oriolrius.cat

Des del 2000 compartiendo sobre…

Year: 2007

El 31 de Juliol el blog va fer 7 anys

Reading time: 3 – 4 minutes

Doncs si nan@s, sóc així de despistat el 31 de Juliol el blog va complir 7 anys d’existència però entre una cosa i l’altre se’m va oblidar totalment. Així doncs, ja he publicat la notícia per fi. La veritat és que aquest estiu esta sent molt atípic. Perquè malgrat tinc una sobresosis de feina impressionant no paro de fer vida social. Que si amunt i aball en uns i en els altres. Tan és així que estic escribint aquest post des de l’apartament de la platja on hi seré fins dijous. Què com es treballa des de l’apartament doncs aixecant-se a les 8 del matí metre tothom dorm, després a les 11h esmorzo i cap a la platja fins l’hora de dinar i després a la tarda quan tothom fa la migdiada m’hi torno a posar. Si ja sé que no aprofito el 100% el dia, però què més voleu això de no fer ni un dia de vacances és molt dur i almenys intento baixar un pèl el ritme perquè no m’exploti el cervell.

Com veieu per tal de no perdre el fil de tot el que em va passar últimament vaig articles resum del que em va passant, de fet, ara tinc força fotografies acumulades per publicar i coses que he fet per resumir. En els aspectes tècnics també estic fent coses molt interessants però fins finals de setembre o octubre no podré explicar-vos coses en sentit global. Ara només deixo escapar petits articles tècnics que ja de per si són interessants però que no tenen un sentit complert de forma aïllada. Malgrat això he de dir que m’ho estic passant molt bé: Ubuntu a fons, Nagios, Centreon, Symfony, Python, Crystal Reports… de tot i força!

Tot escribint aquest article i abans de acomiadar-me m’ha entrat la curiositat de consultar el webalizer per consultar a quan estaben la mitjana de visites del mes de Juliol al blog i acabo de veure que he tingut una mitjana de 4.500 i algo visites al dia, carai! si que ha pujat el tema. Jo que pensava que estava per unes 3.000, no esta malament ja que això suma més de 140.000 visites en tot el més. De totes formes la única dada que jo em crec sóc les quasi 20.000 IPs úniques que han visitat la pàgina de les quals aplico la norma del 10% i em crec que hi ha unes 2.000 persones al mes que em llegeixen. Quines rebaixes,eh!?

Bé doncs, malgrat la feina aquesta setmana no compteu gaire en mi perquè encara vull aprofitar per viure una mica l’estiu però a partir de dilluns que ve ja tornaré a l’atac amb tot l’arsenal i amb l’ancia de rebre ben aviat el meu nou portàtil.

NOTA: per cert, sóc un mal educat, gràcies pel nou títol Law. També ús informo de la primicia que ja fa molts mesos que estic planejant una migració del blog cap a WordPress i possiblement cap al domini oriolrius.cat però de moment només he fet una llista de requeriments necessaris perquè els antics enllaços dels posts continuin funcionant correctament.

Viatge llampec a Mallorca

Reading time: 3 – 4 minutes

Divendres passat vaig estar treballant per Mallorca, bàsicament tres reunions i una posada en producció d’una màquina movilpoint per un client de Hook Naútic. Una cosa ben senzilleta, un mpk que permet fer reserves d’amarratges a diversos pantalans i ports de les illes.

La primera curiositat que em vaig trobar al viatge va ser un carrgador de bateries per mòbil a l’aeroport de Barcelona, malgrat ja n’he vist molts i fins hi tot els he usat en alguna ocasió arreu del món és el primer cop que en veig un a l’aeroport d’aquí.

carregador-bat-mobil.png

A l’hotel de Palma vaig trobar-me una antiqualla digne de fer-li una foto, aquesta centraleta telefónica, obviament en desús:

centraleta.png

Anant a dinar vaig veure una bicicleta al més pur estil Harley Davidson. El curiós és que fa temps vaig veure un reportatge per la televisió de Catalunya on un noi de Barcelona explicava que les construïa ell, de forma totalment artesanal, i que en venia per tot el món. Jo no sóc pas fan d’aquest tipus de motocicletes, però s’ha de reconeixer que és realment espectacular veure les típiques formes de la marca en una bicicleta.

