May 18

Seminari de PNL: construeix el teu jo ideal

Reading time: 10 – 16 minutes

logo: Mens VeniliaPel meu aniversari em vaig regalar un seminari de PNL, hi havia diverses persones que m’havien recomanat posar-me en aquest tema i finalment aquesta va ser la meva fórmula d’iniciació. El seminari era de 16h durant un cap de setmana, així doncs va ser molt intens. Per si algú hi esta interessat el vaig fer amb l’Elizabeth Alliaume al centre Mens Venilia de Barcelona.

La valoració de l’experiència és més que positiva, començant pel grup que varem compartir l’experiència amb el qual es van arribar a crear sinèrgies molt constructives sempre sota una tutela més que destacable de l’Elizabeth. Realment el curs és un exercici de desenvolupament personal que recomano a tothom.

A continuació intento fer un petit resum d’alguns dels temes que es van tocar durant el curs. Això no deixen de ser notes que jo he tret del curs totalment subjectives a la meva experiència, no els feu massa cas tampoc.

Una bona costum és començar per saber l’etimologia del terme PNL (Programació Neurolingüística):

  • Neuro: es refereix al sistema nerviós en el seu conjunt, aquest és l’encarregat de processar els milers d’impressions per segon que rebem des de l’exterior i l’interior.
  • Lingüístic és el terme que defineix el nostre sistema de comunicació complexe basada en el llenguatge. Aquest aspecte esta molt lligat el sistema neurológic.
  • Programació entesa com el software que permet definir la forma que tenim de combinar la part neurológica i lingüística. Les nostres característiques biològiques serien enteses com el hardware del sistema, el receptor dels nostres programes.

El mapa no és el territori, aquesta és una de les afirmacions que es repeteixen més en PNL i que és ben simple d’entendre. Nosaltres percebem el món a través dels nostres sentits, per tant, al màxim que podem aspirar és a coneixer aquestes percepcions del món real, però mai el món real en si mateix perquè no tenim altre forma de relacionar-nos amb ell. Per tant, són aquests mapes, formes de percebre la realitat, els que ens determinen la conducte no pas la realitat en si mateixa.

Podem definir la vida, la ment i en resum tot el que ens envolta com un procés sistèmic. Per tant, tan el nostre interior i també l’exterior formen part d’un sistema i són sistemes autònoms en si mateixos. O sigui, que tots aquests sistemes s’influeixen els uns als altres.

Les conductes humanes són adaptatives, o sigui, que podem considerar que la conducte que porta a terme una persona en cada moment té una intenció positiva. Per tant, es porten a terme les millors accions que es tenen a disposició tenint en compte les possibilitats i capacitats que es consideren accessibles dins el mapa de cada un. Això ens ajuda a entendre que tothom ha de ser perdonat.

Cada un de nosaltres tenim a l’abast tots els recursos que ens fan falta per canviar en cada moment de la forma desitjada. Els recursos es poden aprendre i modelar. Disposem d’unes habilitats fonamentals que ens ajuden a crear els mapes, gràcies a aquestes habilitats disposem dels recursos necessaris superar qualsevol dels nostres problemes en aquest instant.

La sabiduria, l’ètica o l’ecologia no pretenen que tinguem el mapa del món correctes, ja que això no ho podrem crear mai. El que es preten és que tinguem els mapes més rics possibles per tal de que respectem l’ecologia i naturalesa sistèmica que ens caracteritza tan a nosaltres com al món que ens envolta.

Hem d’entendre que la PNL el que persegueix és l’excel·lència humana en qualsevol dels rols que desenvolupem. Per tant, la podem aplicar en quelsevol entorn i amb qualsevol finalitat.

És vital entendre com ens comuniquem ja que això defineix com ens relacionem entre nosaltres, a més ens permet crear mapes del món més rics. El primer que cal tenir present és que hi ha dos grans canals:

  1. Digital, transporta només un 7% de la informació del acte comunicatiu. S’associa a la comunicació verbal.
  2. Analògic, és el canal més ric i el podem subdividir en dues grans parts:
    1. Propietats de la veu, suposen un 38%.
    2. El 55% restant, se’l divideixen altres aspectes com: la respiració, coloració de la pell, postura, moviments, etc.

