May 07

renescut fa 6 anys!!!

Reading time: < 1 minute Ja hi tornem a ser doncs, un any més a l'esquena desde que vaig tornar a neixer i sembla ahir:

accident bmw

Després d’un dia d’infart com el d’ahir i d’un matí intens en el que ja he fet mil coses dona gust poder dir que torno a fer anys. Sé que hi ha gent que només té un aniversari, però d’altres com jo no podem fer-hi més i hem de recordar que en tenim dos i que la vida ens ha donat una altre oportunitat 😉
Deixarem la reflexió profunda pel dissabte que és quan tinc l’altre aniversari així que de moment la cosa la deixo aquí.

Dec 24

Els preus

Reading time: 3 – 4 minutes

Un psot no estrictament tècnic abans d’acabar l’any. Doncs bé escric des de València on estaré fins el dia 26 que he de tornar pel típic dinar de Sant Esteve amb la família, després el dia 30 agafem un avió cap a Mèxic on tornaré a passar el cap d’any. Si mussols si, repeteixo… vaig a passar una mica de calor per variar i a veure si em poso moreno, això ja serà més difícil. Però bé del que volia parlar-vos és dels preus d’un producte que he estat buscant aquests dies de nadal.

Cable HDMI - DVI

La qüestió és que a través de la web de cablematic vaig poder localitzar un cable HDMI – DVI per connectar el meu portàtil Dell XPS m1330 amb la pantalla de 22″ que uso per treballar habitualment tan a la feina com a casa. Doncs bé, malgrat Cablematic considero que sovint té preus no massa econòmics si compres a preu de PVD és un preu més o menys acceptable comparat amb molts centres comercials i alguns proveedors. La qüestió és que el cable d’1m i mig costa 6’28€ a PVD i 8,06€ a PVP. Agafem aquest últim preu amb la premisa que és un preu tirant a raonable pel cable que és.

Doncs ara bé el motiu de l’article, quan val el mateix cable a MediaMarkt: ~24€ i el mateix cable però amb 5m de longitud: ~25€, que gairebé et donen ganes de comprar-lo de 5m per la diferència de preu. Però la cosa no acaba aquí, quan val el cable a Miró: ~34€ i aquí arribem a la ‘porra’, quan val el cable al Corte Inglés de València… la persona que més s’ha acostat el preu amb la porra que he anat fent quan he explicat l’anècdota ha estat el meu sogre que va dir 50€; però la cosa encara és més greu el preu és de: 67€!!!! no em queden paraules per expresar l’enganyifa que s’esta fent amb els cables d’aquests tipus i més si pensem que el cable del MediaMarkt, el Miró i el Corte Inglés és exactament el mateix amb el mateix blister, longitud i fabricant.

Apa doncs, feu-me cas i no compreu pas res d’electrònica fins passat festes o fins haver comprovat que el preu que pagueu és realment racional. Per cert, li he regalat un Archos 5 a Estefania, realment un aparell impressionant encara no l’hem pogut provar a fons però he de dir que ja li he fet una actualització de firmware només començar, ja que el wifi no anava massa fi. Però tranquils que durant el viatge a Mèxic hi haurà temps de sobres de treure-li el màxim rendiment a l’aparell 😉 Internet Media Tablet

Pels que no estigueu massa posats en què fa i què és un Archos 5, o sigui, un Internet Media Tablet doneu un cop d’ull al video que hi ha a la web d’Archos.

Sep 20

Setmanes intenses

Reading time: 6 – 10 minutes

Tinc pendents d’escriure alguns articles sobre temes tècnics interessants de coses que he fet aquestes setmanes, de fet, més d’un és quasi obligatori escriurel. Per exemple, la solució del desafio de networking. Però en aquest article faré un petit resum de coses que he estat fent aquests dies i que no he pogut reportar de forma puntual.

Primer de tot destacar la festassa que varem organitzar els amics del Manel i el Xavi, brutal la coordinació entre la Vane, Glòria, Sabina, Estefania i jo amb l’ajuda improvisada a l’últim moment de la gent de Torrelavit i d’altres que coneixia menys. Doncs bé, realment diria que va sortir una festa rodona. A part de convidar-vos a veure les fotos que ben aviat espero tenir online, comentar que el lloc estava súper bé. El recomano: la Marinada. Una casa de colònies a Cambrils ben aprop del mar i amb tot el que fa falta per passar un aniversari inoblidable.

