Aug 30

Posta de sol de fa una estoneta

Reading time: 2 – 3 minutes

El millor i més bonic que he vist en tota la setmana ha estat això:

sunset_20070830.png

Perquè la resta del temps me l’he passat treballant de sol a sol, menjant i dormint. També he vist alguna serie per desconnectar el meu pobre cervellet, però ben poca cosa. Com sempre segueixo enganxat a Mentes Criminales tot i que la meva última adicció és a la serie Joey fa molt de temps l’havia intentat mirar en V.O. però no acabava d’enganxar-m’hi i ben aviat la vaig deixar perdre. Ara mateix potser tinc unes 5 series diferents començades i la veritat és que em costa molt trobar forats lliures per anar avançant en totes, no tant pel número de series com pel poc temps lliure que tinc.

Seguint amb el tema series ja estic anciós per aconseguir els capitols de la segona tempora de The IT crowd que en teoria començaven a finals d’agost a UK. Espero que aquest cop no tornés a ser una falça alarma, com les anteriors vegades.

Aquest cap de setmana m’agradaria escriure un petit email resum de les coses que he fet i m’he comprat aquest agost, ja que fa força temps que no puc asseurem a disfrutar del blog i d’altres addiccions similars. De fet, una de les coses que m’he comprat és un DYMO que fa segles que em feia il·lusió tenir i encara no l’hi he posat ni les etiquetes. Abans d’acomiadar-me només comentar que la gent de Dell ens han retrassat l’entrega del nou portàtil fins al dia 15 d’octubre, tot i amb això en Benja ha trucat per queixar-se i li han dit que en 15 dies els tindriem. A veure si serà veritat, per cert, l’Oriol també s’ha comprat un portàtil com el del Benja i meu.

Aug 07

Viatge llampec a Mallorca

Reading time: 3 – 4 minutes

Divendres passat vaig estar treballant per Mallorca, bàsicament tres reunions i una posada en producció d’una màquina movilpoint per un client de Hook Naútic. Una cosa ben senzilleta, un mpk que permet fer reserves d’amarratges a diversos pantalans i ports de les illes.

La primera curiositat que em vaig trobar al viatge va ser un carrgador de bateries per mòbil a l’aeroport de Barcelona, malgrat ja n’he vist molts i fins hi tot els he usat en alguna ocasió arreu del món és el primer cop que en veig un a l’aeroport d’aquí.

carregador-bat-mobil.png

A l’hotel de Palma vaig trobar-me una antiqualla digne de fer-li una foto, aquesta centraleta telefónica, obviament en desús:

centraleta.png

Anant a dinar vaig veure una bicicleta al més pur estil Harley Davidson. El curiós és que fa temps vaig veure un reportatge per la televisió de Catalunya on un noi de Barcelona explicava que les construïa ell, de forma totalment artesanal, i que en venia per tot el món. Jo no sóc pas fan d’aquest tipus de motocicletes, però s’ha de reconeixer que és realment espectacular veure les típiques formes de la marca en una bicicleta.

harley-bici.png

Després d’un llarg i estressant dia va venir la festa per acabar de cremar les poques energies que em quedabem. A la nit vaig estar amb en Joan i la seva dona a una festa a la platja d’Es Trenc. No vaig tenir l’oportunitat de veure la platja de dia, perquè malgrat varem aguantar força a base de pomades (i no pas les de la pell) ens varem cansar abans que sortís el sol. Varem sopar a un restaurant just al costat d’on després va ser la festa. Com que la festa era a dins la platja així van acabar les sabates de la gent:

sabates.png

Foto si més no curiosa, que no vaig resistir-me de fer quan durant la nit vaig veure l’escena. Finalment dissabte després de recuperar forces vaig poder veure una miqueta l’illa ni que fos dintre del cotxe primer del Joan i després del Jaume. Llàstima que no vaig tenir temps de remullar-me perquè la platja feia una molt bona pinta:

palma.png

Finalment vaig tornar dissabte a la nit, sobre les 3 del matí i vaig anar directament a l’apartament de Vilanova. On vaig veure la carrera de F1 i vaig disfrutar de la platja i la pisicina.

Jul 27

Fotografies dels últims dos dies

Reading time: 3 – 5 minutes

Coses curioses, no tan curioses, que he fet i que m’han passat els últims dies.

Ahir vaig configurar una pantalla de 17″ intgrada amb un tàctil 3M Microtouch amb Linux. Cosa que fins ara no m’havia funcionat mai bé i el millor és que va anar tot amb menys de 30min. Tot gràcies a aquest enllaç.

3m_microtuch.jpg

Quan vaig anar a agafar el tren per tornar cap a casa vaig trobar-me un mòbil fet pols a terra de l’estació de Cornellà, pantalla destrossada, suport del SIM robellat, etc. tot un suplici de mòbil.

mobile_at_cornella_train_station.jpg

Una de les pàgines eròtiques de pagament amb més renom a internet, de la que a més estic subscrit al pool de flickr és sucidegirls.com, doncs aquest matí anant a buscar al Manu davant de casa seva m’he trobat aquesta pintada en un banc, m’he quedat flipant… mai hagués imaginat veure això i pintat per Cornellà.

suicidegirls.jpg

Després hem anat a montar un mpti a l’aeroport de Barcelona, concretament a una de les botigues Divers. Per si mpti ús ha sonat a xinès és un aplicatiu que hem desenvolupat a movilpoint i que serveix per connectar a internet previ pagament en un moneder connectat a un PC via port USB, tot en linux. Només faltaria.

mpti_at_bcn_airport.jpg

Al arribar a l’oficina ja m’havia arribat la última ganga que m’he comprat, un IBM ThinkPat T41 per només 330€. Esta quasi nou i no en puc aconseguir més. Un proveedor ens en va fer arribar uns quants per 4 duros d’aquests que provenen de fires i coses semblants, est nou nou… a més el teclat és de ves a saber on i ens han donat unes enganxines perquè les posem sobre les tecles. El més sorprenent és el ràpid que va el WinXP, mai l’havi vist correr tan. Llàstima que li durarà ben poc 😉

Per cert, mira que sóc simple… té mil coses a destacar el portàtil i el que més gràcia m’ha fet és la llumeta integrada que té sobre el monitor i que quan ets a les fosques va genial per iluminar el teclat. Realment sempre ens fan gràcia les coses més tontes.

ibm_thinkpad_t41.jpg

Finalment quan tornava cap a casa he passat pels nous jutjats de Cornellà i no he pogut evitar fer una foto a les banderes que hi onegen, on curiosament ja fa un parell de dies em vaig fixar que hi han retirat la bandera espanyola i només queda la catalana i la europea, si més no és un fenòmen curiós que dubto que duri massa.

flags.jpg

Per cert, la qualitat de les fotos no és massa bona perquè totes les he reduit a 400×300 i a més les he tirat amb la Blackberry Pearl que tampoc té una camara que sigui res de l’altre món.

Mar 26

Cercles que es tanquen a la vida

Reading time: 4 – 6 minutes

circle.gif

Ja fa un parell de setmanes que s’ha tancat un cercle a la meva vida. Doncs bé, ara ja enteneu perquè fa tants dies que no escric al blog. Doncs bé, tornem a començar així doncs ara toca re-ordenar la meva vida. Per tant, a veure si trobo un nou ritme de treball i pels hobbies. De fet, malgrat com sempre no paro de tocar i tocar l’ordinador durant hores i hores i de no parar de generar temes i possibles nous artícles al blog estic intentnat trobar un nou equilibri per fer les coses. Degut al cercle que s’ha tancat ja no tinc punt d’equilibri i ara em sobren hores per estar al PC, però diguem que el que fa por ara és no arribar on ja he arribat altres vegades, o sigui, a no desenganxar-me de l’ordinador per res de res. Per tant, des de que s’ha tancat aquest cercle tan important en la meva vida estic intentant no usar l’ordinador per temes de hobbie. Tranquils no és que no ho pensi tornar a fer sinó que no ho tornaré a fer fins que em consideri sentimentalment estable.

Per començar ahir ja em van començar a passar mil idees pel cap. Per exemple, estic en busca i captura del portàtil impossible, algú l’ha vist? què té? doncs, una CPU d’aquelles brutals amb 2 o més cores a 2 o 3GHz; amb 4Gb de RAM i més de 100Gb de disc dur, és clar. Ara ve el difícil és que com sempre la norma bàsica és que pesi al voltant de 1,5Kg. Trànquils estic disposat a pagar el que sigui, obviament lo del wifi, bluetooth 2.0 amb EDR, si tingués HSDPA ja seria l’òstia, posat a somiar amb bateria de 5 o 6h seria ja anar drogat,no? bé total que busco alguna cosa que s’assembli això per poder executar l’VMWare amb calma, ja que m’he acostumat a treballar amb màquines virtuals pels projectes de feina i/o personals que fan que el centrino a 1.2GHz i el 1Gb de RAM que tinc tremolin quan arrenco el windows que tinc a l’altre partició del linux, per exemple.

També m’han començat a passar idees boges pel cap… si si, boges. M’estic plantejant montar una xarxa de servidors virtuals sobre un servidor físic, amb un SAN. Així podria montar el servidor de fitxers, correu, groupware, desenvolupament, autenticació, bases de dades, etc. a més podria crear servidors de forma temporal per investigar i provar nous productes. També m’ha passat pel cap canviar el firewall per una software appliance com ara pfSense o ZeroShell. Així simplificaria el manteniment del servidor i tindria molta més estabilitat. Actualment els problemes amb els discs durs em porten una mica de cap. A més també he pensat en canviar els APs que tinc a la teulada per un PC amb un Mikrotik instal·lat a través d’un parell de mini-PCIs de 2,4GHz i 5GHz així obtinc el mateix resultat que comentava amb el firewall, o sigui, simplicitat de manteniment moltíssima més potència i més estabilitat. A més també volia posar-me un switch a GigaBit i un servidor multimèdia dedicat. Finalment també havia pensat montar un NAS a part per fer backups i servidor de dades vitals: dades personals, fotografies, videos personals, codi font de projectes, etc.

Com veieu com sempre se me’n va l’olla, així que ara només cal que agafi ganes de montar tot plegat i tot això sense obsessionar-me amb el tema, això serà difícil. Com veieu doncs, segueixo vivito i coleando, el problema vital que se’m planteja com ja comentava abans és com podria combinar la meva adicció a aquest món amb una vida personal estable. Mentre tens una parella al costat, per molt ocupada que estigui, saps que en algún moment tornaràs al món real. Però quan només depens dels amics has de ser una mica més actiu no pots esperar que et cuidin com si fossis un nen petit i has de posar una mica de la teva part perquè ells no viuen dintre de casa teva i no pots esperar que tot trobi el seu equilibri només esperant a que soni el telèfon de tan en tan. Per tant, ara mateix la meva vida i els meus sentiments són com una montanya russa cada dia les pujades i baixades treballo perquè siguin més suaus però costa mantenir la constància i l’equlibri que tenia fins ara amb el cap clar.

NOTA: aquest post el vaig escriure aquest cap de setmana mentre anava en tren, malgrat això no vaig tenir temps d’acabar-lo i per això l’he penjat aquest matí.

Oct 28

Resum de la setmana

Reading time: 3 – 4 minutes

Tot just m’he llevat, he netejat una mica la cuina, el wc i posat una rentadora. Però ja són les 13.23 així doncs després d’aquesta setmana boja en que n’he de fer un balanç més que positiu. He estat dos dies a València per feian, on quasi no he dormit. M’he arrossegat durant dos dies a la tornada fins que m’he refet de la son acumulada i l’estrés dels clients que no em van deixar ni complir els horaris de menjar.

A més a partir d’aquesta setmana estaré tots els matins durant unes quantes setmanes a casa d’un client, fent realment un projecte maco i interessant per la seva magnitut i pel que significa. Llàstima no poder explicar-ne més per ètica professional. Per altre banda, també m’han caigut dues ofertes de feina realment interessants. Com acostumo a fer intentaré derivar-les en el meu entorn si no les puc assumir.

El que realment m’ha fet il·lusió d’una de les dues, és que com ja passa sovint, m’han arribat a través d’aquest blog. Però la singularitat és que aquest cop m’ha sel·leccionat una persona que s’autodefinia com a Geek i que havia trobat interessant el meu CV i el meu blog, ja que em definia a mi també com a Geek. De fet, mai m’ho havia plantejat així malgrat només pensar-hi 1s i he d’estar d’acord. Però si que recordo un cop que vaig fer un test de nerd el resultat del qual n’estic molt orugllós: High-Level Nerd. You are definitely MIT material, apply now!!!.

Bé doncs, alungs dels resultats de la setmana són un munt d’emails rebuts i marcats amb la excalmation mark vermella, cosa que segons el meu GTD vol dir que he de contestar en calma, però de moment haureu de seguir esperant. Perquè ara no tinc pas ganes de pensar en la feina o en temes que haig de pensar abans de respondre. És més aquesta tarda me’n penso anar al cinema Icària a veure una pel·lícula en VSO amb la Daphne i demà a les curses de la copa Renault al circuit de Catalunya amb el meu germà.

Un altre cosa que seguirà acumulant-se seràn els més de 2000 feeds pendents de llegir al bloglines:

bloglines.png

Per no parlar de la infiníta llista de temes tècnics que s’acumulen al bloc de notes pendents d’escriure el seu corresponent post al blog.

Espero que la setmana que ve ja em pugui adaptar millor al meu nou ritme de vida, però de moment aquesta setmana m’ha tocat patir de valent. Perquè no cal oblidar que a tot això movilpoint continua endavant i més fort que mai, tema del que un dia us he d’informar.

