May 29

Vaciar la mochila: el mundo no entiende porqué regalo cosas

Reading time: 3 – 5 minutes

Seguro que después de pensar un poco en ello todos estamos de acuerdo que nuestro activo más valioso en esta vida es el tiempo. Nacer es activar una cuenta atrás que no tenemos ni idea en que moment va a acabar. Luego vamos adquiriendo factultades que nos hacen cada vez más autónomos pero esta autonomía nunca es total debido a la fuerte dependencia que tenemos con la sociedad que nos rodea; alimentación, descanso, cobijo, transporte, etc. Somos totalmente interdependientes en todo momento.

En todo este camino llega el momento en que empezamos a acumular objetos, no sólo por necesidad sinó por apego a los mismos. Desde piezas de ropa hasta objetos absurdos, o que simplemente ya no nos son útiles. Todo esto se va sumando a una mochila imaginaria que consume nuestra energía por varios motivos. En mi caso, lo que noto es que cada vez tengo que recordar que tengo más y más cosas, pensar como archivarlas, como acceder de nuevo a ellas, pero sobretodo como optimizar el espacio en casa porqué estas cosas cada vez necesitan un volumen mayor.

Por otro lado, esta la mochila emocional, esa que aparece cuando me encuetro algún objeto que quería usar para algo concreto y que olvidé desde hace tiempo, o simplemente volví a adquirir pensando que jamás lo había comprado. No hablemos ya de miles de componentes informáticos o electrónicos que se acumulan en infinidad de cajas, cajitas, cajones y otros rincones que en muchas ocasiones han quedado obsoletos o que simplemente pertenecen a aplicaciones que jamás voy a recuperar.

Particularmente todo esto me causa mucho estrés, me cosume mucha energía y me hace sentir mal al ver la presencia de todos estos objetos ocupando espacio en mi vida y actuando como vampiros de mis ganas de hacer cosas. Así pues, ya hace unos cuantos años he reducido mi armario en más de un 80% y recientemente he culminado una primera fase de limpieza de cosas relacionadas con mi pasión y mi trabajo. En las entradas anteriores al blog podeis ver referencias a listas de cosas que simplemente regalo, o las cedo a precios de risa.

Saber que todas estas cosas van a tener otra vida y que serán útiles para algunas personas me recomforta y me da mucha paz. Así pues, a la pregunta que más de una vez me han hecho estos días: “porqué regalas las cosas?” la respuesta es: “porqué me da mucha paz”. Cuando doy algo a alguien lo más importante es que ese objeto no vuelva a mi. No quiero que me vuelva a consumir tiempo y en consecuencia energía. Obviamente quiero que sea útil para ese alguien que lo ha recibido pero mi contrapartida es a cambio de que no me suponga más desgaste.

Esto no acaba aquí y seguir limpiando mi mochila, dejando sólo las cosas que quiero y puedo disfrutar y mantener este acuerdo conmigo mismo es cuando me noto ligero. La mochila ya no pesa, o pesa mucho menos y esto me permite llenarla de muchas otras cosas sobretodo cosas no materiales. Porqué cuanto menos tienes menos dependicias arrastras, o esa es mi percepción. Lo realmente complejo de este tema en mi caso es que debido a mi pasión; que además es trabajo, debo disponer de un cierto nivel de stock de mil y un componentes, conectores, aparatos, etc. Así pues, el reto de la conexión con esta paz interior es todavía mayor.

Pero cuanto más avanzo en el camino de la vida más claro tengo que lo estoy haciendo bien y esto es maravilloso. Porqué rodearse de paz y harmonia me permite ganar en otras muchas cualidades que tenia enterradas debajo de un montón de cosas que no sabía realmente en que las iba a emplear.

Con el deseo de que esta reflexión haya podido ser útil para alguno de vosotr@s me despido y animo a vaciar vuestra mochila, sea lo que sea que esto quiere decir en vuestro caso.

Nov 03

Google Chrome multiple profiles for productivity

Reading time: < 1 minute

Hi everyone, some time ago Eloi gave a very good idea about how to use multiple profiles in Google Chrome for organizing different contents with different nature. And the most important thing, associate default Google accounts to the browser depending on those activities.

Next video is a description of how I use that trick.

Aug 07

Teoria clásica de la motivación

Reading time: 2 – 2 minutes

Repasando algunas notas que tengo por el escritorio he encontrado algunas definiciones interesantes sobre la definiciones clásicas de la motivación; así pues creo que siempre es bueno tenerlas a mano y la pongo en el blog.

