Curs de Mindfulness

Reading time: 4 – 6 minutes

Un altre pas dintre de la meva formació personal ha estat fer un curs de Mindfulness a Mens Venilia dirigit per Elizabeth Alliaume. A més en aquesta ocasió vaig compartir el curs amb en Carles cosa que el va fer encara més agradable.

Per situar el tema de Mindfulnes m’agradaria usar una definció molt esqüeta i que em va agradar moltíssim del què és Mindfulness: “el Mindfulness és el Zen pel món occidental”. Si haguéssim de traduir aquest anglisisme d’alguna manera ho podriem fer com a “Consciència Plena”; però aplicar les tècniques del Zen en una cultura com la nostre on la velocitat i l’excés d’ocupacions regnen el nostre dia a dia es fa realment complexe de combinar.

Degut a la nostre educació i les costums que hem anat adquirint al llarg de la vida estem acostumats a tenir la ment molt ocupada, si l’observem durant una estona notarem que no para d’anar d’un tema a un altre sense parar. Passant pels temes de forma superficial, accelerada i distorcionada. De fet, si intentem calmar totes aquestes idees que no paren d’arribar-nos això es converteix en un impossible. Per tant, podriem dir que sovint la ment va pel seu costat sense comptar amb la nostre voluntat.

Identificar la ment com a medi de coneixement és molt habitual però degut a aquest soroll constant quan volem usar la ment per coneixer coses del nostre interior la ment es converteix en un problema, no ens han educat per fer això amb la ment i aquesta se’ns envà, s’escapa a altres temes i tasques que li són més familiars.

Un altre obstacle és el propi funcionament de la ment, la nostre ment intenta solucionar els problemes desde la racionalitat i a través del llenguatge. Tot això no ens serveix per treballar amb el nostre interior ens cal la lucidesa i l’intel·lecte, però no el pensament racional. De fet, segons el Mindfulness el que ens cal per treballar amb el nostre interior és l’atenció sostinguda.

Per estar atents a alguna cosa, hem d’apartar la raó. Si mantenim la raó estem afegint prejudicis, valoracions, estem creant símbols i seleccionant. Només mantenint l’atenció d’una forma fixe i sostinguda; simplement mirant de forma continuada podem arribar a veure. Cal mantenir aquesta actitut. De la mateixa manera només si mantenim l’actitut d’escoltar podrem arribar a sentir. Estem molt acosutmats a escoltar usant la raó i el pensament, de forma que no escoltem tot el que ens diuen només una versió distorcionada dels fragments que hem deixat passar pels nostres filtres. Ja que sovint ja hem creat el símbol del que volem escoltar i distorcionem el que escoltem per crear allò volem sentir.

Tot aquest canvi en l’actitut a l’hora de posar la nostre atenció produeix un fenomen extraordinari: la ment adquireix la capacitat d’entrar dins del que mira, s’adquireix la capacitat de penetrar en el que s’esta mirant. Aquest és el punt on es nota la diferència entre pensar i mirar. Si sóm capaços de mantenir aquesta atenció plena en el focus de la nostre observació la ment acaba identificant-se amb el sentiment, la intuició i d’altres escències que tenim en l’interior.

Així doncs l’atenció plena la podem assolir a través d’una experiència contemplativa, allunyada de les valoracions, els prejudicis i les seleccions. És una observació oberta i ingenua. És important obrir-se a l’experiència sensorial, de forma atenta i sense valorar o refusar de forma activa cap experiència.

Les 7 actituts escèncials del Mindfulness:

• No judici
• Paciència
• Ment del principiant
• Confiança
• Distenció
• Acceptació
• Desprendiment

El aquí i el ara:

• Centrar-se en el moment present
• Obertura a l’experiència i els fets
• Acceptació radical
• Elecció de les experiències

Resum:

• No conceptual, prestar atenció i conciència sense centrar-se en els processos de pensament implicats.
• Centrar-se en el present.
• No fer valoracions, no es pot experimentar algo si esperem una altre cosa.
• Intencional, sempre hi ha una intenció directa de centrar-se en algun focus i de tornar-hi si ens hi hem allunyat per algún motiu.
• Observació participativa, no es una observació allunyada sinó que hi ha una implicació més profunda a través de la ment i el cos.
• No verbal, es treballa amb les emocions i sensacions no amb la paraula.
• Obert a l’experimentació sensorial i perceptiva.
• Lliberador, cada moment d’experiència viscuda plenament és una experiència alliberadora.

Bibliografia:

• El poder de la atención: 100 lecciones sobre Mindfulness. Autor: JON KABAT -ZINN
• La práctica de la atención plena. Autor: KABAT-ZINN, JON
• El milagro de Mindfulness. Autor: HANH, THICH NHAT

Programa del curso: formato PDF