harley-bici.png

Després d’un llarg i estressant dia va venir la festa per acabar de cremar les poques energies que em quedabem. A la nit vaig estar amb en Joan i la seva dona a una festa a la platja d’Es Trenc. No vaig tenir l’oportunitat de veure la platja de dia, perquè malgrat varem aguantar força a base de pomades (i no pas les de la pell) ens varem cansar abans que sortís el sol. Varem sopar a un restaurant just al costat d’on després va ser la festa. Com que la festa era a dins la platja així van acabar les sabates de la gent:

sabates.png

Foto si més no curiosa, que no vaig resistir-me de fer quan durant la nit vaig veure l’escena. Finalment dissabte després de recuperar forces vaig poder veure una miqueta l’illa ni que fos dintre del cotxe primer del Joan i després del Jaume. Llàstima que no vaig tenir temps de remullar-me perquè la platja feia una molt bona pinta:

palma.png

Finalment vaig tornar dissabte a la nit, sobre les 3 del matí i vaig anar directament a l’apartament de Vilanova. On vaig veure la carrera de F1 i vaig disfrutar de la platja i la pisicina.

Dies de compres… HTC P3300 i Dell XPC m1330

Reading time: 2 – 4 minutes

En aquesta foto podeu veure, com l’antic Siemens S65 que ja ha fet més guerra de la que podeu somiar ahir va deixar el seu lloc al HTC P3300 alias Artemis. Així que ja podem dir que he entrar al món dels Windows Mobile. Casum dena, quina ràbia i tot perquè té el GPS i la Radio que són les dues coses que més il·lusió em fan. Per no parlar de per fi, poder sincronitzar bé els contactes i el calendari de l’evolution que tan uso.

telefons.png

De fet, la HTC no l’he comprat nova. Li he comprat al Pof de segona mà per un preu molt raonable ja que a més, tampoc té WiFi…oooohhhh. El model que ell tenia és un model de O2 sense WiFi. Però bé, espero no trobar-lo gaire a faltar. De fet, com a PDA és molt lenta però no és la meva intenció treure-li el suc en aquest sentit sinó més aviat donar-li un ús semblant a la Blackberry. Això si amb dades de caire més personal i de passada solucionar un parell de problemes de gadgets que porto al damunt.

Ja sé que havia comentat que el meu proper mòbil seria el Nokia N95 però després de tenir-lo a les mans i toquetejar-lo una mica la veritat és que m’ha decebut molt. A més diversos coneguts el tenen i la bateria realment dura un suspir, tan és així que no coneixo ningú que l’utilitzi com a únic mòbil. Realment tot això i d’altres coses com el nyigui-nyogui que el noto, gruixut i moltes d’altre tonteries que no m’han fet el pes he decidit oblidar-me d’ell. Això si, s’ha de reoneixer que té la millor càmara que he vist mai.

Aquest matí, amb en Benja també ens hem comprat una mervalla de la tècnica que no rebrem fins a Setembre, moment en el que ja ús n’explicaré més detalls. Una meravella per cada un, és clar. Però per anar fent boca el portàtil és un Dell XPC m1330 amb Core Duo 2 2.2GHz, 4Gb de RAM, 200Gb SATA i moltíssimes pijades més. De moment però, tocarà tenir paciència fins a rebre la comanda.

Com que ja estava llençant fent compres avui també he comprat a pixmania una microSD de 2Gb per la HTC, uns cascos amb microfon HiFi per veure si m’animo a grabar algún que altre poadcast i screencast que tinc pendent, a més d’un ratolí pel portàtil ja que se m’ha fet malbé el que tenia. Ah! i amb els colors corporatius de movilpoint.com el ratolí.

Ubuntu LiveCD sense CDROM i amb mode persistent

Reading time: 4 – 6 minutes

El gener passat vaig escriure sobre com arrencar un LiveCD d’Ubuntu en mode persistent, és a dir, guardant la configuració en un pendrive o disc dur de forma que els ajustos que fem a la configuració del CD no es perdin. Bé doncs, ara del que es tracta és que fem el mateix però sense el LiveCD. M’explico, l’objectiu és tenir una partició de només lectura al nostre disc dur, o en un altre disc dur on hi hagi el LiveCD copiat. Llavors usem una altre partició per guardar les modifiacions que fem sobre el CD, o sigui, la informació persistent. Això ens permet al propi GRUB tenir modes de recuperació sense haver de posar el CD. A més sempre podrem tornar enrera i tenir una configuració bàsica. I podrem treballar exactament igual que si tinguessim un LiveCD però sense tenir-lo físicament.