MASLOW jerarquía de las necesidades
La motivacion se define en función del esalon en el que estmos de la pirámide que define nuestras necesidades, que son cinco ftsiológicas, seguridad, sociales, estima, autorrealizacion.

ADAMS teorema de la equidad
Para este teórico las personas comparan sus recompensas y el producto de su labor con la de los demás. A partir de esto evaluan si son justas o no, de no serlo se producira la desmotivacion y las acciones para que llegue.

VROOM teoría de las expectativas
Todo esfuerzo humano se realiza con la expectativa de un cierto éxito. El sujeto confía en que si se consigue el rendimiento esperado se sigan ciertas consecuencias para él. La expectativa de que el logro de los objetivos vaya seguida de consecuencias deseadas se denomina instrumentalidad.

McCLELLAND logro, poder y afiliación
Para este teórico lo que cada persona busca con sus actuaciones pueden ser una de estas tres cosas. El logro, el impuslso de sobresalir con el trabajo bien hecho. El poder, lograr controlar e influir para obtener reconocimiento.Y por ultimo, la afiliación la necesidad de pertenecer a un grupo.

Seguro que hay muchos otros autores relevantes que definen la motivación en base a otros criterios, así pues si los voy encontrando los iré añadiéndo.

May 09

L’experiència l’entens quan la tens, avui en faig 40

Reading time: 6 – 10 minutes

Bon dia, potser aquesta és l’entrada al blog que he escrit més aviat al matí però després de quasi 17 anys de blog la veritat costa de recordar. És en detalls com aquests en els que t’adones que fer 40 anys són uns quants. Potser una de les coses que més m’impacte és recordar el que hem deia el Magí fa molts anys “et fas gran i veus el món com si encara en tinguessis molts menys” i ell afegia “a més ningú et dona un manual per dir-te què ha canviat i com ho has d’afrontar”; personalment aquest manual fa molts anys que el vaig trobar i que l’estic escrivint i millorant a diari, això si, la mirada jove costa de canviar-la. Sovint recordo moments de fa un grapat d’anys com si encara fos ahir.

En unes hores seré a un avió cap a Tampa, Forida; això si, per motius de feina. En molts moments això ho vius amb moltíssima il·lusió, aquesta vegada costa llegir-ho així. Veig l’oportunitat i segur que sabré disfrutar aquest aniversari tan llarg, entre el canvi horari i tot viuré un aniversari de més de 24h. Ara mateix em costa pensar que no podré estar al costat del Roc i l’Estefania. Així doncs, puc dir-vos una cosa, aquests són els detalls que realment hem fan sentir que els anys no passen en va.

Hi ha coses que tinc molt clares, una d’elles és que l’edat física no condiciona l’edat mental. La meva forma d’entendre l’experència tot i estar lligada a l’edat, com a fet que possibilita haver viscut moltes coses, crec que té una altre variable amb encara més pès i són les vivències que hem acumulat en els anys d’oportunitat que hem tingut. Personalment sóc de l’opinió que la vida no m’ho ha posat fàcil; evidenment no puc queixar-me perquè amb un minut que dediqui a donar un cop d’ull a les notícies és evident que he tingut molta sort d’haver nascut on he nascut, i això no es tria.

Però per altre banda, totes les vivències difícils que m’ha tocat superar en dies com el d’avui em venen el cap i agafen un pes molt emotiu. Curiosament parlo molt poc del meu pare en el dia a dia, però ús ben asseguro que costa molt passar un dia sense que algún detallet me’l fassi recordar i pensi en com hagués canviat la meva vida d’haver-lo pogut disfrutar durant més anys. Recordo una infantesa molt humil però al mateix temps plena de singularitats que m’ajudaben a acumular aquestes vivències de les que auvi ús parlo.

L’adolescència va ser una etapa molt desconcertant, suposo que igual que molta gent, en el meu cas ho va ser perquè havent descobert la meva passió se’m feia molt i molt difícil tenir-hi accés degut a l’entorn rural on he nascut. Per sort, al accedir a la universitat i la popularització d’Internet van canviar la meva vida i van permetrem acostar-me a moltíssimes persones afins als meus gustos. D’aquí varen neixer els mussols. Evidenment cada cop costa més matenir el contacte amb tots ells però una cosa la sé segura, cada cop que els veig recordo moments innoblidables al pis d’estudiants de Mataró.

