Dec 31

Reflexions de cap d’any des de Shanghai

Reading time: 4 – 7 minutes

Vull aprofitar aquestes últimes hores d’any que encara queden per escriure al blog. Una activitat que certament fa temps de la que no he disfrutat. He escrit diversos articles des de força llocs del món però he de dir que aquest és el primer cop que disposo d’unes vistes tan excepcionals, la veritat és que mai m’hagués imaginat tenir una paret de vidre just davant meu des d’una planta 27 i sense cap obstacle que m’impedeixi la vista des del peu de la perla d’orient fins a la punta de l’antena de la TV de Shanghai. Tot un luxe disfrutar d’aquesta tarda assolellada després d’haver aterrat a la ciutat més moderna de la Xina entre pluja i neu fa només dos dies.

Si en alguna cosa m’està recordant aquesta ciutat és al que poc a poc es va convertint la meva vida. Es podria definir en algo així com deixar que el desordre de les coses flueixi entre uns grans i clars objectius. Sota meu hi ha un carrer amb quatre carrils per banda i periòdicament vas veient com hi ha un cotxe que al mig de la recta decideix fer un canvi de sentit, al fer la maniobra ocupa uns tres carrils, automàticament veus com els cotxes que venien de cara redueixen, altres es devien i alguns simplement piten mentre mantenen la marxa forçant a que la maniobra de canvi de sentit es faci amb la màxima cel·leritat. Possiblement tot plegat ús fa pensar en que hi ha molts accidents però la veritat és que no n’he vist ni un.

Aquest any la meva vida ha canviat molt en alguns aspectes, m’he casat, tot un gran pas per mi. Però la veritat això no ha canviat massa la meva relació de parella. He aprofitat per viatjar aprofitant el viatge de noces (Japó i Maldives), les vacances d’estiu (Menorca) i ara les vacances de cap d’any (Shanghai). Aquestes activitats m’han permès coneixer moltíssimes coses noves, persones, formes de fer i de viure. Però el 2012 també ha estat excepcional en els temes professionals, no només perquè he pogut participar en projectes realment excepcionals, conferències, trobades, reunions, etc. Tot això m’ha permès creixer i compartir els meus dies amb equips de persones fantàstics. A més aquests tres últims mesos he re-obert una nova etapa de la meva vida deixant el projecte de Vision Robotics. De nou torno a pilotar els meus projectes personals, feia temps que no disfrutava d’això.

Sovint els canvis ens fan por, però fa un temps vaig aprendre que la por mai és al desconegut sinó a perdre el conegut. Ens aferrem a les persones i les coses que tenim i quan aquestes ens deixen això ens fa por. Llavors és quan sota el meu punt de vista hem d’obrir el nostre cor i la nostre ment a la fè, per ser més concrets, a la fè en nosaltres mateixos i les nostres capacitats, sobretot en la capacitat de ser flexibles i oberts a les noves possibilitats de les que estem envoltats i que sovint ens neguem a veure.  Estic convensut de que és vital i estratègic saber quina és la passió que ens fa moure a cada un de nosaltres, sovint saber això facilita saber què volem i ajuda a assolir nous objectius. És evident que no podem controlar tot el que ens afecte però si que podem controlar com vivim tot el que ens afecta.

Fa uns quants anys l’Ernest em parlava que fixar totes les forces en un objectiu pot ser contraproduent perquè durant el camí no sóm capaços d’obrir els ulls i la ment al que ens envolta. Això ens pot portar a ignorar noves i millors possibilitats per nosaltres mateixos. Interioritzar aquesta idea no és senzill i menys quan ets una persona a la que li agrada tan el que fa com jo, perquè això fa que tinguis tendència a ignorar tot el que no forma part del que t’agrada. O el que és pitjor, a fugir de certes etiquetes simplement perquè ens disgusten les seves connotacions. Tots sabem que les etiquetes són injustes i incertes però en canvi sovint necessitem etiquetar les coses tan per dir que ens agraden com que no ens agraden. No seré jo qui digui que estic per sobre d’aquesta costum però adonar-se de que tinc aquest comportament m’ajuda a obviar-lo i obrir-me a noves propostes que fins ara hagués refusat.

Afegir també que hem sento afortunat per tantes i tantes raons que no hi hauria prou temps per enumerar-les totes, per tant vull dir GRÀCIES. Gràices a tot i a tothom, als que m’estimen i als que m’odien, o fins hi tot gràcies als que m’ignoren. Perquè tots ells són grans mestres que em donen lliçons cada dia, lliçons per identificar el que vull tenir aprop i del que vull tenir lluny. La vida és una experiència fantàstica que si sabem mantenir una actitut oberta el fluir del dia a dia ens pot portar per rius d’experiències cada cop més caudalosos per això jo només intento aportar-hi tota la bondat i amor que tinc. A cada interacció que tinc amb la vida, ja sigui dins o fora de mi. Només sembro el millor que puc oferir en cada instant, no cal esperar res a canvi. Tot i que a aquestes altures de la meva vida ús puc dir que ja he descobert un SECRET, tot acaba tornant.

