Oct 27

Curs de GTD

Reading time: 2 – 2 minutes

El passat cap de setmana es van celebrar les primeres jornades de GTD a Barcelona. Lamentablement no hi vaig poder assistir, tot i que m’hauria encantat. Volia aprofitar per recordar-vos que el Dani Aguayo un ex-company de la carrera i propietari de una dels blogs de GTD més famoses del país DuTudú va ser-hi present. Per si ús ho vareu perdre o voleu ampliar coneixement sobre el tema en Dani donarà un curs de GTD a Mens Venilia.

Adjunto el ‘flyer’ del curs per si a algú li pot interessar, per la meva part ús el recomano:

GTD flyer

Per cert, si algú encara no sap què és GTD (Getting Things Done), recomanar-vos aquesta metodologia de gestió de tasques escencialment orientada a ús personal. Em permeto dir que GTD és una metdologia de gestió dels objectius de la teva vida. Si voleu una definició més formal ús recomano passar per la Wikipedia (english, castellà). Per altre banda, al meu blog fa molt temps que parlo de GTD, si voleu fer una revisió del que he comentat sobre el tema podeu punxar aquí.

Aug 02

Practitioner de PNL

Reading time: 4 – 6 minutes

Aquest mes de juliol vaig estar a Mens Venilia fent el Practitioner de PNL amb l’Alejandro Cuellar i tota una colla de companys amb els que vaig poder seguir treballant en el meu creixement personal. Com que explicar tot el que varem tocar és quasi impossible en un sol article, només diré que van ser més de 100h molt intenses i en les que vaig poder connectar en parts de mi mateix que ni m’havia plantejat que existien. Que tot això sembla una mica esotèric a continuació faig un petit resum del que per mi és la PNL.

Jo definiria la Programació Neurolingüística com l’estudi dels patrons de comportament de les persones que han aconseguit l’èxit en algún aspecte de les seves vides, ja sigui personal o professional. El que fa la PNL és tractar de difondre aquestes pautes de conducta per poder obtenir la mateixa eficàcia.

L’estat mental condiciona els nostres èxits i fracassos en gran mesura, per tal de percebre el nostre estat mental en un moment determinat podem fixar-nos en quines imatges tenim al cap, els sons que percibim, els sentiments que ens invadeixen, els gestos que fem, les postures i el ritme de la respiració. Tot plegat ens donarà una serie d’indicadors que ens permetran reconeixer el nostre estat mental.

La nostre forma de comunicaar-nos condiciona en gran mesura el resultat dels nostres esforços en totes les àrees de la vida. La comunicació esta composta no només per la parla i per les paraules, sinó per molts altres factors que acaben sent més important que el contingut digital de les paraules. A la resta de la informació l’anomenem informació analògica, també coneguda com llenguatge no verbal, i arriba a significar el 93% de la comunicació.

Quan parlem de programació en la PNL ens estem referint al fet de respondre no de forma automàtica davant d’una situació sinó a fer-ho d’una forma conscient i escollint les accions adequades per tal d’estar alineats amb els nostrs objectius. Aquests programes defineixen la nostre conducte que és possible gràcies al sistema neurològic: vista, oida, gust, tacte i sentiments. La part lingüística és la que es refereix al llenguatge en que estan escrits els nostres programes, és a dir, la nostre comunicació interna i amb el món es fa a través del llenguatge, per tant, hem de ser molt curosos en el ús que en fem del mateix.

Per tal de treballar amb les idees de la PNL s’han d’acceptar una serie de coses, sinó es pot convertir en quelcom impossible. La primera que jo destacaria és que hem d’eliminar els nostres prejudicis, per fer això el primer que cal fer és saber-los identificar a temps quan els estem aplicant i seguidament cal que no tinguem cap problema a l’hora d’ignorar-los un cop identificats. Això ens permetra centrar-nos en els resultats sense desviar-nos en comparacions amb els nostres valors.

La segona cosa que cal acceptar és que cada un de nosaltres té el seu propi món i que aquest esta totalment condicionat en la percepció que cada un de nosaltres fa del món real. Per tant, no podem mai assimilar el món real amb cap percepció individual del mateix. Al parlar de percepció estem assumint que hi ha distorcions que limiten les possibilitats, aquestes distorcions s’apliquen en forma de filtres: creencies, interessos, conviccions i el llenguatge.

 

Els filtres s’acaben convertint en obstacles que haurem de modificar a través d’actituts més adequades si el que volem és canviar el nostre món. Així doncs, em d’aprendre a centrar-nos en els objectius, minimitzar els problemes, saber el que volem i el que desitgen els altres, a més de coneixer els propis recursos i usar-los activament per aconseguir les nostres metes.

 

Crec que algo fonamental és interioritzar que no hi ha fracaços, només resultats. A través d’aquests resultats podem modificar la nostre direcció. La imaginació no té límits, això si, els nostres prejudicis s’encarreguen de bloquejar la imaginació constantment.