Com que venia parlant dels fets durs que m’ha tocat superar, crec que podria definir el final de l’adolescència amb l’accident de cotxe que vaig patir. Sé que costa entendre que amb 26 anys algú pugui dir que acaba l’adolescència però a grans trets diria que va ser així, aproximadament per aquestes dates va ser quan me’n vaig anar a viure en parella per primer cop. Realment va ser una relació molt enriquidora la que vaig tenir amb la Dafne i estic convensut que moltíssimes de les grans ensenyanses que he anat adquirin els últims anys varen neixer amb ella.

La qüestió és que sovint quan alguna cosa acaba ens dona la sensació que és quelcom dolent perquè va acompanyada d’un dolor intens que sentim dins nostre i que no sabem com superar. Però els anys et donen prespectiva i des d’aquesta prespectiva, ara puc dir que quan algo acaba és per deixar espai a noves coses que han de venir. De fet, estic tan convensut d’això que el llibre que m’estic llegint ara mateix de l’Anthony Robins va d’això. D’acceptar el preu que hem de pagar per posar noves coses a la nostre vida, compte ningú parla de diners aquí.

Havent trobat aquest espai a part de començar a crear la que ara és la meva família també vaig posar-me a crear algo molt més important, vaig començar la creació conscient de mi mateix, per arrodonir-ho podriem dir que això va començar fa uns deu anys. Mai podré agraïr prou a l’Estefania l’espai que m’ha donat com a parella perquè això pogués començar i segueixi passant dia rera dia. Vull demanar disculpes a totes les persones que inverteixen tantes i tantes hores en buscar-se, sota el meu punt de vista la vida va de crear-se. Buscar models de persones amb conductes que per nosaltres són admirables i crear la nostre propia versió d’aquestes conductes.

You have the power to invent yourself.

Jo no sé si sóm els nostres pensaments, les nostres conductes, els nostres fets. El que si tinc clar és que la suma de totes aquestes coses ens omplen els moments de la vida. Així doncs, gràcies a la PNL he pogut apendre que canviant el llenguatge puc crear una percepció del món que m’ajuda a estar agraït a la vida en cada instant que tinc la sort de viure. Hi ha moments, com deia fa una estona, que la vida no t’ho posa fàcil. Aquests són els moments on toca creixer, toca superar-se i toca ser més agraït que mai.

Suposo que a aquestes altures ningú dubte que després d’acomiadar-me del pare i veure passar la vida per davant meu en un instant. El fet més dur que m’ha tocat viure és la perdua del Pol. Quan el recordo quasi de forma instantànea noto com les llagrimes s’apoderen dels meus ulls. Per sort, tota una colla d’anys de treball de creixement personal m’ajuden a sentir un agraïment infinit a la vida. De les coses que estic orgullós és com vaig ser capaç de sobreposar-me al costat de l’Estefania per tornar-ho a provar i acabar construint la nostre família.

Com és lògic podria tornar a repassar la meva vida centrant-me amb els fets positius que han anat passant, que no són pocs. Sincerament jo veig aquests fets com a premis o recompenses, però no pas com els fets que em fan creixer. Així doncs, tancant el cercle sobre el que anava explicant per mi l’experiència es forja a través de les vivències que ens fan creixer. Ah! i mirant la televisió no s’acumulen vivències massa intenses, almenys sota el meu punt de vista. Imagino que a aquestes altures no cal dir que el millor premi que he rebut mai me l’ha donat l’Estefania, ens ha fet patir molt però ara mateix el Roc s’ha convertit en el Sol sobre el que donem voltes.

Potser no tothom entendrà perquè m’havia d’aixecar a les cinc del matí per escriure això, però jo només puc dir que ho necessitava i que tampoc hem cal que ningú ho entengui perquè a mi m’omple tan fer aquest petit ritual que n’hi ha prou per trobar les forces per fer un salt de llit i plantar-me davant l’ordinador per escriure-ho.

MOLTÍSSIMES GRÀCIES A TOTS ELS QUE M’HEU ACOMPANYAT DURANT AQUESTS 40 ANYS QUE M’HAN PERMÈS CREAR-ME TAL I COM VULL SER.

Apr 10

Compuestos químicos del cerebro

Reading time: 2 – 3 minutes

A menudo nos referimos a diferentes substancias químicas que hay en el cerebro, a veces son hormonas y otras no. Pues bien, en esta entrada quiero simplemente referenciar las más conocidas con una simple y corta definición de cada una de ellas. 