Com a detall comentar que al Manel li varem fer un regal d’una empresa que vaig sentir per la radio: muchomasqueunregalo.com, realment el tema és molt original perquè es tracta de regalar experiències o sensacions. O sigui, que teniu tot un catàleg de coses ben originals per regalar. Alguns exemples: conduir un F1, volar en un avió dels que fan piruetes, saltar en paracaigudes, fer puenting, fer una excursió en trineu, bany amb xocolata, teràpies relaxans, etc. Des de 30€ fins al que ús volgue gastar teniu tot tipus de regals ben originals. A més ús envien una caixa de color vermell molt ben presentada amb una targeta i una xapa de propaganda de l’empresa, o sigui, que no heu de donar el típic paper d’impresora ‘cutre’ que sembla que hagueu escollit el regal els últims minuts.

Sobre el tema de la caixa roja, doncs la qüestió és que vaig tenir una incidència i hem va arribar xafada, així doncs els vaig escriure un email queixant-me i en poques hores vaig rebre una trucada telefónica demanant-me disculpes i oferint-me enviar-me’n una altre o podia passar-ne a recollir una a Barcelona. Com que això no era possible hem van dir que els 20€ de ports urgents que havia demanat me’ls descomptarien. Per tant, he de dir que el servei de l’empresa impecable. Tot i que de moment encara no he pogut comprovar que m’hagin tornat els diners. Però no siguem dolents i confiem en que ben aviat ho pugui veure reflexat al meu compte corrent.

Potser l’única nota negativa de l’event és que de forma molt extranya i sospitosa va desapareixer el meu mòbil. Concretament l’HTC Artemis, si aquella que li havia canviat la pantalla fa uns mesos després de que hem caigués a terra. Doncs bé, ja m’he quedat sense Artemis. Així doncs, m’ha tocat buscar-me la vida i aconseguir una nova HTC per ser el meu mòbil personal, concretament ara tinc una HTC Cruise (aka Polaris). Escencialment és idèntica a l’Artemis però amb més CPU, 3G y 3MPixels de càmara. La carcasa pràcticament és igual i la pantalla, radio FM, GPS, microSD, càmara VGA frontal i d’altres són clavats. Però he de dir que sobretot el tema de la CPU es nota moltíssim. Així doncs, no hay mal que por bien no venga.

Una altre anècdota interessant que m’ha passat aquests dies va ser la nit del 10 de setembre a les celebracions de la dia nacional de Catalunya del dia 11 que es varen fer a Vilafranca. Aquest dia varem anar a sopar a casa el Xavi i la Sabina, junt amb la Glòria i la Daphne. Com que viuen ben aprop del centre i feien castellers a la plaça de la vila varem anar a fer-hi una ullada. Com sempre i malgrat hi havia poca gent els castells et posen la pell de gallina i et fan un nus al coll. Però l’anècdota va ser quan al tercer castell de la nit un 2 de 9, els faltava gent per fer pinya i el cap de colla se’ns va acostar i ens va demanar al Xavi i a mi que ens posessim a la pinya. Al Xavi ràpidament el vaig perdre de vista entre tanta gent, però jo vaig acabar estan ben aprop del centre i em vaig emportar més d’una trepitjada als ombros, malgrat això he de dir que l’experiència va ser impressionant i inoblidable. Realment s’ha de reconeixer que potser és una de les tradicions que més valoro del nostre país.

Una altre curiositat d’aquests dies de silènci al blog i tornant al meu caràcter geek innat és que vaig passar unes quantes hores amb el Manel recuperant uns fitxers borrats d’un XFS d’un NAS amb 4 discos de 250Gb en RAID 10. O sigui, tot un lio arribar fins als 70Gb de fitxers borrats per un error i una mala política de permisos. Però el que ara volia comentar és que el Manel em va ensenya un disc dur petitíssim, realment espectacular no recordo quantes gigues tenia però unes quantes. Pel que es veu el disc té 3 anys i en aquell moment era el més petit del món realment espectacular:

Pels que no estigueu enterats el Manel s’ha montat una empresa de recuperació de dades: Info Rescate i acaba d’arribar de l’India on ha anat a fer-hi un curs de dues setmanes sobre aquest tema. De fet, li va anar ben just arribar de l’India i anar a la seva festa d’aniversari. Però seguint amb el tema de l’India, què passa amb aquest país? és realment espectacular la quantitat de gent que coneixo que ha anat a aquest país els últims mesos potser en podria dir uns 10 ara mateix. Potser el cas més espectacular el del Carles que hi ha passat uns 6 mesos i fins hi tot ha fet un blog de la seva experiència: Nomada la gana.