Oct 20

Simplement un dia perfecte

Reading time: 2 – 4 minutes

Ahir va ser un dia de feina com podria haver estat qualsevol altre. Però realment va ser un dia d’aquells en els que te’n vas a dormir content, satisfet i feliç. No va tenir res de l’altre món, però tot plegat el va convertir en un molt bon dia.

Em vaig llevar, dutxar, afeitar i tot ben net i amb bona olor vaig decidir-me a tenir un bon dia, després de tres dies d’estar ben espès. Era incapaç de produir res decent i mira que ho intentava, i ho intetava, una i altre vegada. Però ahir malgrat l’encostipat encara era ben present en el meu nas i el meu cap. Ja em vaig aixecar amb una actitut ben positiva.

El matí simplement vaig fer les tropocientes gestions que no havia pogut tancar en els últims dies: trucades, emails, organitzar reunions, gent que tenia descudida des de feia setmanes, etc. Tot va quedar ben lligat per anar a dinar amb el sentiment d’haver aprofitat moltíssim el matí.

El dinar amb la família, perquè la Daphne era fora, a la tarda no vaig deixar que la cosa s’enfonsés. Vaig encarar amb ganes i idees fresques un problema de programació amb el python. Des del dilluns em feia tornar boig. Doncs resulta que des de dilluns les tres solucions que havia programat havien funcionat i per un problema d’aquells ben estúpids jo no havia estat capaç d’adonar-me’n. Però com que la qüestió és que funcionava no em va marxar el bon gust de boca. Que per celebrar-ho es va arreglar entrant la Daphne per la porta de casa.

Després què millor que et truquin els amics: primer l’Ernest una bona estona amb les nostres deliracions, el Law per no perdre el contacte amb la distància i després el Carles des d’Anglaterra posant-me al dia dels seus lios sentimentals. Tot ben rodó. Com que ja era ben negre nit i l’hora de sopar varem preparar unes hamburgueses casolanes que com us podeu imaginar són mil vegades més bones que les del McDonalds i al cap de ben poca estona ja van venir el Xavi i la Sabina.

Varem estar comentant el viatge de noces que ja portaven totes les reserves sota el braç. Quina enveja que em fan 🙂 Singapur, Lombok i Bali… buf! quins records, jo vull tornar-hi ja! a saludar el nostre amic Alan i la Rori. Doncs bé amb una agradable conversa entre somriures i moltes ganes de xerrar es va acabar el dia.

A vegades sembla que un dia de feina no pugui ser un dia feliç, ahir jo diria que va ser l’exemple de que això no té perquè ser així. Però és clar, hi ha d’haver dies durs i dolents perquè hi puguin haver dies com els d’ahir, sinó s’acabarien convertint en dies com qualsevol altre.

May 07

i 3!!!!

Reading time: < 1 minute

Apa ja són tres!!! si nois si… ja va tres anys que vaig tornar a neixer. Així doncs avui és el meu segon aniversari que sempre es dona dos dies abans que el meu primer aniversari… hi hi hi! enrabassat eh!!!

pastis.gif

Per no perdre la costum, aquí teniu l’enllaç del fet que em va fer re-eneixer. Ara com ja dic cada any el que toca és no oblidar la sort que tinc i el bé que em va tot. Així que A VIURE!!!

Aug 20

Per què tothom té ganes de marxar?

Reading time: 3 – 4 minutes


<br

No ús penso fotre una de les meves rallades filosòfiques només, ús volia transmetre això que ja fa temps que estic notant. Ja fa un temps que el Carles va marxar cap a Holanda i després d’una mala experiència se’n va anar a Itàlia, lloc on sembla que les coses li van millor tot i que no sembla que s’hi vulgui pas quedar per sempre, segons em va comentar ell mateix.

Per una altre banda l’Ernest, també m’ha comentat que li agradaria marxar. Com oblidar el Pof i el seu somni que no para de perseguir d’anar a treballar a ‘Silicon Valley’. El Xoli aquests dies és per Europa repartint currículums a veure si troba una oportunitat lluny del seu actual Jefe.

Ús heu adonat que tothom que ens envolta vol marxar?
Si encara ús han semblat pocs els exemples que ús he donat, ús puc explicar les idees de les amigues de la Daphne, de tres bones amigues que té cap té ganes de quedar-se per aquí aprop, si és que ja no ha fet un pas per marxar.

