de Valencia – Barcelona a Madrid i de Madrid al “Cielo”.

Reading time: 4 – 6 minutes

Al Cielo, si, perquè aquest any el SIMO anava del “Cielo”. Més exactament de tot el mon de les comunicacions que no utilitzen los entranyables cables. Vaig sentir a una ostesa que li deia a un visitant curios “…i además se comunican por el cielo, estos fabulosos ordenadores”. Doneu-vos compte podriem dir que es tracta de una comunicació celestial. La veritat que aquell visitant i jo ens vam quedar una mica descolocats.

La veritat que algo de celestial si que tenia el Simo, com tots els anys, pero no eren presisament les novetats que presentaben.

Entran en tema. El divendres dia 9 de novembre habiem quedat el Uri i un servidor per anar a vore les novetats del SIMO ICT 2k2. A les 9’40 un servidor agafaba un avio de Manisses a la capital y en 30 minuts vaig arribar. L’Uri va sofrir ( jo tambe que me vaig tindre que esperar )un retras d’una hora, degut a que el dia anterior la central de computacio d’Iberia se va cremar.Be, pero aixo millor que el uri us faiga cinc centims.

La veritat es que despres de tot van conseguir arribar a les portes del SIMO 2k2. Nomes surtir del metro, sentim “…inqui, inqui… mira es lo inqui”, Xà!! dic jo, mira fins a la capital me coneixen, pero al girar la vista resulta que no era un de la capital si no que era el SEBASMAN, el home que susuraba a los tapones de la coca-cola en la Campus Party. Resulta que estaba parlant per telefon en no se qui. Bé, despres de saludarlo van pasar a la odisea de la “acreditacion”.

La veritat es que es tot una odisea, unes coles… Pero nosaltres ho teniem tot preparat, el Pep de Awacat ens habia omplit les invitacions pofesionals. Despres de un moment de espera vam arribar a la taula, pero resulta que les invitacions pofesionals no valien si no li presentabem la ultima nomina de la empresa, cosa que no la teniem, clar. Aixi que la ostesa amablement ens va convidar a que ens busquesem la vida per entrar. Mentres l’Uri trucarba al Pep, per solucionar el tema, io vaig vore que hi habia una taula sense cola, vaig mirar i ficaba “acreditaciones prensa” i vaig dir aaaaah, one moment. que en catala seria “jejejeje, aixo es lo seu”. Li vaig dir al Uri que se esperes un moment i mentres hem dirigia cap a la taula de prensa hem vaig traure de la cartera la acreditacio de prensa de Vinaros-News. Pues si, en menos de un segon vaig tindre en el meu poder una entrada lliure o “gratis” per accedir al mon de les tecnologies. El Uri habia quedat en el Pep a la porta Nord del recinte i vam pasar sense mes problemes.

Un cop dins vam entrar al mon del Mobil, clar perque aquest any era tot movility (mobils i wireless).

El Pep ens va ensenyar el seu estant on vam coneixer a molts dels seus companys, ademes de una peazo de “crisley voagager” acondicionada amb tecnologia wirele, ja voreu les fotos. Molt wapa.

Despres de un petit, com diria el amic Lao, “refrigerio”, per part de la gent de e-mobility. Vam anar a patejar pabellons. Vam anar al de Linux, no se si cal dir algo, pero nomes fara un comentari del pabello: Viva la Suse i la ReJa.

Ens vam patejar tot el Simo en unes poques hores. Sortin del pabellon dels mobils vam vore al de Cine de Barrio, al Parada, en tacons i parlan per el mobil com una “Loca”, al igual estaba venen una de les seves “entranyables col.leccions de Cine de Barrio”, Quines coses que es tenen que vore.

Rebentaos, vam acabar del Simo. Ja al aeroport, vam menjar algo i vam esperar al nostre vol. Si ja ho diu, mamare que si surtes de casa veus mon. Pozi, vam vore un mun de gent que volia pegar a un empleat de iberia, perque el seu vol se habia retrasat tres voltes i feia mes de 5 hores que estaben esperant. Gracies, a la intervencio de la GCivil no va anar a mes. Tambe hi ha documentacio grafica.

Adios madri i hola barcelona, al Prat ens estaben esperan el Xavi i un amic d’ell, perqe despres del Simo tocaba…. BOTELLON CON JUSTO MOLINERO de RM radio – Radio teletaxi.

Si vam anar cap a TorreDavid i vam fer un botellon en los mussols, Estabem una mica cansats, pero encara vam treure forçes per fer lo cabreta. El botellon va ser una mica instructiu, ya qe vam visionar un video on el Xavi i el Manel feien el cabra amb els 4×4. Una vegada es va acabar el video, va apareixer per animar la festa el entranyable Justo Molinero de RM radio. Jo no tenia el gust de coneixer-lo pero enseguida ens vam fer amics, i me va regalar un “JAMON DE PATA NEGRA”… que vam acompanyar en una mica de GASEOSA CRUZ DE GORBEA, pure gasosie.

Cal dir que el uri va aguantar mes que un servidor… pero mireu les fotos.

Saludets,
Lo kinki.