    • Endorfina: se considerada un opiáceo natural, ya que su función es generar placer. Lo curioso de estas hormonas es que se liberan con la risa, pero también en situaciones de estrés o miedo para enmascarar el dolor y poder superar la crisis. ¿Nunca han tenido un ataque de risa nerviosa antes de una charla importante?
    • Dopamina: es la generadora del sentimiento de satisfacción cuando concluimos con éxito una misión, por lo que favorece el progreso. El cuerpo las libera de forma gradual, para que consigamos seguir avanzando. Por el contrario, el estrés reduce su presencia, provocando déficit de atención.
    • Serotonina: es la responsable de que sintamos orgullo cuando contamos con la aprobación y el respeto del resto de nuestro entorno, aumentando nuestra fortaleza y autoconfianza. También es la causante de inhibir la ira, el mal humor, el sueño o el apetito.
    • Oxitocina: el agradable estado de ánimo que conseguimos cuando estamos con amigos, realizamos algún acto altruista o interactuamos positivamente con los demás es producido por la oxitocina, autora de los sentimientos de amor, amistad y confianza. A diferencia de la dopamina, que ofrece una recompensa instantánea, la oxitocina tiene efectos más duraderos.
    • Cortisol: nuestro organismo la produce en situaciones de emergencia para ayudarnos a resolver los problemas, aunque niveles elevados de este elemento ocasionan irritabilidad, cansancio, palpitaciones, ansiedad o falta de apetito.
    • Adrenalina o epinefrina: acelera la respuesta de nuestro cuerpo ante amenazas, emociones intensas, ruidos inesperados o temperaturas altas.
    • Testosterona: se asocia con el comportamiento competitivo y la consecución del éxito.

Después de este resumen nada ortodoxo ni científico, me gustaría cerrar el artículo con una cita de Donald Caine, que era un neurólogo centrado en el estudio del Parkinson.

La diferencia esencial entre emoción y razón, es que la emoción incita a la acción, mientras que la razón sólo a conclusiones.

Apr 03

Curso de Design Thinking con Federico Lozano

Reading time: 4 – 7 minutes

El 24 de Febrero en “la Salle” tube la oportunidad de realizar un curso de Design Thinking; desde que hice el curso de Management 3.0 este era un tema que me daba vueltas por la cabeza una y otra vez. Así pues, finalmente pude hacer mi primera incursión práctica al tema. El curso tenía una duración de 12h y lo impartía Federico Lozano, un ex-alumno de la misma universidad y con un currículum espectacular; de origen Mejicano actualmente aficando en Noruega y que además de estudiar en Barcelona (“la Salle”) también tubo su paso triumfal en Standford, hay que hacer notar que vivió la mayor parte de su infancia y juventud en California.

Si nunca habeis oido hablar de Design Thinking, lo resumiríamos en que es una metodología para generar ideas innovadoras. Se centra en dar solución a necesidades reales de los usuarios. Podríamos decir que es la forma en que piensan los diseñadores. Tiene su origen en los años 70 en la universidad de Standford. Design Thinking se ha hecho especialmente famoso porqué grandes empresas como Apple, Google, o Zara lo utilizan para diseñar sus productos; en esencia se consigue buscar la convergencia entre las necesidades de los usuarios, lo que técnicamente es posible y que además es soportado por una estrategia de negocio viable.

Referente a mi valoración del curso diría que ha sido una experiencia realmente interesante; el contenido ha sido impresionante y la capacidad empática y educativa del profesor ha sido fantástica. No esta de más decir que me tocó compartir el curso con un grupo de alumnos muy cosmopolita y de un rango de edad muy variado y esto lo enriqueció todavía más. Para mi el punto de mejora principal sería que no puede ser un curso de 12h, es imposible transmitir cosas tan interesantes y además de forma práctica en tan poco tiempo. Así pues, soy partidario de extender un poco el temario con más ejemplos y casos prácticos dándole más tiempo; IMHO más del doble.

De forma breve y totalmente constructiva, otro punto de mejora sería: Federico, si los alumnos llegan tarde soy de la opinión de empezar sin ellos. Quizá a primera hora del primer día se pueden esperar 5 o 10minutos que después se deben recuperar. Pero no podemos esperar en cada descanso al “lento de turno”. Sinó al final no se pueden cumplir los horarios por culpa de la poca formalidad de unos pocos. Creo que no cumplir las horas puede ser una falta de respeto hacia los que si cumplen lo establecido.

La estructura del curso consiste en dar una serie de nociones teóricas que se aplican de forma inmediata en forma de diferentes ejercicios que tienen como hilo conductor una proceso de Design Thinking completo.

