Nov 17

byobu – screen molt millorat

Reading time: 2 – 2 minutes

A aquestes altures tothom coneix screen i a quin més qui menos li ha solucionat més d’un problema. Pels que no el coneixeu, podeu donar un cop d’ull als posts que vaig fer sobre el tema:

Per començar un screenshot de l’eina:
byobu screenshot

Pel que fa a les funcionalitats hereda tota la potència i accessos ràpids que té screen, a més d’un entorn basat en ncurses per configurar l’aspecte de les pantalles i comportament de l’eina. És genial amb un cop d’ull poder saber les consoles que tenim obertes i monitoritzar el sistema des de la shell. A més també permet instal·lar-se al ~/.profile de l’usuari de forma senzilla (byobu-launcher-install) perquè al fer un login o un ssh tinguem la sessió directament dintre del byobu.

A la Ubuntu Lucid (10.04) i a Fedora 14 ja he trobat el paquet, pel que fa a MeeGo aquest no estava disponible però m’he baixat el tar.gz i compilar-lo ha estat 1s.

La pàgina web de: byobu.

Algunes referències interessants de les tecles d’screen:

Nov 16

wbinfo: Windbind information

Reading time: 1 – 2 minutes

Mai ho havia necessitat fins avui, tenia un samba que accedia a un AD per saber quins eren els seus usuaris i grups d’usuaris. Així doncs, el problema que tenia era com podia saber quins usuaris tenia i quins grups. Es veu que tot això es fa a través de la comanda wbinfo.

A continuació poso una petita referència dels paràmetres que més bé m’han anat:

# llista usuaris
wbinfo -u
# llista grups
wbinfo -g
# info d'un usuari
wbinfo -i DOMINI+username
# grups que té l'usuari
wbinfo -r DOMINI+username
# informació d'un grup a partir del GID
wbinfo --gid-info=GID
# obtenir el GID a partir del nom del grup
wbinfo --group-info=DOMINI+groupname
# informació d'un usuari a partir del UID
wbinfo --uid-info=UID

Referència completa de la comanda: wbinfo

Oct 11

supervisord – hang on to your processes

Reading time: 3 – 4 minutes

supervisord logoSempre he estat un gran defensor del monit com a complement al sistema de control de serveis de Linux: rc.d scripts. Monit permet a través d’una interficie de gestió web controlar i delegar a usuaris sense coneixements de Linux el control bàsic dels serveis d’una màquina. Per tal de supervisar si un servei esta corrent es basa en el PID del procés i la seva existència, cosa que la veritat en molts casos és una mica pobre. Però té una gran capacitat de poder configurar accions en base a carregues de memòria, CPU, etc.

Supervisord és un software que en certa forma ens dona una solució integrada i força més eficient en alguns aspectes que no pas monit+rc.d, per exemple, la vigilància dels processos és molt més efectiva que no pas amb monit perquè aquests es llencen com a fills del supervisord. Això li permet al pare poder comprovar si realment el fill és viu o no. A més, quan un fill mor el pare ràpidament ho sap i pot reiniciar-lo si és això el que volem. Mentre que monit per fer això el que fa és un procés de polling cada x’s segons preguntant l’estat dels processos.

Monit disposa d’interficie web i control via CLI del sistema, al igual que supervisord. Malgrat monit mostra algunes informacions sobre càrrega del sistema que no és capaç de mostrar supervisord. Per altre banda supervisord al llençar els processos ell de forma nativa permet redirigir les sortides d’aquests (stdout, stderr, etc).

Fora d’aquestes petites avantatges que he comentat fins ara de monit sobre supervisord, per la resta de coses podriem dir que supervisord li dona mil voltes a monit, començant pel concepte. Així doncs, a partir d’ara en l’article em centraré en explicar les funcionalitats que té sense comprar-les:

  • http server gestió dels processos via web
  • supervisorctl gestió via CLI, és una interficie interactiva de gestió no la propia CLI del sistema.
  • program permet parametritzar el llençament i control d’un servei amb directori de treball, umask, prioritat, autostart, autorestart, retries, usuari, redirecció de les sortides estàndard i error cap a fitxers de configuració, variables d’entorn, etc.
  • group es poden agrupar els serveis per tal de tractar-los com a una unitat.
  • fcgi interface permet controlar grups de serveis llençats via FastCGI. Evitant que aquesta tasca la faci, per exemple, Apache i oferint una gestió de concurrència molt més eficient.
  • events es defineixen un conjunt d’events a partir dels quals podem definir una serie d’scripts per capturar-los i donar un tractament del mateix de forma controlada. Per exemple, l’estat d’un procés canvia i volem que quan això passi es reinici el mateix procés.
  • rpcinterface també disposa d’una interficie XML-RPC a través de la qual podem connectar-hi aplicacions de tercers. Per exemple, una aplicació pot connectar via RPC per saber si un servei esta funcionant.

