Reading time: < 1 minute Hi ha moments en els que sobren les paraules.
Porto un mes intentant saber com descriure aquest moment per compartir-lo amb tots vosaltres però no he estat capaç de saber com fer-ho ni tan sols d’escollir quina foto compartir. Així doncs, compartiré un petit experiment amb 1s de video dels primers dies de vida del Roc.
BENVINGUT!!!
Reading time: < 1 minute Starting new year with innovation ideas in mind 🙂 [gallery size="medium" columns="2" ids="8738,8743,8744,8745"]
Reading time: 4 – 7 minutes
Com que encara no he m’he pogut refer al 100% dels problemes tècnics que han afectat a un servidor que va fallar just abans de marxar al viatge de noces encomptes de fer la ressenya del viatge al Wiki la faré al blog directament.
Així doncs, faig un petit resum del que hem estat fent en la lluna de mel i ús poso quatre fotos per fer boca.
L’objectiu d’aquest dia pràcticament només era anar des de casa fins a l’hotel de Kyoto (Karasuma Kyoto Hotel). Així doncs, viatjant amb Qatar Airways i fent escala a Doha varem arribar fins a Osaka on gràcies alJapan Rail Pass poguerem desplaçar-nos fins l’estació central de Kyoto. Allà després d’un munt d’hores de viatge i carregats de maletes agafarem un taxi fins l’hotel. Podriem haver-ho fet en metro però per ser el primer dia varem decidir anar a lo senzill.
El primer dia a Kyoto ens ho varem prendre molt en serio i visitarem el següent:
El segon dia a Kyoto:
Al migdia sortirem amb el Shinkansen des de l’estació de tren de Kyoto fins a la de Tokyo. Allà agafarem el metro en hora punta fins a Shinjuku. Tota una experiència anar en un metro com a sardines i carregats amb les maletes. Al arribar a Tokyo pràcticament ja era de nit i arribarem a l’hotel Keio Plaza on ens van regalar una habitació superior per estar en viatge de noces.
Primer dia de visites per Tokyo:
Segon dia:
Tercer dia per la capital:
Amb tren sortirem directament de l’estació de Shinjuku, molt aprop de l’hotel fins al aeroport de Narita. Allà avió amb Malaysia Airlines fins a Kuala Lumpur on ferem escala fins arribar a Malé, capítal de Maldives prop de la mitja nit. Com que era massa tard per agafar un hidroavió fins a l’hotel Kuramathi ferem nit a un hotel al costat de l’aeroport: Hotel Hulhule.
A primera hora del matí i després d’un bon esmorzar agafarem l’hidroavió fins a l’hotel Kuramathi, on començarem l’etapa de relax del viatge de noces. Què podem explicar de passar 4 nits i 4 dies i mig en una habitació de 90 metres quadrats sobre l’aigua, amb banyera d’hidromassatge a la terrassa i totes les comoditats que es poden imaginar. Tot això dins d’una illa on només hi ha l’hotel i on tens tots els serveis i comoditats que es poden imaginar només pensades per passar uns dies de somni.
Sortirem de l’hotel a les 15h aproximadament, així doncs, com no podia ser d’altre forma aprofitarem fins a l’últim minut el privilegi de poder disfrutar la illa i els serveis de l’hotel. Després de nou amb l’hidroavió fins a Malé, allà amb Qatar Airways fins a Barcelona fent escala a Doha.
[nggallery id=”1″]
Reading time: 1 – 2 minutes
Encara dintre d’aquest núvol que m’envolta des de fa setmanes i que no em deixa tocar de peus a terra avui és un altre dia molt especial en la meva vida, avui compleixo 35 anys. No és cap número màgic com els 18 o els 30. Però avui realment sento que tot el que m’envolta és màgic; la família, els amics i el més màgic de tot és la connexió que sento amb el meu interior. Tinc la sensació d’estar en pau en mi mateix i això ús asseguro que és el millor regal que he experimentat mai. La veritat és que ara mateix no puc demanar res a la vida, així doncs només puc seguir donant i compartint tot allò de que disposo. Aprendre que la felicitat és un estat que s’ha de saber disfrutar durant el caminar cap a l’objectiu que manté l’il·lusió i que sostenta la passió amb la que s’afronten les accions diaries. Tot plegat fa que continui afrontant els dies amb un fantàstic somriure als llavis.
Reading time: 3 – 4 minutes
Abans que res i perquè no se m’oblidi: Bon any a tothom! després d’una altre sequera d’articles a qui ens teniu a l’aeroport de Madrid esperant a que surti el vol cap a Nova York, un any més aprofitem les vacances de nadal per anar a veure món. Aquest cop toca anar a fer el turísta als EUA. Després d’anar a llocs de caloreta els últims tres anys aquest cop tocarà passar fred. Però ja aviso que la cosa té trampa, ja que la idea aquest cop serà aprofitar la setmana blanca dels professors per fer unes vacances de caloreta llavors.
Tornant al tema del blog, cal afegir que aquest cop el tema de la sequera té una bona excusa ja que aquest últim mes la meva vida ha canviat força, de fet, ja no treballo ni tan sols des de casa sinó que els propers mesos i potser fins hi tot l’any 2011 treballaré a Barcelona. Això m’obliga a invertir unes 3h al dia en desplaçaments, o sigui, em resta temps per escriure les meves troballes i enginys tecnològics. Això si, com sempre continuo recopilant apunts que estan pendents d’ordenar per tal de ser publicats.
Per aquest proper any 2011 hauré d’intentar aplicar les últimes coses que m’ha ensenyat la vida. Coses tan senzilles i difícils d’assimilar com que per guanyar més diners el que he de fer és treballar menys, que per ser més feliç he de respectar els horaris i optimitzar al màxim el temps d’oci, seguir potenciant les relacions personals i aprendre encara més a disfrutar-les. Pel que fa als temes tècnics ja fa anys que m’esforço en fer-ho però cada cop ho vaig fent millor i el tema és ben senzill, fer menys coses i augmentar dràsticament el temps dedicat a temes específics. He notat que amb uns 30min d’actualització de temes tecnològics genèrics i unes de 2 a 4h d’estudi de temes especialitzats puc aprofitar la resta d’hores en optimitzar els processos que m’envolten i que permeten que tot flueixi a la perfecció.
Abans d’acabar l’article ús poso al dia dels temes laborals, així sabreu per on paro. La major part del dia estic treballant per Vision Robotics com a CTO. Per altre banda les tasques d’assessor en temes de hosting i correu electrònic continuen més vives que mai. Pel que fa al projecte movilpoint ha canviat de nom i es passarà a dir vitevents.com ben aviat, de fet, la nova web d’ecommerce ja comença a tenir una forma ben interessant. Per si tot això no fos prou, amb l’Oriol M. i el Ferran M. estem donant-li tombs a un nou projecte que té molt bona pinta.
Bé ja heu vist que la cosa esta més ocupada que mai, però el millor de tot és que cada cop aconsegueixo envoltar-me de gent més interessant i que t’animen a seguir endavant. Per tant, diria que les parts més importants de la fórmula de la felicitat les tinc cobertes: amor, feina i salut. Mai hagués pensat que pogués arribar a ser tan ric.
Un cop més m’he posat reflexiu al blog, suposo que per aquestes dates ja toca. Per cert, parlant de temes profunds, fa un mes vaig digitalitzar els meus apunts del llibre “El Poder del Pleno Compromiso”, així que tinc pendent de publicar-los per tothom. Per aquest viatge m’estic llegint el llibre “Intel·ligència Emocional” que tanta gent m’ha recomanat, si és tan interessant com diuen ja en faré uns apunts de les parts més destacades per poder-los consultar sempre que calgui.
Arribats a aquest punt ja només em queda despedir-me fins l’any que ve, petons i abraçades!
Reading time: 3 – 4 minutes
Doncs si tal dia com avui vaig començar a escriure el blog, així doncs, faré una cosa que faig poc sovint i és autofelicitar-me per la constància, si ja sé que no podriem dir que últimament escrigui cada dia però crec que aguantar 10 anys amb certa constància és algo, no?