Ahir a la nit vaig veure, la pel·lícula El último beso. En aquella pel·lícula sortien 5 amics, 3 dels quals també van decidir marxar i provar sort lluny de casa. Tot i que la pel·lícula planteja un missatge prou lloable: la verdadera revolución es la normalidad. Cadascú que ho interpreti com vulgui. Si teniu una estona lliure ús la recomano molt, sobre tot per gent que té parella o que en vol tenir, realment fa pensar molt.

Per una altre banda i per aconseguir ser una persona feliç i competitiva dins d’aquesta revolució de la normalitat de la que parlava fa uns moments, avui m’he comprat un llibre que em va recomanar l’Ernest: El Poder del Pleno Compromiso (ISBN: 8496107124). El penso llegir durant el viatge a Xina tot i que avui mentre tornava a casa amb el tren ja he començat a llegir el primer capítol i crec que promet moltíssim.

Per si algú pogués estar interessat en el llibre aquí ús enganxo un petit resum de la temàtica del mateix:

Vivimos a un ritmo vertigionoso, agitado y trepidante. Afrontamos cargas de trabajo demoledoras y tratamos de abarcar lo máximo posible. Estamos en tensión,pero también nos consumimos lentamente.La administración del tiempo ya no es una solución viable. Tal y como se demuestra en este libro revolucionario, administrar la energía y no el tiempo, es la clave para mantener un rendimiento alto y en equilibrio en la salud, la felicidad y la vida. La esencia de este porgrama es el Sistema de Entrenamiento del Atleta Corporativo. Se basa en veinticinco años de experiencia con algunos de los mejores deportistas del mundo para ayudarles a rendir más bajo una gran presión competitiva. Una guía que le cambiará la vida y le permitirá sentirse plenamente comprometido dentro y fuera del trabajo, físicamente revitalizado, emocionalmente conectado y mentalmente concentrado.

May 07

Avui faig un any!!!! del meu nou aniversari… ús enrecordeu?

Reading time: < 1 minute

Pos si nois si… per si no tenieu memòria avui fa un any d’aquest
mal son:

Per si algú vol recordar el motiu pel qual el meu aniversari ha deixat
de ser el 9 de maig i ha passat a ser el dia 7. O sigui, avui. Com diria
l’Ernest, useu el trackback: Accident: ja
tinc dos aniversaris el 7 i el 9 d Maig
. Apa noi, potser per molts
això no serà cap data important, però com comprendreu per
mi ho és i molt.

May 08

Accident: ja tinc dos aniversaris el 7 i el 9 d Maig

Reading time: 2 – 4 minutes

Bueno com molts ja sabeu i pels q no aquí teniu la versió oficial d l’accident q vaig patir ahir. Abans q res i després de tot dir-vos q estic PERFECTAMENT. No m’he fet res d res d res!!! per molt q costi de creure després d veure les fotos dl cotxe.

Bé doncs després de deixar ben clar q estic perfectament i q encara m’haureu d’aguantar forces dies més. Ús comento q ahir anava a València per temes d feina i plovia moltíssim, però moltíssim no es veia res de res. Quan a l’altura de l’ametlla de mar a la A-2 quan de cop i volta vaig veure molts llums que s’encenien entre la pluja, jo espantat per la manca de temps de frenada q tenia i per evitar menjar-me akells llums vaig frenar i el cotxe es va posar a fer “aqua-planing”…

Així doncs i sense tocar a ningú em vaig dedicar a lliscar per l’autopista xocant contra la mitjana d’aquesta i sortint disparat per la part dreta d la mateixa a uns 100-120km/h. Com ús podeu imaginar l’ostia va ser impresionant i gràcies al cotxe q portava i a q no vaig xocar amb ningú no em vaig fer RES.

Les conseqüències pel cotxe les podeu veure aquí mateix:










Suposo q les imatges parlen soles l’ostia va ser brutal i ara només vull oblidar-me d les coses materials i pensar en la sort q he tingut i en donar les gràcies als no se quants airbags q van sortir i q es van encarregar d no acabar ingresat a l’hospital, com no tb a la carrosseria q va absorvir el cop evitant la deformació del meu habitacle… per tant, nanos realment gastar-se els calers en un BMW serveix per algo, a mi, per salvar la vida ara mateix.
No m’allargo més amb el tema pq tp tinc ganes d seguir recordant aquells moments, ja prou se’m repeteixen al cervell i m’ho recorden les magulladures dl cos, q per sort, no han passat a més. Per tant, TRANQUILS QUE ESTIC BÉ I Q SI ABANS D’AHIR US ESTIMAVA AVUI MÉS!!!!
Ah! i demà m’heu d’estimar a mi, q a sobre seré més vell,
buf!!! 26!!! 😉