Reading time: 3 – 4 minutes
Al desenvolupar un projecte de software m’agrada treballar en 3 entorns. Mentre s’esta desenvolupant el projecte esta bé tenir un espai de variables (o entorn de noms) a l’aplicació que correspongui als ajustaments del servidor de desenvolupament (normalment una màquina pròpia), per exemple, els path, urls, dades de la bbdd, etc. tot això ha d’estar el màxim separat possible del codi per tal de poder crear les configuracions pels entorns d’integració i producció.
L’entorn d’integració és una màquina en l’entorn de desenvolupament del client, amb les característiques el més semblants possibles a l’entorn de producció. O sigui, les dades de configuració de l’espai de noms han d’apuntar a serveis si pot ser de la mateixa versió que l’entorn de producció. Així podem provar l’aplicació i millores de l’aplicació abans de passar-la a producció. Finalment hem de tenir l’entorn de noms per producció amb les dades de treball.
Per tal de suportar tot això symfony suporta en moltíssims fitxers de configuració la possibilitat de definir l’environment, en el cas que plantejo, ‘dev’, ‘int’ i ‘prod’. En el front controller de cada aplicació podem definir aquest entorn de noms així després s’accedirà a la part dels fitxers de configuració que pertoca.
Per exemple, si mirem el fixer config/databases.yml on symfony defineix els sistemes de BBDD que usa la nostre aplicació en cada un dels environments podriem tenir algo així:
dev:
nombbdd:
class: sfPropelDatabase
param:
phptype: mysql
hostspec: localhost
database: nombbdd
username: userbbdd
password: passbbdd
int:
nombbdd:
class: sfPropelDatabase
param:
phptype: oracle
username: nombbdd
password: nombbdd
hostspec: hostint
database: NULL
prod:
nombbdd:
class: sfPropelDatabase
param:
phptype: oracle
username: nombbdd
password: nombbdd
hostspec: hostprod
database: NULL
Al cridar el front controller és quan symfony diu amb quin environment treballarem, per exemple, per una aplicació anomenada myapp podriem tenir aquests tres front controllers un per cada entorn:
Entorn de desenvolupament web/myapp_dev.php:
<?php
define('SF_ROOT_DIR', realpath(dirname(__FILE__).'/..'));
define('SF_APP', 'myapp');
define('SF_ENVIRONMENT', 'dev');
define('SF_DEBUG', true);
#
require_once(SF_ROOT_DIR.DIRECTORY_SEPARATOR.'apps'.DIRECTORY_SEPARATOR.SF_APP.DIRECTORY_SEPARATOR.'config'.DIRECTORY_SEPARATOR.'config.php');
#
sfContext::getInstance()->getController()->dispatch();
?>
Entorn de integració web/myapp_int.php:
<?php
define('SF_ROOT_DIR', realpath(dirname(__FILE__).'/..'));
define('SF_APP', 'myapp');
define('SF_ENVIRONMENT', 'int');
define('SF_DEBUG', true);
#
require_once(SF_ROOT_DIR.DIRECTORY_SEPARATOR.'apps'.DIRECTORY_SEPARATOR.SF_APP.DIRECTORY_SEPARATOR.'config'.DIRECTORY_SEPARATOR.'config.php');
#
sfContext::getInstance()->getController()->dispatch();
?>
Entorn de producció web/myapp.php:
<?php
define('SF_ROOT_DIR', realpath(dirname(__FILE__).'/..'));
define('SF_APP', 'myapp');
define('SF_ENVIRONMENT', 'prod');
define('SF_DEBUG', false);
#
require_once(SF_ROOT_DIR.DIRECTORY_SEPARATOR.'apps'.DIRECTORY_SEPARATOR.SF_APP.DIRECTORY_SEPARATOR.'config'.DIRECTORY_SEPARATOR.'config.php');
#
sfContext::getInstance()->getController()->dispatch();
?>
Com es pot veure, tan desenvolupament com integració ens mostraran informació de debug i producció amagarà els missatges d’error i reportarà sempre l’error “internal server error”. A més podem veure que tots tres entorns criden el mateix fitxer de configuració global config/config.php.
Si voleu més informació sobre aquest tema us recomano els següents enllaços de la documentació de symfony: