Sep 20

Setmanes intenses

Reading time: 6 – 10 minutes

Tinc pendents d’escriure alguns articles sobre temes tècnics interessants de coses que he fet aquestes setmanes, de fet, més d’un és quasi obligatori escriurel. Per exemple, la solució del desafio de networking. Però en aquest article faré un petit resum de coses que he estat fent aquests dies i que no he pogut reportar de forma puntual.

Primer de tot destacar la festassa que varem organitzar els amics del Manel i el Xavi, brutal la coordinació entre la Vane, Glòria, Sabina, Estefania i jo amb l’ajuda improvisada a l’últim moment de la gent de Torrelavit i d’altres que coneixia menys. Doncs bé, realment diria que va sortir una festa rodona. A part de convidar-vos a veure les fotos que ben aviat espero tenir online, comentar que el lloc estava súper bé. El recomano: la Marinada. Una casa de colònies a Cambrils ben aprop del mar i amb tot el que fa falta per passar un aniversari inoblidable.

Com a detall comentar que al Manel li varem fer un regal d’una empresa que vaig sentir per la radio: muchomasqueunregalo.com, realment el tema és molt original perquè es tracta de regalar experiències o sensacions. O sigui, que teniu tot un catàleg de coses ben originals per regalar. Alguns exemples: conduir un F1, volar en un avió dels que fan piruetes, saltar en paracaigudes, fer puenting, fer una excursió en trineu, bany amb xocolata, teràpies relaxans, etc. Des de 30€ fins al que ús volgue gastar teniu tot tipus de regals ben originals. A més ús envien una caixa de color vermell molt ben presentada amb una targeta i una xapa de propaganda de l’empresa, o sigui, que no heu de donar el típic paper d’impresora ‘cutre’ que sembla que hagueu escollit el regal els últims minuts.

Sobre el tema de la caixa roja, doncs la qüestió és que vaig tenir una incidència i hem va arribar xafada, així doncs els vaig escriure un email queixant-me i en poques hores vaig rebre una trucada telefónica demanant-me disculpes i oferint-me enviar-me’n una altre o podia passar-ne a recollir una a Barcelona. Com que això no era possible hem van dir que els 20€ de ports urgents que havia demanat me’ls descomptarien. Per tant, he de dir que el servei de l’empresa impecable. Tot i que de moment encara no he pogut comprovar que m’hagin tornat els diners. Però no siguem dolents i confiem en que ben aviat ho pugui veure reflexat al meu compte corrent.

Potser l’única nota negativa de l’event és que de forma molt extranya i sospitosa va desapareixer el meu mòbil. Concretament l’HTC Artemis, si aquella que li havia canviat la pantalla fa uns mesos després de que hem caigués a terra. Doncs bé, ja m’he quedat sense Artemis. Així doncs, m’ha tocat buscar-me la vida i aconseguir una nova HTC per ser el meu mòbil personal, concretament ara tinc una HTC Cruise (aka Polaris). Escencialment és idèntica a l’Artemis però amb més CPU, 3G y 3MPixels de càmara. La carcasa pràcticament és igual i la pantalla, radio FM, GPS, microSD, càmara VGA frontal i d’altres són clavats. Però he de dir que sobretot el tema de la CPU es nota moltíssim. Així doncs, no hay mal que por bien no venga.

Una altre anècdota interessant que m’ha passat aquests dies va ser la nit del 10 de setembre a les celebracions de la dia nacional de Catalunya del dia 11 que es varen fer a Vilafranca. Aquest dia varem anar a sopar a casa el Xavi i la Sabina, junt amb la Glòria i la Daphne. Com que viuen ben aprop del centre i feien castellers a la plaça de la vila varem anar a fer-hi una ullada. Com sempre i malgrat hi havia poca gent els castells et posen la pell de gallina i et fan un nus al coll. Però l’anècdota va ser quan al tercer castell de la nit un 2 de 9, els faltava gent per fer pinya i el cap de colla se’ns va acostar i ens va demanar al Xavi i a mi que ens posessim a la pinya. Al Xavi ràpidament el vaig perdre de vista entre tanta gent, però jo vaig acabar estan ben aprop del centre i em vaig emportar més d’una trepitjada als ombros, malgrat això he de dir que l’experiència va ser impressionant i inoblidable. Realment s’ha de reconeixer que potser és una de les tradicions que més valoro del nostre país.

