Reading time: 10 – 16 minutes

Després de descobrir fa unes setmanes a l’Emilio Duró arran d’unes conferències que va fer fa temps a Galícia i que estan penjades a Vimeo, ahir vaig tenir la sort de poder assistir a una conferència seva que va durar 4h llargues a la UAB. Doncs bé, com que resumir fil per randa tot el que va dir és realment difícil espero poder extreure una petita llista de les coses més importants que vaig poder retenir, a més també intentaré llistar els coneixements sobre els quals es basava per afirmar certes coses i sobre els que ahir mateix em vaig posar a estudiar per intentar comprendre millor el que ens volia dir.

Abans que res dir que l’Emilio és una d’aquelles persones que quan parla sap empatitzar no només amb una persona, sinó amb una sala plena de gent. Això té l’avantatge que fa que molta gent l’intenti seguir, però per altre banda, és fàcil caure en el parany de pensar que deixa anar una colla d’acudits sense massa sentit. Sota el meu punt de vista per entendre el que diu calen moltes i moltes hores de reflexió i estudi. Ja que no n’hi ha prou en entendre el que diu, cal interioritzar-ho i això no és senzill de fer.

Sobretot cal tenir la ment oberta i disposada a canviar qualsevol de les coses que sabem, creiem o que pensem que són d’una determinada manera. Al fer aquest exercici durant diverses hores i fixar-me en les coses que extreuen altres persones de les seves conferències me n’adono que no tothom esta preparat per entendre el que diu. Potser jo mateix tampoc ho estic, això si, ús asseguro que m’esforço moltíssim per estar-ho.

Bé començant amb la llista:

• Sovint el fracàs és degut a problemes de cops emocionals, no per problemes de coneixements. L’estabilitat emocional és fonamental pel rendiment laboral i personal.
• La felicitat es pot copiar, el perquè el podem fonamentar en que escencialment tots som iguals, és a dir, les nostres singularitats no són suficients com per fer-nos diferents.
• Si assumim que tots som iguals i hi ha persones que són felices i altres no, el que hem de fer és fixar-nos en el que fan les persones felices i intentar fer el mateix.
• Al fer aquest exercici ens adonarem que les persones felices, són persones optimistes. Així doncs, la clau esta en el coeficient d’optimisme.
• Si el que volem és millorar, no ens hem de plantejar si sóm optimistes o no, cal que ho preguntem a la resta de persones. Com ens veuen els altres? això és la veritat. Si nosaltres contestem a la pregunta el que farem és negar la realitat.
• Arribats en aquest punt, ens hem de preguntar: això és genètic o ho podem aprendre?. Sota el meu punt de vista en aquesta frase aprendre és un sinònim d’interioritzar, això ens porta a poder afirmar que és molt difícil aprendre-ho perquè les qüestions referents a l’aprenentatge, especialment aprenentatge d’aptituts és dona majoritariament dels 0 als 3 anys.
• Així doncs, sabem que ser optimista -o no- depèn de la genètica. Malgrat tot això val la pena intentar-ho, ja que adquirir un nou hàbit sovint és una qüestió de costums, repeticions i disciplina. Finalment aquest hàbit s’interioritza i acaba formant part de nosaltres, es converteix en una conducta.
• Actualment tenim un problema nou, l’esperança de vida és molt gran i genèticament no estem preparats per viure tants anys. Fa 200 anys ser feliç es podia basar en el plaer, però actualment això no té sentit perquè el nostre cos no pot aguantar tants excessos durant tan de temps.
• La vida es defineix com la capacitat de reproduir-se i de captar energia. Aquests són els objectius de la genètica que condicionen el nostre cos. Així doncs, hem posat anys a la vida, ara toca posar vida als anys. Cal buscar-li un contingut. La genètica el que vol és que ens reproduim i que morim per deixar lloc a les noves generacions, però nosaltres lluitem contra la naturalesa.
• La genètica el que busca és la perpetuitat de l’especia, no la felicitat de l’individu. És curiós observar alguns detalls de la lògica genètica:
  • Quan som petits i hem d’aprendre les coses que ens marcaran per la resta de la vida. Els nostres pares són el nostre referent. L’aprenentatge de les aptituts (conductes) es dona dels 0 als 3 anys i s’apren bàsicament per l’entorn i les decisions dels pares.
  • Un cop arribem a la fertilitat i ja podem perpetuar-nos com a espècie no podem ni veure els nostres pares (adolescència). Perquè si seguíssim “enamorats” dels pares l’especie desapareixeria, cal buscar les mutacions genètiques amb altres membres de l’especie amb diferent ADN.
• Si intentem aplicar alguns dels punts anteriors al món de l’empresa podriem extreure que:
  • Les aptituts personals són vitals en un procés de selecció, més enllà de les habilitats de la persona. Cal buscar les persones optimites per enriquir les nostres empreses. El coeficient d’intel·ligència és menys important que el coeficient d’optimisme o el coeficient emocional. Cal invertir més en el procés de selecció que no en la formació.
  • Quantes més experiències acumula una persona més difícil és que sigui feliç, per això el talent jove acaba sent més preciat que no pas l’experiència. Ja que amb experiència és difícil trobar persones optimistes. Per ser feliç cal tenir mala memòria i bona salut.
  • La curiositat és un tret de les persones intel·ligents. Així doncs, cal valorar les inquietuts que tenen per saber els candidats a un lloc de treball.
  • Una persona feliç ho serà perquè troba la felicitat en el procés d’aconseguir un objectiu, no en el fet d’assolir-lo. Per això, una persona motivada i optimista amb un objectiu clar és fàcil que sigui feliç.
• Hi ha diverses tècniques per visualitzar el que volem assolir, això ens ajuda a motivar-nos i a aconseguir els objectius que ens proposem. Cal no oblidar que som el que creiem que som.
• Genèticament tenim una de les dues parts del cervell que domina l’altre, el fet de que sigui la dreta o l’esquerra la que mana diu molts trets de la nostre personalitat. Això condicionarà la forma que tenim de percebre el món, si a això i sumem que, la nostre realitat esta totalment condicionada a les nostres percepcions.
• Els nostres sentits només estan preparats per percebre allò que coneixen. Hi ha diversos trucs òptics que ho demostren. Així doncs, per molt que ens esforcem mai podrem percebre la realitat sinó una versió de la mateixa condicionada per la genètica, l’experiència i els sentits.
• Gràcies a aquests fets s’han pogut desenvolupar tests, com per exemple el test de DISC, que ens permeten reconeixer certes conductes de les persones.
• Tot això ens porta a preguntar-nos: la realitat existeix?