La solució és ben senzilla, potser el problema més greu esta en que s’ha de modificar un arxiu de configuració que es diu /scripts/casper i que es troba dintre del fitxer /boot-live/initrd.gz cosa que fa una mica entretingut modificar-lo. A continuació faig un petit cookbook de tots els passos a seguir.

  • Arrenquem des del LiveCD.
  • Creem una nova partició al disc de tipus vfat i la formategem.
  • Montem la partició i hi creem el directori /casper.
  • Copiem el contingut del directori /casper del LiveCD d’Ubuntu dins del nou directori que hem creat a la partició.
  • Suposant que a la partició persistent hi tenim instal·lat el GRUB per arrancar des de LiveCD però cridant-lo des del disc dur la configuració seria semblant a aquesta:
  • default 0
    timeout 30
    hiddenmenu
    color cyan/blue white/blue
    # Calling LiveCD from hard drive
    title           mpti
    root            (hd0,0)
    kernel          /boot-live/vmlinuz boot=casper initrd=new-initrd.gz ramdisk_size=1048576 root=/dev/ram rw quiet splash vga=791 -- persistent
    initrd          /boot-live/new-initrd.gz
    boot
    # Calling LiveCD from hard drive in single user and persistent mode
    title           mpti persistent (recovery mode)
    root            (hd0,0)
    kernel          /boot-live/vmlinuz boot=casper initrd=initrd.gz ramdisk_size=1048576 root=/dev/ram ro single persistent
    initrd          /boot-live/new-initrd.gz
    boot
    # Calling LiveCD from hard drive without persistent and single user mode
    title           mpti w/o persistent (recovery mode)
    root            (hd0,0)
    kernel          /boot-live/vmlinuz boot=casper initrd=initrd.gz ramdisk_size=1048576 root=/dev/ram ro single
    initrd          /boot-live/new-initrd.gz
    boot
    
  • Ara toca modificar el fitxer /boot-live/new-initrd.gz que és el que conté la seqüència d’arrencada que ens interessa modificar. Així doncs, anem al directori /boot-live.
  • Per descomprimir el fitxer new-initrd.gz podem fer això:
  • mkdir new-initrd
    cd new-initrd
    gzip -dc /boot-live/new-initrd.gz | cpio -id
    
  • Dintre de /boot-live/new-initrd/scripts hi ha el fitxer casper que hem de modificar, així doncs l’editem.
  • A la línia 257 hi ha la funció is_usb_device que l’hem de deixar com segueix:
  • is_usb_device() {
    #    sysfs_path="${1#/sys}"
    #    if /lib/udev/path_id "${sysfs_path}" | grep -E -q "ID_PATH=(usb|pci-[^-]*-usb)"; then
            return 0
    #    fi
    #    return 1
    }
    
  • Guardem el fitxer de configuració i tornem a crear el fitxer new-initrd, així:
  • # Fem una còpia l'antic new-initrd.gz per si les mosques
    cd /boot-live
    cp new-initrd.gz new-initrd.gz.old
    # Creem el nou new-initrd.gz
    cd new-initrd
    find . | cpio --quiet --dereference -o -H newc | gzip -9 > ../new-initrd.gz
    cd ..
    rm -rf new-initrd
    
  • Ara ja podem reiniciar i treure el LiveCD ja que tot hauria d’arrencar com si el tinguessim posat.

Al fitxer casper és on es detecta si hi ha algún LiveCD posat a partir del qual es montarà el sistema de fitxers root. L’script busca a molts llocs si troba una unitat de CD, fins hi tot busca pendrives formatejats en vfat amb el contingut del CD, però abans d’intentar montar-los i buscar dintre seu el directori /casper i algún fitxer anomenat *.squashfs comproba que el dispositiu estigui connectat via USB.

Així doncs, la modificació que jo he fet només força que la comprobació d’USB sempre sigui certa, així també intentarà montar les pariticions dels possibles discs durs connectats o d’altres similars. Així doncs, després l’únic que faig és crear una partició vfat, crear-li el directori que busca i copiar el fitxer *.squashfs que és on hi ha el sistema de fitxers squashfs que conté l’arbre de directoris i fitxers del LiveCD.