Properament he de fer la migració d’uns sistemes, així doncs, si no hi ha cap novetat usaré supervisord per controlar HAProxy, keepalived, entre d’altres moltes eines. Espero poder-ho anar documentant poc a poc.

Sep 20

PAM (Pluggable Authentication Modules)

Reading time: 2 – 2 minutes

Amb les quatre notes que adjunto en aquest article es preten tenir una guia per tal de poder seguir i entendre els fitxers de configuració associats a PAM.

Quan PAM va associat a un servei aquest té un fitxer de configuració dins de /etc/pam.d sovint amb el mateix nom del servei o quelcom que ens el recorda. Dins de cada fitxer d’aquests es defineixen quatre categories pel procés d’autenticació:

  • auth – autenticació
  • account – gestió d’accés
  • password – quan i com es pot canviar la paraula de pas
  • session – entorn de configuració de l’usuari, accés al seu perfil

No és obligatori definir les quatre categories per tots els serveis, hi ha serveis que amb la categoria auth, en tenen prou. O d’altres que les requereixen totes.
PAM té una selecció de diferents models per cada categoria que s’organitzen en una pila. Cada mòdul esta etiquetat amb el que s’anomena una bandera de control. A través d’aquestes eines és com l’administrador controla el procés d’autenticació dels usuaris sobre els serveis.

Les banderes de control suportades per PAM són:

  • required
  • requisite
  • sufficient
  • optional

Si un mòdul marcat amb required, requisite o sufficient respon de forma negativa es deté l’execusió de la pila de forma inmediata.
Si la resposta és positiva en un mòdul: required, requisite o optional llavors PAM seguirà examinant la resta de mòduls.
Si un mòdul sufficient respon positivament es considera positiva la resposta a tota la categoria que s’esta examinant.

Sep 17

Autenticació PAM/OTP via Apache

Reading time: 4 – 6 minutes

L’autenticació d’Apache coneguda com a AuthBasic malgrat la seva inseguretat és una de les més usades, ja que ens permet de forma senzilla i ràpida protegir un directori o simplement un fitxer. La protecció d’aquest tipus d’autenticació és molt relativa perquè el password viatge en clar a través de la xarxa, a més, al viatjar a les capçaleres HTTP o fins hi tot en la propia URL de la pàgina pot arribar a ser indexat per un navegador.

Seguint la línia dels anteriors articles:

Ara el que toca és afegir a l’Apache aquest tipus d’autenticació de forma que podem donar les credencials d’accés a un directori/fitxer a algú però aquestes caducaran al cap del temps (uns 3 minuts) i els buscadors o d’altres agents amb més mala idea no podran accedir al recurs passat aquest temps. Com sempre la idea és la d’aprofitar-se del PAM/OTP.

En primera instància per aconseguir això ho he intentat amb el mòdul libapache2-mod-auth-pam però no n’he tret l’entrellat i he estat incapaç de completar la configuració. Així doncs, el que he fet és provar amb el mòdul libapache2-mod-authnz-external ambdós disponibles en l’Ubuntu 8.04 (Hardy). Aquest segon mòdul l’he combinat amb el checkpassword-pam.

Així doncs, la idea és ben senzilla configurem l’Apache perquè usi el libapache2-mod-authnz-external, en escència el que fa aquest mòdul és recolzar-se en agents externs per fer l’autenticació. Aquest agent extern és el checkpassword-pam que comentava i que com diu el seu nom el que fa és validar el password contra PAM, així doncs, malgrat no és una solució massa eficient a nivell de recursos ja que ha de carregar un segon programa per validar cada usuari considero que és una solució suficienment bona pel meu cas.

La configuració

Instal·lem el mòdul d’apache i l’activem:

apt-get install libapache2-mod-authnz-external
a2enmod authnz_external
/etc/init.d/apache2 restart

Instal·lació del checkpassword-pam

cd /var/tmp
wget "http://downloads.sourceforge.net/project/checkpasswd-pam/checkpasswd-pam/0.99/checkpassword-pam-0.99.tar.gz?r=http%3A%2F%2Fsourceforge.net%2Fprojects%2Fcheckpasswd-pam%2F&ts=1284649515&use_mirror=ignum"
tar xvfz checkpassword-pam-0.99.tar.gz
cd checkpassword-pam-0.99
./configure
make
mkdir -p /opt/checkpassword-pam
cp checkpassword-pam /opt/checkpassword-pam

Fitxer de configuració pel servei apache2 del PAM, /etc/pam.d/apache2:

auth    sufficient      pam_script.so onerr=fail dir=/etc/pam-script.d/
account  required       pam_script.so onerr=fail dir=/etc/pam-script.d/

Si us hi fixeu aquest fitxer és igual al que vaig usar per fer l’autenticació en l’article de PHP i PAM/OTP.

Ara anem a un dels fitxers de configuració d’Apache per un virtualhost i afegim el següent codi per protegir un directori servit per aquest virtualhost:

<Directory /var/www/virtualhost/directori_a_protegir>
  AuthType Basic
  AuthName "Restricted area for My Server"
  require user nom_usuari
  AuthBasicProvider external
  AuthExternal autenticador
</Directory>
AddExternalAuth autenticador "/opt/checkpassword-pam/checkpassword-pam -H --noenv -s php -- /bin/true"
SetExternalAuthMethod autenticador checkpassword

Coses importants a destacar en aquest configuració, fixeu-vos que em cal afegir ‘require user nom_usuari’, això és perquè no disposo de cap fitxer d’usuaris on Apache pugui validar quins són els meus usuaris vàlids i la directiva ‘require valid-users’ no funcionaria, així doncs, hem d’especificar quins usuaris podran fer login a través d’aquesta comanda, o bé, afegir una altre directiva que li permiti a Apache trobar un llistat d’usuaris en algún lloc.

Un altre detall important són els paràmetres que he d’usar al checkpasswords-pam perquè aquest funcioni bé:

  • -H no intenta fer un ‘chdir-home’ ja que potser l’usuari no disposa d’aquest ‘home directory’.
  • –noenv el checkpassword-pam busca certes variables d’entorn per funcionar, amb aquest paràmetre no les busca i agafa el que li cal del stdin.
  • -s apache2 especifica el nom del servei que buscarà dins de /etc/pam.d/apache2
  • — /bin/true simplement serveix perquè el checkpassword-pam no faci res després de validar un usuari, ja que podriem executar algún programa si volguessim després de fer la validació.

Referències

Sep 17

Quins processos consumeixen més SWAP en un linux?

Reading time: < 1 minute Tan senzill com llençar un top i un cop dins l’interficie premer O (majúscula) i seguidament p, amb un intro tornem a la pantalla del top i apareix una nova columna anomenada SWAP que ens diu quantes pàgines de memòria consumeix un procés, a més la llista de processos que es poden veure estan ordenats per ordre descendent segons el que més memòria SWAP ocupa.

Aprofitant l’article adjunto una referència interessant: Controlling your linux processes via linux.com.

Sep 16

Autenticació PAM/OTP via PHP

Reading time: 2 – 3 minutes

Una bona forma de continuar aprofindint amb el tema OTP i també amb PAM, després de l’article: Shellinabox i OTP, és explicar-vos com m’ho he fet per afegir suport OTP al PHP, de forma que quan programem amb PHP es pugui delegar l’autenticació al sistema PAM del linux. Obviament això té certes restriccions perquè PHP corre amb els permisos de l’usuari de l’Apache, o bé, de l’usuari del FSGI, etc. L’important de fer notar és que no és habitual llençar codi PHP amb permisos de ‘root’. Així doncs, depèn de quina acció li fem fer al PAM aquest no la podrà dur a terme, per exemple, no podrà accedir al fitxer /etc/shadow per validar el password de sistema. De fet, com que el que jo vull és treballar amb OTP això no és rellevant.