Bé doncs sempre passa en aquestes ocasions farem una petita llista de bons proposits per aquesta nova etapa de maduresa del blog:
També vull fer un comentari sobre la línia que té el blog aquests últims anys, en que el nombre de posts ha baixat força però la qualitat i densitat tècnica han augmentat molt. Malgrat això em fa baixar en nombre de lectors és més fidel a la meva persona i el converteix en una eina encara més útil per mi.
Finalment hi ha una llista d’articles pendents de publicar que conte coses com:
Però sobretot el que estic impassient per començar a document en forma de post, d’screencast i del que faci falta és el tema del AMQP, porto mesos treballant amb un borrador que cada cop és més extens i que de ben segur hauré de dividir en diversos trossos perquè les seves dimensions ja fan por, però realment estic disfrutant com mai amb aquest tema.
Doncs res, agraïr-vos també a tots els que em llegiu que ho continueu fent malgrat el pesat que em faig en alguns moments. Demanar-vos que no tingueu por en presentar-vos perquè a les jornades tècniques on em deixo caure acostumo a trobar gent que ha passat pel meu blog alguna vegada i això sempre fa moltíssima il·lusió.
Bé doncs gràcies a tots i ens veiem quan torni de Costa Rica, on estic passant les meves vacances en aquests moments.
Reading time: 2 – 2 minutes
Dilluns i dimarts he estat per Vinaròs després de molt de temps de no estar per la zona. Desrpés de 3 anys d’esperar va ser el moment perquè m’entreguessin el video que em van fer per felicitar-me el 30è aniversari, o sigui, el que correspon a l’any 2007. Com que el video s’ho val el penjo a Youtube perquè el pogueu veure.
Part 1:
Part 2:
Per cert, aquesta part del video és només de la gent de Vinaròs, els altres videos que m’han comentat que m’havien fet altres persones encara no els he vist, cosa que ja té delicte 😉
Reading time: 3 – 4 minutes
m’hi acabo de fixar, 33 com el canal 33… si és que jo també em fixo amb unes coses més extranyes.
Doncs bé, com sempre passa en aquests dies no m’he aixecat massa diferent que cap altre, tot i que he de reconeixer que el “Petit Chardonnay de Jean Leon” del sopar ha fet estragos aquesta nit. Afegir a més la recomanació del restaurant Lledoners a Sant Quintí de Mediona ja hi havia anat a dreginar uns quants cops amb el Francesc però ahir el vaig poder provar en el seu màxim esplendor i ens va agradar molt. A més com a anècdota comentar que m’hi vaig trobar el Joan Olvieres que havia estat tutor meu a 3er de BUP a més de delegat de l’equip d’hoquei patins on erem companys amb el seu fill, per fer-ho més recargolat compartia taula amb l’ex-alcalde de Torrelavit entre d’altres cares conegudes.
Pel que fa als regals destacar la raqueta de tenis que tan desitjava que m’arribes que com no podia ser d’altre forma m’ha regalat el meu “amoriuo”, una Babolat Pure Drive.
Per continuar el dia amb el bon peu que l’he començat ara toca una bona i emocionant cursa de F1 al circuit de casa, a Montmeló. Això si des del sofà de casa, que de moment fer-ho des del circuit continua sent una assignatura pendent, però tot arribarà. De fet, des de que vaig ser a la final de la Copa Davis d’aquest any diria que ja tot és possible.
Que no se m’oblidi comentar-ho també, el meu autoregal aquest any ha estat una tauleta gràfica, exactament una Wacom Bamboo Pen & Touch.
Bàsicament les funcions que li vull donar són:
Així doncs, el pretenc és millorar les meves eines de comunicació telemàtica recolzant-me amb aquesta nova forma d’interactuar amb l’ordinador. Per si tot això fos poc, ja fa dies que estic donant voltes a com reordenar el meu workspace ja que no acabo d’estar del tot còmode i crec que no acabo de treure-li tot el partit que deuria, així doncs li segueixo donant voltes.