Per si tota aquesta gent que ha anat a l’india no fossin pocs ahir a la nit varem ser al sopar de comiat del meu germà, que aquest dimecres que ve se’n va a Nepal i l’India durant dos mesos i mig. O sigui, que realment esta passant algo per aquelles contrades que atrau a la gent com imans. De totes formes he de dir que personalment a mi no hem crida gens el tema. He de dir que assia m’agrada molt i hi ha molts països que vull anar a visitar per allà, a part dels que ja he vist, però de ben segur que l’India no és dels que més hem criden. Qui sap potser per les festes de nadal ens podem escapar a Vietnam, Singapur o Malaïsia… esperem que la butxaca hi arribi.

Jul 31

Avui el blog compleix 8 anys!!!

Reading time: 5 – 8 minutes

Tal dia com avui a la bonica vila de Vinaròs (Castelló) vaig començar a escriure el meu blog, tranquils no tornaré a explicar la història que he explicat mil vegades sobre els inicis del mateix. Això si referenciaré el podcast 1×01 on explico els inicis del mateix per si algú encara no ho sap. Per altre banda, fa uns mesos no recordo qui hem va comentar la possibilitat de fer una gran festa per celebrar el 10è aniversari del blog i crec que agafaré la idea i des de ja començaré a pensar alguna forma ben original, i com sempre ben acompanyat dels mussols, per celebrar aquest fet tan insòlit. No tothom té la paciència d’aguantar tan de temps online 😉

Bé doncs aprofito aquest post que no ve a dir res d’interessant més enllà de l’efemèride per posar-vos una mica al dia de la meva vida i del perquè aquest mes he postejat tan poc, a més d’engaxar unes quantes fotos que tenia perdudes pel mòbil i que sota el meu punt de vista són dignes de comentar.

El primer i principal motiu del meu silenci és el que ja explico al podcast 1×11 i a l’article del ‘desafio networking‘, o sigui, el problema amb el ditxós dispositiu que m’ha portat pel camí de l’amargura alguns mesos fins que la situació ha estat insostenible i m’he hagut de buscar la vida buscant una solució urgent abans el mal no fos major. La resta de motius són de caire més personal, així doncs aprofito per comentar-vos en primícia que a partir del dimarts que ve ja no viuré sol. O sigui, que obro un nou cercle en la meva vida acompanyat de l’Estefania. Com a soferts lectors del meu blog haureu d’aguantar els comentaris que sovint es derivaran de la meva vida personal al costat d’aquesta persona tan especial per mi, ho sento per vosaltres però me n’alegro molt per mi 😉

Un cop fet aquest petit update a la meva vida i al meu silenci, una foto ben distesa d’una raqueta i una pilota de tenis gegants que hem vaig trobar pel carrer sortint d’un dinar familiar. Pels que no estigueu al corrent el tenis és un dels pocs hobbies no relacionats amb la tecnologia que hi ha a la meva vida i he de dir que malgrat sóc un paquet m’encanta jugar i ho passo genial.

raqueta de tenis gegant

Anant a temes més tècnics comentar que he hagut de canviar els dos estractors d’aire que tinc al petit-CPD de casa ja que s’havien fet malbé els motors que porten de tan donar voltes. N’he instal·lat un parell de nous i ara els he posat uns simples i ecònomics termostats de calefacció però en mode NC, d’aquesta manera malgrat són termostats de calefacció puc usar-los just amb la funció inversa. És a dir, mentre la temperatura ambient no baixa de una temperatura prefixada els estractors tenen corrent per funcionar, quan la temperatura baixa el termostat activa el relé i el que fa és tallar la corrent parant els motors. Comento això perquè fins ara jo només coneixia termostats que funcionaben en mode NO, o sigui, just alrevés del que he comentat. Però gràcies al Magí ara tinc aquest parell de termostats que funcionen la mar de bé, llàstima que hagin d’anar alimentats amb 2 piles AAA.

termostats estractors

Comentar també que ahir vaig ser a l’oficina fins ben tard acompanyat de tres bons geeks: el Pof, l’Esteve i en Marc. Realment va ser una sessió molt constructiva sobre temes de cross-compiling per ARM9 una informació molt valuosa i que gràcies a l’Alfredo ben aviat serà una solució al problema que he tingut aquests mesos i que unes ratlles més amunt comentava.

