Reading time: 3 – 4 minutes
No ús penso fotre una de les meves rallades filosòfiques només, ús volia transmetre això que ja fa temps que estic notant. Ja fa un temps que el Carles va marxar cap a Holanda i després d’una mala experiència se’n va anar a Itàlia, lloc on sembla que les coses li van millor tot i que no sembla que s’hi vulgui pas quedar per sempre, segons em va comentar ell mateix.
Per una altre banda l’Ernest, també m’ha comentat que li agradaria marxar. Com oblidar el Pof i el seu somni que no para de perseguir d’anar a treballar a ‘Silicon Valley’. El Xoli aquests dies és per Europa repartint currículums a veure si troba una oportunitat lluny del seu actual Jefe.
Ús heu adonat que tothom que ens envolta vol marxar?
Si encara ús han semblat pocs els exemples que ús he donat, ús puc explicar les idees de les amigues de la Daphne, de tres bones amigues que té cap té ganes de quedar-se per aquí aprop, si és que ja no ha fet un pas per marxar.
Ahir a la nit vaig veure, la pel·lícula El último beso. En aquella pel·lícula sortien 5 amics, 3 dels quals també van decidir marxar i provar sort lluny de casa. Tot i que la pel·lícula planteja un missatge prou lloable: la verdadera revolución es la normalidad. Cadascú que ho interpreti com vulgui. Si teniu una estona lliure ús la recomano molt, sobre tot per gent que té parella o que en vol tenir, realment fa pensar molt.
Per una altre banda i per aconseguir ser una persona feliç i competitiva dins d’aquesta revolució de la normalitat de la que parlava fa uns moments, avui m’he comprat un llibre que em va recomanar l’Ernest: El Poder del Pleno Compromiso (ISBN: 8496107124). El penso llegir durant el viatge a Xina tot i que avui mentre tornava a casa amb el tren ja he començat a llegir el primer capítol i crec que promet moltíssim.
Per si algú pogués estar interessat en el llibre aquí ús enganxo un petit resum de la temàtica del mateix:
Vivimos a un ritmo vertigionoso, agitado y trepidante. Afrontamos cargas de trabajo demoledoras y tratamos de abarcar lo máximo posible. Estamos en tensión,pero también nos consumimos lentamente.La administración del tiempo ya no es una solución viable. Tal y como se demuestra en este libro revolucionario, administrar la energía y no el tiempo, es la clave para mantener un rendimiento alto y en equilibrio en la salud, la felicidad y la vida. La esencia de este porgrama es el Sistema de Entrenamiento del Atleta Corporativo. Se basa en veinticinco años de experiencia con algunos de los mejores deportistas del mundo para ayudarles a rendir más bajo una gran presión competitiva. Una guía que le cambiará la vida y le permitirá sentirse plenamente comprometido dentro y fuera del trabajo, físicamente revitalizado, emocionalmente conectado y mentalmente concentrado.
0 thoughts on “Per què tothom té ganes de marxar?”
Ja que has iniciat una reflexió filosòfica, vaig a seguir-la, mes
que res perque la meva postura no comparteix eixe punt de vista i acabe de
tindre una conversació semblant fa unes hores.
Per una banda, el que *TOT* el mon vol marxar es algo relatiu, es una
rallada que se t’ha ficat al cap i ara tot pareix que tinga tot
relació. Te fique un exemple… ja que fiques exemples amb
películes, vaig a ficar un jo. Segur que has vist la película
“PI” no? (si no la has vist te la recomano) Doncs el tio es ralla buscan el
numero pi i tot lo que veu li troba relació, a tot li veu espirals…
cuadres de Leonardo da vinci, en el café… inclòs el seu amic li
ho diu pq també ho ha patit.. o es que mai has pegat un “kiki” amb una
noia i no li ve el periode a temps?? en eixos dies no veus molts anuncis de
dodotis, durex,papillas puleva, rumors amb noies adolescents amb un xiquet de
penalt…? XDDDDD ( te conya… pero es cert )
Per una altra banda… “TOT” el mon que dius que vol marxar. Tota eixa
gent… (respete les opinions de cadascu i cadascu fa lo que vol en la seva
vida) no pense que marxe “consientment”, es una bona sortida per desconectar de
la teva vida quotidiana però no es realment la solució. El
exemple el tens en el teu amic que ha anat a holanda…Italia…i pensa
tornar… la gent necesita estar agust psicologicament, res de el estranger, ni
viatges ni res… es una creença que marxan desconectant de tot
serà la salvació psicologica i no tant psicologica ( el jefe
XDDD), sino que al aplegar a laltre lloc veuran ( un 90% ) que tot es igual o
pitjor… perque tens que començar de cero !! es trobaran amb conflictes
semblants als de abans de marxar, no trobaran un jefe que no siga “tan jefe”
Aixi que.. un consell per a tots els que vullguen marxar es: Valoreu el que
teniu que molta gent no li truca el despertador a les 8 o les 6 del matí
perque no en te un. Simplement la seva hora de despertarse es el sol i la de
acabar de treballar es la nit.
“La verdadera revolución es la normalidad” i per la meva part
ficaria… i la normalitat esta dins teu. Res exterior pot fer-te sentir-te
millor eternament.
salut !
Crec que no te’n falta de raó. Esta clar que si el que fas és
fugir dels fantasmes aquests et trobaran vagis on vagis, potser no el primer
més però si a la llarga. 😯
Però crec que a molta d’aquesta gent que vol marxar, potser el que
vol és enriquir-se viatjant, coneixent gent i cultures. Jo en aquest
aspecte ho trobo molt interessant.