Una altre curiositat d’aquests dies de silènci al blog i tornant al meu caràcter geek innat és que vaig passar unes quantes hores amb el Manel recuperant uns fitxers borrats d’un XFS d’un NAS amb 4 discos de 250Gb en RAID 10. O sigui, tot un lio arribar fins als 70Gb de fitxers borrats per un error i una mala política de permisos. Però el que ara volia comentar és que el Manel em va ensenya un disc dur petitíssim, realment espectacular no recordo quantes gigues tenia però unes quantes. Pel que es veu el disc té 3 anys i en aquell moment era el més petit del món realment espectacular:

Pels que no estigueu enterats el Manel s’ha montat una empresa de recuperació de dades: Info Rescate i acaba d’arribar de l’India on ha anat a fer-hi un curs de dues setmanes sobre aquest tema. De fet, li va anar ben just arribar de l’India i anar a la seva festa d’aniversari. Però seguint amb el tema de l’India, què passa amb aquest país? és realment espectacular la quantitat de gent que coneixo que ha anat a aquest país els últims mesos potser en podria dir uns 10 ara mateix. Potser el cas més espectacular el del Carles que hi ha passat uns 6 mesos i fins hi tot ha fet un blog de la seva experiència: Nomada la gana.

Per si tota aquesta gent que ha anat a l’india no fossin pocs ahir a la nit varem ser al sopar de comiat del meu germà, que aquest dimecres que ve se’n va a Nepal i l’India durant dos mesos i mig. O sigui, que realment esta passant algo per aquelles contrades que atrau a la gent com imans. De totes formes he de dir que personalment a mi no hem crida gens el tema. He de dir que assia m’agrada molt i hi ha molts països que vull anar a visitar per allà, a part dels que ja he vist, però de ben segur que l’India no és dels que més hem criden. Qui sap potser per les festes de nadal ens podem escapar a Vietnam, Singapur o Malaïsia… esperem que la butxaca hi arribi.

Jul 31

Avui el blog compleix 8 anys!!!

Reading time: 5 – 8 minutes

Tal dia com avui a la bonica vila de Vinaròs (Castelló) vaig començar a escriure el meu blog, tranquils no tornaré a explicar la història que he explicat mil vegades sobre els inicis del mateix. Això si referenciaré el podcast 1×01 on explico els inicis del mateix per si algú encara no ho sap. Per altre banda, fa uns mesos no recordo qui hem va comentar la possibilitat de fer una gran festa per celebrar el 10è aniversari del blog i crec que agafaré la idea i des de ja començaré a pensar alguna forma ben original, i com sempre ben acompanyat dels mussols, per celebrar aquest fet tan insòlit. No tothom té la paciència d’aguantar tan de temps online 😉

Bé doncs aprofito aquest post que no ve a dir res d’interessant més enllà de l’efemèride per posar-vos una mica al dia de la meva vida i del perquè aquest mes he postejat tan poc, a més d’engaxar unes quantes fotos que tenia perdudes pel mòbil i que sota el meu punt de vista són dignes de comentar.

El primer i principal motiu del meu silenci és el que ja explico al podcast 1×11 i a l’article del ‘desafio networking‘, o sigui, el problema amb el ditxós dispositiu que m’ha portat pel camí de l’amargura alguns mesos fins que la situació ha estat insostenible i m’he hagut de buscar la vida buscant una solució urgent abans el mal no fos major. La resta de motius són de caire més personal, així doncs aprofito per comentar-vos en primícia que a partir del dimarts que ve ja no viuré sol. O sigui, que obro un nou cercle en la meva vida acompanyat de l’Estefania. Com a soferts lectors del meu blog haureu d’aguantar els comentaris que sovint es derivaran de la meva vida personal al costat d’aquesta persona tan especial per mi, ho sento per vosaltres però me n’alegro molt per mi 😉