Aquesta forma d’estructura la comunicació la va crear Albert Nehrabian i va ser corroborada pel sociòleg Birdwishtell.

Així doncs, a l’hora de fer un esforç comunicatiu haurem de parar més atenció al canal analògic, ja que sovint ens esforcem molt en buscar les paraules adients per comunicar i potser el que hauriem de fer és estar més atents en quin és el missatge real que estem transmetent.

Arribats en aquest punt vull reiterar una idea que repeteixo constanment i que el fet de saber-la m’ha canviat la vida. Sempre que un emisor expressi algún missatge que no és comprès pel receptor tota la responsabilitat sense cap tipus de paliatiu és de l’emisor. Com deia Forrest Gump: “mi mamá siempre explica las cosas de forma que pueda entenderlas”. No caure en el parany de desqualificar el receptor és vital.

Entrant una mica més en detall en la comunicació no verbal és important que no perdem de vista la riquesa i varietat d’informacions a les que hem d’estar atents al comunicar-nos amb una altre persona:

  • Els gestos, les expresions del rostre, somriure, les celles, el front, el parpadeix i fins hi tot la mímica són mines d’informació.
  • La respiració amb el seu ritme, cadència, intensitat i freqüència.
  • La veu com a so, té un ritme, volum, tò, timbre, intensitat, etc.
  • Els moviments dels ulls ens permeten accedir als processos mentals que fa l’interl·locutor per accedir a la informació que ens comunica.

Per exemple, els moviments oculars els podem classificar de forma simplificada segons si la nineta accedeix a la part superior o inferior de l’ull:

  • superior: imatges
  • mig: sons
  • baix: sensacions i emocions

Si els accessos són als laterals també podem extreuen certa informació:

  • esquerra: part creativa
  • dreta: records

A través de la observació del llenguatge no verbal podem saber infinitat de coses de l’altre persona: si esta tranquil, anciós, preocupat, obert al que escolta o directament no esta disposat a escoltar. Tot això i molt més ens permet entrar en el seu univers posant-nos en el seu lloc, intentant sentir el que se’ns transmet. La capacitat que tinguem de mapejar aquesta informació i d’interactuar amb més o menys asertivitat definiran la qualitat de la comunicació.

Malgrat el llenguatge verbal només suposa un 7% de la comunciació és important no perdre de vista que les paraules que usem causen uns impactes a qui les escolta. Així doncs, a través del llenguatge també és important intentar “empatitzar” amb l’interlocutor.

L’adaptació al lèxic de l’interlocutor en funció de les característiques d’aquest són escencials per ser un bon conversador, només si sabem escoltar tots els canals de comunciació que tenim a l’abast i sabem adaptar-nos al mapa que té el nostre company de conversa podrem acostar-nos l’un a l’altre.

En aquest sentit la PNL té una serie de claus que ens permeten detectar uns predicats verbals, sustantius, verbs, etc. que fan referència a la qualitat o modalitat del sistema de representació.

La PNL ens parla d’un sistema representacional que és l’encarregat de processar les nostres representacions tan internes com externes, això és el que defineix les nostres percepcions i els dona un caràcter més marcat en uns sentits o en d’altres. Per exemple, segons si els estimuls visuals, auditius o sentimentals són més marcats en les nostres percepcions això condicionarà les nostres respostes als mateixos. O sigui, que en qualsevol reacció podem llegir quin tipus de percepcions són les que més destaquen al nostre interlocutor.

