Reading time: 4 – 6 minutes
Avui ens hem passat unes 4h de cotxe per fer només unes 200 milles, sense comptar amb l’estona del dinar. Dit d’altre forma, hem anat xino-xano pujant la costa de California i fent moltíssimes parades admirant les mil i una vistes que ens ofereix l’autovia 1. Realment hem començat a disfrutar de la bellesa d’aquest estat. El que si que no ha canviat és el clima, és a dir, a la que s’amaga una mica el sol fa un vent molt fred i per estar a gust has d’estar a plè sol.
El primer que hem vist al sortir de Santa Mònica han estat les mansions a peu de penya segat de Malibú (CA). D’aquí és molt difícil extreure’n fotografies perquè l’autovia passa a tocar de les cases i no hi ha espai per parar. Aquesta foto és del moll de Malibú.
Santa Bàrbara (CA) és una de les primers poblacions importants que hi ha al sortir de la zona de Los Àngeles(CA). Realment un lloc preciós.
Al cap de poca estona d’haver passat Santa Barbarà hem començat a trobar les primeres vinyes, cosa que sent del Penedès sempre fa molt gràcia fotografiar.
A l’hora de dinar ens trobavem a Grover Beach (CA), dit d’altre forma, prop de la fi del món. Però enming del no res em vist el “Rock’n’Roll Diner”; un restaurant xulíssim montat dins de dos vagons de tren.
Aquest poble que té uns 13.000 habitants i s’ajunta amb Pismo Beach (CA) que ens ha captivat. Hi hem estat una bona estona recorrent carrers i fent-hi fotos, realment es respirava pau i tranquil·litat en les vistes sobre els seus penya segats.
La següent parada ja ha estat a Morro Bay (CA) on avui dormirem al Sandpiper Inn un hotel molt cuco amb bones vistes sobre el moll. Realment el poblet és preciós i molt acollidor, gràcies als surfers aquí hi ha molts restaurants i d’altres cosetes enfocades als turistes.
Per tancar aquest article només afegir que avui ens hem passat el dia disfrutant de les vistes i de la pau que respira en tots aquests poblets de costa. Un plaer pels sentits.