El primer que s’ha de fer és instal·lar el paquet php5-auth-apm i reiniciar l’Apache:

apt-get install php5-auth-pam
/etc/init.d/apache2 restart

Ara anem al directori /etc/pam-script.d i fem:

cd /etc/pam-script.d
rm pam_script_acct
# creem fitxer pam_script_acct
echo '#!/bin/sh' > pam_script_acct
echo 'exit 0' >> pam_script_acct
chmod 755 pam_script_acct

Ara toca crear el fitxer /etc/pam.d/php, amb el següent contingut:

auth    sufficient      pam_script.so onerr=fail dir=/etc/pam-script.d/
account  required       pam_script.so onerr=fail dir=/etc/pam-script.d/

Amb això ja en tenim prou per anar a jugar amb el php, el primer és amb un phpinfo(); validar que apareix algo així:

i després podem fer un codi tan senzill com aquest:

<?php
    $result=pam_auth('user','password-otp',&$error);
    var_dump($result);
    var_dump($error);
?>

La comanda clau com podeu veure és pam_auth, passeu com a paràmetre el nom de l’usuari, el password que ús ha donat la vostre aplicació generadora de passwords OTP i la variable que voleu que reculli els errors la passeu per referencia. En cas d’error de l’autenticació aquesta comanda contindrà la descripció de l’error. Aquesta mateixa funció retorna un codi boleà amb el resultat de l’autenticació.

Sep 14

Shellinabox i OTP (One Time Password)

Reading time: 7 – 11 minutes

A vegades cal poder accedir a la shell d’un servidor però no es disposa de cap client SSH ni res semblant, o fins hi tot hi ha casos en que només si pot accedir a través de proxy usant HTTP, ni tan sols es disposa d’HTTPs. Per aquests casos el que he fet és montar el següent:

Un shellinabox que és un dimoni que publica una shell a través d’HTTP, de forma que es pot usar el navegador com a client. A diferència d’altres solucions aquesta esta implementada aprofitant AJAX i no li cal suport de flash, java o d’altres tecnologies similars. Si no l’heu provat, feu-ho perquè és impressionant el bé que arriba a funcionar.

Bé doncs, gràcies al dimoni de shellinabox ja podriem publicar al port 80 la pantalla de login del nostre servidor, però en el meu cas al port 80 hi tinc l’Apache funcionant, així doncs, el que he fet és montar un proxy invers aprofitant les funcionalitats d’Apache, de forma que quan em connecto a un subdomini concret l’Apache redirecciona la meva connexió HTTP al servidor de shellinabox.

Al usar aquest client que funciona sobre un protocol sense xifrar tothom podria aconseguir de forma senzilla l’usuari i password que uso per accedir a la shell. Per tal de solucionar aquest problema el que he fet és instal·lar com a mètode d’autenticació al PAM del servidor suport OTP.

O sigui, que quan l’usuari fa login per qualsevol servei que usi el sistema d’autenticació ‘common-auth’ del PAM aquest podrà fer-ho amb el password del sistema o bé amb un password d’un sol ús. Això em garanteix que després de que jo m’hagi autenticat a la shell amb un password ningú més ho podrà fer amb aquell password.

Esquema de la idea

Configuració d’apache, proxy invers

Primer de tot cal activar el modul ‘proxy’ de l’Apache:

a2enmod proxy

Després creem un subdomini i re-enviem el tràfic cap al servidor de shellinabox:

    
<VirtualHost *:80>
    ServerName elteusubdomini.exmaple.tld

    ProxyRequests Off
    ProxyPreserveHost On
    ProxyPass / http://127.0.0.1:4200/
    ProxyPassReverse / http://127.0.0.1:4200/

    LogFormat "%h %l %u %t \"%r\" %>s %B \"%{Referer}i\" \"%{User-Agent}i\" %D" common
    CustomLog /var/log/apache2/elteusubdomini.exmaple.tld.access.log common
    ErrorLog  /var/log/apache2/elteusubdomini.exmaple.tld.error.log
    LogLevel  warn
</VirtualHost>

Després d’això ja podeu reiniciar l’apache, recordeu a crear la corresponent entrada al DNS.

Paràmetres que uso pel shellinabox

Malgrat el manual del shellinabox esta plè d’opcions molt interessants en el meu cas amb els següents paràmetres n’he tingut prou:

/opt/shellinabox/bin/shellinaboxd --no-beep -t -b
  • –no-beep no vull que emeti ‘beeps’, proveu-ho sense això a mi em van fotre un ensurt que encara tremolo
  • -t per deshabilitar l’SSL que s’activa per defecte
  • -b es llença en background

Configuració d’OTP al PAM del linux

El suport OTP que he afegit al PAM és molt limitat i bàsic, ja que no volia afegir més complexitat al sistema, o sigui, que per controlar els usuaris que poden accedir via OTP he usat un simple fitxer de text pla i per validar l’autenticació em recolzo amb el pam_script que és un mòdul de PAM que permet llençar un script arbitrari per validar l’autenticació.