Un cop fet aquest petit update a la meva vida i al meu silenci, una foto ben distesa d’una raqueta i una pilota de tenis gegants que hem vaig trobar pel carrer sortint d’un dinar familiar. Pels que no estigueu al corrent el tenis és un dels pocs hobbies no relacionats amb la tecnologia que hi ha a la meva vida i he de dir que malgrat sóc un paquet m’encanta jugar i ho passo genial.

raqueta de tenis gegant

Anant a temes més tècnics comentar que he hagut de canviar els dos estractors d’aire que tinc al petit-CPD de casa ja que s’havien fet malbé els motors que porten de tan donar voltes. N’he instal·lat un parell de nous i ara els he posat uns simples i ecònomics termostats de calefacció però en mode NC, d’aquesta manera malgrat són termostats de calefacció puc usar-los just amb la funció inversa. És a dir, mentre la temperatura ambient no baixa de una temperatura prefixada els estractors tenen corrent per funcionar, quan la temperatura baixa el termostat activa el relé i el que fa és tallar la corrent parant els motors. Comento això perquè fins ara jo només coneixia termostats que funcionaben en mode NO, o sigui, just alrevés del que he comentat. Però gràcies al Magí ara tinc aquest parell de termostats que funcionen la mar de bé, llàstima que hagin d’anar alimentats amb 2 piles AAA.

termostats estractors

Comentar també que ahir vaig ser a l’oficina fins ben tard acompanyat de tres bons geeks: el Pof, l’Esteve i en Marc. Realment va ser una sessió molt constructiva sobre temes de cross-compiling per ARM9 una informació molt valuosa i que gràcies a l’Alfredo ben aviat serà una solució al problema que he tingut aquests mesos i que unes ratlles més amunt comentava.

fast cookbook about cross_compiling with pof, esteve and marc

Abans d’acabar no podia deixar de comentar que també vaig tenir l’oportunitat de jugar amb la HTC Diamondd que tan l’Esteve com en Pof ja tenen des d’ahir. Realment ha millorat molt aquesta HTC i ja es perfila com un ferma candidata a la meva pobre HTC Artemis que esta patint les més dures proves per ser el meu mòbil personal. No només vaig poder comprovar que el Diamond soluciona molt bé els problemes de velocitat que tenen els dispositius amb Windows Mobile sinó que l’accelerometre que incorpora és genial. En Pof també em va fer una demostració de tots els hacks que li ha fet la HTC Shift, a la que ja li ha canviat la ROM del Windows Mobile que incorpora i ha substituit el Windows Vista per una Ubuntu 8.04 que va com una seda, tota una delicia de dispositiu. La seva mida com a ultra-mobile PC esta molt bé,  i si no fos pels inconvenients de no fer de telèfon malgrat tenir funcions de HDSPA i similars es consolidaria com un ferm candidat a substituir l’HTC Kaiser que em té aborrit amb la seva lentitut. Si la comparem amb un mòbil és molt gran, però és realment útil per treballar i que en el futur algún germanet seu espero que acabi sent la meva eina de treball de capçalera si no fos pel tema de no poder fer de telèfon ja ho seria aquesta però hauré d’esperar.

HTC diamond

May 09

31, qui m’ho anava a dir?

Reading time: < 1 minute Qui m'ho anava a dir quan era així:

Oriol Rius quan era petit

que avui faria 31 anyets de no res… espero que en caiguin molts més i que tot segueixi igual o millor. Per cert, ús heu fixat que tenia més pel de petit que ara?

Ah! moltíssimes gràcies a tots els que m’heu felicitat en personal, SMS, email, telèfon i twitter!!!

May 07

5è aniversari de l’accident

Reading time: 2 – 2 minutes

Doncs ja estem a dia 7, avui no només fa 5 anys del meu accident de cotxe i per tant acompleixo 5 anys de la meva nova vida sinó que també és l’aniversari de l’Alfredo, si sabeu de qui parlo i el coneixeu feliciteu-lo. Ja que només és un programador com la ”copa d’un pino” sinó que també és una gran persona. Dona gust treballar amb professionals com ell.

bmw.jpg

Per altre banda, faré una petita llista de les coses que realment han canviat a la meva vida des de l’accident:

  • Condueixo diferent, menys agresiu i amb més calma. Intento no fer-ho amb presses.
  • Intento evitar conduir o anar en cotxe quan plou.
  • Sóc molt més crític amb la gent que condueix sense pensar les conseqüències.
  • Valoro molt més les amistats i intento dir-los més sovint el que sento per elles.
  • Intento a través d’eines socials o més convencionals mantenir periódicament el contacte amb els meus amics.

