Sep 17

Autenticació PAM/OTP via Apache

Reading time: 4 – 6 minutes

L’autenticació d’Apache coneguda com a AuthBasic malgrat la seva inseguretat és una de les més usades, ja que ens permet de forma senzilla i ràpida protegir un directori o simplement un fitxer. La protecció d’aquest tipus d’autenticació és molt relativa perquè el password viatge en clar a través de la xarxa, a més, al viatjar a les capçaleres HTTP o fins hi tot en la propia URL de la pàgina pot arribar a ser indexat per un navegador.

Seguint la línia dels anteriors articles:

Ara el que toca és afegir a l’Apache aquest tipus d’autenticació de forma que podem donar les credencials d’accés a un directori/fitxer a algú però aquestes caducaran al cap del temps (uns 3 minuts) i els buscadors o d’altres agents amb més mala idea no podran accedir al recurs passat aquest temps. Com sempre la idea és la d’aprofitar-se del PAM/OTP.

En primera instància per aconseguir això ho he intentat amb el mòdul libapache2-mod-auth-pam però no n’he tret l’entrellat i he estat incapaç de completar la configuració. Així doncs, el que he fet és provar amb el mòdul libapache2-mod-authnz-external ambdós disponibles en l’Ubuntu 8.04 (Hardy). Aquest segon mòdul l’he combinat amb el checkpassword-pam.

Així doncs, la idea és ben senzilla configurem l’Apache perquè usi el libapache2-mod-authnz-external, en escència el que fa aquest mòdul és recolzar-se en agents externs per fer l’autenticació. Aquest agent extern és el checkpassword-pam que comentava i que com diu el seu nom el que fa és validar el password contra PAM, així doncs, malgrat no és una solució massa eficient a nivell de recursos ja que ha de carregar un segon programa per validar cada usuari considero que és una solució suficienment bona pel meu cas.

La configuració

Instal·lem el mòdul d’apache i l’activem:

apt-get install libapache2-mod-authnz-external
a2enmod authnz_external
/etc/init.d/apache2 restart

Instal·lació del checkpassword-pam

cd /var/tmp
wget "http://downloads.sourceforge.net/project/checkpasswd-pam/checkpasswd-pam/0.99/checkpassword-pam-0.99.tar.gz?r=http%3A%2F%2Fsourceforge.net%2Fprojects%2Fcheckpasswd-pam%2F&ts=1284649515&use_mirror=ignum"
tar xvfz checkpassword-pam-0.99.tar.gz
cd checkpassword-pam-0.99
./configure
make
mkdir -p /opt/checkpassword-pam
cp checkpassword-pam /opt/checkpassword-pam

Fitxer de configuració pel servei apache2 del PAM, /etc/pam.d/apache2:

auth    sufficient      pam_script.so onerr=fail dir=/etc/pam-script.d/
account  required       pam_script.so onerr=fail dir=/etc/pam-script.d/

Si us hi fixeu aquest fitxer és igual al que vaig usar per fer l’autenticació en l’article de PHP i PAM/OTP.

Ara anem a un dels fitxers de configuració d’Apache per un virtualhost i afegim el següent codi per protegir un directori servit per aquest virtualhost:

<Directory /var/www/virtualhost/directori_a_protegir>
  AuthType Basic
  AuthName "Restricted area for My Server"
  require user nom_usuari
  AuthBasicProvider external
  AuthExternal autenticador
</Directory>
AddExternalAuth autenticador "/opt/checkpassword-pam/checkpassword-pam -H --noenv -s php -- /bin/true"
SetExternalAuthMethod autenticador checkpassword

Coses importants a destacar en aquest configuració, fixeu-vos que em cal afegir ‘require user nom_usuari’, això és perquè no disposo de cap fitxer d’usuaris on Apache pugui validar quins són els meus usuaris vàlids i la directiva ‘require valid-users’ no funcionaria, així doncs, hem d’especificar quins usuaris podran fer login a través d’aquesta comanda, o bé, afegir una altre directiva que li permiti a Apache trobar un llistat d’usuaris en algún lloc.

