Reading time: 2 – 3 minutes
Avui es compleixen 9 anys del meu accident que em podria haver costat la vida, sempre m’agrada escriure un article recordant el moment i mostrant una foto de com va quedar el cotxe.
Aquest any el fet és més emotiu que mai ja que després del punt d’inflexió que va suposar per mi aquest segona oportunitat me n’adono que he canviat molt les meves preferencies vitals i això em fa sentir molt bé. De fet, amb l’última re-organització del blog es pot veure que a més del meu interés per la tecnologia es diferencia clarament un apartat dedicat al creixement personal i un altre per tractar temes personals, com aquest mateix article.
Però no només el blog és un gran exemple del meu canvi interior, el passat 29 d’abril vaig contraure matrimoni amb l’Estefania una persona que m’ha ajudat a tenir un punt de vista molt diferent a la vida; on els aspectes més competitius de la nostre societat han obert un espai a altres parts més emocionals que m’ajuden a mantenir l’equilibri en el meu dia a dia. Quan després de tots aquests anys de treball personal arribes en un punt d’equilibri entre la part mental, emocional, espiritual i física tot plegat té un efecte revitalitzant que t’ajuda a afrontar el dia a dia amb un somriure als llavis.
L’última prova me l’ha posat la vida aquest darrer dia 1, dia en el que un dels meus servidors personals m’ha donat un ensurt que paliar els efectes em costarà encara moltes setmanes de feina i esforç, tan energètic com econòmic. Però el difícil, o l’interessant, és saber afrontar aquesta situació professional sense que m’afecti el moment tan dolç que estic vivint en la meva vida personal. Dit d’altre forma, el interessant és aconseguir que aquest contra-temps tècnic no tingui efectes sobre el viatge de noces que comença aquest proper dijous. Això és el que em fa estar més content de la meva evolució d’aquests 9 anys.
No penseu pas que estic dient que he arribat al final del meu camí, al contrari, he descobert que l’èxit no el trobaré al final del camí sinó disfrutant del dia a dia pel fet de poder viure el camí que he escollit. Per no allargar-me massa acabaré l’article amb una cita:
La vida és un joc, no et prenguis res seriosament.