May 09

L’experiència l’entens quan la tens, avui en faig 40

Reading time: 6 – 10 minutes

Bon dia, potser aquesta és l’entrada al blog que he escrit més aviat al matí però després de quasi 17 anys de blog la veritat costa de recordar. És en detalls com aquests en els que t’adones que fer 40 anys són uns quants. Potser una de les coses que més m’impacte és recordar el que hem deia el Magí fa molts anys “et fas gran i veus el món com si encara en tinguessis molts menys” i ell afegia “a més ningú et dona un manual per dir-te què ha canviat i com ho has d’afrontar”; personalment aquest manual fa molts anys que el vaig trobar i que l’estic escrivint i millorant a diari, això si, la mirada jove costa de canviar-la. Sovint recordo moments de fa un grapat d’anys com si encara fos ahir.

En unes hores seré a un avió cap a Tampa, Forida; això si, per motius de feina. En molts moments això ho vius amb moltíssima il·lusió, aquesta vegada costa llegir-ho així. Veig l’oportunitat i segur que sabré disfrutar aquest aniversari tan llarg, entre el canvi horari i tot viuré un aniversari de més de 24h. Ara mateix em costa pensar que no podré estar al costat del Roc i l’Estefania. Així doncs, puc dir-vos una cosa, aquests són els detalls que realment hem fan sentir que els anys no passen en va.

Hi ha coses que tinc molt clares, una d’elles és que l’edat física no condiciona l’edat mental. La meva forma d’entendre l’experència tot i estar lligada a l’edat, com a fet que possibilita haver viscut moltes coses, crec que té una altre variable amb encara més pès i són les vivències que hem acumulat en els anys d’oportunitat que hem tingut. Personalment sóc de l’opinió que la vida no m’ho ha posat fàcil; evidenment no puc queixar-me perquè amb un minut que dediqui a donar un cop d’ull a les notícies és evident que he tingut molta sort d’haver nascut on he nascut, i això no es tria.

Però per altre banda, totes les vivències difícils que m’ha tocat superar en dies com el d’avui em venen el cap i agafen un pes molt emotiu. Curiosament parlo molt poc del meu pare en el dia a dia, però ús ben asseguro que costa molt passar un dia sense que algún detallet me’l fassi recordar i pensi en com hagués canviat la meva vida d’haver-lo pogut disfrutar durant més anys. Recordo una infantesa molt humil però al mateix temps plena de singularitats que m’ajudaben a acumular aquestes vivències de les que auvi ús parlo.

L’adolescència va ser una etapa molt desconcertant, suposo que igual que molta gent, en el meu cas ho va ser perquè havent descobert la meva passió se’m feia molt i molt difícil tenir-hi accés degut a l’entorn rural on he nascut. Per sort, al accedir a la universitat i la popularització d’Internet van canviar la meva vida i van permetrem acostar-me a moltíssimes persones afins als meus gustos. D’aquí varen neixer els mussols. Evidenment cada cop costa més matenir el contacte amb tots ells però una cosa la sé segura, cada cop que els veig recordo moments innoblidables al pis d’estudiants de Mataró.

Com que venia parlant dels fets durs que m’ha tocat superar, crec que podria definir el final de l’adolescència amb l’accident de cotxe que vaig patir. Sé que costa entendre que amb 26 anys algú pugui dir que acaba l’adolescència però a grans trets diria que va ser així, aproximadament per aquestes dates va ser quan me’n vaig anar a viure en parella per primer cop. Realment va ser una relació molt enriquidora la que vaig tenir amb la Dafne i estic convensut que moltíssimes de les grans ensenyanses que he anat adquirin els últims anys varen neixer amb ella.

La qüestió és que sovint quan alguna cosa acaba ens dona la sensació que és quelcom dolent perquè va acompanyada d’un dolor intens que sentim dins nostre i que no sabem com superar. Però els anys et donen prespectiva i des d’aquesta prespectiva, ara puc dir que quan algo acaba és per deixar espai a noves coses que han de venir. De fet, estic tan convensut d’això que el llibre que m’estic llegint ara mateix de l’Anthony Robins va d’això. D’acceptar el preu que hem de pagar per posar noves coses a la nostre vida, compte ningú parla de diners aquí.