La veritat és que m’agradaria dir que he canviat més coses en la meva vida, però no és així. Ja que malgrat m’esforço per canviar-ne algunes altres la veritat és que no ho estic fent massa bé. Però suposo que el meu problema sempre ha estat el mateix i tampoc el puc explicar per aquí. Així doncs, simplement espero que els passos que estic fent per solucionar-lo tinguin fruit dins d’aquest mateix anys. Perquè canviar d’aires en certes parts de la vida pot ser més que suficient perquè la resta de coses comencin a funcionar soles.

Apa, aquí teniu la rallada filosofica periódica de cada any per aquestes dates. És el que toca mussols. Ara a disfrutar d’aquests dies de primavera que ens fa perquè de la pluja que tanta falta ens fa diria que avui tampoc en veurem.

Aug 20

El 31 de Juliol el blog va fer 7 anys

Reading time: 3 – 4 minutes

Doncs si nan@s, sóc així de despistat el 31 de Juliol el blog va complir 7 anys d’existència però entre una cosa i l’altre se’m va oblidar totalment. Així doncs, ja he publicat la notícia per fi. La veritat és que aquest estiu esta sent molt atípic. Perquè malgrat tinc una sobresosis de feina impressionant no paro de fer vida social. Que si amunt i aball en uns i en els altres. Tan és així que estic escribint aquest post des de l’apartament de la platja on hi seré fins dijous. Què com es treballa des de l’apartament doncs aixecant-se a les 8 del matí metre tothom dorm, després a les 11h esmorzo i cap a la platja fins l’hora de dinar i després a la tarda quan tothom fa la migdiada m’hi torno a posar. Si ja sé que no aprofito el 100% el dia, però què més voleu això de no fer ni un dia de vacances és molt dur i almenys intento baixar un pèl el ritme perquè no m’exploti el cervell.

Com veieu per tal de no perdre el fil de tot el que em va passar últimament vaig articles resum del que em va passant, de fet, ara tinc força fotografies acumulades per publicar i coses que he fet per resumir. En els aspectes tècnics també estic fent coses molt interessants però fins finals de setembre o octubre no podré explicar-vos coses en sentit global. Ara només deixo escapar petits articles tècnics que ja de per si són interessants però que no tenen un sentit complert de forma aïllada. Malgrat això he de dir que m’ho estic passant molt bé: Ubuntu a fons, Nagios, Centreon, Symfony, Python, Crystal Reports… de tot i força!

Tot escribint aquest article i abans de acomiadar-me m’ha entrat la curiositat de consultar el webalizer per consultar a quan estaben la mitjana de visites del mes de Juliol al blog i acabo de veure que he tingut una mitjana de 4.500 i algo visites al dia, carai! si que ha pujat el tema. Jo que pensava que estava per unes 3.000, no esta malament ja que això suma més de 140.000 visites en tot el més. De totes formes la única dada que jo em crec sóc les quasi 20.000 IPs úniques que han visitat la pàgina de les quals aplico la norma del 10% i em crec que hi ha unes 2.000 persones al mes que em llegeixen. Quines rebaixes,eh!?

Bé doncs, malgrat la feina aquesta setmana no compteu gaire en mi perquè encara vull aprofitar per viure una mica l’estiu però a partir de dilluns que ve ja tornaré a l’atac amb tot l’arsenal i amb l’ancia de rebre ben aviat el meu nou portàtil.

NOTA: per cert, sóc un mal educat, gràcies pel nou títol Law. També ús informo de la primicia que ja fa molts mesos que estic planejant una migració del blog cap a WordPress i possiblement cap al domini oriolrius.cat però de moment només he fet una llista de requeriments necessaris perquè els antics enllaços dels posts continuin funcionant correctament.

