Reading time: 2 – 2 minutes
Doncs ja estem a dia 7, avui no només fa 5 anys del meu accident de cotxe i per tant acompleixo 5 anys de la meva nova vida sinó que també és l’aniversari de l’Alfredo, si sabeu de qui parlo i el coneixeu feliciteu-lo. Ja que només és un programador com la ”copa d’un pino” sinó que també és una gran persona. Dona gust treballar amb professionals com ell.
Per altre banda, faré una petita llista de les coses que realment han canviat a la meva vida des de l’accident:
- Condueixo diferent, menys agresiu i amb més calma. Intento no fer-ho amb presses.
- Intento evitar conduir o anar en cotxe quan plou.
- Sóc molt més crític amb la gent que condueix sense pensar les conseqüències.
- Valoro molt més les amistats i intento dir-los més sovint el que sento per elles.
- Intento a través d’eines socials o més convencionals mantenir periódicament el contacte amb els meus amics.
La veritat és que m’agradaria dir que he canviat més coses en la meva vida, però no és així. Ja que malgrat m’esforço per canviar-ne algunes altres la veritat és que no ho estic fent massa bé. Però suposo que el meu problema sempre ha estat el mateix i tampoc el puc explicar per aquí. Així doncs, simplement espero que els passos que estic fent per solucionar-lo tinguin fruit dins d’aquest mateix anys. Perquè canviar d’aires en certes parts de la vida pot ser més que suficient perquè la resta de coses comencin a funcionar soles.
Apa, aquí teniu la rallada filosofica periódica de cada any per aquestes dates. És el que toca mussols. Ara a disfrutar d’aquests dies de primavera que ens fa perquè de la pluja que tanta falta ens fa diria que avui tampoc en veurem.
3 thoughts on “5è aniversari de l’accident”
Haurem de fer un club d’accidentats resucitats!
Jo en fa 3 i mig del meu i la única cosa que ha canviat és que ara tinc clar que moriré. A més, que qualsevol moment i lloc es bo per fer-ho. Carpe diem!
Ara quan m’emprenyo penso… Total em moriré igualment! I em relaxo.
@Gaspar:
Doncs la veritat és que això jo ja ho vaig aprendre en 9 anys. Ja que després de perdre al meu pare la veritat és que vaig entendre que la vida és totalment efimera i que el futur és només una il·lusió que no tothom podrà veure, així doncs, la mort l’hem d’acceptar com algo del cada dia.
Your article helped me a lot, is there any more related content? Thanks! https://accounts.binance.com/el/register?ref=PORL8W0Z