Reading time: 2 – 2 minutes
Ja som a Chicago, els vols tanquils i puntuals fins aquí. La primera aventura ha estat saber com fer anar el cotxe perquè no ens han explicat res. Però amb uns pocs minuts n’hem tingut prou i cap a Oakbrook Terrace que és on tenim l’hotel, La Quinta Inn.
Com que ja era mitja tarda hem tingut el temps just per fer una mica el turista per la zona i visitar els típics carrers americans que surten a les series. De fet, per aquí els carrers són molt semblants als que es poden veure a la serie “Modern Family”.
El sopar l’hem fet amb horari americà perquè hi havia una gana que hem pensat que el millor era adaptar-se ràpid. Així doncs, soparet al Denny’s amb el primer contacte real a la gastronomia de la zona.
4 thoughts on “Route 66 – dia #1 – de Barcelona a Chicago (IL)”
Bon dia Oriol,
Trobem la teva pagina de la ruta 66 molt interessant i la veritat que ens està ajudant moltíssim en planificar el nostre viatge, però seguim amb dubtes “existencials”. Si ens poguessis ajudar t’ho agrairíem:
1. Quin tipus de cotxe vàreu agafar?, a nosaltres ens agradaria 1 tipus Mustang descapotable (com Thelma & Louis) !!!!! Ens cal, crec que com tots, que tingui un gran maleter.
2. Tenim un altre embolic “existencial” amb les carreteres que hem d’agafar. Com la Ruta 66 ja no existeix el que veiem en el Google Maps en fer les rutes que tu vas fer és que ens porta per Interestatales que creiem que són autopistes però per fer la Ruta 66 es fan per carreteres. Per exemple, per anar de Chicago a Springfield (IL) és per la interestatal 55, Per les interestatals veurem el típic? (Motels, Benzineres, …) de la Ruta 66?
3. Hi ha algun Motel, lloc, … que ens recomanis tant per anar com si és d’obligada evitació?
4- Al no tenir sufucientes dies hem decidit fer la meitat de la Ruta fins Groc (Tx) i després amb avió passar uns 3 dies a Nova Orlenas, ja que la part de Califòrnia, Nevada, … ja la vam veure en un viatge anterior.
5. A Chicago hem pensat passar 2 dies sencers, És recomanable per a la qual cosa cal veure?
Moltíssimes gràcies per tot,
Òscar.
Hola Òscar, potser et responc una mica tard però he estat de vacances fins avui. Vaig pas a pas:
1. Nosaltres varem agafar un DODGE, bàsicament pel tema preu és del que millor ens sortia. Allà tots els cotxes tenen un mega-motor així que no crec que tingueu problema per això. Això si gasten molt i la gasolina, no és tan econòmica com diuen. Pel que fa al maleter, això ja depen de les vostres maletes, nosaltres teniem lloc de sobres. El Mustang mola molt, la meva recomanació és senzilla, que tingui aire acondicionat.
2. El millor és tirar de les recomanacions que et dona el llibre que referencio a l’article. Hi ha moments que no hi ha més remei que agafar autopistes, però tranquils que acabareu farts de carreteres minúscules, o millor dit de la 66 en els seus tramps més antics on has de circular ben a poc a poc i penses encara em queden no sé quantes hores fins al destí. Així que, jo ús diria, tireu per la 66 fins que us canseu i si feu tard agafeu autopista. Pel que fa al que trobareu i veureu és el mateix hi ha moltíssims quilómetres en que van les dues de costat, de fet, podrieu fer tirades entre pobles per la interestatal i al arribar als pobles sortir agafar la 66 i tornar a la ‘i’. Com deia a l’inici, el llibre ajuda moltíssim a pendre aquestes decisions.
3. Nosaltres el que feiem era, cada nit planejar on arribariem el dia seguent i on dormiriem. Després de provar molts tipus de motels els que més ens encaixaben eren els redroof, o d’altres similars. Per entre 50-70$ podies tenir una habitació que estava prou bé. El que feiem era guiar-nos per les valoracions de tripadvisor i comprar-los per hotels.com o altres similars que recomana tripadvisor. Com que allà tot ho has de fer en cotxe i normalment la densitat de població baixa, no patiu, per si estan al centre els hotels… sempre estaran lluny de tot i haureu d’agafar cotxe.
4. Amarillo esta molt xulo, Texas és un puntasso. Això si, no els feu emprenyar que tenen mala sombra. En general la gent és súper oberta i sempre ús donarà bons consells, millors que els meus.Sobretot dieu a tothom que esteu fent la ruta els encata saber-ho i t’ajuden moltíssim.
5. Chicago és guapíssim, molt recomanable per fer una passejada pel costat del llac i allà mateix trobareu mil coses per visitar.
Espero no arribar tard amb les respostes, que ho passeu molt bé.
Moltes gràcies per respondre els dubtes
Encara no hem començat el viatge però ja tenim les dents llargues després de llegir el teu. Així que sí que ens ajudarà molt els teus comentaris doncs encara ho estem planificant i en breu iniciem ruta Cowboy, esperant no perdre’ns cap de les parades “obligatòries” de la Ruta 66.
Ha estat un plaer llegir el teu bloc.
En una de les teves respostes ens comentes un llibre al qual fas referència per no perdre’ns però no trobem la referència (títol), a quina et refereixes?
Quan tornem t’explico la nostra experiència.
Salutacions,
Oscar. (Futur Cowboy), ja m’estic ficant en el paper.
M’has deixat ben parat però ho acabo de comprovar i tens raó, se’m va oblidar referenciar el llibre que ens va servir de guia en tot el viatge. Quin error més gran!
Bé, anem a posar-hi solució. El llibre es diu:
ROUTE 66. MI SUEÑO Y PASION
Autor: VICTOR MUNTANE
Link de “La casa del libro”: https://goo.gl/DwWd9G
Val la pena comprar-lo i usar-lo com a guia de viatge. Nosaltres al acabar la ruta varem contactar a l’autor per agrair-li tota la info que explica ja que ens va ajudar moltíssim.
Desitjo que també ús fassi servei. Passeu-ho molt bé i ja m’explicaràs.
Comments are closed.