Como toda buena relación el proceso de Design Thinking empieza con una fase de empatía para poder entender y comprender el punto de vista del usuario. A esta parte del proceso la llamamos esploración empática, se trata de observar muchísimo, entrevistarnos con los usuarios y finalmente la inmersión en el habitat del usuario. Ejercicios como las preguntas espejo; “A” pregunta a “B” y luego la misma pregunta es respondída por “A”. Además del ejercicio de mantener la mirada durante 4 minutos seguidos creo que son fantásticos,  a continuación teneis un video sobre este último ejercicio.

Una vez hemos recogido todo lo necesario de la primera fase, la fase de empatía. Toca definir, dicho de otra forma, la síntesis del diseño. Se trata de construir un sentido a través de la visualización, manipulación, organización, poda y el filtrado de datos con el fin de producir información y conocimiento. En este punto del proceso es realmente importante resaltar los mapas de empatía que nos permitiran definir la “persona” que será nuestro usuario del proceso. Así pues el “outcome” the este punto será tener definido un buen punto de vista de la “persona” que será objeto de nuestro estudio. Esto nos dará síntesis, enfoque, dirección específica, recordatorio y será un buen trampolín para las buenas ideas.

Después del paso de definición, donde nos hemos estado enfocando; volvemos a divergir ahora en la fase de gestación de ideas. Como en todo “brain storming” hay que recordar que no debemos juzgar ninguna idea, hay que buscar la locura, ser visual y cuantas más ideas mejor. Posteriormente ya filtraremos todo esto pero desde el punto de vista de la “persona”, no el nuestro.

Las ideas del punto anterior son la base para poder volver a convergir en este caso con el fin de hacer un prototipado rápido. No importa la calidad, lo importante es poder ir y volver tantas veces como sea posible de esta fase a la siguiente, a la fase de test. Así pues cuanto más prototipos y tests hagamos más sencillo será contrastar con el mundo real si nuestro producto tiene o no sentido para la “persona” que habíamos diseñado.

Este es mi resumen del curso, deseo que os haya sido útil y si os interesa el tema del diseño de productos os animo a probar Design Thinking.

 

Mar 27

Rituales para acercarte a tu éxito

Reading time: 4 – 6 minutes

Escuchando a Robin Sharma, en diversas ocasiones me siento identificado con sus propuestas. Así pues, tomaré a uno de sus videos como referencia y aprovecharé esta excusa para resumir cinco rituales que además de ser una recomendación de este maestro yo vengo aplicando de forma constante a lo largo de mi vida.