Potser una de les formes més recomanables si voleu usar OTP en un servidor més professional que el que jo he usat seria fer-ho a través de RADIUS, o bé, usant MOAS el qual ofereix una interficie web feta amb PHP i backend MySQL per mantenir una taula d’usuaris i d’altres detalls de configuració.

Tornant al cas que ens ocupa, la configuració de PAM que he usat és tan senzilla com:

# fitxer: /etc/pam.d/common-auth
...
auth    sufficient      pam_script.so onerr=fail dir=/etc/pam-script.d/

auth    sufficient      pam_unix.so nullok_secure try_first_pass
...

La primera línia afegeix suport de pam_script per l’autenticació, a més de posar-hi dos paràmetres que indiquen que si aquesta falla fallarà l’autenticació i també indica a quin directori s’ha d’anar a buscar l’script d’autenticació. Aquí és on es provarà si s’ha introduït un password OTP.

La segona línia és estàndard en l’ubuntu on he fet la configuració, excepte l’últim paràmetre try_first_pass que diu que torni a provar el password que s’ha introduït en el pas anterior, així no l’hem de re-introduïr per validar si el password intruït és un password de sistema.

Ambdues línies usen la ‘flag’ sufficient, o sigui que si algún dambdós es compleix serà suficient per validar positivament l’autenticació.

El pam_script és un mòdul de PAM que al instal·lar-lo ens ha creat la carpeta /etc/pam-script.d amb uns quants fitxers al seu interior. Aquí l’únic que haurem de fer és borrar l’enllaç simbòlic anomenat: /etc/pam-script.d/pam_script_auth. Ja que per defecte aquest apunta a /etc/pam-script.d/pam_script i nosaltres no volem usar l’script per defecte sinó el nostre propi script, o sigui, el que fa la validació OTP.

L’script que fa la validació l’he modificat una miqueta respecte l’script per defecte i l’he col·locat a: /opt/otp/otp-auth. Ara ja podem refer l’enllaç simbòlic que haviem borrat abans:

ln -s /etc/pam-script.d/pam_script_auth /opt/otp/otp-auth

En el directori /opt/otp/ cal que tinguem també:

  • otp-auth – script que fa la validació, fet amb Perl i amb alguna dependència
  • otp-secrets – fitxer de configuració dels usuaris que poden usar OTP
  • cache/ – directori necessari per guardar-hi claus de forma temporal

El fitxer de configuració del /opt/otp/otp-auth el /opt/otp/otp-secrets té aquest pinta:

%users =
(
        username =>
        {
                secret => 'codi_secret_compartit_amb_eina_client',
                pin => ping_acces_eina_client,
                offset => 0,
        },
        anotheruser =>
        {
                secret => 'ZZZZZZZZZZZZZZZZ',
                pin =>  IIII,
                offset => 0,
        },
);
1;

En el meu cas, el secret l’he generat amb l’eina client que m’he instal·lat al mòbil (Android). El pin simplement ús el podeu inventar i és necessari introduir-lo al client que genera les claus.

Client OTP per Android

El client que he usat per Android és el Mobile-OTP, quan l’executeu per primera vegada ús guiarà perquè genereu un secret i un pin quan els tingueu els heu de posar al fitxer de configuració /opt/otp/otp-secrets.

Procés d’ús

Anem a un navegador qualsevol connectat a internet, accedim al subdomini que hem definit i ens surt una pantalla de login, introduïm l’usuari i ens demana el password.

Ara agafem el mòbil i obrim l’aplicació Mobile-OTP, posem el codi PIN i premem el botó ‘Calculate OTP’ inmediatament després ens surt un codi amb números i lletres i una longitud de 6 caràcters, introduïm aquest codi com a password de la nostre compte i ja som dins.

Recordeu que aquest codi és vàlid durant uns 2 minuts aproximadament, després l’haureu de tornar a generar. Aquest codi també deixa de ser vàlid en el moment en que ja l’heu usat un cop, o sigui, que si voleu fer dos logins seguits haureu de generar dos codis.