• Basant-nos en el dit fins ara ja podem deduir que no existeix una sola realitat, a més podem afegir que no podem afirmar que el que estem percebent en aquest moment esta passant ara, ni tan sols que passi. Si a tot això hi sumem que actualment es creu que la realitat esta composta per 11 dimensions, sense les quals no podem explicar els fenòmens que ens envolten en el micro i macro cosmos podem confirmar que: si la realitat existeix no té res a veure amb el que nosaltres entenem com a realitat.
• No oblidem que els humans som capaços de viure coses que passen al nostre cervell exactament igual que si estiguessin passant, aquest fet ens allunya encara més de la realitat. Ja que no podem distingir entre la imaginació i la realitat filtrada per les nostres experiències, la genètica i els sentits.
• Un pas més en aquest raonament seria acceptar que no hi ha res que ens pugui afectar, les coses no són bones ni dolentes. Perquè tot el que passa ho creem nosaltres. El fet de que algo existeixi, o no, només depèn de nosaltres mateixos.
• Arribats en aquest punt hi ha una serie de coneixements que caldria adquirir per entendre amb més profunditat el que l’Emilio ens planteja, per exemple:
• Segons la teoria de cordes hi ha diversos universos paral·lels que s’estan donant al mateix temps.
• El temps és continu, però nosaltres el percebem discret. És el que anomenem “temps real” (24fps), entre fotograma i fotograma la hiperincursio suggereix que l’energia viatja entre universos que no estan lligats al concepte de temps, per tant, no podem dir que les coses són part del passat, present o futur. Sabent això una bona suggerència és que tinguem pensaments positius abans d’anar a dormir, ja que la realitat que viurem en el subconscient estarà condicionada per les incursions que facin aquests pensaments en els fets que ens puguin passar en el futur del nostre univers.
• Entenc que en base a aquestes idees apareix la teoria de la sincronicitat, o causalitat, que defensen totes les grans ments de la nostre època: premis novel, científics prestigiosos, comunicadors brillants, etc. O sigui, tot esta escrit i lligat a un destí. Tot passa per alguna cosa.
• Fixem-nos que quan un nen suspèn un examen sempre diu: “m’han suspès”. Això ho fa perquè eludeix la seva responsabilitat en el que ha passat. Però quan aprova diu: “he aprovat”. Com aprenem a ser responsables:
• Dels 0 als 3 anys, els nens donen les culpes de tot als pares perquè els fan ells responsables de tot el que els passa.
• Després dels 3 als 20 anys, els pares i la vida ensenyen als nens que han de ser responsables amb el que fan. Això vol dir, que responen amb la seva vida de les conseqüències dels seus actes.
• A partir dels 20 anys, se suposa que un adult ja és responsable dels seus actes. Malgrat això hi ha molta gent que esta perduda a la vall de les excuses, de forma que responsabilitzen al món de tot el que els passa sense voler assumir la seva responsabilitat. Hi ha un 82% de les persones que pensen que la culpa és dels altres, o sigui, que hi ha un 82% de les persones que són reactives, no proactives.
• Mitjançant el focus de control intens ens ajudarà a entendre que realment tot el que ens passa depèn de nosaltres mateixos. És important sentir que la vida la controlem nosaltres, no ella ens controla a nosaltres.
• Per cuidar el cos i la ment, l’Emilio ens dona 4 consells:
  • Fer 1h d’esport al dia, ajuda a combatre la falta de liti. Aquesta mancança genera desordre maniaco-depressiu. No podem oblidar que l’èxit mata i que em de lluitar contra tot el que ens va bé. (aquesta part encara no l’he entès, ho confeso)
  • 30min de relaxació diaris, els nervis només ens aporten problemes. S’han d’evitar.
  • Cuidar l’alimentació, no es mala idea anar a un nutricionista perquè ens faci una pla d’alimentació.
  • Prendre complements vitamínics, per tal de compensar les vitamines que el cos no sintetitza.
• Per tal de posar contingut a la nostra vida, cal que entenguem alguenes coses.
  • La raó la usem per justificar el que sentim. O sigui, que no podem seguir la raó sinó no podrem ser feliços ens hem de deixar guia pel cor, la raó ja justificarà les nostres decisions.
  • Les coses que sentim les aprenem dels 0 als 3 anys, les guardem al cervell límbic.
  • La felicitat la trobarem en l’equilibri.
  • És important que planifiquem la nostre vida física i que treballem en compartir el màxim de coses possibles amb la nostre parella, perquè sinó la nostre vida serà un mal son.
  • És molt important no perdre de vista que morirem, així doncs, cal pensar en fer alguna cosa que valgui la pena. Això ajudarà a donar sentit a la nostre vida. Quan algú té un “perquè” sempre troba el “com”.
• L’equilibri de la felicitat es troba en l’equilibri de:
  • fer esport, per mantenir la salut física
  • estudiar, aprendre i llegir, per mantenir la salut mental
  • emocions, expresar el que sentim perquè compartir sentimens ens dona vida
  • l’ànima, la serenitat de l’espiritualitat compensa el que escapa de la nostre raó
• És vital que busquem la resposta a la pregunta: Què espera la vida de mi?
• Si després actuem de forma responsable i fem el que hem de fer, tindrem un “perquè” i trobarem el “com”.