Malgrat estic content en el resultat obtingut, m’hagués agradat aconseguir el mateix resultat sense haver de modificar els fitxers del initrd.gz ja que això fa que a l’actualitzar l’Ubuntu si hi ha modificacions en l’script casper hauré de mirar-me què ha canviat per actualitzar el meu sistema.

Fotografies dels últims dos dies

Reading time: 3 – 5 minutes

Coses curioses, no tan curioses, que he fet i que m’han passat els últims dies.

Ahir vaig configurar una pantalla de 17″ intgrada amb un tàctil 3M Microtouch amb Linux. Cosa que fins ara no m’havia funcionat mai bé i el millor és que va anar tot amb menys de 30min. Tot gràcies a aquest enllaç.

3m_microtuch.jpg

Quan vaig anar a agafar el tren per tornar cap a casa vaig trobar-me un mòbil fet pols a terra de l’estació de Cornellà, pantalla destrossada, suport del SIM robellat, etc. tot un suplici de mòbil.

mobile_at_cornella_train_station.jpg

Una de les pàgines eròtiques de pagament amb més renom a internet, de la que a més estic subscrit al pool de flickr és sucidegirls.com, doncs aquest matí anant a buscar al Manu davant de casa seva m’he trobat aquesta pintada en un banc, m’he quedat flipant… mai hagués imaginat veure això i pintat per Cornellà.

suicidegirls.jpg

Després hem anat a montar un mpti a l’aeroport de Barcelona, concretament a una de les botigues Divers. Per si mpti ús ha sonat a xinès és un aplicatiu que hem desenvolupat a movilpoint i que serveix per connectar a internet previ pagament en un moneder connectat a un PC via port USB, tot en linux. Només faltaria.

mpti_at_bcn_airport.jpg

Al arribar a l’oficina ja m’havia arribat la última ganga que m’he comprat, un IBM ThinkPat T41 per només 330€. Esta quasi nou i no en puc aconseguir més. Un proveedor ens en va fer arribar uns quants per 4 duros d’aquests que provenen de fires i coses semblants, est nou nou… a més el teclat és de ves a saber on i ens han donat unes enganxines perquè les posem sobre les tecles. El més sorprenent és el ràpid que va el WinXP, mai l’havi vist correr tan. Llàstima que li durarà ben poc 😉

Per cert, mira que sóc simple… té mil coses a destacar el portàtil i el que més gràcia m’ha fet és la llumeta integrada que té sobre el monitor i que quan ets a les fosques va genial per iluminar el teclat. Realment sempre ens fan gràcia les coses més tontes.

ibm_thinkpad_t41.jpg

Finalment quan tornava cap a casa he passat pels nous jutjats de Cornellà i no he pogut evitar fer una foto a les banderes que hi onegen, on curiosament ja fa un parell de dies em vaig fixar que hi han retirat la bandera espanyola i només queda la catalana i la europea, si més no és un fenòmen curiós que dubto que duri massa.

flags.jpg

Per cert, la qualitat de les fotos no és massa bona perquè totes les he reduit a 400×300 i a més les he tirat amb la Blackberry Pearl que tampoc té una camara que sigui res de l’altre món.

Backup configuració servidor RADIUS de Windows (2k i 2k3)

Reading time: 1 – 2 minutes

Avui he estat molta estona treballant amb el IAS de Windows, o com li diu la resta del món amb el servidor Radius de Windows. Doncs la gran deliveració de l’Albert ha estat: això quan peti si no ho tinc documentat les passarem negres per tornar-ho a configurar tot. Doncs per això sempre hi ha ens backups i com sempre acostuma a passar per les coses interessants s’ha de fer des de línia de comandes, així doncs aquí teniu la gràcia de tot:

# Fer còpia de seguretat del IAS (backup)
netsh aaaa show config c:\IAS.txt

# Restaurar còpia de seguretat del IAS (restore) netsh exec c:\IAS.txt

Això ho he trobat en el document: Windows 2000: Internet Authentication Service (IAS) and RADIUS on a més hi trobareu molta i molt bona informació conceptual de com funciona el IAS.