fast cookbook about cross_compiling with pof, esteve and marc

Abans d’acabar no podia deixar de comentar que també vaig tenir l’oportunitat de jugar amb la HTC Diamondd que tan l’Esteve com en Pof ja tenen des d’ahir. Realment ha millorat molt aquesta HTC i ja es perfila com un ferma candidata a la meva pobre HTC Artemis que esta patint les més dures proves per ser el meu mòbil personal. No només vaig poder comprovar que el Diamond soluciona molt bé els problemes de velocitat que tenen els dispositius amb Windows Mobile sinó que l’accelerometre que incorpora és genial. En Pof també em va fer una demostració de tots els hacks que li ha fet la HTC Shift, a la que ja li ha canviat la ROM del Windows Mobile que incorpora i ha substituit el Windows Vista per una Ubuntu 8.04 que va com una seda, tota una delicia de dispositiu. La seva mida com a ultra-mobile PC esta molt bé,  i si no fos pels inconvenients de no fer de telèfon malgrat tenir funcions de HDSPA i similars es consolidaria com un ferm candidat a substituir l’HTC Kaiser que em té aborrit amb la seva lentitut. Si la comparem amb un mòbil és molt gran, però és realment útil per treballar i que en el futur algún germanet seu espero que acabi sent la meva eina de treball de capçalera si no fos pel tema de no poder fer de telèfon ja ho seria aquesta però hauré d’esperar.

HTC diamond

May 09

31, qui m’ho anava a dir?

Reading time: < 1 minute Qui m'ho anava a dir quan era així:

Oriol Rius quan era petit

que avui faria 31 anyets de no res… espero que en caiguin molts més i que tot segueixi igual o millor. Per cert, ús heu fixat que tenia més pel de petit que ara?

Ah! moltíssimes gràcies a tots els que m’heu felicitat en personal, SMS, email, telèfon i twitter!!!

May 07

5è aniversari de l’accident

Reading time: 2 – 2 minutes

Doncs ja estem a dia 7, avui no només fa 5 anys del meu accident de cotxe i per tant acompleixo 5 anys de la meva nova vida sinó que també és l’aniversari de l’Alfredo, si sabeu de qui parlo i el coneixeu feliciteu-lo. Ja que només és un programador com la ”copa d’un pino” sinó que també és una gran persona. Dona gust treballar amb professionals com ell.

bmw.jpg

Per altre banda, faré una petita llista de les coses que realment han canviat a la meva vida des de l’accident:

  • Condueixo diferent, menys agresiu i amb més calma. Intento no fer-ho amb presses.
  • Intento evitar conduir o anar en cotxe quan plou.
  • Sóc molt més crític amb la gent que condueix sense pensar les conseqüències.
  • Valoro molt més les amistats i intento dir-los més sovint el que sento per elles.
  • Intento a través d’eines socials o més convencionals mantenir periódicament el contacte amb els meus amics.

La veritat és que m’agradaria dir que he canviat més coses en la meva vida, però no és així. Ja que malgrat m’esforço per canviar-ne algunes altres la veritat és que no ho estic fent massa bé. Però suposo que el meu problema sempre ha estat el mateix i tampoc el puc explicar per aquí. Així doncs, simplement espero que els passos que estic fent per solucionar-lo tinguin fruit dins d’aquest mateix anys. Perquè canviar d’aires en certes parts de la vida pot ser més que suficient perquè la resta de coses comencin a funcionar soles.

Apa, aquí teniu la rallada filosofica periódica de cada any per aquestes dates. És el que toca mussols. Ara a disfrutar d’aquests dies de primavera que ens fa perquè de la pluja que tanta falta ens fa diria que avui tampoc en veurem.

May 06

iubui surt a la llum

Reading time: 2 – 4 minutes

logo iubui by enixit

Doncs només fa unes hores que ha sortit a la llum iubui l’empresa del meu gran amic Oriol. En la que a més també hi tinc alguna coseta a veure encara que sigui molt petita. Ja que he montat el servidor web. De fet, el gran mèrit obviament és de l’Oriol i és a qui li disitjo tota la sort del món. Per això també hi vull contribuir amb aquest petit gra d’arena. És a dir, intentant portar-li alguna que altre visita des d’aquest blog.