May 10

El BMW 330d i les fotos de la festa sorpresa d’aniversari

Reading time: 2 – 2 minutes

Manel ets un crack tothom s’ho ha empassat, ha costat però et puc assegurar que tinc un munt de correus que asseguren que el tema ha colat 😉 Si nois si, el Manel em va venir a buscar el dilluns a la feina amb un 330d completament nou amb uns quants centenars de quilòmetres i encara amb la matricula de color vermell i em va dir et faig unes fotos amb el cotxe com si te l’hagués regalat i després ho penges al blog a veure si cola i efectivament va colar. Així doncs és broma no tinc cap BMW i menys regalat pels meus amics que no són jeques arabes, com deia algú.

Així doncs, sou uns innocents i de moment continuo amb el meu corsita no ús negaré que ganes de comprar-me el BMW no me’n van faltar, però ara mateix prefereixo invertir en coses més útils ja que el cotxe la veritat l’uso ben poc. Per si algú té curiositat a l’album de fotos hi ha les fotos del cotxe.

Pel que fa a les fotos de la festa sorpresa del dissabte i les de la vistia a les caves del diumenge també les he penjat. Tot i amb això aquestes estan protegides amb usuari i password. Així doncs, si algú les vol veure que m’envii un email i ja li donaré accés. Com sempre les podem trobar a l’apartat d’aniversaris de l’album de fotos.

May 08

Ja van 30… demà és el gran dia, però avui ja tinc el gran regal

Reading time: 2 – 2 minutes

IMPORTANT: llegiu El BMW 330d i les fotos de la festa sorpresa d’aniversari.

Quin és el gran regal… no ús ho perdeu els meus amics són tan de puta mare que mireu què m’han regalat:

oriol-bmw-330cd.jpg

Flipes,eh!? un BMW 330Cd nou, amb tapisseria de pell blanca i full equip. Encara ni m’ho crec estic súper flipat… a veure d’on trec jo uns amics millors que aquests?

Quin aniversari nanos encara no ha arribat i ja estic vibrant. Pel que fa al tema de l’edat doncs la veritat no estic especialment rallat amb el tema de fer-ne 30. De fet, jo crec que l’important és com et sents quan mires enrera. La veritat és que jo em sento molt orgullós de tot el que he fet a la vida així doncs, podriem dir que fer-ne 30 no té massa diferència de fer-ne 29 o 28… simplement tinc un any més d’experiències que no canviaria per res del món. A més, sempre et passen coses que et fan descobrir que encara ets més jove del que t’imaginaves.

Tot serà que demà m’aixequi i realment em senti diferent d’avui però jo diria que d’aquí 1h30m no hauré canviat tan com per sentir-me massa diferent. Així que gràcies a tots per estar sempre al meu costat fent-me sentir tan bé. Ús estimo molt!!!

NOTA: se m’havia oblidat comentar que el model que m’han regalat és exactament el model que ja tenia, o sigui, amb el que vaig tenir l’accident. Així con dos cojones per enfrontar-se amb el traume.

May 07

Avui faig 4 anys

Reading time: 1 – 2 minutes

Què jove, energic i vigorós que et sents quan fas 4 anys… si nois ja fa 4 anys del fatídic accident. Així doncs continuo celebrant els meus aniversaris avui dia 7 i demà passat dia 9.

bmw.jpg

Per cert, aquest cap de setmana per primer cop en la meva vida em van fer una festa sorpresa els meus amics. Realment va ser molt emocionant i tan aviat com en tingui els documents gràfics els penjaré perquè pogueu veure la cara de mussol que em va quedar. Així doncs, a veure si els fotografs de la festa em fan arribar el material.

Moltes gràcies mussols realment va ser genial i ho vaig passar molt bé. Tot i que he de dir que avui encara en pateixo les conseqüències sobretot de son perquè quasi tot el cap de setmana sense dormir. Gràcies pardals!

May 07

i 3!!!!

Reading time: < 1 minute

Apa ja són tres!!! si nois si… ja va tres anys que vaig tornar a neixer. Així doncs avui és el meu segon aniversari que sempre es dona dos dies abans que el meu primer aniversari… hi hi hi! enrabassat eh!!!

pastis.gif

Per no perdre la costum, aquí teniu l’enllaç del fet que em va fer re-eneixer. Ara com ja dic cada any el que toca és no oblidar la sort que tinc i el bé que em va tot. Així que A VIURE!!!