Per ser conscients de la nostre conducte i no actuar segons els programes inconscients que tenim establerts, sovint es proposen tres idees:

  • Tenir clars els objectius, estar disposat i atent per no desviar-nos. A més, cal ser molt flexible per canviar qualsevol forma d’actuar fins aconseguir-los.
  • Canviar, significa fer una altre cosa. Quan més flexibles siguem més oportunitats tindrem.
  • Les habilitats concretes i l’estat mental positiu són els mitjans per aconseguir les metes que ens proposem.
Fins aquí arribaria la meva definició del que vaig estar treballant en el Practitioner de PNL. L’experiència ús la recomano a tots, potser el que us diria és que si podeu no la feu en un intensiu d’estiu, com jo, sinó en un curs que duri tot l’any així podreu anar treballant els conceptes amb més calma. Tot i que, per mi, la fórmula màgica seria fer l’intensiu i després anar a les classes durant tot l’any. Diria que amb aquest doble procés es poden arribar a interioritzar les coses amb molta més eficàcia.

El temari del curs en format PDF..

Jul 16

Curs de Mindfulness

Reading time: 4 – 6 minutes

mindfulnessUn altre pas dintre de la meva formació personal ha estat fer un curs de Mindfulness a Mens Venilia dirigit per Elizabeth Alliaume. A més en aquesta ocasió vaig compartir el curs amb en Carles cosa que el va fer encara més agradable.

Per situar el tema de Mindfulnes m’agradaria usar una definció molt esqüeta i que em va agradar moltíssim del què és Mindfulness: “el Mindfulness és el Zen pel món occidental”. Si haguéssim de traduir aquest anglisisme d’alguna manera ho podriem fer com a “Consciència Plena”; però aplicar les tècniques del Zen en una cultura com la nostre on la velocitat i l’excés d’ocupacions regnen el nostre dia a dia es fa realment complexe de combinar.

Degut a la nostre educació i les costums que hem anat adquirint al llarg de la vida estem acostumats a tenir la ment molt ocupada, si l’observem durant una estona notarem que no para d’anar d’un tema a un altre sense parar. Passant pels temes de forma superficial, accelerada i distorcionada. De fet, si intentem calmar totes aquestes idees que no paren d’arribar-nos això es converteix en un impossible. Per tant, podriem dir que sovint la ment va pel seu costat sense comptar amb la nostre voluntat.

Identificar la ment com a medi de coneixement és molt habitual però degut a aquest soroll constant quan volem usar la ment per coneixer coses del nostre interior la ment es converteix en un problema, no ens han educat per fer això amb la ment i aquesta se’ns envà, s’escapa a altres temes i tasques que li són més familiars.

Un altre obstacle és el propi funcionament de la ment, la nostre ment intenta solucionar els problemes desde la racionalitat i a través del llenguatge. Tot això no ens serveix per treballar amb el nostre interior ens cal la lucidesa i l’intel·lecte, però no el pensament racional. De fet, segons el Mindfulness el que ens cal per treballar amb el nostre interior és l’atenció sostinguda.

Per estar atents a alguna cosa, hem d’apartar la raó. Si mantenim la raó estem afegint prejudicis, valoracions, estem creant símbols i seleccionant. Només mantenint l’atenció d’una forma fixe i sostinguda; simplement mirant de forma continuada podem arribar a veure. Cal mantenir aquesta actitut. De la mateixa manera només si mantenim l’actitut d’escoltar podrem arribar a sentir. Estem molt acosutmats a escoltar usant la raó i el pensament, de forma que no escoltem tot el que ens diuen només una versió distorcionada dels fragments que hem deixat passar pels nostres filtres. Ja que sovint ja hem creat el símbol del que volem escoltar i distorcionem el que escoltem per crear allò volem sentir.

Tot aquest canvi en l’actitut a l’hora de posar la nostre atenció produeix un fenomen extraordinari: la ment adquireix la capacitat d’entrar dins del que mira, s’adquireix la capacitat de penetrar en el que s’esta mirant. Aquest és el punt on es nota la diferència entre pensar i mirar. Si sóm capaços de mantenir aquesta atenció plena en el focus de la nostre observació la ment acaba identificant-se amb el sentiment, la intuició i d’altres escències que tenim en l’interior.

Així doncs l’atenció plena la podem assolir a través d’una experiència contemplativa, allunyada de les valoracions, els prejudicis i les seleccions. És una observació oberta i ingenua. És important obrir-se a l’experiència sensorial, de forma atenta i sense valorar o refusar de forma activa cap experiència.

Les 7 actituts escèncials del Mindfulness:

  • No judici
  • Paciència
  • Ment del principiant
  • Confiança
  • Distenció
  • Acceptació
  • Desprendiment

El aquí i el ara:

  • Centrar-se en el moment present
  • Obertura a l’experiència i els fets
  • Acceptació radical
  • Elecció de les experiències

Resum:

    • No conceptual, prestar atenció i conciència sense centrar-se en els processos de pensament implicats.
    • Centrar-se en el present.
    • No fer valoracions, no es pot experimentar algo si esperem una altre cosa.
    • Intencional, sempre hi ha una intenció directa de centrar-se en algun focus i de tornar-hi si ens hi hem allunyat per algún motiu.
    • Observació participativa, no es una observació allunyada sinó que hi ha una implicació més profunda a través de la ment i el cos.
    • No verbal, es treballa amb les emocions i sensacions no amb la paraula.
    • Obert a l’experimentació sensorial i perceptiva.
    • Lliberador, cada moment d’experiència viscuda plenament és una experiència alliberadora.

Bibliografia:

Programa del curso: formato PDF