Potser ja comença a ser hora que expliqui alguna cosa del projecte, no? doncs bé, jo ho explicaria com un sistema de donar-li la volta a eBay, és a dir, encomptes d’anar a oferir coses perquè d’altres facin una puja per comprar-les. Aquí es tracta de fer un matching entre la gent que vol oferir coses i la gent que vol demanar coses. Però no pas com uns simples classificats sinó algo més elavorat i aprofitant la semàntica de la informació perquè la pròpia web ajudi a posar en contacte els compradors i venedors.

Segurament es pot explicar millor, per això des d’aquí convido a l’Oriol Mercadé a participar en el meu següent podcast on estaria bé que ens expliques algo més sobre iubui, a veure si realment el projecte té la vida que tots esperem.

UPDATE: demano el vot al Newsroom de MobuzzTV per l’article que parla de iubui.

UPDATE 2: bona descripció del Ferran, un dels programadors de iubui:

iubui.com. No busques, Pídelo! Se trata de ver la compra-venta de productos y servicios desde un nuevo paradigma que sólo es posible gracias a Internet. Iubui es una plataforma donde, por primera vez, el protagonista no es el vendedor ni lo vendido. El protagonista es el comprador, sus necesidades y sus condiciones: con el proyecto iubui el comprador ya no necesita hacerse un experto en lo que va a comprar, no necesita conocer donde se vende lo que quiere, ni necesita gastar tiempo y energías para realizar una compra. Con la plataforma iubui son los proveedores los que aconsejan al comprador, los que ofrecen sus producto y gastan energías en lo que les aporta beneficio. Y iubui.com ya es una realidad, hoy empezamos a operar. Si queréis y tenéis tiempo os invito a que pidáis todo aquello que necesitéis y tengáis paciencia porque estoy seguro que os harán ofertas muy interesantes.

Sep 01

Coses d’aquest agost… o perquè no tenia temps de publicar al blog

Reading time: 4 – 6 minutes

Durant el mes d’agost tothom espera recuperar les piles geient al sol, o a la fresca, i relaxant-se. Doncs bé jo algún momentet també ho he fet:

terrat_prenent_fresca.png

Però la veritat els moments han estat ben poquets, ja que per aquest mes de setembre que avui comença he d’entregar un parell de projectes de movilpoint ambdós molt interessants. Però això m’ha obligat a mi i al meu equip a posar-nos les piles durant tot el mes per tal de tenir la feina llesta. Així doncs, m’he passat la major part de temps fent més hores que un rellotge i sense gens de vacances. El pitjor del tema és que això encara s’allargarà tot el mes però espero que pel mes que ve la cosa ja vagi canviant.

Parlant de feina aquest mes d’agost també hem tingut en funcionament un MPTI (MovilPoint Terminal Internet) a la botiga Divers de l’aeroport de Barcelona. S’ha de reconeixer que de moment la màquina esta aguantant prou bé en producció i això dona molt confiança sobre el producte. A més l’alta recaudació del moneder és la millor prova del bé que va.

mpti-aeroport.png

És més l’altre dia sortint d’un WC de no sé quin centre comercial vaig veure el punt d’internet de Telefonica i realment em sentir molt reconfortat al saber que al nostre MPTI mai li passarà això:

telefonica-terminal-internet.png

Una de les moltes avantatges que té no treballar en Windows. A més gràcies a l’últim avanç incorporat al MPTI la capacitat de treballar sobre disc dur amb les mateixes avantatges de quan ho feia amb CD més una memòria DOM (Flash IDE). O sigui, que al disc dur hi tinc una particio on hi ha el CD grabat i en una altre partició les dades persistents gràcies a un sistema de fitxers de tipus COW, per si voleu més informació de com es fa ho vaig explicar a LiveCD sense CDROM i amb mode persistent.

Seguint amb el rotllo corporatiu que porto fins hi tot m’he comprat un ratolí dels colors de movilpoint. Mireu que xulo:

mouse-movilpoint.png

Aquest mes decididament ha estat un mes de compres perquè també m’he comprat un munt de pantalons i uns quants polos. Però com que això no és gaire friki, optaré per ensenyar-vos un parell de cosetes més que m’he comprat. Per començar un dels meus grans somnis tenir el meu propi DYMO, quina tonteria,eh!? però és que com a adicte dels caleixets i les caixetes em feia falta una eina per poder posar-hi etiquetes a tot plegat i com que la meva lletra no acompanya, doncs finalment m’he decit gastar uns 20€ amb aquest DYMO:

dymo.png

Malgrat la il·lusió que em fa encara no l’he pogut ni estrenar, però durant els propers mesos espero posar una mica més d’ordre a la meva vida i segur que em farà molt de servei. Una altre coseta que per uns 10€ no vaig poder-me resistir de comprar va ser un tornavís amb 117 puntes, impresionant! realment diria que no en trobaré cap a faltar per obrir els emprenyadors tornillos dels gadgets que sempre tenen les formes més extranyes i molestes.