Un altre detall important són els paràmetres que he d’usar al checkpasswords-pam perquè aquest funcioni bé:

  • -H no intenta fer un ‘chdir-home’ ja que potser l’usuari no disposa d’aquest ‘home directory’.
  • –noenv el checkpassword-pam busca certes variables d’entorn per funcionar, amb aquest paràmetre no les busca i agafa el que li cal del stdin.
  • -s apache2 especifica el nom del servei que buscarà dins de /etc/pam.d/apache2
  • — /bin/true simplement serveix perquè el checkpassword-pam no faci res després de validar un usuari, ja que podriem executar algún programa si volguessim després de fer la validació.

Referències

Sep 16

Autenticació PAM/OTP via PHP

Reading time: 2 – 3 minutes

Una bona forma de continuar aprofindint amb el tema OTP i també amb PAM, després de l’article: Shellinabox i OTP, és explicar-vos com m’ho he fet per afegir suport OTP al PHP, de forma que quan programem amb PHP es pugui delegar l’autenticació al sistema PAM del linux. Obviament això té certes restriccions perquè PHP corre amb els permisos de l’usuari de l’Apache, o bé, de l’usuari del FSGI, etc. L’important de fer notar és que no és habitual llençar codi PHP amb permisos de ‘root’. Així doncs, depèn de quina acció li fem fer al PAM aquest no la podrà dur a terme, per exemple, no podrà accedir al fitxer /etc/shadow per validar el password de sistema. De fet, com que el que jo vull és treballar amb OTP això no és rellevant.

El primer que s’ha de fer és instal·lar el paquet php5-auth-apm i reiniciar l’Apache:

apt-get install php5-auth-pam
/etc/init.d/apache2 restart

Ara anem al directori /etc/pam-script.d i fem:

cd /etc/pam-script.d
rm pam_script_acct
# creem fitxer pam_script_acct
echo '#!/bin/sh' > pam_script_acct
echo 'exit 0' >> pam_script_acct
chmod 755 pam_script_acct

Ara toca crear el fitxer /etc/pam.d/php, amb el següent contingut:

auth    sufficient      pam_script.so onerr=fail dir=/etc/pam-script.d/
account  required       pam_script.so onerr=fail dir=/etc/pam-script.d/

Amb això ja en tenim prou per anar a jugar amb el php, el primer és amb un phpinfo(); validar que apareix algo així:

i després podem fer un codi tan senzill com aquest:

<?php
    $result=pam_auth('user','password-otp',&$error);
    var_dump($result);
    var_dump($error);
?>

La comanda clau com podeu veure és pam_auth, passeu com a paràmetre el nom de l’usuari, el password que ús ha donat la vostre aplicació generadora de passwords OTP i la variable que voleu que reculli els errors la passeu per referencia. En cas d’error de l’autenticació aquesta comanda contindrà la descripció de l’error. Aquesta mateixa funció retorna un codi boleà amb el resultat de l’autenticació.

Sep 14

Shellinabox i OTP (One Time Password)

Reading time: 7 – 11 minutes

A vegades cal poder accedir a la shell d’un servidor però no es disposa de cap client SSH ni res semblant, o fins hi tot hi ha casos en que només si pot accedir a través de proxy usant HTTP, ni tan sols es disposa d’HTTPs. Per aquests casos el que he fet és montar el següent:

Un shellinabox que és un dimoni que publica una shell a través d’HTTP, de forma que es pot usar el navegador com a client. A diferència d’altres solucions aquesta esta implementada aprofitant AJAX i no li cal suport de flash, java o d’altres tecnologies similars. Si no l’heu provat, feu-ho perquè és impressionant el bé que arriba a funcionar.

Bé doncs, gràcies al dimoni de shellinabox ja podriem publicar al port 80 la pantalla de login del nostre servidor, però en el meu cas al port 80 hi tinc l’Apache funcionant, així doncs, el que he fet és montar un proxy invers aprofitant les funcionalitats d’Apache, de forma que quan em connecto a un subdomini concret l’Apache redirecciona la meva connexió HTTP al servidor de shellinabox.

Al usar aquest client que funciona sobre un protocol sense xifrar tothom podria aconseguir de forma senzilla l’usuari i password que uso per accedir a la shell. Per tal de solucionar aquest problema el que he fet és instal·lar com a mètode d’autenticació al PAM del servidor suport OTP.