usbcard: pendrive en forma de targeta de crèdit

Reading time: 1 – 2 minutes

A finals de la setmana passada vaig dinar amb el Benja que em va regalar una targeta flash com les que veieu a la foto. En tenia dues una de 2Gb i una de 4Gb, després de preguntar-li d’on les havia tret em va regalar de 2Gb, així que ja tinc una targeta la mar de xula per posar a la cartera i poder-la treure en aquelles situacions on sempre resulta que no portes el pendrive. Si en voleu una les ha tret de Freecom.

usbcard1.png

Com es veu en la foto la mida és identica a la d’una targeta de crèdit, potser un pèl més gruixuda però molt i molt primeta també.

usbcard2.png

pop2smtp: POP3 (“recojetodo”) a SMTP amb múltiples destins

Reading time: 2 – 3 minutes

Alguns ISPs ens permeten tenir una compte que reculli tot el correu enviat a un domini, això per exemple es pot usar com a mail-backup del nostre domini. Doncs bé a través de fetchmail és molt senzill re-injectar el correu enmagatzemat a una compte POP3 a un servidor SMTP contra un usuari. El més complicat, és si el correu que hi ha a la compte POP3 pot anar a més d’un destí, com el que deia fa un moment en comptes POP3 tipus ‘recojetodo’ o cul de sac com diuen alguns.

Doncs bé, per això he fet un petit script en python que a partir d’un fitxer BSMTP modifica la companda RCPT TO en funció de la informació de l’etiqueta Envelope to que conté una llista de les comptes d’email destí a qui va dirigit el correu. Així doncs, bàsicament la tasca consisteix en buscar quines comptes d’email apareixen a l’etiqueta comentada i després borrem la comanda RCPT TO i creem tantes comandes d’aquest tipus com faci falta en el seu lloc per enviar copies del correu que volem enviar als seus destins. Aquest nou fitxer BSMTP modificat l’injectem al nostre MTA. Aquest MTA serà l’encarregat de processar aquest correus i entregar-los a les comptes destí.

En el meu cas he decidit fer un petit shell script que s’executa des del crontab cada 10min. Aquest script, Crida a fetchmail per obtenir el fitxer BSMTP amb el correu que hi havia a la compte POP3, després crida l’script de python per modificar el fitxer BSMTP d’entrada tal com he comentat i crea un nou fitxer BSMTP de sortida. Finalment aquest fitxer s’injecta via SMTP cridant un petit script que gràcies al NetCat envia per SMTP el contingut del fitxer BSMTP de sortida.

L’script amb l’estructura de directoris empaquetat en un fitxer: pop2smtp_r1.tar.gz.

Segur que hi ha formes més elegants de resoldre el problema, però la veritat no les he sabut trobar.

L’últim llibre que m’he llegit: La Pell Freda – Albert Sánchez Piñol

Reading time: 2 – 2 minutes

la_pell_freda.jpg

Ho he de reconeixer sóc un pel lent acabant llibres. Aquest llibre me’l van regalar l’Oriol i la Sara pel meu aniversari, o sigui, el 9 de maig i fins fa una setmana aproximadament no el vaig acabar. Així doncs, com ja és costum ús en faré 5 cèntims del que m’ha semblat. Pel que fa a la història la trobo súper original i diferent. Mai hagués imaginat que es podia escriure un llibre tan profund amb elements tan simples. He de reconeixer que és un llibre molt ben escrit i l’autor realment es mereix els meus respectes, ja que sap enganxar-te i explica els detalls d’una forma amena i realment precisa. Així doncs, diguem que les seves descripcions et saben transportar fins a l’illa on transcorre la història. Tan és així que alguna que altre vegada he arribat a somar amb els ‘granotots’, si no sabeu de què parlo i llegiu el llibre ja m’entendreu.

Així doncs, la meva valoració és molt positiva sobre el llibre malgrat el final m’ha deixat una mica fred i no ho dic pas per jugar amb el títol. Després de l’adicció que m’havia arribat a crear el llibre realment m’ha decebut una mica el final, potser esperava un cop d’efecte que no arriba. Si que el final és ben obert fins a l’última pàgina però no sé perquè esperava algún element que fes girar la història.

Apa doncs, aquí teniu una altre novel·la recomenada per mi… cosa ben poc habitual,eh!? ja que com sabeu no és un genere que em tiri gaire. Per cert, per si algú busca el llibre el seu ISBN-10: 8495616254 / ISBN-13: 978-8495616258.