  1. Levantarse pronto, como ya he comentado en alguna otra ocasión mi día empiza a las 5:50 cada mañana. Según Robin la sugerencia es empezarlo a las 5. Bajo mi punto de vista hay que adaptar su sugerencia a la cultura de donde vives porqué dependiendo de a que hora empiece la actividad familiar y profesional esta hora hay que ajustarla. En su propuesta nos habla de los beneficios de empezar día haciendo deporte, literalmente dice sudando. Cuando sudamos nuestro cuerpo desprende energía y se activa, cosa que tiene una relación directa con la inteligencia. Para conseguir transformarnos es muy importante estar atentos y despiertos. Cambiar, crear o simplemente concentrarse requieren altas dosis de energía. Personalmente tengo desplazado el deporte al mediodía o por la tarde, personalmente me gusta más empezar el día meditando.
  2. Bloquearse espacios de tiempo en el calendario, yo lo llamo ponerme reuniones conmigo mismo. Es una forma de asegurarme que tengo tiempo de calidad para trabajar en mis proyectos importantes. Hay una expresión que me gusta mucho; tu agenda predice el resto de tu vida. No sé hasta que punto es verdad pero creo que tiene mucho sentido. Siempre he sido muy fiel a mis calendarios, obviamente soy humano y siempre hay excepciones, pero las cosas que pones en la agenda son las que acabas haciendo. Esta costumbre como he dicho la aplico para proyectos importantes, tanto personales como profesionales. Además intento hacer una primera iteración sobre la agenda al final de cada semana que es cuando empiezo a planificar la semana siguiente y a definir los objetivos en los que quiero trabajar.
  3. Sobrepassar espectativas, respecto a este ritual lo que se pretende es mirar de dar más de lo que se espera. Por ejemplo, cuando se ofrece un servicio, no sólo le damos al cliente lo que nos ha pedido sinó mucho más. En mi caso, esto ha sido siempre algo inconciente, es decir cuando me piden algo relacionado con mi vocación siempre intento responder con todo mi conocimiento sin racionar todo lo que he ido acumulando. Para ser honestos esto no siempre es bueno, porqué cuando el cerebro tiene más información que la que puede procesar tiende a simplificarla de forma erronea con el fin de poderla manejar y esto se vuelve contra-producente. Así pues, mi reto personal se ha acabado convirtiendo en ser muy pragmático en mis respuestas y trabajar en econtrar la dosis justa de información extra requerida.
  4. Aprende cada día, Robin propose dedicar 60 minutos cada día a estudiar i aprender; el nos dice que saber más es conseguir más. Cada maestro piensa como un principiante, siempre atento para aprender. Personalmente a veces pienso que tengo un problema con esto, nunca he tenido que planificar esta actividad desde hace muchísimos años aprender es una de mis actividades para desconectar. Es decir, cuando unos miran películas en el avión o duerment, yo aprovecho ese fantástico momento para aprender sobre temas que nunca tienen la prioridad necesaría en mi vida diaria. A veces un simple papel y un bolígrafo son lo único que me hace falta para desarrollar ideas que posteriormente puedo contrastar solidificando mis conocimientos. No puedo evitar invertir todo el tiempo que puedo en aprender sobre mi pasión, es superior a mi. Mi trabajo básicamente consiste en controlar esas ansias para poder hacer más cosas.
  5. Momentos para la reflexión, la quietud y el silencio son un antídoto más que necesario para la vida estresada y con la sensación de que necesitamos siempre más tiempo. Es realmente sencillo estar ocupando estando ocupado. Así pues mis rutinas matutinas y nocturnas, son mi dosis de reflexión diaria. Además tiene mucho sentido para mi bloquearme tiempo en la agenda para poder reflexionar sobre temas que realmente se lo merecen. Llegar donde quieres llegar cuando no te has parado a pensar donde esta ese punto, es muy complicado. Humildemente puedo decir que veo a mi alrededor muchas personas que corren para conseguir mil cosas que posiblemente no se han parado a pensar si las quieres, o todavía más importante, para que las quieren. Así pues, guardese tiempo para estar con uno mismo y deliverar sobre como van las cosas y hacía donde van, creo que es fundamental si quieres que tu camino tenga un sentido.
  6. Este es mi resumen y mis notas personales sobre el siguiente video de Robin Sharma, me haría mucha ilusión saber cual es tu opinión sobre el tema.

Jan 14

Tancant el 2016

Reading time: 10 – 16 minutes

Comencem parlant de la família, la casa i el poble…

Aquest any hem donat la benvinguda al 2017 des de Cuba; així doncs, durant aquestes vacances nadalenques envoltades per celebracions familiars la meva interacció amb l’ordinador ha estat pràcticament nula i per si fos poc durant les vacances no vaig connectar a Internet ni amb el mòbil. Sembla impossible, oi? doncs es pot fer i a més es posa molt bé. La veritat és que el mes de desembre va arribar amb una agenda pleníssima plena de compromisos personals i professionals. Tot plegat es va convertir en una cursa que ha acabat amb la tornada a la feina el passat dilluns dia 9. Així doncs tot i que amb retard ara toca fer el tradicional, i tan útil, resum anual.

dav

Com no pot ser d’una altre manera aquest any ha vingut marcat per una notícia meravellosament inqualificalble. Ben a principi d’any, concretament el 17 de febrer el Roc va arribar a les nostres vides i com tothom diu, perquè és ben cert, ens va canviar la vida per sempre. Ja res tornarà a ser igual i totes les prioritats que t’havies marcat amb aquells valors que creies que tenies tan marcats canvien totalment. Potser no és algo que passi realment de cop, almenys jo he anat necessitant el meu temps per anar-me’n adonant i comprovant com això era així però no es pot negar que ara el centre de l’univers és el Roc. És curiós perquè quan més miro el Roc més recordo el Pol, no és algo que m’entristeixi però evidenment hem posa nostàlgic i el trobo a faltar. Per sort, una bona abraçada del Roc ajuda a agafar forces per mirar endavant.