Reading time: 2 – 3 minutes
Doncs si, com cada 31 de Juliol avui és l’aniversasri del blog. Aquest any l’aventura ja arriba al seu novè aniversari. Així doncs, l’any que ve ja farà una dècada que escric en aquest mitjà. Suposo que alguna festeta o similar hauré d’organitzar ni que sigui per quedar amb els mussols i celebrar-ho una mica.
Fent balanç del que han estat els artícles d’aquest any podem dir que la producció fins al moment ha estat de només 191 articles i que podriem dir que el podcast esta més que adormit. Així doncs, no és una producció gaire excessiva com la d’altres anys però jo potser m’atreviria a dir que el canvi d’estratègia amb els posts s’ha notat. És a dir, no només escric menys posts sinó que diria que la qualitat tècnica dels mateixos és superior; almenys el que intento en cada un d’ells és aportar quelcom de la meva collita i no fer referències en les que no es feia cap aportació més enllà de la redifusió de la troballa.
A més avui puc explicar com a efemeride que ha coincidit l’aniversari del blog com el dia dels ‘sysadmins’:
En part s’ha de dir que no sóc pas un ‘sysadmin’ en el sentit literal del terma, però si que un dels meus perfils professionals es dedica a portar a terme tasques d’administrador de sistemes per alguns clients o ISPs. Sempre en l’entorn dels sistemes Linux, com no podia ser d’altre forma.
Fins aquí doncs, poc més que agrair els que de forma més o menys continuada m’aneu llegint i m’aneu animant a seguir en aquesta resenya tècnica amb pinsellades personals del que vaig tocant en la meva vida professional i personal. Gràcies a tots!
Reading time: 4 – 6 minutes
Ostres que gran que m’estic fent, avui ja en faig 32. Com ja he dit d’altres vegades tampoc és que em deprimeixi gaire fer anys. Ja que potser el que més compte en aquests casos jo diria que és el sentir-se bé quan mires enrera i el tenir projectes personals i professionals que t’il·lusionin al mirar endavant. En poques paraules no perdre l’il·lusió per viure. Però esta clar que el temps tot ho canvia i coses que ja donaves per segures que serien d’una forma veus que canvien totalment, com sempre els canvis fan por i sobretot mandra però després amb la prespectiva del temps te’n adones que les coses que semblava que podien anar pitjor en realitat simplement han anat diferent i que fins hi tot han millorat moltíssim en d’altres aspectes.
Potser la cosa que més destacaria de les que he aprés en aquest darrer any i que fins ara també sabia, però que potser no li donava tanta importància o no ho havia interioritzat de la mateixa forma és el saber buscar la part positiva de les coses, les persones o les relacions. Una altre forma de dir el mateix potser podria ser que sóc una mica més obert de mires, cosa que la veritat m’alegre. Perquè sempre he tingut les idees molt clares i això malgrat ser molt bo en alguns aspectes en d’altres a vegades et far ser poc comprensiu.
Tornant al tema de l’aniversari volia comentar que ja tinc un dels regals que més il·lusió em feia rebre algún dia, el meu ‘amoriuo’ m’ha regalat un salt amb paracaigudes. Desde que vaig fer ‘puenting’ fa una colla d’anys em vaig quedar amb el ‘gusanillo’ de provar el salt amb paracaigudes i ara per fi ha arribat el moment de provar-ho. Per tant, algún dia d’aquests veureu la crònica del salt penjada al blog.
Per no oblidar el geek que porto dintre afegiré quatre notes tècniques a l’article. Potser la primera que ja havia comentat de passada en un article passat és que fa unes setmanes m’he comprat un Sony Vaio VGN-P11Z. Un d’aquests notebooks que tan de moda s’han posat. Amb un pes de 600gr, una patalla de 8″, un processador Atom Z520 (1.3GHz), 2Gb de RAM i 60Gb d’HD. De fet, aquest artícle l’estic escribint des d’aquest ordinador. La meva opinió després d’haver-lo provat una mica:
Bé doncs, aquesta és una mica la crítica d’aquest notebook. Malgrat tinc força novetats tècniques més a comentar de moment deixaré el tema aquí perquè me n’he d’anar a comprar un matalàs 😉