O sigui, que quan l’usuari fa login per qualsevol servei que usi el sistema d’autenticació ‘common-auth’ del PAM aquest podrà fer-ho amb el password del sistema o bé amb un password d’un sol ús. Això em garanteix que després de que jo m’hagi autenticat a la shell amb un password ningú més ho podrà fer amb aquell password.

Esquema de la idea

Configuració d’apache, proxy invers

Primer de tot cal activar el modul ‘proxy’ de l’Apache:

a2enmod proxy

Després creem un subdomini i re-enviem el tràfic cap al servidor de shellinabox:

    
<VirtualHost *:80>
    ServerName elteusubdomini.exmaple.tld

    ProxyRequests Off
    ProxyPreserveHost On
    ProxyPass / http://127.0.0.1:4200/
    ProxyPassReverse / http://127.0.0.1:4200/

    LogFormat "%h %l %u %t \"%r\" %>s %B \"%{Referer}i\" \"%{User-Agent}i\" %D" common
    CustomLog /var/log/apache2/elteusubdomini.exmaple.tld.access.log common
    ErrorLog  /var/log/apache2/elteusubdomini.exmaple.tld.error.log
    LogLevel  warn
</VirtualHost>

Després d’això ja podeu reiniciar l’apache, recordeu a crear la corresponent entrada al DNS.

Paràmetres que uso pel shellinabox

Malgrat el manual del shellinabox esta plè d’opcions molt interessants en el meu cas amb els següents paràmetres n’he tingut prou:

/opt/shellinabox/bin/shellinaboxd --no-beep -t -b
  • –no-beep no vull que emeti ‘beeps’, proveu-ho sense això a mi em van fotre un ensurt que encara tremolo
  • -t per deshabilitar l’SSL que s’activa per defecte
  • -b es llença en background

Configuració d’OTP al PAM del linux

El suport OTP que he afegit al PAM és molt limitat i bàsic, ja que no volia afegir més complexitat al sistema, o sigui, que per controlar els usuaris que poden accedir via OTP he usat un simple fitxer de text pla i per validar l’autenticació em recolzo amb el pam_script que és un mòdul de PAM que permet llençar un script arbitrari per validar l’autenticació.

Potser una de les formes més recomanables si voleu usar OTP en un servidor més professional que el que jo he usat seria fer-ho a través de RADIUS, o bé, usant MOAS el qual ofereix una interficie web feta amb PHP i backend MySQL per mantenir una taula d’usuaris i d’altres detalls de configuració.

Tornant al cas que ens ocupa, la configuració de PAM que he usat és tan senzilla com:

# fitxer: /etc/pam.d/common-auth
...
auth    sufficient      pam_script.so onerr=fail dir=/etc/pam-script.d/

auth    sufficient      pam_unix.so nullok_secure try_first_pass
...

La primera línia afegeix suport de pam_script per l’autenticació, a més de posar-hi dos paràmetres que indiquen que si aquesta falla fallarà l’autenticació i també indica a quin directori s’ha d’anar a buscar l’script d’autenticació. Aquí és on es provarà si s’ha introduït un password OTP.

La segona línia és estàndard en l’ubuntu on he fet la configuració, excepte l’últim paràmetre try_first_pass que diu que torni a provar el password que s’ha introduït en el pas anterior, així no l’hem de re-introduïr per validar si el password intruït és un password de sistema.

Ambdues línies usen la ‘flag’ sufficient, o sigui que si algún dambdós es compleix serà suficient per validar positivament l’autenticació.

El pam_script és un mòdul de PAM que al instal·lar-lo ens ha creat la carpeta /etc/pam-script.d amb uns quants fitxers al seu interior. Aquí l’únic que haurem de fer és borrar l’enllaç simbòlic anomenat: /etc/pam-script.d/pam_script_auth. Ja que per defecte aquest apunta a /etc/pam-script.d/pam_script i nosaltres no volem usar l’script per defecte sinó el nostre propi script, o sigui, el que fa la validació OTP.

