Reading time: < 1 minute
Ahir mentre tornava a casa am el miguel, li vaig dir ” miki nos queda menos
q 2 telediarios en la uni”.
Ahir mentre tornava a casa am el miguel, li vaig dir ” miki nos queda menos
q 2 telediarios en la uni”.
Pensaba que la cosa ja s’ha acabat. Finito. Per un instants voldria ser en una
de les classes del Leonard,
SO, Tractament del senyal, escoltant sobre la periodicitat de la DFT
(P=2piK/N). O classe del gabriel observantles seves
infinites transparencies. M’era igual.NO volia que allo s’acabés. Volia
estar rodejat de totes aquelles persones que
han estat y estan encara a classe. El miki, el jordi, oriol, javi, charly,
empollons (Audi a3),…
No em queda mes remei que resignar-me, suposo que ens fem grans!
3 thoughts on “The end”
Doncs no fa masses dies que el Jose Maria i jo en parlavem, aquest Juny deixem
el pis de Mataró i ja li veiem la cua a la carrera. La veritat és
q per un costat hi ha ganes d’acabar però per l’altre fot molt
això d haver d reconeixer q ja no queda cap part d nosaltres q sigui
“infantil” o “adolescent”.
Potser pq des dels 16 anys q treballo en serio i ara amb 24 no em fa cap por
comensar a només treballar aquest no és el tema q em preocupa.
Però si q hi ha temes com el bon rollo q tens amb els companys i la bona
vida q ens fotiem al pis q trobaré molt a faltar.
Ara tornaré a la meva casona, q malgrat ser molt més gran q el
pis i respirar aire més pur q el d mataró, sempre serà
més solitaria i aburrida q la vida universitaria.
Però bueno, com sempre diu un amic meu, cada època té el
seu cantó positiu i s’ha d mirar endevant.
jo a la part que mes trobare a faltar sera aquesta: la de no veure a la gent.
Encara que ens tornem a veure ja no serà igual, les nostres vides hauran
canviat.
Espero q el teu amic tingui rao i q la nova estapa q començarem d’aqui
poc, tingui un canto positiu.
No et preocupis ori, ja organitazrem ua calçotada a ca teva!
A mi encara em toca pringarme tota la carrera! 🙁
Comments are closed.