Ara mateix el Roc és a piscina, va a la llar d’infants i ja s’enfila per tot arreu. Amb quasi 11 mesos té unes ganes d’explorar el món increïbles i amb un somriure als llavis que realment et fan tenir ganes de dir-li t’estimo i fer-li mil petons. Algunes de les meves sanes rutines les he hagut de canviar, per exemple, he deixat spinning i ho he canviat per Befit que en menys temps faig un treball més complert pel cos. Per sort continuo poden practicar el tennis i la piscina ha quedat aparcada després d’un inici molt prometedor. Pel que fa al meu tema físic aquest any m’han hagut d’infiltrar el colze i la munyeca del braç dret perquè no podia jugar a tennis del dolor que tenia. Cal dir que des de llavors estic súper bé.

befit

A casa hem continuat fent obres, enrajolant diverses parts del jardí i deixant-ho tot apunt per acabar la zona de la barbacoa. Pel que fa al poble estic veient moltíssimes transformacions i grandíssimes millores, potser la última ha estat el centre d’interpretació de l’aigua. Però activitats com engalanar els carrers per la festa major i moltíssimes cosetes més hem fan notar que Torrelavit es modernitza i s’obre a la gent de fora. Com que els temps actuals no només porten bones coses, durant la nit de Sant Joan i estant de vacances a Sardenya ens varen entrar a robar a casa. Així que durant aquest any també hem hagut d’instal·lar una alarma a casa; mai hagués imaginat que això caldria al meu poble. Un lloc on durant molts anys havia aparcat el cotxe davant la porta de casa i amb les claus posades.

Per cert, pels més geeks que llegiu aquesta entrada, l’alarma que m’he posat és una G90B comprada a Aliexpress. Això si, també he comprat unes quantes càmares de videovigilància noves i un grabador. Diria que al proper que se li acudeixi entrar a casa tindrà un bon reportatge a més d’una bona festa de llum i sorolls quan entri. El millor de tot és que he aconseguit connectar els sitemes que he comprat amb el nou sistema domòtic de la casa.

Una altre taca negativa de la modernització del poble és que s’han registrat tres incèndis ben aprop del nucli del poble. Té tota la pinta que van estar provocats, però això encara no s’ha pogut demostrar lamentablement. Tristament en el darrer dels casos les flames van arribar fins al jardí d’una de les cases del barri. Per sort, tot es va poder resoldre en una mala tarda de diumenge i el millor és que el paissatge no ha quedat gaire malmès. Gràcies bombers.

La feina

Pel que fa a aspectes professionals, la companyia que vaig co-fundar fa uns anys ja no es diu M2M Cloud Factory, ara som “Nexiona, IoT connectocrats“. Aprofitant el MWC’16 el recent estrenat departament de marketing va fer el llençament de la nova marca. Però no només hem estat al MWC; hem tingut presència en altres fires com el METIC, WPC de Microsoft a Toronto, però sobretot on ho hem donat tot ha estat al IoT SWC de Barcelona. Durant l’any hem presentat el nou MIIMETIQ LITE; el MIIMETIQ EDGE que va acompanyat d’un hardware de DELL i fins hi tot hem tret productes no-oficials però que s’han venut a clients interessants com el MIIMETIQ Agent. Però a vegades, hi ha petites coses que acompanyen als productes que et fan tanta o més il·lusió, per exemple, finalment el serveis en els que es basa el sistema ja corren en contenidors de Docker, també disposem d’una interfícia gràfica per gestionar les actualitzacions i llicències del producte, a més d’un mòdul per demanar assistència remota de forma automàtica.

miimetiq-edge-promo

Cal dir també que hi ha algún dels nostres clients que han tret solucions realment interessants basades en els nostres productes. Com a ara Vadecity, que ofereix un servei de lloguer de parking per bicicletes a Barcelona. Alguna altre solució pot ser també el sistema de control d’impresores de gran format de Ricoh; o el més que original sistema de vacunació per pollastres d’Hipra que hem montat conjutament amb IBM. Tot plegat amb tecnologia Nexiona. Però la gran notícia de l’any és l’entrada en l’accionariat de l’empresa per part de Tech Data, un dels proveedors d’informàtica més grans del món. Cal dir que és un èxit que realment fa molta il·lusió.

També he pogut dedicar una estona als meus projectes

El més conegut i de moment el més llarg és el blog, aquest any ja ha fet 16 anys des de la primera entrada que hi vaig fer. Així que malgrat sempre arrossegues el sentiment de que voldries haver-hi compartit moltíssimes més coses cal estar content per haver continuat aquesta feina tenaç.

La infrastructura que tinc a casa i a Internet també ha canviat força, la cosa continua en plè procés de re-estructuració i els canvis es succeixen sense parar però algunes cosetes que puc rescatar podrien ser que he parat definitivament el servidor VMWare ESXi que tenia corrent sobre un HP Proliant ML100. Una de les migracions més difícils ha estat canviar el pfSense virtualitzat que hi tenia, el que he fet ha estat programar serveis equivalents dins del Mikrotik CloudSwitch que tinc. Creant-me fins a sis xarxes locals per separar el tràfic de diferents serveis que tinc a la xarxa local. Per exemple, tinc xarxes pels sistemes de seguretat; pels sitemes domòtics; per la veu sobre IP; pels serveis d’internet (DMZ) o per les persones. Fins hi tot m’he creat una xarxa on poso els equips en proves i que de moment no vull que afectin serveis en producció.

Referent als servidors dedicats que tenia a Internet, i que també eren màquines virtuals corrent en un gran servidor VMWare ESXi, els he migrat tots a VPS d’OVH amb l’objectiu de reduir radicalment els costos i baixar les necessitats de manteniment. Per tant ara amb dos servidors VPS i snapshots que faig periódicament m’asseguro que el pitjor que hem pot passar és haver de restaurar la màquina. També disposo d’un tercer servidor dedicat amb moltíssima més capacitat de disc per fer-hi còpies de seguretat.

Degut a tota aquesta migració durant l’any he publicat alguns articles que diria que cal resaltar:

Pel que fa a l’smart home (sistema domòtic) aquest any m’he centrat en refer el sistema de calefacció que tenia basat en Panstamp. El nou sistema usa ESP8266 a més d’estar montat fora de cada calefacció a diferència del vell, a més la lògica ara esta enmatzemada en el servidor i no en cada radiador; tota la programació de servidor va sobre NodeRED i per tant és molt senzill mantenir-la. Pel que fa a l’interficie d’usuari estic migrant d’OpenHAB a HomeAssistant, el nou sistema es basa en Python 3 i malgrat estar més verd m’hi trobo molt més còmode. Per desgràcia tot això no esta acabat i malgrat la inestimable ajuda del Dani i alguna altre persona el tema encara esta en fase alpha.

Algunes coses curioses, la primera que m’ha passat aquest any és que m’ha explotat la bateria del Macbook Air que ja tenia aparcat i que per cert tinc a la venta. Una altre és que en un viatge en avió vaig esquerdar la pantalla del portàtil Toshiba i hem va tocar canviar-la per una de nova.

Fins hi tot he donat alguna conferència

Aquest any la meva disponibilitat per assistir a events ha estat molt reduida, però encara he pogut donar tres conferències. Per ser més exactes, he participat en dues taules rodones sobre Industria 4.0; la primera al col·legi d’enginyers de Barcelona i l’altre durant el “Catalan Telecommunications day“. Però la que realment hem va fer més il·lusió sobretot perquè és el primer com que hem criden a parlar a un altre país és la que vaig donar a Lviv (Ucraïna) durant l’IT Arena. En aquesta ocasió vaig parlar sobre la meva “Smart Home” i a més vaig dedicar la major part de la xerrada a fer una demostració de com crear un automatísme per casa “low cost”.

IT Arena Oriol' speech

Aquest any també he pogut viatjar

Quan el Roc només tenia dos mesos vaig haver d’anar a Itàlia per temes de feina, així doncs, hem vaig emportar l’Estefania i el Roc i varem poder disfrutar de Cèrvia un petit poble de platja, a més de Bolònia i San Marino. Al cap de dos mesos aprofitant la baixa per maternitat de l’Estefania varem escapar-nos una setmaneta a Sardenya; aquest cop varem viatjar en vaixell, no en avió, les vacances varen estar molt xules tot i que va costar una mica manegar el Roc perquè li van sortir les seves primeres dues dents durant aquella setmana.

També hem fet algunes escapades durant els ponts de l’any a Viella, Puigcerdà i fins hi tot a Menorca on ens hi varem escapar amb el Xavi, la Sabina i les bessones per cel·lebrar el seu aniversari de casament. Però el viatge estrella de l’any ha estat l’escapada a Cuba. Des del 27 de desembre fins el 5 de gener varem poder gaudir de l’hospitalitat cubana. La Havana vieja ens va encantar i el resort turístic del Ocean Varadero “El Patriarca” ens va permetre descansar i disfrutar moltíssim no només del Roc, sinó també de la companyia dels cunyats.

Sense la família a part del viatge a Ucraïna per fer la conferència també he viatjat a Florida, més concretament a St. Petersburg i Clearwater; aprop de Tampa. Tot plegat arrant de la visita als HQ de Tech Data en motiu de la seva entrada a Nexiona. A més de visitar uns quants cops anglaterra per visitar alguns clients, per cert, després de molts anys vaig poder tornar a estar a Oxford realment una ciutat molt interessant.

dav