tots els enllaços que hi tinc. Amb l’objectiu d’organitzar-me millor la informació (escriure nous posts, posar nous enllaços al sitebar, etc). Així realment li extrec al màxim possible al temps que hi dedico cada dia repassar i filtrar tanta informació.

Doncs bé, quan vaig arribar al març (anava enrera, des d’avui fins a gener) moltíssims enllaços s’havien perdut. I no parlo d’enllaços cap a internet, sinó enllaços dintre del propi servei de bloglines. O sigui, que els enllaços de moltes notícies antigues dintre del servidor de bloglines havien deixat d’existir no poden així llegir la notícies que vaig referenciar des del seu propi servei. Per mi això és molt trist, ja que és normal que els enllaços que fem cap a webs de tercers deixin de funcionar (no podem garantir al 100% la integritat referencial en enllaços externs). Però cap al nostre propi site jo crec que és vital intentar fer-ho i més una empresa tan important com aquesta.

Així doncs, formalment ja puc dir que bloglines m’ha fet perdre moltíssima informació que tenia guardada en el seu servidor, entre els mes de gener i març. De moment no he decidit prendre cap més mesura que la de usar una altre política a l’hora d’escollir que guardo al blog d’enllaços que hi tinc. Però esta clar que no hi podeu confiar com ho he fet jo fins ara.