117puntes-tornavis.png

A més de totes les compres i la feina, també he de dir que com sempre els amics m’han ajudat a distreurem anant de sopars, a la platja i moltes d’altres activitats. Com sempre és un plaer tenir amics com el Xavi, la Sabina, el Manel, Estefania, la Gloria, el Pof, Carles i d’altres que no poso per no fer-me pesat… aquesta colla són els que et donen forces per seguir treballant. Per cert, i les postres que em foto als sopars que anem també:

postres.png

Doncs això ha estat una mica tot plegat, res espectacular com un viatge a l’altre punta del món. Però això ho deixo per cap d’any, oi mussols i mussoles? a veure si tot va bé i ens n’anem a algún lloc on faci molt solet i em pugui tocar bé la panxa mentre degusto una ‘Coco-Loco’.

May 10

El BMW 330d i les fotos de la festa sorpresa d’aniversari

Reading time: 2 – 2 minutes

Manel ets un crack tothom s’ho ha empassat, ha costat però et puc assegurar que tinc un munt de correus que asseguren que el tema ha colat 😉 Si nois si, el Manel em va venir a buscar el dilluns a la feina amb un 330d completament nou amb uns quants centenars de quilòmetres i encara amb la matricula de color vermell i em va dir et faig unes fotos amb el cotxe com si te l’hagués regalat i després ho penges al blog a veure si cola i efectivament va colar. Així doncs és broma no tinc cap BMW i menys regalat pels meus amics que no són jeques arabes, com deia algú.

Així doncs, sou uns innocents i de moment continuo amb el meu corsita no ús negaré que ganes de comprar-me el BMW no me’n van faltar, però ara mateix prefereixo invertir en coses més útils ja que el cotxe la veritat l’uso ben poc. Per si algú té curiositat a l’album de fotos hi ha les fotos del cotxe.

Pel que fa a les fotos de la festa sorpresa del dissabte i les de la vistia a les caves del diumenge també les he penjat. Tot i amb això aquestes estan protegides amb usuari i password. Així doncs, si algú les vol veure que m’envii un email i ja li donaré accés. Com sempre les podem trobar a l’apartat d’aniversaris de l’album de fotos.

May 08

Ja van 30… demà és el gran dia, però avui ja tinc el gran regal

Reading time: 2 – 2 minutes

IMPORTANT: llegiu El BMW 330d i les fotos de la festa sorpresa d’aniversari.

Quin és el gran regal… no ús ho perdeu els meus amics són tan de puta mare que mireu què m’han regalat:

oriol-bmw-330cd.jpg

Flipes,eh!? un BMW 330Cd nou, amb tapisseria de pell blanca i full equip. Encara ni m’ho crec estic súper flipat… a veure d’on trec jo uns amics millors que aquests?

Quin aniversari nanos encara no ha arribat i ja estic vibrant. Pel que fa al tema de l’edat doncs la veritat no estic especialment rallat amb el tema de fer-ne 30. De fet, jo crec que l’important és com et sents quan mires enrera. La veritat és que jo em sento molt orgullós de tot el que he fet a la vida així doncs, podriem dir que fer-ne 30 no té massa diferència de fer-ne 29 o 28… simplement tinc un any més d’experiències que no canviaria per res del món. A més, sempre et passen coses que et fan descobrir que encara ets més jove del que t’imaginaves.

Tot serà que demà m’aixequi i realment em senti diferent d’avui però jo diria que d’aquí 1h30m no hauré canviat tan com per sentir-me massa diferent. Així que gràcies a tots per estar sempre al meu costat fent-me sentir tan bé. Ús estimo molt!!!

NOTA: se m’havia oblidat comentar que el model que m’han regalat és exactament el model que ja tenia, o sigui, amb el que vaig tenir l’accident. Així con dos cojones per enfrontar-se amb el traume.