Havent trobat aquest espai a part de començar a crear la que ara és la meva família també vaig posar-me a crear algo molt més important, vaig començar la creació conscient de mi mateix, per arrodonir-ho podriem dir que això va començar fa uns deu anys. Mai podré agraïr prou a l’Estefania l’espai que m’ha donat com a parella perquè això pogués començar i segueixi passant dia rera dia. Vull demanar disculpes a totes les persones que inverteixen tantes i tantes hores en buscar-se, sota el meu punt de vista la vida va de crear-se. Buscar models de persones amb conductes que per nosaltres són admirables i crear la nostre propia versió d’aquestes conductes.

You have the power to invent yourself.

Jo no sé si sóm els nostres pensaments, les nostres conductes, els nostres fets. El que si tinc clar és que la suma de totes aquestes coses ens omplen els moments de la vida. Així doncs, gràcies a la PNL he pogut apendre que canviant el llenguatge puc crear una percepció del món que m’ajuda a estar agraït a la vida en cada instant que tinc la sort de viure. Hi ha moments, com deia fa una estona, que la vida no t’ho posa fàcil. Aquests són els moments on toca creixer, toca superar-se i toca ser més agraït que mai.

Suposo que a aquestes altures ningú dubte que després d’acomiadar-me del pare i veure passar la vida per davant meu en un instant. El fet més dur que m’ha tocat viure és la perdua del Pol. Quan el recordo quasi de forma instantànea noto com les llagrimes s’apoderen dels meus ulls. Per sort, tota una colla d’anys de treball de creixement personal m’ajuden a sentir un agraïment infinit a la vida. De les coses que estic orgullós és com vaig ser capaç de sobreposar-me al costat de l’Estefania per tornar-ho a provar i acabar construint la nostre família.

Com és lògic podria tornar a repassar la meva vida centrant-me amb els fets positius que han anat passant, que no són pocs. Sincerament jo veig aquests fets com a premis o recompenses, però no pas com els fets que em fan creixer. Així doncs, tancant el cercle sobre el que anava explicant per mi l’experiència es forja a través de les vivències que ens fan creixer. Ah! i mirant la televisió no s’acumulen vivències massa intenses, almenys sota el meu punt de vista. Imagino que a aquestes altures no cal dir que el millor premi que he rebut mai me l’ha donat l’Estefania, ens ha fet patir molt però ara mateix el Roc s’ha convertit en el Sol sobre el que donem voltes.

Potser no tothom entendrà perquè m’havia d’aixecar a les cinc del matí per escriure això, però jo només puc dir que ho necessitava i que tampoc hem cal que ningú ho entengui perquè a mi m’omple tan fer aquest petit ritual que n’hi ha prou per trobar les forces per fer un salt de llit i plantar-me davant l’ordinador per escriure-ho.

MOLTÍSSIMES GRÀCIES A TOTS ELS QUE M’HEU ACOMPANYAT DURANT AQUESTS 40 ANYS QUE M’HAN PERMÈS CREAR-ME TAL I COM VULL SER.

May 09

Ja en sumo 39; no ús perdeu qui m’ha felicitat aquest any

Reading time: 1 – 2 minutes

Un any més sumo una unitat a la compte i ja en van 39. Els 40 s’acosten però la veritat és que no li dono més importància del que té. La vida passa i les experiències s’acumulen. Per sort hi ha coses que realment hem fan somriure, algunes les podeu veure aquí:

pastis

d’altres aquí:

 

i fins hi tot podeu escoltar grans felicitacions com aquest del mateix Fidel Castro XDDD

 

 

Moltíssimes gràcies a tots els que us heu recordat de mi i als que no també, una fortíssima abraçada amb molt d’amor. GRÀCIES!

 

Mar 06

Benvingut Roc (17/2/16)

Reading time: < 1 minute Hi ha moments en els que sobren les paraules.

Porto un mes intentant saber com descriure aquest moment per compartir-lo amb tots vosaltres però no he estat capaç de saber com fer-ho ni tan sols d’escollir quina foto compartir. Així doncs, compartiré un petit experiment amb 1s de video dels primers dies de vida del Roc.

BENVINGUT!!!