Jo mai he marxat molt de temps fora, però he tingut la sort que a la
meva família sempre li ha agradat molt viatjar i he anat a molts
països i he pogut veure moltíssimes cultures, tan europees, com
americanes i assiàtiques. Així que potser per això mai he
tingut aquesta necessitat de marxar molt de temps fora, no ho sé.
😆
Bé simplement, volia dir que no hem sembla malament que la gent
marxi, bé per ells no hem sembla malament. Per mi una mica si.
Perquè al final em quedaré sense amics si tots se’n van 8),
és conya. 🙄
Apa prou de filosifia i més disfrutar i ser feliços
😀
Apa prou de filosifia i més disfrutar i ser
feliços
exacte… Es el que intentava trasmetre 😉
😀 je,je,je per aqui la plana de vic tothom marxa, a treballar, o a
experimentar altres cultures, sobretot asia i sud-america, la gent, el jovent,
com jo, volem satisfaccions immediates, kuan les tenim, per ejemple els siemens
que vol l oriol, li faran gracia durant 3 mesos màxim, i llavors el
jove, vol una altre satisfacció inmmediata!! impensable de treballar al
mateix lloc tota la vida, o entrar en un mon rutinari… això ralla…
ja hi haurà temps per estabilitat i lligams.. això es el que els
nostres amics intrepits busquen…coses noves i experiencies noves, com si
fosin nous siemens amb teclats quertys… apa em poso a programar un altre cop,
k sino, no acabare caient en la rutina, i llavors no seguiria les normes de la
societat…
fins aviat
mcmurdok
p.d.em moria de fer aquest comentari, igual no s’ha entes res, però
es que jo vaig estar un any els usa, pensant trobar respostes o un fil
conductor a la vida… i no es problema del lloc on vagis, es del
plantejament!!!
He trobat un article en una blog que parla de més llibre d'autoajuda dels que ja havia sentit a parlar i que semblen molt interessants.
Be, jo soc un dels que esta fora, mes concretament en Carles i em trobo ara mateix a Pollena Trocchia, un poblet petitet a la provincia de Napols, Italia. He estat lleguin tots els comentaris que s'han fet aqui i crec que tots estem parlan de la vida. Tots hem de fer decisions responsables per nosaltres mateixos estem on estem, la vida la vivim alla on hi siguem. Vosaltres heu de decidir si us compreu un Samsung nou i nosaltres quin sera el proxim lloc on anem. Jo personalment el primer cop que vaig marxar va ser per escapar de la meva realitat, del que m'envoltava, i va ser collonut. Va ser una experiencia molt agradable i que recomano fer. Em vaig coneixer molt mes i em vaig acceptar com a persona pensant…clar que jo tenia 20 anyets i es una epoca critica (vamos! per mi ho era!). Jo crec que aquells que sortim per primera vegada i no tenim una bona experiencia no tornem a sortir, en el meu cas aixo no ha passat aixo perque jo vaig trobar una gent molt maca amb la que segueixo tenint contacte tot i la distancia. Ara el que em tira de viatjar son les experiencies noves, veure amb aquests ulls el maxim de coses possible; cultures, colors, olors,…. Les coses al Maresme i voltants ja les he vist massa, pero amb aixo no vull di r que les rebutjo, al contrari, soc concient de que fent el que faig jo em perdo moltes coses de la meva propia terra, em queden moltes coses per veure a Catalunya, pero soc possitiu i crec que de temps hi ha, i molt, sol cal saber organitzar l'energia i el temps d'un mateix. Suposo que sobre aquest tema podriem estar parlant durant anys i no arrivariem a cap punt en concret; segur que algu de vosaltres pensa en quina enveja aquests que esta a fora, qui pugues… mentres els que estem fora pensem quina enveja l'Oriol la quantitat de servers que te a casa i lu be que su passa el puta…jejejeje!! ;;;PPP. El fet que hem de tenir ben clar es que els problemes a solucionar ens els podem emportar d'un lloc a un altre pero l'unic que farem es marejar-los, el que hem d'apendre es del mon que ens envolta per fer-nos la nostra propia filosofia de vida per tirar endavant, i aixo moltes vegades no es gens facil, pero hem de provar. Una de les coses que es diuen en els altres comentaris i que hi estic molt d'acord es en el fet de que quan surts del teu pais tornes a comensar de nou, inicies de 0, tant en amistats com en feina…esteu disposats a perdre la TV de casa, la moto, el cotxe, …? reconec que s'han de tenir ous per fer el pas, i ho dic per experiencia, pero un cop tens la bossa feta i veus que es l'unic que tens es molt mes facil moure's d'un lloc a l'altre, soc jove i encara tinc temps fins a parar-me a algun lloc i fer arrels…tal i com estan els preus dels bitllets d'avio!!! jejejeje!
Jo ara mateix ja estic pensan amb les meves proximes aventures, seguire viatjant per aquestus mons de deu pq m'agrada, pq disfruto, pq m'omple el cor d'energia, pero algun cop tornare…o no.
Ah! abans de deixar-vos, he vist que l'enllas a la peli el ultimo beso que recomena l'Oriol es perdut, aixi que l'he rebuscat de nou i m'he donat compte que es tracta de L'ultimo bacio, peli italiana que fa 3 mesos he vist i que trobo forsa divertida…com veieu, un altre de les coses bones de sortir es poder veure les pelis en versio original ;;)))PPP i jo era dels de 5 pelaillo amb catala, castella i angles!! la millor forma d'aprendre un idioma es enmerdan-te fins el coll en un altre pais…quan has de demanar pa per menjar fas el que sigui sense pensar en gramatica ni fonemes ni pollas
(perdoneu per les c trencades i els accents pero escric amb un teclat italia)
Salud a tots i besitus.