oriolrius.cat

Des del 2000 compartiendo sobre…

Tag: happy

Resum de la setmana

Reading time: 3 – 4 minutes

Tot just m’he llevat, he netejat una mica la cuina, el wc i posat una rentadora. Però ja són les 13.23 així doncs després d’aquesta setmana boja en que n’he de fer un balanç més que positiu. He estat dos dies a València per feian, on quasi no he dormit. M’he arrossegat durant dos dies a la tornada fins que m’he refet de la son acumulada i l’estrés dels clients que no em van deixar ni complir els horaris de menjar.

A més a partir d’aquesta setmana estaré tots els matins durant unes quantes setmanes a casa d’un client, fent realment un projecte maco i interessant per la seva magnitut i pel que significa. Llàstima no poder explicar-ne més per ètica professional. Per altre banda, també m’han caigut dues ofertes de feina realment interessants. Com acostumo a fer intentaré derivar-les en el meu entorn si no les puc assumir.

El que realment m’ha fet il·lusió d’una de les dues, és que com ja passa sovint, m’han arribat a través d’aquest blog. Però la singularitat és que aquest cop m’ha sel·leccionat una persona que s’autodefinia com a Geek i que havia trobat interessant el meu CV i el meu blog, ja que em definia a mi també com a Geek. De fet, mai m’ho havia plantejat així malgrat només pensar-hi 1s i he d’estar d’acord. Però si que recordo un cop que vaig fer un test de nerd el resultat del qual n’estic molt orugllós: High-Level Nerd. You are definitely MIT material, apply now!!!.

Bé doncs, alungs dels resultats de la setmana són un munt d’emails rebuts i marcats amb la excalmation mark vermella, cosa que segons el meu GTD vol dir que he de contestar en calma, però de moment haureu de seguir esperant. Perquè ara no tinc pas ganes de pensar en la feina o en temes que haig de pensar abans de respondre. És més aquesta tarda me’n penso anar al cinema Icària a veure una pel·lícula en VSO amb la Daphne i demà a les curses de la copa Renault al circuit de Catalunya amb el meu germà.

Un altre cosa que seguirà acumulant-se seràn els més de 2000 feeds pendents de llegir al bloglines:

bloglines.png

Per no parlar de la infiníta llista de temes tècnics que s’acumulen al bloc de notes pendents d’escriure el seu corresponent post al blog.

Espero que la setmana que ve ja em pugui adaptar millor al meu nou ritme de vida, però de moment aquesta setmana m’ha tocat patir de valent. Perquè no cal oblidar que a tot això movilpoint continua endavant i més fort que mai, tema del que un dia us he d’informar.

Simplement un dia perfecte

Reading time: 2 – 4 minutes

Ahir va ser un dia de feina com podria haver estat qualsevol altre. Però realment va ser un dia d’aquells en els que te’n vas a dormir content, satisfet i feliç. No va tenir res de l’altre món, però tot plegat el va convertir en un molt bon dia.

Em vaig llevar, dutxar, afeitar i tot ben net i amb bona olor vaig decidir-me a tenir un bon dia, després de tres dies d’estar ben espès. Era incapaç de produir res decent i mira que ho intentava, i ho intetava, una i altre vegada. Però ahir malgrat l’encostipat encara era ben present en el meu nas i el meu cap. Ja em vaig aixecar amb una actitut ben positiva.

El matí simplement vaig fer les tropocientes gestions que no havia pogut tancar en els últims dies: trucades, emails, organitzar reunions, gent que tenia descudida des de feia setmanes, etc. Tot va quedar ben lligat per anar a dinar amb el sentiment d’haver aprofitat moltíssim el matí.

El dinar amb la família, perquè la Daphne era fora, a la tarda no vaig deixar que la cosa s’enfonsés. Vaig encarar amb ganes i idees fresques un problema de programació amb el python. Des del dilluns em feia tornar boig. Doncs resulta que des de dilluns les tres solucions que havia programat havien funcionat i per un problema d’aquells ben estúpids jo no havia estat capaç d’adonar-me’n. Però com que la qüestió és que funcionava no em va marxar el bon gust de boca. Que per celebrar-ho es va arreglar entrant la Daphne per la porta de casa.

Després què millor que et truquin els amics: primer l’Ernest una bona estona amb les nostres deliracions, el Law per no perdre el contacte amb la distància i després el Carles des d’Anglaterra posant-me al dia dels seus lios sentimentals. Tot ben rodó. Com que ja era ben negre nit i l’hora de sopar varem preparar unes hamburgueses casolanes que com us podeu imaginar són mil vegades més bones que les del McDonalds i al cap de ben poca estona ja van venir el Xavi i la Sabina.

Varem estar comentant el viatge de noces que ja portaven totes les reserves sota el braç. Quina enveja que em fan 🙂 Singapur, Lombok i Bali… buf! quins records, jo vull tornar-hi ja! a saludar el nostre amic Alan i la Rori. Doncs bé amb una agradable conversa entre somriures i moltes ganes de xerrar es va acabar el dia.

A vegades sembla que un dia de feina no pugui ser un dia feliç, ahir jo diria que va ser l’exemple de que això no té perquè ser així. Però és clar, hi ha d’haver dies durs i dolents perquè hi puguin haver dies com els d’ahir, sinó s’acabarien convertint en dies com qualsevol altre.