2006/11/23
No hi ha comentaris
Reading time: 3 – 4 minutes
Un fenòmen molt humà i per tant habitual, quan estem configurant un firewall amb iptables contra un servidor remot al que no tenim accés, posem per cas que esta als EUA, és el de fer-nos fora a nosaltres mateixos al executar l’script que llença les regles de filtrat. Llavors podem reiniciar la màquina a través del panell de control que ens ofereix l’ISP, o qualsevol altre procediment. El problema esta en que si aquest script s’executa només iniciar la màquina en el rc.local o qualsevol altre procés d’arrencada serà impossible que ens autentiquem per SSH després de que arrenqui el servidor.
Però… com tots els que hem vist arrencar un servidor en linux sabem, entre crida el servidor SSH i es llença l’script de les regles del firewall, pot passar 1s (~aprox) segons el ràpid que sigui el servidor. Si fossim prou ràpids autenticant-nos a la màquina podriem llençar un procés que es llencés després de l’script de les iptables i aquest script ens podria tornar a donar accés a la màquina, per exemple, netejant les regles del firewall i canviant la política per defecte.
Doncs bé, després de provar de fer-ho a mà vaig arribar a la conclusió que malgrat haver fet un curs de mecanografia quan era petit, encara era massa lent i l’enllaç es tallava abans no pogués recuperar el control de la màquina. Així doncs, vaig decidir comprovar si la màquina disposava d’un llenguatge que s’anomena expect i que es basa en TCL/TK. Aquest llenguatge com ja he comentat algún cop al blog ens permet automatitzar processos intereactius. Així doncs, vaig fer-me aquest petit script:
#!/usr/bin/expect -f
spawn /usr/bin/ssh root@ip_del_servidor
expect "ssword: $" { send "password_de_root\n" }
expect "#" { send "echo \"sleep 30;iptables -F;iptables -P INPUT
ACCEPT;iptables -P FORWARD ACCEPT;iptables -P OUTPUT ACCEPT\" > rest.sh
\nchmod 700 rest.sh\nnohup ./rest.sh\nsleep 5\n./rest.sh" }
interact
Fixeu-vos que és molt senzill, el que fa és connectar-se per SSH amb el servidor remot, enviar el password de root; després crea un script molt senzill que es guarda a rest.sh li dona permisos d’execusió i l’executa amb un nohup perquè si la nostre consola perd la connexió amb el servidor l’script no deixi d’executar-se. El contingut d’aquest petit script que es crea és tan senzill com esperar-se 30s perquè així s’assegura que la màquina ha acabat el procés d’arrencada i després neteja les regles del firewall i posa les polítiques en ACCEPT. Així doncs, ja podem entrar sense problemes.
Doncs bé amb això un ping que vigili quan s’ha aixecat la targeta de xarxa i després executant aquest script que us he posat aquí, jo el dimarts vaig aconseguir ressussitar un servidor remot al que no tenia accés físic, només forçant reboots a través del panell de control que em van facilitar. El senzill que hagués estat tenir una consola d’administració remota i tot llest amb un segon. Però suposo que la necessitat desperta l’enginy, no?
Avui he descobert aquesta petita meravella, a través de 