Així doncs vull acomiadar l’any des de l’orient llunyà dient a tot el món GRÀCIES, ús ESTIMO AMB TOT EL MEU COR I TOTES LES MEVES FORCES.

Jul 31

Avui el blog fa 12 anys

Reading time: < 1 minute Avui el blog ha arribat a la nova fita dels 12 anys. Cal dir que ja fa anys que pobret esta tocat ja que les obligacions impedeixen trobar temps pels hobbies; tot i amb això, pel que a mi respecte el considero més viu que mai. La raó és ben senzilla tinc més d'un instint al dia d'escriure coses que finalment no s'acaba podent materialitzar degut a la quantitat de temps que cal dedicar a cada entrada. pastis 12 aniversari del blog

Així doncs, amb els meus millors desitjos i esforços continuaré treballant i esforçant-me dia a dia per canviar aquesta dinàmica, gràcies a tots els que em seguiu.

May 28

Viatge de noces: Japó i Maldives

Reading time: 4 – 7 minutes

Com que encara no he m’he pogut refer al 100% dels problemes tècnics que han afectat a un servidor que va fallar just abans de marxar al viatge de noces encomptes de fer la ressenya del viatge al Wiki la faré al blog directament.

Així doncs, faig un petit resum del que hem estat fent en la lluna de mel i ús poso quatre fotos per fer boca.

Dia 1 (10-11/5/2012) – Torrelavit > Barcelona > Doha > Osaka > Kyoto

L’objectiu d’aquest dia pràcticament només era anar des de casa fins a l’hotel de Kyoto (Karasuma Kyoto Hotel). Així doncs, viatjant amb Qatar Airways i fent escala a Doha varem arribar fins a Osaka on gràcies alJapan Rail Pass poguerem desplaçar-nos fins l’estació central de Kyoto. Allà després d’un munt d’hores de viatge i carregats de maletes agafarem un taxi fins l’hotel. Podriem haver-ho fet en metro però per ser el primer dia varem decidir anar a lo senzill.

Dia 2 (12/5/2012) – Kyoto

El primer dia a Kyoto ens ho varem prendre molt en serio i visitarem el següent:

Dia 3 (13/5/2012) – Kyoto

El segon dia a Kyoto:

Dia 4 (14/5/2012) – Kyoto > Tokyo

Al migdia sortirem amb el Shinkansen des de l’estació de tren de Kyoto fins a la de Tokyo. Allà agafarem el metro en hora punta fins a Shinjuku. Tota una experiència anar en un metro com a sardines i carregats amb les maletes. Al arribar a Tokyo pràcticament ja era de nit i arribarem a l’hotel Keio Plaza on ens van regalar una habitació superior per estar en viatge de noces.

Dia 5 (15/5/2012) – Tokyo

Primer dia de visites per Tokyo:

Dia 6 (16/5/2012) – Tokyo

Segon dia:

Dia 7 (17/5/2012) – Tokyo

Tercer dia per la capital:

Dia 8 (18/5/2012) – Tokyo Narita > Kuala Lumpur > Malé

Amb tren sortirem directament de l’estació de Shinjuku, molt aprop de l’hotel fins al aeroport de Narita. Allà avió amb Malaysia Airlines fins a Kuala Lumpur on ferem escala fins arribar a Malé, capítal de Maldives prop de la mitja nit. Com que era massa tard per agafar un hidroavió fins a l’hotel Kuramathi ferem nit a un hotel al costat de l’aeroport: Hotel Hulhule.

Dia 9 (19/5/2012) – Malé > Hotel Kuramathi

A primera hora del matí i després d’un bon esmorzar agafarem l’hidroavió fins a l’hotel Kuramathi, on començarem l’etapa de relax del viatge de noces. Què podem explicar de passar 4 nits i 4 dies i mig en una habitació de 90 metres quadrats sobre l’aigua, amb banyera d’hidromassatge a la terrassa i totes les comoditats que es poden imaginar. Tot això dins d’una illa on només hi ha l’hotel i on tens tots els serveis i comoditats que es poden imaginar només pensades per passar uns dies de somni.