Hi ha alguns trets que es poden associar a certs tipus de persones que resalten més un tipus de percepcions que d’altres. És evident que tots tenim de tot en diferents graus i mesures, però els trets que podem associar als tipus de percepcions són per exemple:

  • Visual: parlar ràpid, tò alt, respiració alta, superficial, tensió als hombros, cap alt.
    • es fixen en: objectes, colors, imatges i mides.
    • predicats verbals típics: veure, mirar, aclarir, mostrar, perspectiva, brillant, clar, fosc, enfocar, panorama, punt de vista, visió, nitidesa, simple vista, etc.
  • Auditiu: tò clar i expressiu, respiració homogènia, moviments rítimics, cap inclinat, sovint es balancegen o mouen un peu.
    • es fixen en: experiències auditives, sons, tons.
    • predicats verbals: sentir, escoltar, comentar, comentaris, resonar, contar, alt, fort, callar, soroll, rumor, sonor, cridar, aclarir, desentonar.
  • Cinestèssic: parla molt pausat i lent, respiració profunda, relaxació muscular, cap cot, etc.
    • es fixen en: sensacions corporals, emocions, experiència visceral.
    • predicats verbals: sentir, pegar, agafar, fregar, excitar, conmoure, punxar, colpejar, tremolar, càlid, acollidor, presionar, etc.

Després d’aquest petit repàs sobre temes de comunicació em centro en els canvis, aprofitant tots els coneixements descrits anteriorment es disposa de moltes més eines per enfocar com podem canviar.

Els canvis, o millor dit els tipus de canvi, signifiquen simplement que algo és diferent. Per tant, si el que volem és saber controlar els canvis el que hem de fer és controlar circumstàncies diferents. No acomodar-nos i negar les diferències que es van donant al nostre entorn.

L’esquema d’un canvi és ben senzill, es tracta de passar d’un estat actual a un estat desitjat. La PNL ens identifica una serie d’eines per fer més satisfactori el procés: els recursos, la flexibilitat i la creativitat.

Per exemple, si parlem de la flexibilitat hem d’estar preparats per adaptar-nos externament als canvis, o sigui, hem d’estar còmodes amb moltes postures ja que a diari de les milions que podem adoptar ens reduim a usar-ne unes 7. Això ens provoca rigidesa. Pel que fa a la flexibilitat del nostre interior el que hem de fer és experimientar moltes i variades sensacions, no cal fer moltes activitats l’important és tenir sentir moltes experiències.

Segons la PNL hi ha tres tipus de canvis:

  • Canvis remediatius (1er ordre): nivell de comportament i entorn (accions-reaccions)
  • Canvis generatius (2on ordre): nivell de capacitat i creencies (motivació, permís i direcció)
  • Canvis evolutius (3er ordre): nivell d’identitat (missió i proposit)

Arribada l’hora de parlar de la nostre estratègia pel canvi, el que se’ns proposa en la busqueda del nostre ‘Jo ideal’ és identificar l’estat desitjat a partir de l’assignació de propietats a un rol que seguirem al trobar-nos en el nou estat. O sigui, que si fem una recopilació de qualitats les assignem al rol del nostre ‘Jo ideal’. I tot això, ho justifiquem a través d’un valor que ens faci trobar el sentit i significat tindrem en gran mesura dibuixat el nostre objectiu. A més de poder identificar els recursos que ens calen per assolir-lo. La flexibilitat i creativitat és dins nostre i l’únic que hem de fer és saber arribar-hi a través de treballar amb el nostre inconscient.

Si ens hi fixem el continguts del seminari estan orientats a mostrar-nos les eines que tenim a l’abast per treure del nostre interior el nostre ‘Jo ideal’, és a dir, ja sóm el nostre ‘Jo ideal’ el problema és que el tenim reprimit dins nostre i el que hem de fer és deixar-lo sortir interpretant les senyals que ens arriben des de l’inconscient.

Pot donar l’impressió que tot plegat és molt teòric, però he de dir que realment és molt pràctic i es fan moltíssims exercicis durant tot el seminari, tots orientats a preparar-nos per l’exercici clau que és el que s’anomena l’exercici de l’AS A LA MANIGA. Aquest exercici és molt interessant i útil ja que ajuda a crear el que s’anomena un ganxo (enllaç) entre les qualitats d’aquest ‘Jo ideal’ i la vida quotidiana.

Crec que amb aquestes quatre notes dono una visió global suficient per poder despertar alguna inquietut a més de servir com a introducció molt bàsica d’alguns dels continguts de la PNL. A més us remeto a l’article “Ser Aigua” que vaig escriure pocs dies després del seminari on intento resumir les qualitats que m’inspiren per assolir el meu nou estat desitjat: “El Jo ideal”.