Jul 31

15 anys amb el blog online

Reading time: 1 – 2 minutes

Avui dia 31 de juliol fa 15 anys que vaig decidir-me a escriure el meu primer article al blog. Com passa el temps! cada cop que penso que el dia que vaig començar no sabia ni el que era un blog i que l’anomenava “digital diary”. Sovint escric tot dient que tinc l’agenda plena i que no sé d’on treure temps per escriure. Doncs bé, després d’un periode molt i molt llarg de temps on el meu vincle en diversos projectes m’impedia dedicar temps al blog puc dir que tot i tenir una llista de desitjos quasi infinita. Ja no tinc obligacions fortes en projectes fora dels horaris convencionals. Així doncs, en pocs mesos disposaré de temps per gestionar en els meus interessos personals cosa que fins ara no tenia.

15th-anniversary

De moment el meu proposit serà anar publicant alguns dels molts articles que tinc a mig fer i pendents de fer publics. Desitjo que aquest proper any la freqüència de publicacions al blog canviï dràsticament. Creuem els dits perquè pugui mantenir el desig.

Gràcies a tots els fidels seguidors que teniu la paciència d’anar-me seguint.

May 09

Reflexions d’aniversari: avui 38

Reading time: 4 – 6 minutes

google-congratulations

En dies com avui sempre aprofito per fer les meves reflexions. Aquests quasi 15 anys que porto escribint el blog alguns cops les he compartit amb vosaltres, doncs avui em ve de gust tornar-ho a fer. Si algo he après després de 38 primaveres és que les coses bones ho són encara més si les pots compartir. A tots ens agrada compartir els moments d’alegria però es fa més difícil obrir-se quan es tracta de mostrar el dolor; malgrat tot en més d’una ocasió he decidit també compartir els moments durs que m’ha tocat viure.

Culturalment els aniversaris sempre se m’han presentat com una alegria, malgrat algunes persones s’esforcen en amagar anys i en entristir-se de l’edat que van acumulant. En general tothom parla de celebracions i actes festius per compartir amb alegria l’efemèride. L’any passat com la majoria sabeu el dia va estar marcat per una sombra molt trista, la història del Pol, i obviament això marca molt. És a dir, que fa pocs dies va fer un any i aquest tipus de coses deixen una petjada molt fonda.

Amb tot plegat el que vull dir és el que recordava fa un parell de dies quan agraïa la nova oportunitat que m’havia donat la vida després de l’accident que vaig patir fa 12 anys (Fa 12 anys que vaig tornar a neixer). La vida és un regal fantàstic plena de lliçons constants, algunes són tan espectaculars que ens fan dividir la vida en un abans i un després dels fets. Estic convensut que cadascú de nosaltres en té unes quantes d’aquestes lliçons. Això ho dic perquè quan miro enrera i hem poso a repassar aquests punts d’inflexió veig que me n’ha tocat viure uns quants i alguns de ben grossos. És a dir, que han marcat canvis molt importants.

Quan jo tenia 9 anys el meu pare ens va deixar en un accident de feina, des d’aquell moment vaig tenir clara una cosa; la definició de “normal” ja no m’aplicava. Al sentir les típiques frases que et deien a l’escola “digueu als pares…” o, “que vinguin a veurem els pares…” cada cop que sentia això jo em sentia molt diferent. Amb la perspectiva que hem dona el temps ara veig que això em va marcar molt el caràcter.

Una de les coses que vaig aprendre és a acceptar el que hem tocava viure i a agafar consciència de quines eren les avantatges i inconvenients que tenia a l’abast en cada moment. Això em va convertir en algú molt perseverant i fins hi tot alguns dieren que un lluitador. Cosa que després d’acabar la carrera em va permetre tenir un perfil professional molt diferencial amb la majoria de persones que tenia al voltant.  Tan és així que trets negatius com la sopèrbia i el despotisme s’havia incorporat en la meva forma d’actuar.

Però la vida sempre té una nova lliçó apunt per fer-te tornar a tocar de peus a terra, en aquest cas va ser l’accident de cotxe al que feia referència abans. Obviament un cop tan fort et fa reflexionar i un nou procés de transformació es va iniciar dins meu. Gràcies a persones excepcionals a més de tècniques com la PNL i el coaching vaig iniciar un treball personal d’autoconeixment i de modelat de mi mateix que de ben segur no acabarà fins el dia que m’acomiadi d’aquest món.

