Dec 21

timegrep: Very useful grep tool

Reading time: < 1 minute

Specially when you have to look up inside Postfix logs or Syslog in general it could be the swiss knife tool you need: timegrep.

You have to know that the tool is developed using Python. And is very easy to upgrade or fork the code.

Mar 11

ssh-copy-id

Reading time: < 1 minute

Really useful command of ssh package to add public key of your user account to a remote SSH server and then access there with passwordless authentication method.

ssh-copy-id [-i [identity_file]] [user@]machine

In the past I wrote a simple cookbook to explain this process but now this is as simple as possible. Don't forget ssh-copy-id is the most easy way to add your ssh public key in remote servers.

Mar 08

Getting help to configure spamassassin.conf

Reading time: < 1 minute

Configure spamassassin is never easy to do. But when you look for information in Google usually you will be mad . The most common help method in linux is use 'man command' but it doesn't work or information is not enough usually.

After a lucky search I found this command to get an extended information about how to configure spamassassin.conf file.

perldoc Mail::SpamAssassin::Conf

Nov 18

CLI de Xen

Reading time: 2 – 2 minutes

Aquesta setmana he tingut un expedient X’s amb el servidor d’oriolrius.cat que tinc virtualitzat en un servidor de Xen. La qüestió és que segons Xen la màquina estava corrent normal però encanvi no podia accedir ni a la consola ni enlloc. Ja que la màquina no estava a la llista de processesos del sistema. Així doncs, després de més d’1any he hagut d’aprendre alguna comanda de Xen CLI per poder solucionar el problema.

Per obtenir la llista de màquines virtuals que té el sistema:

xe vm-list

amb aquesta comanda podem obtenir el uuid, aquest identificador ens serà útil per poder forçar la màquina perquè es pari. Això ho podem fer així:

xe vm-reset-powerstate uuid=XXXXXXXXXXXXXXX force=true

En cas de que la comandi falli, per exemple, amb un error de:

The operation could not be performed because a domain still exists for the specified VM.                                                               
vm: XXXXXXXXXXXXXXX (nom_servidor)
domid: 1

Llavors podem eliminar el domini que ens causa problemes així:

/opt/xensource/debug/destroy_domain -domid 1

Si la comanda no retorna error vol dir que hem pogut eliminar el domini i ja podem tornar a executar la comanda xe vm-reset-powerstate.

Gràcies a això he pogut fer-li entendre al Xen server que la màquina estava parada i des de la GUI he tornat a iniciar la màquina sense problemes. En el meu cas aquesta anomalia s’havia donat degut a que el sistema s’havia quedat sense memòria, o sigui, que entenc que hi hauria alguna part del hypervisor que tindria leaks de memòria.

Nov 17

byobu – screen molt millorat

Reading time: 2 – 2 minutes

A aquestes altures tothom coneix screen i a quin més qui menos li ha solucionat més d’un problema. Pels que no el coneixeu, podeu donar un cop d’ull als posts que vaig fer sobre el tema:

Per començar un screenshot de l’eina:
byobu screenshot

Pel que fa a les funcionalitats hereda tota la potència i accessos ràpids que té screen, a més d’un entorn basat en ncurses per configurar l’aspecte de les pantalles i comportament de l’eina. És genial amb un cop d’ull poder saber les consoles que tenim obertes i monitoritzar el sistema des de la shell. A més també permet instal·lar-se al ~/.profile de l’usuari de forma senzilla (byobu-launcher-install) perquè al fer un login o un ssh tinguem la sessió directament dintre del byobu.

A la Ubuntu Lucid (10.04) i a Fedora 14 ja he trobat el paquet, pel que fa a MeeGo aquest no estava disponible però m’he baixat el tar.gz i compilar-lo ha estat 1s.

La pàgina web de: byobu.

Algunes referències interessants de les tecles d’screen:

Nov 16

wbinfo: Windbind information

Reading time: 1 – 2 minutes

Mai ho havia necessitat fins avui, tenia un samba que accedia a un AD per saber quins eren els seus usuaris i grups d’usuaris. Així doncs, el problema que tenia era com podia saber quins usuaris tenia i quins grups. Es veu que tot això es fa a través de la comanda wbinfo.