També es pot usar OTP amb altres serveis

Recordeu que al configurar el sistema d’autenticació OTP al PAM ho he fet a l’arxiu ‘common-auth’, això vol dir que qualsevol servei de la màquina que usi aquest fitxer d’autenticació (la majoria ho fan: SSH, POP3, IMAP, etc) suportarà el sistema d’autenticació OTP.

Així doncs, si feu un SSH dels de tota la vida cap a la vostre màquina però no voleu que ningú sàpigue el vostre password només mirant com escriuen els vostres dits podeu aprofitar aquest sistema.

Referències

Jul 27

Podcast 2×06: Com funciona Kerberos? autenticació i autorització (AA)

Reading time: 4 – 6 minutes

El podcast



Notes

Estàndard RFC1510 per l’autenticació, destaquen les funcionalitats de:

  • autenticació mutua
  • temps de connexió ràpids (session tickets)
  • delegació (autenticació recursiva entre serveis)

Esquemes

Simplifiació del funcionament

Hi ha 6 tipus de missatges (5 obligatoris + 1 opcional), agrupats en 3 su-protocols:

  • AS (Authentication Service) – es produeix durant el procés de “login” i li permet al client poder demanar un ticket per accedir als recursos (TGT)
    • KRB_AS_REP
      • Client principal name.
      • Timestamp.
      • Kerberos target principle name (realm).
      • Requested lifetime.
    • KRB_AS_REP
      • La primera part va xifrada usant la clau d’usuari, conté:
        • User-TGS key (generated by the KDC).
        • Kerberos target principle name (realm).
        • Ticket lifetime.
      • La segona part és el TGT, va xifrat usant la clau TGS generada pel KDC només els servidor la poden obrir, malgrat això s’enmagatzema en el client i conté:
        • Client principal name.
        • Ticket lifetime.
        • KDC timestamp.
        • User-TGS key (which is not retained by the KDC, but its presence within the TGT means it is available when required).
        • Client IP address (taken from the initial KRB_AS_REQ).
  • TGS (Ticket Granting Service) – a través del TGT el client poy demanar un “service ticket” (ST) necessari per poder accedir a un servei. El TGT té un funcionament semblant al d’un password (expira amb el temps i no requereix password), el ST obtingut seria semblant a un visat d’accés a un país.
    • KRB_TGS_REQ
      • Service principal name.
      • Requested lifetime.
      • TGT (still encrypted with the TGS key).
      • Authenticator (encrypted with the user-TGS key and containing a client timestamp) – The authenticator guarantees that the request originated from the client.
    • KRB_TGS_REP
      • La primera part va xifrada amb la clau TGS de l’usuari (el KDC l’extreu del TGT) i conté:
        • Service principal name.
        • Ticket lifetime.
        • User service key (encrypted with a user-TGS session key, generated by the KDC).
      • Part dos, és el “service ticket” (ST). Xifrat usant la clau del servei TGS. Conté:
        • User service key (encrypted with a user-TGS session key, generated by the KDC).
        • Client principal name.
        • Ticket lifetime.
        • KDC timestamp.
        • Client IP address.
  • Client/Server (AP) Exchange – per accedir a un servei el client envia al servei un KRB_AP_REQ amb el ST obtingut. El servei pot o no contestar la petició, a vegades, el servei directament comença la seva sessió.
    • KRB_AP_REQ
      • ST xifrat amb la clau TGS del servei
      • Authenticator – encrypted with the user service key
    • KRB_AP_REP

Característiques

  • Realm‘ es defineix com un domini d’aministració
  • Tots els servidors i participants en les transaccions pertanyen al mateix ‘Realm’
  • Tots els missatges viatgen xifrats usant un codi simètric (no-PKI)
  • La “user key” es genera a partir del “logon password”
  • La “host key” es genera quan el “host” s’uneix al ‘Realm’
  • Si un client vol accedir a un servei i no ha fet el TGS pot enviar el TGT en el “AP exchange” i el servei farà la gestió amb el KDC de forma transparent.
  • Important recordar que:
  • només el KDC pot llegir el TGT
  • només el servei pot llegir el ST

Glossari d’acrònims

  • KDC: Key Distribution Center
  • AS: Authentication Service
  • TGS: Ticket Granting Service
  • SS: Service Server

Referències:

Error coneguts

  • Degut a un error el podcast 2×05 no exiteix. Sento l’error!