Sort que gràcies a les dosis d’humilitat que he anat revent fa molts anys que he agafat consciència de que no sóc ningú i que la meva existència esta condicionada a unes energies tan poderoses que escapen del meu control, sense oblidar que sóc jo com decideixo viure aquests fets. Perquè de nou “La història del Pol” em va arribar en un moment de plenitut després d’haver iniciat un procés fantàstic amb l’Estefania i un projecte professional molt motivador. Així que ara mateix no tinc la perspectiva suficient com per entendre al 100% el missatge que em vol donar la vida amb aquesta lliçó però com repeteixo dia rera dia: gràcies per permetrem seguir endavant i poder compartir el millor de mi mateix.

A tots els que d’una forma o d’una altre heu compartit i/o compartiu el camí de la meva vida, només ús puc donar les gràcies. No oblideu que d’una forma o d’una altre sou mestres que m’heu ajudat a creixer i a evolucionar fins a convertir-me en el que sóc.

“” El que tinc m’ho han donat els meus èxits,
però el que sóc és fruit dels meus errors. “”

— Oriol Rius

May 07

Fa 12 anys que vaig tornar a neixer

Reading time: < 1 minute De tant en tant em ve al cap aquella expressió que diu: "Hi ha coses a la vida que la divideixen en dos, es marca un abans i un després de...". Doncs bé, avui es compleixen 12 anys d'un dels fets que ha dividit la meva vida. Tal dia com avui hem dirigia a una reunió a València i vaig patir un accident de cotxe espectacular com podeu apreciar a la fotografia. Sort que no hem vaig fer ni una rascada. accident bmw

Dies com aquest serveixen per recordar-te la teva fragilitat i fins a quin punt hem d’estar agraïts de poder disfrutar d’aquesta aventura tan apassionant que és la vida. Així doncs acabo aquest article tradicional en el blog acabant com sempre amb un GRÀCIES.

May 09

i 37!!!

Reading time: 2 – 4 minutes

Avui és un gran dia, en faig 37. Tota una vida d’il·lusions envoltat de persones fantàstiques i on he pogut disfrutar d’experiències meravelloses. Puc guanyar-me la vida amb el meu hobbie i estic envoltat de persones inmillorables. Obviament hi ha moments durs, que tots coneixeu però he d’estar agraït per la gran sort que tinc.

IMG_20140509_082842_1

Abans d’entrar a la secció regalets que m’han fet volia fer un petit recopilatori de coses fantàstiques i excepcionals que m’han passat aquest últim any.

  • He començat a treballar amb dos projectes fantàstics:
  • Google m’ha ofert feina, cosa que emp prenc com reconeixement a la meva carrera.
  • Hem fet la Ruta 66, un dels meus desitjos complerts.
  • Estem arreglant el jardí de casa.
  • He pogut coneixer la persona més fantàstica de la meva vida, el Pol, el meu primer fill.
  • A més de coneixer i compartir el dia a dia amb persones fora de serie a les que només puc estar agraïts, tots ells han estat grans mestres.

Un dels regals per l’esperit que m’ha encatat va ser poder assistir a l’event del monjo budista Thich Nhat Hanh, si tot va com m’agradaria els propers dies ús explico més de l’event.

IMG_20140508_195559

Un altre regal que m’ha fet l’Estefania ha estat una barreja de dues de les meves dues passions, no ús ho perdeu.

IMG_20140509_083330_1

i com a nota curiosa que no sabia, Google el dia del teu aniversari canvia el seu logo per tu:

google

 

Malgrat tot avui serà un dia dur, perquè a ningú li agrada anar al tanatori a recollir les cendres del seu fill el dia del seu aniversari però després dels exercicis de Minfulness que vaig poder practicar ahir la veritat és que la vida es veu diferent.

GRÀCIES!

May 07

Avui fa 11 anys des de que vaig tornar a neixer

Reading time: < 1 minute Avui és una data assenyalada en el meu calendari, a part de fer pocs dies des de que el nostre fill ens va deixar es compleixen 11 anys del brutal accident de cotxe que vaig patir. Un nou recordatori de fins a quin punt hem d’estar agraïts per l’oporunitat de viure i fins a quin punt cada segon que passem en aquest món és un regal.

Sempre m’agrada recordar el dia tornant a veure les fotografies del cotxe per tornar a ser conscient de fins a quin punt vaig ser afortunat al sortir-ne sense ni una rascada.

accident bmw

Un nou dia i un nou gràcies des del cor.