Dia 14 i 15 (23/5/2012) – Hotel Kuramathi > Malé > Doha > Barcelona > Torrelavit

Sortirem de l’hotel a les 15h aproximadament, així doncs, com no podia ser d’altre forma aprofitarem fins a l’últim minut el privilegi de poder disfrutar la illa i els serveis de l’hotel. Després de nou amb l’hidroavió fins a Malé, allà amb Qatar Airways fins a Barcelona fent escala a Doha.

Resum en fotos

May 09

Avui en faig 35!

Reading time: 1 – 2 minutes

Encara dintre d’aquest núvol que m’envolta des de fa setmanes i que no em deixa tocar de peus a terra avui és un altre dia molt especial en la meva vida, avui compleixo 35 anys. No és cap número màgic com els 18 o els 30. Però avui realment sento que tot el que m’envolta és màgic; la família, els amics i el més màgic de tot és la connexió que sento amb el meu interior. Tinc la sensació d’estar en pau en mi mateix i això ús asseguro que és el millor regal que he experimentat mai. La veritat és que ara mateix no puc demanar res a la vida, així doncs només puc seguir donant i compartint tot allò de que disposo. Aprendre que la felicitat és un estat que s’ha de saber disfrutar durant el caminar cap a l’objectiu que manté l’il·lusió i que sostenta la passió amb la que s’afronten les accions diaries. Tot plegat fa que continui afrontant els dies amb un fantàstic somriure als llavis.

May 07

9 anys des de que vaig tornar a neixer

Reading time: 2 – 3 minutes

Avui es compleixen 9 anys del meu accident que em podria haver costat la vida, sempre m’agrada escriure un article recordant el moment i mostrant una foto de com va quedar el cotxe.

accident bmw

Aquest any el fet és més emotiu que mai ja que després del punt d’inflexió que va suposar per mi aquest segona oportunitat me n’adono que he canviat molt les meves preferencies vitals i això em fa sentir molt bé. De fet, amb l’última re-organització del blog es pot veure que a més del meu interés per la tecnologia es diferencia clarament un apartat dedicat al creixement personal i un altre per tractar temes personals, com aquest mateix article.

Però no només el blog és un gran exemple del meu canvi interior, el passat 29 d’abril vaig contraure matrimoni amb l’Estefania una persona que m’ha ajudat a tenir un punt de vista molt diferent a la vida; on els aspectes més competitius de la nostre societat han obert un espai a altres parts més emocionals que m’ajuden a mantenir l’equilibri en el meu dia a dia. Quan després de tots aquests anys de treball personal arribes en un punt d’equilibri entre la part mental, emocional, espiritual i física tot plegat té un efecte revitalitzant que t’ajuda a afrontar el dia a dia amb un somriure als llavis.

L’última prova me l’ha posat la vida aquest darrer dia 1, dia en el que un dels meus servidors personals m’ha donat un ensurt que paliar els efectes em costarà encara moltes setmanes de feina i esforç, tan energètic com econòmic. Però el difícil, o l’interessant, és saber afrontar aquesta situació professional sense que m’afecti el moment tan dolç que estic vivint en la meva vida personal. Dit d’altre forma, el interessant és aconseguir que aquest contra-temps tècnic no tingui efectes sobre el viatge de noces que comença aquest proper dijous. Això és el que em fa estar més content de la meva evolució d’aquests 9 anys.

No penseu pas que estic dient que he arribat al final del meu camí, al contrari, he descobert que l’èxit no el trobaré al final del camí sinó disfrutant del dia a dia pel fet de poder viure el camí que he escollit. Per no allargar-me massa acabaré l’article amb una cita:

La vida és un joc, no et prenguis res seriosament.

Mar 17

Classificació

Reading time: < 1 minute He dedicat gairebé tot el dia a acabar el nou format del blog. És possible que hi acabi afegint algo. Però ara per ara la idea que porto al cap la dono per tancada. És a dir, que la re-estructuració en la forma d'accedir i visualitzar els continguts queda totalment separada en les tres seccions que ja he estat comentat. Ara només entrar al blog com podeu veure en el menú principal es pot escollir de forma senzilla el poder veure tots els contiguts, només els de tecnologia, creixement personal o els personals. Així quan algú entri amb una idea concreta desitjo que li sigui més senzill trobar el que busca. Finalment a la part superior podeu trobar els menús que hi havia abans a la barra principal. Apa doncs, a disfrutar-ho.

Mar 05

Nova imatge

Reading time: < 1 minute Aquest cap de setmana he invertit algunes hores en començar el que serà el nou blog, de moment l'estructura de pestanyes és la mateixa que l'antic blog però l'aspecte ja ha canviat moltíssim. Així doncs, en base a aquest nou aspecte començaré a construir la nova estructura de categories que anava comentant en els últims articles. Desitjo que us agradi.