A continuació poso una petita referència dels paràmetres que més bé m’han anat:

# llista usuaris
wbinfo -u
# llista grups
wbinfo -g
# info d'un usuari
wbinfo -i DOMINI+username
# grups que té l'usuari
wbinfo -r DOMINI+username
# informació d'un grup a partir del GID
wbinfo --gid-info=GID
# obtenir el GID a partir del nom del grup
wbinfo --group-info=DOMINI+groupname
# informació d'un usuari a partir del UID
wbinfo --uid-info=UID

Referència completa de la comanda: wbinfo

Oct 11

supervisord – hang on to your processes

Reading time: 3 – 4 minutes

supervisord logoSempre he estat un gran defensor del monit com a complement al sistema de control de serveis de Linux: rc.d scripts. Monit permet a través d’una interficie de gestió web controlar i delegar a usuaris sense coneixements de Linux el control bàsic dels serveis d’una màquina. Per tal de supervisar si un servei esta corrent es basa en el PID del procés i la seva existència, cosa que la veritat en molts casos és una mica pobre. Però té una gran capacitat de poder configurar accions en base a carregues de memòria, CPU, etc.

Supervisord és un software que en certa forma ens dona una solució integrada i força més eficient en alguns aspectes que no pas monit+rc.d, per exemple, la vigilància dels processos és molt més efectiva que no pas amb monit perquè aquests es llencen com a fills del supervisord. Això li permet al pare poder comprovar si realment el fill és viu o no. A més, quan un fill mor el pare ràpidament ho sap i pot reiniciar-lo si és això el que volem. Mentre que monit per fer això el que fa és un procés de polling cada x’s segons preguntant l’estat dels processos.

Monit disposa d’interficie web i control via CLI del sistema, al igual que supervisord. Malgrat monit mostra algunes informacions sobre càrrega del sistema que no és capaç de mostrar supervisord. Per altre banda supervisord al llençar els processos ell de forma nativa permet redirigir les sortides d’aquests (stdout, stderr, etc).

Fora d’aquestes petites avantatges que he comentat fins ara de monit sobre supervisord, per la resta de coses podriem dir que supervisord li dona mil voltes a monit, començant pel concepte. Així doncs, a partir d’ara en l’article em centraré en explicar les funcionalitats que té sense comprar-les:

  • http server gestió dels processos via web
  • supervisorctl gestió via CLI, és una interficie interactiva de gestió no la propia CLI del sistema.
  • program permet parametritzar el llençament i control d’un servei amb directori de treball, umask, prioritat, autostart, autorestart, retries, usuari, redirecció de les sortides estàndard i error cap a fitxers de configuració, variables d’entorn, etc.
  • group es poden agrupar els serveis per tal de tractar-los com a una unitat.
  • fcgi interface permet controlar grups de serveis llençats via FastCGI. Evitant que aquesta tasca la faci, per exemple, Apache i oferint una gestió de concurrència molt més eficient.
  • events es defineixen un conjunt d’events a partir dels quals podem definir una serie d’scripts per capturar-los i donar un tractament del mateix de forma controlada. Per exemple, l’estat d’un procés canvia i volem que quan això passi es reinici el mateix procés.
  • rpcinterface també disposa d’una interficie XML-RPC a través de la qual podem connectar-hi aplicacions de tercers. Per exemple, una aplicació pot connectar via RPC per saber si un servei esta funcionant.

Properament he de fer la migració d’uns sistemes, així doncs, si no hi ha cap novetat usaré supervisord per controlar HAProxy, keepalived, entre d’altres moltes eines. Espero poder-ho anar documentant poc a poc.

Sep 20

PAM (Pluggable Authentication Modules)

Reading time: 2 – 2 minutes

Amb les quatre notes que adjunto en aquest article es preten tenir una guia per tal de poder seguir i entendre els fitxers de configuració associats a PAM.

Quan PAM va associat a un servei aquest té un fitxer de configuració dins de /etc/pam.d sovint amb el mateix nom del servei o quelcom que ens el recorda. Dins de cada fitxer d’aquests es defineixen quatre categories pel procés d’autenticació:

  • auth – autenticació
  • account – gestió d’accés
  • password – quan i com es pot canviar la paraula de pas
  • session – entorn de configuració de l’usuari, accés al seu perfil

No és obligatori definir les quatre categories per tots els serveis, hi ha serveis que amb la categoria auth, en tenen prou. O d’altres que les requereixen totes.
PAM té una selecció de diferents models per cada categoria que s’organitzen en una pila. Cada mòdul esta etiquetat amb el que s’anomena una bandera de control. A través d’aquestes eines és com l’administrador controla el procés d’autenticació dels usuaris sobre els serveis.

Les banderes de control suportades per PAM són:

  • required
  • requisite
  • sufficient
  • optional

Si un mòdul marcat amb required, requisite o sufficient respon de forma negativa es deté l’execusió de la pila de forma inmediata.
Si la resposta és positiva en un mòdul: required, requisite o optional llavors PAM seguirà examinant la resta de mòduls.
Si un mòdul sufficient respon positivament es considera positiva la resposta a tota la categoria que s’esta examinant.