L’script que fa la validació l’he modificat una miqueta respecte l’script per defecte i l’he col·locat a: /opt/otp/otp-auth. Ara ja podem refer l’enllaç simbòlic que haviem borrat abans:

ln -s /etc/pam-script.d/pam_script_auth /opt/otp/otp-auth

En el directori /opt/otp/ cal que tinguem també:

  • otp-auth – script que fa la validació, fet amb Perl i amb alguna dependència
  • otp-secrets – fitxer de configuració dels usuaris que poden usar OTP
  • cache/ – directori necessari per guardar-hi claus de forma temporal

El fitxer de configuració del /opt/otp/otp-auth el /opt/otp/otp-secrets té aquest pinta:

%users =
(
        username =>
        {
                secret => 'codi_secret_compartit_amb_eina_client',
                pin => ping_acces_eina_client,
                offset => 0,
        },
        anotheruser =>
        {
                secret => 'ZZZZZZZZZZZZZZZZ',
                pin =>  IIII,
                offset => 0,
        },
);
1;

En el meu cas, el secret l’he generat amb l’eina client que m’he instal·lat al mòbil (Android). El pin simplement ús el podeu inventar i és necessari introduir-lo al client que genera les claus.

Client OTP per Android

El client que he usat per Android és el Mobile-OTP, quan l’executeu per primera vegada ús guiarà perquè genereu un secret i un pin quan els tingueu els heu de posar al fitxer de configuració /opt/otp/otp-secrets.

Procés d’ús

Anem a un navegador qualsevol connectat a internet, accedim al subdomini que hem definit i ens surt una pantalla de login, introduïm l’usuari i ens demana el password.

Ara agafem el mòbil i obrim l’aplicació Mobile-OTP, posem el codi PIN i premem el botó ‘Calculate OTP’ inmediatament després ens surt un codi amb números i lletres i una longitud de 6 caràcters, introduïm aquest codi com a password de la nostre compte i ja som dins.

Recordeu que aquest codi és vàlid durant uns 2 minuts aproximadament, després l’haureu de tornar a generar. Aquest codi també deixa de ser vàlid en el moment en que ja l’heu usat un cop, o sigui, que si voleu fer dos logins seguits haureu de generar dos codis.

També es pot usar OTP amb altres serveis

Recordeu que al configurar el sistema d’autenticació OTP al PAM ho he fet a l’arxiu ‘common-auth’, això vol dir que qualsevol servei de la màquina que usi aquest fitxer d’autenticació (la majoria ho fan: SSH, POP3, IMAP, etc) suportarà el sistema d’autenticació OTP.

Així doncs, si feu un SSH dels de tota la vida cap a la vostre màquina però no voleu que ningú sàpigue el vostre password només mirant com escriuen els vostres dits podeu aprofitar aquest sistema.

Referències

Aug 08

Remote Power Manager

Reading time: 2 – 2 minutes

Avui tot mirant el material de Cablematic he trobat un Remote Power Manager per 8 dispositius (o com dic jo 8 endolls gestionables) a molt bon preu, uns 188€. Suposo que haureu sentit a parlar d’aquests dispositius acostumen a permetre apagar i encendre aparells a través d’IP. A través d’una WEB i d’altres protocols de xarxa més guapos. L’aparell en concret és un UniClass ioPower, crec que serà ideal per un projecte que tinc entremans a més permet enllaçar-lo amb un KVM via IP, impresionant.

ioPower.jpg

Un esquema d’aquests aparells per us domèstic:

mapa1.jpg

Ideal per unir amb el KVM via IP com ja comentava per administradors de xarxes remotes, jo diria que un somni fet realitat:

mapa2.jpg

Features

  • Compatible to Kripman as a remote power control accessories
  • Allows full control of 8 A/C power outlets using ASCII commands over a serial interface
  • Cascadable up to 16 units and control up to 128 AC power outlets
  • 19″ rack-mountable design with metal case
  • Numerical display to show power module bank number when in multiple cascaded application
  • Numerical display to monitor total current loads (showing 0.0 ~ 99A)
  • 8 green (ON/OFF) LED indicators to show the ON/OFF status of each A/C power outlet
  • 8 red (Alarm) LED indicators to show the state of failure of each AC power outlet
  • “One-Touch” power ON/Off control by front-panel buttons